Novetats

Fons Santos Torroella: Ràfols-Casamada

Albert Ràfols-Casamada creia que l’art no ha d’agradar, sinó que ha de commoure. I commou contemplar el grau d'impecable perfecció de les obres d'un dels artistes catalans contemporanis més significatius de l'informalisme espanyol.

Albert Ràfols- Casamada (Barcelona, 1923 – 2009) amb una llarga trajectòria pictòrica i literària, i una extensa i reconeguda obra artística, va tenir l'habilitat d'integrar el millor d'Henri Matisse i de l'expressionisme abstracte americà, de Piet Mondrian i Mark Rothko, en una recerca cromàtica de gran coherència. Si bé la seva carrera artística va començar en el terreny de la figuració, amb els anys va evolucionar cap a l'abstracció amb un pes important del color i l'ús d'estructures geomètriques.

La seva pintura es recolza sòlidament en una puresa estructural, regida per formes ortogonals que construeixen l'espai del quadre, i un color lluminós que genera unes masses gasoses, sense arestes, que cobren autonomia desbordant l'estructura original.

Albert Ràfols-Casamada creia que l'art no ha d'agradar, sinó que ha de commoure. I commou contemplar el grau d'impecable perfecció de les obres d'un dels artistes catalans contemporanis més significatius de l'informalisme espanyol.

Sense títol, 1962
Fotografia: Jordi Puig