Novetats

Fons Santos Torroella: Arranz Bravo

Avui, reivindiquem el dibuix, com a obra final, i ho fem amb el pintor, escultor i gravador Arranz-Bravo

Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) ha passat per diferents etapes i actituds artístiques des de l'art poètic, dels primers seixanta, a l'art més experimental i compromès dels setanta, o el més simbòlic i monumental de l'actualitat. I en totes elles, el dibuix s'ha mantingut com el seu recurs artístic més preuat.
Arranz-Bravo no fa esbossos, no utilitza el dibuix per desenvolupar un quadre, sinó que cal situar la seva obra com a dibuixant al mateix nivell que la seva obra pictòrica.
L'essència de la seva creació artística és l'experiència íntima i existencial de l'home amb el seu entorn. En aquest retrat masculí percebem la seva obsessió per a la figura humana, i l'intent per expressar la psicologia del retratat, les seves pors, la solitud, les seves angoixes i les seves repressions. Ho fa amb un traç fi que sorgeix del paper blanc, amb una figura, una expressió, una mirada, unes taques de color.


Sense títol, 1968
Fotografia: Jordi Puig