Novetats

Fons Santos Torroella: Josep Maria de Sucre

Un artista expressionista català oblidat, amb una obra que no deixa indiferent

Josep Maria de Sucre (Gràcia, Barcelona 1886 – 1969) aviat va començar a freqüentar les tertúlies dels cafès intel·lectuals de Barcelona, com Els Quatre Gats, on va coincidir amb Pau Casals, Pablo Picasso i Eugeni d'Ors. També va fer amistat amb Joan Salvat-Papasseit i Joaquim Torres-Garcia. Aquell context el va marcar al llarg de la seva trajectòria.

Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals com el Saló d'Octubre, va començar la carrera artística a finals dels anys vint amb una exposició a la Sala Dalmau de Barcelona.

Hereva del llenguatge expressionista i d'un cert primitivisme, l'obra pictòrica de Josep M. de Sucre, en la qual destaquen els rostres amb expressions inquietants i d'un profund nihilisme, suposa un trànsit del modernisme cap a l'avantguarda.

En les seves obres destaquen els retrats de personatges angoixats. Són homes i dones de rostres obsessius, amb ulls al·lucinats que suggereixen universos interiors de gran densitat existencial. Traçats amb una senzilla tècnica, amb pinzellades de línies amples i un ús del color que sovint exhibeix matisos tenebrosos, aquestes imatges es vinculen amb el món del pintor rus Jawlensky.


Dona en blau.1961
Fotografia: Jordi Puig


[enllaç a la càpsula digital]