Glossari

Péssah

Pasqua jueva. Comença el capvespre del 14 de nissan (final del mes de març o mes d’abril en el calendari gregorià) i dura vuit dies (set en terra d'Israel i en el judaisme reformat).

Call

Barri jueu a les ciutats i pobles de la Catalunya medieval. Prové de la paraula llatina callis. A Lleida es deia cuirassa.

Aljama

Institució pròpia dels regnes hispànics medievals que s'encarregava del govern i l'administració interna de la comunitat jueva. Organisme de govern intern de les comunitats jueves medievals.

Batlle

Representant d'un senyor territorial en l'administració i les finances. A l'antiga Corona d'Aragó, funcionari reial encarregat d'administrar el patrimoni del rei.

Bet Din

Tribunal jueu format per dos o tres jutges encarregats de jutjar els afers interns de la comunitat. Es regia per la llei religiosa jueva.

Càbala

Corrent de filosofia mística i esotèrica, propi del judaisme medieval, que es basava en la creença de les emanacions divines (sefirot) que configuren l'univers creat. La càbala nasqué a la Provença medieval (Narbona, Lunèl) i durant el segle XII arribà a Girona, on es va desenvolupar a un nivell d'altíssima qualitat.

Caixer

Vol dir apte. Designa els aliments considerats purs i que es poden consumir segons la llei jueva: la carn de tots els mamífers que remuguen i tenen la peülla partida, els peixos amb aletes i escata. Pel que fa a les aus, poden menjar-les quasi totes, excepte les rapinyaires. També estan prohibits els rèptils i els insectes.

Consell

Govern municipal i comunal.

Convers/a

Jueu o jueva que s'ha batejat en la fe cristiana.

Menorà

Canelobre de set braços, símbol del judaisme.

Pentateuc

Els cinc primers llibres de la Bíblia, que formen la Torà o llei jueva per antonomàsia.

Prohoms

Líders municipals.

Rabí

Home instruït i ordenat en la Llei, que pot dirigir espiritualment una comunitat. Literalment vol dir mestre.

Sefarad

Nom que els jueus donaven als regnes musulmans i cristiano-castellans de la península Ibèrica. En l'actualitat, vol dir Espanya.

Sefardita

Jueu d'origen hispànic.

Torà

Llei jueva, conté els cinc primers llibres de la Bíblia. Segons el judaisme, aquesta és la llei que Déu va donar a Moisès al Sinaí.

Xehità

Sacrifici ritual dels animals, degollats de cara a Jerusalem, per tal que la seva carn sigui pura i caixer.

Diàspora

Dispersió. Paraula d'origen grec, que vol dir exili, i que designa la dispersió del poble jueu arreu del món.

Sàbat (dissabte)

Dia de descans setmanal, durant el qual no es pot ni encendre foc ni fer cap tipus de treball. És un dia dedicat a l'oració i al recolliment. Comença el divendres al capvespre.

Mezuzà

Pergamí enrotllat que conté escrita l'oració jueva Escolta Israel i la paraula Xaddai (Totpoderós); es posa dins un tub o capseta i s'encasta al marc dret de la porta de les cases jueves. En entrar i sortir, els jueus hi ha de posar la mà a sobre, tot recordant que Déu va donar la llei al seu poble.

Sinagoga

Paraula d'origen grec que vol dir reunió. Indret on es reuneixen els jueus per estudiar, pregar i aprendre la llei de Déu. A la Catalunya medieval, les sinagogues es deien escoles.

Col·lecta

Organització jueva supracomunal que reunia diverses aljames amb una finalitat econòmica: la distribució, taxació i recollida dels impostos per entregar-los al rei.