Dècada de 1990


1991

Es presenta públicament el software QuickTime de la companyia Apple, el primer capaç de reproduir vídeo en un PC.

1992

Surt al mercat el Video for Windows de Microsoft, el competidor de QuickTime, relacionat amb el format AVI (Audio Video Interleave).

S'aprova definitivament l'estàndard MPEG-1 per a la codificació de vídeo i àudio digital. MPEG-1 és l'estàndard utilitzat pel format Video CD que té una àmplia difusió en la transmissió de vídeo de baixa qualitat.

1995

Es crea l'estàndard DV (Digital Video). A partir del mateix estàndard es comercialitzen diferents versions, tant per a l'àmbit domèstic com el MiniDV, com per a l'àmbit professional, com els formats DVCAM i DVCPRO.

La ISO/IEC aprova l'estàndard MPEG-2 per a la codificació de vídeo.

Es creen les especificacions de la connexió FireWire (IEEE-1394) amb un ample de banda de 400Mbits/s.

El DVB (Digital Video Broadcasting), l'organisme encarregat de regular els procediments de transmissió de la televisió digital, aprova els estàndards DVB-S i DVB-C per a la transmissió del senyal digital de televisió per satèl·lit i per cable respectivament.

S'anuncia la comercialització del DVD que pocs anys més tard es convertirà en el format majoritari en la venda i lloguer de pel·lícules i continguts audiovisuals.

1997

Apareix l'HDCAM de Sony, la versió Betacam Digital en alta definició.

1998

S'introdueix l'estàndard MPEG-4 de codificació de vídeo i àudio. Les seves aplicacions van des de la transmissió d'imatge i so en baixa resolució per a la telefonia mòbil, fins al vídeo d'alta definició i els objectes multimèdia.