Novetats

Fons Santos Torroella: Joaquim Torres-García

Avui, amb una obra que és una delícia del classicisme mediterrani

Joaquim Torres-García (Montevideo, Uruguai, 1874-1949) va ser un artista uruguaià-català format a la Barcelona modernista, figura clau del noucentisme català, que defensava la tornada al classicisme i a la tradició mediterrània.

El 1920, quan va marxar a Nova York, va consolidar el Vibracionisme, que havia iniciat amb Barradas i Salvat-Papasseit, amb el ritme visual de la moderna metròpolis.

El 1926, va instal·lar-se a París, on, després d'un breu retorn al classicisme mediterrani (n'és mostra l'obra que presentem), va entrar en contacte amb els grups d'avantguarda i artistes abstractes, amb qui va crear el grup i la revista Cercle et Carré. Aviat es va allunyar del grup, i partint dels principis de l'abstracció pura del moviment neoplàstic, va desenvolupar un estil personal: un llenguatge basat en un sistema de relacions geomètriques i un repertori de pictogrames que ell va anomenar “universalisme constructiu.”

El 1934 va tornar a l'Uruguai per impulsar el constructivisme a l'Amèrica del Sud, i va intensificar la tasca divulgativa d'aquesta estètica.

Les tradicions culturals, l'arcaica mediterrània i la precolombina, la construcció i la universalitat són principis constants en l'obra de Torres-García al llarg de la seva trajectòria. L'obra de 1926 mostra un retorn al classicisme i a la tradició mediterrània amb una composició marcadament geomètrica, que anticipa el seu estil constructivista de maduresa.

Sense títol, 1926
Fotografia: Jordi Puig

[enllaç a la càpsula digital]