. Amb la digitalització d’aquesta ingent base de retrats provinents de diversos estudis fotogràfics de la ciutat de Girona, el CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge) ha aconseguit aquell efecte de col·lapse del temps que només l’art amb innervació social (en aquest cas la fotografia) és capaç de provocar. 

Susan Sontag va dir que a l’època actual “tot existeix per acabar en una fotografia”. És evident que en els nostres dies, en el marc de massificació de les noves tecnologies, la fotografia és ja una pràctica universal, redundant i quasi inevitable, que propicia la sobreexposició del jo, però també la multiplicació de la capacitat informativa, el testimoniatge vital i el sentit artitzant.

Aquesta base de dades del CRDI, formada  per retrats d’estudi que van des de l’any 1861 fins al 1940, aplegada en la mostra titulada Els nostres ancestres, ens revela una època molt diferent de la que parla Susan Sontag, una època en què no gaire res devia existir per acabar en una fotografia. Els retrats d’aquesta mostra desvelen una funció molt més apressant, i fins i tot dramàtica, de la fotografia: la fotografia com a cristal·lització d’una voluntat de permanència, la fotografia com una manera d’aixecar acta notarial de l’existència, com a voluntat radical de fixar una memòria.

És un hiat entre èpoques. Si en els nostres dies seria quasi impossible trobar algú o algun espai que no hagi estat fotografiat, en l’època d’aquesta mostra era just a l’inrevés: molts rostres, objectes i llocs van existir sense ser fotografiats. Pensar en aquest forat negre de la història indocumentada fotogràficament provoca vertigen.

. El projecte que se’ns va encomanar, al fotògraf Josep Maria Oliveras i a mi, era tan nítid com estimulant. Es tractava de seleccionar tretze fotografies d’entre els milers de retrats atresorats durant dècades en els fons dels principals estudis fotogràfics que ha tingut la ciutat de Girona: Fotografía Unal i Foto Lux. Les tretze fotografies seleccionades es reproduirien en plafons de gran format que anirien acompanyats d’un text breu  i que serien instal·lats en el viaducte del tren al seu pas per Girona, en concret en el tram que hi ha entre el Passeig de José Canalejas i l’Avinguda Ramon Folch. Els tretze plafons, més un catorzè plafó de caire introductori, eren la primera mostra d’aquesta versió ampliada, que es pot consultar en suport digital.

Text sencer