Dues dates ens poden servir de punt d'arrancada per parlar de Santa Eugènia: el primer esment documental corresponent a l'any 988 i el decret d'annexió del seu terme municipal a la ciutat de Girona de l'any 1962. Quaranta-cinc anys d'aquest darrer fet; pràcticament mil vint del primer que acabem de comentar.

Naturalment aquestes dates no signifiquen estrictament ni el naixement del poble ni l'acabament de la seva activitat, però sí que és cert que el primer esment certifica l'antiguitat en l'ocupació de l'espai on més tard s'hi establirà Santa Eugènia i, en el cas del decret al qual he al·ludit suposava que Santa Eugènia de Ter passava a ser administrada d'ençà d'aquell any per l'Ajuntament de Girona, circumstància que naturalment no fou ben rebuda per una bona part de la població.

El text de Pau Lanao, Carme Vinyoles i Josep M. Coromines fa un recorregut objectiu i apassionat sobre aquest passat més recent de la població i en destaca aspectes referits a com es va dur a terme l'annexió, al paper fonamental i reivindicatiu de l'Associació de Veïns creada el 1975, el mateix any de la mort del dictador, al rol que van jugar diferents eugenienques i eugeniencs per tal de crear i desenvolupar noves associacions culturals i esportives o als esforços i pressions que van permetre recuperar per a Santa Eugènia una nova església parroquial, ja que l'anterior havia estat cremada el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil.

El llibre que teniu a les mans, però, vol ser essencialment un recorregut en imatges que ens permeti copsar les transformacions, tant del poble com de la població. Gairebé cent trenta anys separen les dues fotografies que obren i tanquen aquest recull. Evidentment són els anys en els quals el terme de Santa Eugènia ha sofert més transformacions que queden reflectides de manera fidel en unes imatges que ens parlen de la tranquil·la vila al costat de l'església, però també ens apropen a les dures condicions de vida de les treballadores, moltes vegades sense passar de nenes, de la fàbrica Marfà.

Fotografies que ens ensenyen la vida a les escoles, a les agrupacions corals, als clubs de futbol, hoquei o de bàsquet que al llarg dels anys s'han creat a la població i que han contribuït a preservar i a transmetre els seus valors cívics i culturals.

I, enmig de la fosca etapa que va suposar el franquisme, hem volgut seleccionar-vos unes imatges que revelen una certa dosi d'esperança: la festa de la Rodona de 1947 amb el somriure franc dels seus protagonistes; la festa de Carnaval organitzada l'any 1950 al taller de l'enyorada Emília Xargay; l'extraordinària fotografia de la casa engalanada del doctor Agustí Riera o la corrua d'eugeniencs que porten a beneir els seus cavalls el dia de Sant Antoni de 1960.

Com ens recordaria el malaguanyat Enric Marquès, no hem volgut defugir aquelles imatges que evidencien l'excessiva especulació urbanística del territori municipal eugenienc o el desmantellament del Pont del Dimoni executada ara fa gairebé quaranta anys.

Les fotografies que tanquen aquest recull ens parlen també d'una nova realitat social. Santa Eugènia i Can Gibert del Pla han acollit un gran nombre d'immigrants procedents a vegades de països molt llunyans, que ha convertit la població en un immens tapís multiètnic. Tots sabem que en escenaris d'aquesta naturalesa la convivència sovint no és fàcil. Acceptar costums, tradicions, cultures, en definitiva, maneres de viure molt diferents de la nostra, no és fàcil. Per als que vénen de fora saber, i en ocasions, voler-se adaptar es pot convertir en un aprenentatge llarg i no exempt de dificultats.

Per fer front a aquesta nova situació, per afavorir la cohesió i la convivència, vam projectar i vam obtenir l'ajuda de la Generalitat de Catalunya, per a participar en el Pla de Barris. Les millores que suposarà l'aplicació d'aquest Pla, conjuntament amb el Pla Especial de Protecció de les Hortes o, per no esmentar el Centre Cívic de Santa Eugènia, el revulsiu que suposarà l'obertura del Centre Cultural La Marfà, pensem que ens permeten ser optimistes sobre el futur d'aquest poble que des de fa quaranta-cinc anys comparteix amb Girona el mateix destí. 

Anna Pagans i Gruartmoner

Alcaldessa de Girona