...Poc importa si, com es veu en el gravat de Francesc Xavier
Parcerisa, l’agulla del campanar de Sant Feliu havia estat abatuda
per un llamp i no existia en el moment que l’artista va fer
el dibuix d’aquest gravat, un dibuix que assenta l’elegància
espectral, ascendent i dominant amb què el pintor va voler agraciar
l’agulla decapitada. Tampoc no deu ser gaire rellevant que l’enjardinament
de la llera del riu i l’escena entre bucòlica i saturnal que
recrea aquest mateix gravat siguin falses. Al cap i a la fi,
els relats memorialístics o els gravats que expressen una fina
distància lírica entre l’imaginari del dibuixant i la realitat
objectiva ja han deixat enrere el vell exercici d’esgrima dialèctica
entre veritat i mentida... [ TEXT
ORIGINAL ]
Vista de l’església de Sant Feliu, amb la Catedral en segon terme. Davant la plaça de l’església, el baluard de Sant Narcís. Malgrat que ambdues imatges no són preses des punts de vista similars, podem constatar algunes distorsions en la representació del gravat. Així observem que en el cas del gravat de F.X. Parcerisas, l’església de Sant Feliu, element principal de la imatge, presenta unes formes més esveltes del que corresponen a la realitat, fet que es repeteix també en el campanar de la Catedral.
