Salt, 1956.
L'any 1979 funda el Taller Fotogràfic Desalt, espai cultural on hi va coordinar nombroses exposicions i projectes fotogràfics. Posteriorment es trasllada a Mèxic i participa, a través del CONAFE, en la realització de materials audiovisuals en el marc del Programa Nacional de Alfabetización. L'any 1986 resideix a París i treballa en diversos projectes pel grup editorial Casterman i La Sept ARTE TV. També ha realitzat treballs com a comissari d’exposicions i com a editor i creador de llibres de fotografia.

www.jmoliveras.cat

Girona, 1955.
De formació autodidàctica, comença a mostrar la seva obra als anys vuitanta i de seguida destaca pel seu estudi de les tècniques tradicionals de la fotografia i la investigació en el camp de les emulsions i els suports fotogràfics. Actualment treballa dins el món digital amb les autoanomenades "il·lusionografies". Els seus treballs han estat publicats en diversos llibres i exposats en gairebé un centenar d´exposicions individuals i col·lectives. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals hi destaca el Premi Nacional de Fotografía Kodak.

www.jscarrera.com

Ferrol, 1953.
La seva obra s’ha exposat al Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostela, 2001), al Centro Português de Fotografia (Porto, 2004), i a la sala Rekalde (Bilbao, 2012), entre d’altres. Ha rebut diversos premis, entre els quals hi destaquen el VII Premio Bienal Internacional de Fotografía Contemporánea Pilar Citoler (2013) i el Premio Fotoxornalismo Coruña (2007). El seu treball forma part de diverses col·leccions públiques i privades, com la del Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostela), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), l’Institut Valencià d’Art Modern (València), i el Museo da Imagem de Braga, entre d’altres.

www.varicarames.com

Lisboa, 1965.
Va col·laborar amb el setmanari Expresso entre els anys 1989 i 1992 i va guanyar el prestigiós premi Kodak Portugal l’any 1990, participant-hi a l’exposició col·lectiva European Kodak Award del festival de fotografia els Rencontres d’Arles. La seva obra ha format part de molts projectes fotogràfics a Portugal, tant pels festivals de Braga i Coimbra com per diferents encàrrecs. El seu treball s’ha exposat en diferents centres i institucions, com el Centro Português de Fotografia (Porto), el Tokyo Photographic Center (Japó) i el Museum für Photographie Braunschweig (Alemanya), i forma part de diverses col·leccions públiques i privades.

www.antoniojulioduarte.pt

Badalona, 1949.
Va treballar com a fotoperiodista fins al 1982. Les seves imatges sobre la repressió policial en una manifestació de Barcelona es van publicar a tot el món i van esdevenir icones de la Transició espanyola. Hi ha participat en moltes exposicions, com a PhotoEspaña (edicions de 1999 i 2005), la galeria Tagomago (Barcelona, 2011) i el Palau Robert (Barcelona, 2001), entre d’altres. La seva obra forma part de diverses col·leccions privades i institucionals com les del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), la DLK Collection (New York) i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Barcelona, 1955.
Cofundador de la revista Photovision el 1980 i de la Primavera Fotogràfica de Catalunya el 1982, va ser director artístic dels Rencontres d’Arles l’any 1996. Entre els nombrosos guardons rebuts hi destaquen el Premio Nacional de Fotografía 1998 que atorga el Ministerio Cultura, el Premi Internacional Hasselblad 2013 i el Premio Nacional de Ensayo 2011. El seu treball s’ha exposat en institucions i centres d’art d’arreu del món, com The Museum of Modern Art (Nova York, EE.UU., 1988), l’Art Institute of Chicago (EE.UU., 1990) i l’Institut Valencià d’Art Modern (València, 1992), i forma part de col·leccions del Centre Pompidou (París), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona o la National Gallery of Art (Ottawa), entre d’altres.

www.fontcuberta.com

Almeria, 1930.
Va ser un dels fundadors del grup fotogràfic AFAL l’any 1956. Considerat un dels pioners de l’avantguarda fotogràfica a Espanya, ha rebut nombrosos guardons, entre els quals hi destaquen el Premio Nacional de Fotografía, atorgat pel Ministerio de Cultura, i la Medalla de Oro de Andalucía, tots dos rebuts el 2003; i el Premio Bartolomé Ros de PhotoEspaña, el 2013. La seva obra forma part de col·leccions exposades al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Centro Andaluz de la Fotografía (Almeria), el Centro Atlántico de Arte Moderno (Las Palmas de Gran Canaria) i el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), entre d’altres.

www.centroperezsiquier.org

Barcelona, 1971.
Col·laborador habitual dels principals mitjans de premsa, l’any 1997 rep el premi FotoPres per dos dels seus treballs: Historia de Juan Durvan i Vivan los novios. L’any 2005 el seu llibre Nice to Meet You rep el Premio PhotoEspaña al millor llibre de fotografia de l’any, i el 2012 el seu treball The waiting game guanya el Concurs Fotollibre Iberoamericà de l’editorial RM. El seu treball explora l’oci contemporani al Mediterrani espanyol i s’ha exposat arreu del món, com la destacada retrospectiva al Museum für photographie Braunschweig (Alemanya) el 2016.

www.txemasalvans.com

María Bleda. Castelló, 1969.
José María Rosa. Albacete, 1970.
Des que es van conèixer a la Escola d’Art i Superior de Disseny de València, Bleda i Rosa han desenvolupat un treball conjunt entorn el territori, el rastre i la memòria. La seva obra s’ha exposat en diferents centres d’art i institucions com ara el Centro Andaluz de Arte contemporáneo (Sevilla, 2009), el Real Jardín Botánico a PhotoEspaña (Madrid, 2010) i el Bomba Gens Centre d’Art (València, 2017), entre d’altres. L’any 2008 van rebre el Premio Nacional de Fotografía, que atorga el Ministerio Cultura. La seva obra forma part de col·leccions atresorades pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Museo de Arte Contemporáneo Castilla León i el Musée d’Art Moderne de Céret, entre d’altres.

www.bledayrosa.com

Barcelona, 1951.
A inicis dels anys 70 s’instal·la a Madrid, on comença a treballar com a fotògrafa per premsa i publicitat. En el seu treball personal hi destaquen les sèries sobre la dansa i els reportatges socials, així com l’ús de processos artesanals com la platinotípia. La seva obra s’ha exposat arreu del món: al Chrysler Museum of Art (Virginia, EE.UU., 1992), al Dansmuseet (Estocolm, 2002), al CaixaForum (Barcelona i Madrid, 2010) i a l’Institut Valencià d’Art Modern (Valènica, 2011), entre altres centres. També ha rebut nombrosos guardons; el Premio Nacional de Fotografía 2016, atorgat pel Ministerio de Cultura, el World Press Photo els anys 1999 i 2004, i la Medalla al Mérito de las Bellas Artes el 2009 són alguns exemples.

www.isabelmunoz.es

Barcelona, 1950.
La seva obra s’ha exposat en diferents països d’Europa i els Estats Units. Entre les exhibicions més importants hi destaquen l’exposició de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, l’any 1966, i la retrospectiva al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat el 2013. El seu treball forma part de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), de l’Institut Valencià d’Art Modern (València), del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) i de la Bibliothèque Nationale de France (París), entre d’altres.

Madrid, 1953.
Catedràtic de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i comissari d’exposicions, ha realitzat més de quaranta exposicions individuals, entre les quals hi destaquen la que li dedica el MACBA el 2007: Barcelona 1978-1997, i la del 2013 al Museo ICO de Madrid: Razón y ciudad. La seva obra forma part de col·leccions del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Centro de Arte Dos de Mayo (Móstoles) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), entre d’altres.

www.manololaguillo.com

Girona, 1972.
Influenciat per la família de fotògrafs, estudia fotografia al IDEP de Manel Úbeda, Lola Montserrat, Enric de Santos, Tino Soriano... Inspirat en el retrat i la diversitat cultural, el 1999 publica Mirem-nos en la revista Ressò de Santa Coloma de Farners. L’any 2000 publica Parlem-nos amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. El mateix any 2000 obre un estudi a Girona dedicat al retrat i al reportatge social, i treballa per encàrrec fins al 2014. En aquest temps es presenta a festivals, com Olladas xóvenes o Mirador photo Garrigàs, i a concursos com el Quillat de plata, mentre s'autofinança algunes exposicions en pubs, restaurants i hotels. El 2013 exposa a la ciutat Alemanya de Krefeld juntament amb Horst Eschment (Berlín), i el 2015 el CRDI adquireix 10 imatges de la col.lecció Dream street. Actualment diu que renega de la tecnologia i treballa convençut que l'error humanitza la tècnica.

Madrid, 1958.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals hi destaquen el Premio Nacional de Fotografía 2015, atorgat pel Ministerio de Cultura, el Premio Bartolomé Ros de PhotoEspaña 2001, el Premio de Fotografía de la Comunidad de Madrid 2003 i el César Vallejo (Perú, 2003). La seva obra s’ha exhibit en diferents països, amb menció especial per a l’exposició itinerant Martín Chambi-Perú-Castro Prieto de l’any 2011; Etiopía, al Teatro Fernán Gómez (Madrid, 2009), i Cespedosa, a Tabacalera (Madrid, 2016).

www.castroprieto.com

Barcelona, 1974.
A partir del 2001 s’instal·la com a professional en el camp de la imatge, repartint el seu temps entre la docència, la producció d’obra personal i la seva tasca com a editor. El seu treball s’exposa regularment a Espanya i, de manera particular, a França. Entre les seves exposicions hi destaquen Le temps éparpillé 1995-2015, a l’Imagerie de Lannion i a la Galerie VU (París) el 2015; L’explorateur et les caprices du hasard, al Carré Amelot (La Rochelle) el 2012, i Atles i altres cartografies, a la Galeria Tagomago (Barcelona) el 2013. Ha estat convidat a residències d’artistes en nombroses ocasions.

www.israelarino.com

Foto: Joan Ribó

Barcelona, 1962.
Llicenciat en Belles Arts en la especialitat de Imatge per la Universitat de Barcelona, UB (1987) i màster en Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC (2016). Des de 1988, ha treballat com a fotògraf especialitzat en la documentació de projectes d’arquitectura, enginyeria i urbanisme.
La seva obra personal sobre el temps i el territori s’ha desenvolupat en projectes com Nanterre- La Défènse (1992), a París, Berlín-Potsdamer Platz (1994) a Berlín i Poblenou (1987-1989), Port de Barcelona (1989), Front Marítim (2004) i Estratos (2013) a Barcelona. Altres projectes sobre la memòria i la història que transiten entre la realitat i l’imaginari s’han plasmat en treballs com Memorias Revolucionarias (1996), Memorias Aeronáuticas (1998), y Canard Déchaîné (2004).
Va ser un dels fundadors de l’associació cultural AtelieRetaguardia. Heliografía Contemporánea (2007–2012), un grup dedicat a la investigació i la pràctica artística mitjançant procediments fotogràfics històrics. En 2015, va codirigir la primera etapa del projecte relatiu a l’equip fotogràfic Daguerre-Giroux amb el qual es va realitzar la primera fotografía a Espanya el 10 de novembre de 1839. És també cofundador de l’associació cultural Factoria Heliográfica (2017).
Les seves fotografies es troben al fons fotogràfic del MNAC de Barcelona, al Museu Universidad de Navarra, al Museu de Teruel, a la Fototeca Nacional del INAH de Pachuca, Hidalgo, México, y a distintes col·leccions privades. Ha rebut diverses beques i el segon premi del European Photography Award celebrat a Berlín el 1991.

/www.martillorens.com

Aranda de Duero, Burgos, 1980.
Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Belles Arts, especialitat Imatge per la mateixa universitat. Premi extraordinari de doctorat 2014-2015 de la Universitat de Barcelona per la tesis "Atrapando la luz. Origen y materialidad de la fotografía".
És membre de GREDITS, Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social, de Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, on també treballa com a coordinadora de l’Àrea de Cultura i professora a l’Àrea d’Art.
Va començar els seus estudis de fotografia a la Escuela de Arte de Huesca on va obtenir el títol de Tècnic en Arts Plàstiques amb Fotografia Artística el 2002. El 2001 va guanyar la beca Antonio Saura de la Diputació General de Huesca per la realització del projecte ArquitecturArchitekturArchitecture.
És membre fundadora de l’associació cultural AtelieRetaguardia. Heliografía Contemporánea en Barcelona (2007-2012), grup de treball dedicat a la investigació i la pràctica artística de la fotografia.
El seu treball personal ha estat exposat a diverses galeries de Barcelona i França. Des de 2013 coordina Factoría Heliográfica, des d’on planifica diferents serveis relacionats amb el mitjà fotogràfic i audiovisual de Barcelona.

Barcelona 1951.
Escriptor i fotògraf, és un apassionat de les cultures orientals i africanes a les quals dedica la major part del seu treball literari i fotogràfic. Va viure durant cinc anys a Egipte treballant a Ràdio Caire Internacional. Va ser redactor en cap i director d'art de la revista Ajoblanco entre 1987 i l'estiu de 1993. Ha realitzat treballs fotogràfics sobre la medina de Marràqueix, i l’arquitectura de l’Atles marroquí. Ha publicat diversos llibres com "Mil y una voces" (El País / Aguilar 1998, Círculo de Lectores 1999), "Viaje al país de las almas" (Pre-Textos 1999), "Los árabes del mar" (Península / Altair, 2006). "Els àrabs del mar" (Brau Edicions) i "Socotra, la isla de los genios" (2011). Ha dirigit els documentals "Retorno al país de las almas", “Komian” i "Socotra, la isla de los genios" projectats i premiats en diversos festivals.

www.jordiesteva.com/

Pessarrodona (Barcelona), 1975.
És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.
Els seus projectes d’investigació i producció artística han rebut diverses beques i premis.
El projecte PER SEMPRE, al voltant de la caducitat de l’amor i l’idea de la núvia, fou produït i exposat per l’Obra Social “la Caixa” a Palma de Mallorca, Lleida i Tarragona la temporada 2010-11.
Els projectes que s’apropen a les infraestructures d’internet INFRARROJO CERCANO, ESCALA Y FRAGMENTO i THE WOODS OF CODE s’exposen a la retrospectiva ES LO QUE ES comissariada per Moritz Neumüller a la Sala Canal de Isabel II, produïda per la Comunidad de Madrid la temporada 2018-19.
La seva relació amb la pedagogia de la imatge ha estat una constant en la seva trajectòria. Ha treballat en el Laboratori de les Arts de l’Obra Social “la Caixa” (del 1999 al 2008) i al Centre d’Arts Santa Mònica, entre d’altres, com a creadora d’activitats relacionades amb la fotografia i el cinema. Ha estat professora de fotografia a la universitat Pompeu Fabra (del 2011 al 2014) i és tutora de projectes fotogràfics a IDEP (adscrita a la Universitat Abat Oliba) des del curs 2011-12.
Té obra al Museu del Paisatge de Catalunya (Olot), a la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya, a la Col·lecció Arxiu i Memòria de l’Ajuntament de Girona, a CA2M, Comunidad de Madrid i a FNAC. Fons National d’Art Contemporain, Ministeri de Cultura, França, a més d’altres col·leccions privades.

Barcelona, 1970
És fotògrafa i videoartista. En la seva obra es qüestiona l’espai de la ciutat i la natura contemporànies, estructurat en oposició entre l’interior i l’exterior; la seva mirada es posa en els qui la viuen i també en les empremtes dels qui la travessen.
Graduada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989-1993) i graduada per l’Escola Nacional Superior de Fotografia d’Arles, França (1993-1996).
La seva obra s’ha pogut veure en nombroses exposicions individuals i en grup arreu del món i s’ha publicat en diverses monografies. Ha rebut diversos premis, com el Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres que atorga el Ministeri de Cultura de França o el Carte blanche PMU del Centre Pompidou.

https://annamalagrida.com/

Bogotá, 1957
Llicenciada en Publicitat a la Universitat de Bogotà, Colòmbia, Jorge Tadeo Lozano. Actualment viu a Barcelona i exerceix com a fotògrafa independent. Durant els darrers 33 anys ha realitzat projectes a Cuba, Colòmbia, Israel, Montenegro, Galícia, Barcelona, Marroc, Senegal, Mèxic, Estats Units i Canadà, lligats a la fotografia documental amb una visió d'autor. Els seus treballs han estat publicats a diferents mitjans, tant catalans com internacionals. El 2007 li va ser atorgat el premi “Arts plàstiques Ciutat de Barcelona” pel projecte “Als invisibles”. Va recórrer Colòmbia, Mèxic, Argentina i Brasil fotografiant el patrimoni cultural i natural per a la companyia Gas Natural. Ha impartit Masterclass i tallers a diferents universitats i centres d'art nacionals i internacionals. Col·labora habitualment com a fotògrafa al diari El País, Barcelona. Durant el període de 1988-1989 va treballar amb el diari La Vanguardia. Ha publicat, a més, reportatges a diferents mitjans nacionals i internacionals. És membre fundador de l'associació Centre de Fotografia Documental de Barcelona lafotobcn.

https://consuelobautista.com/

Montoire (França), 1952
Fill de pares espanyols exiliats després de la Guerra Civil, treballa com a fotògraf des dels 14 anys. Va ser ajudant al departament de fotografia d'una empresa aeronàutica, aprenent tècniques d'estudi com la il·luminació artificial i treballs de laboratori. El 1973 es va incorporar a la plantilla del diari comunista francès L'Humanité com a fotògraf i el 1974 es va traslladar al Canadà i als EUA, on va descobrir els grans fotògrafs del continent americà. Va treballar com a fotògraf al documental dels Jocs Olímpics de Mont-real de 1976. Al seu retorn a Europa el 1977, va conèixer Joan Miró, fet que determinarà la direcció del seu futur treball en fotografia, ja que des de llavors ha fotografiat els tallers i els processos creatius de pintors i escultors d'arreu del món. Col·laborador de Vogue, Madame Figaro, El País Semanal, Matador i Travel and Leisure, entre altres publicacions, la seva obra ha estat present en nombroses exposicions.

http://www.jeanmariedelmoral.com/