Oliveras, Clara
(Girona, 1963)
Es llicencia en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i obté la suficiència investigadora. Després d'una etapa inicial dedicada a la pintura i el dibuix, s'introdueix a partir del 2000 en el món de les noves tecnologies, sentint-se cada cop més còmoda en la recreació d'escenografies visuals a mig camí de la imaginació i la quotidianitat. En aquesta línia, realitza fotografies de natures mortes d'objectes, personatges i entorns domèstics, particulars i personals, amb un estil propi que uneix la simbologia més tradicional de la història de l'art i la literatura, amb el seu punt de vista més actual i contemporani. 'Construeix les seves imatges laboriosament -escriu Carme Ortiz-, manufactura uns paisatges que tenen cura del detall i que recreen uns mons artificials, a voltes naïfs, on tots els elements estan interrelacionats en un ambient volgudament kitsch.' En aquest sentit, juga a fer transcórrer en un mateix escenari passat, present i futur, ficció i realitat, i tot plegat amb una gran complicitat amb la simbologia i l'al·legoria. D'aquesta manera, posa en mans de l'espectador la lectura constant de dualitats que van de la ingenuïtat i la felicitat, a la falsedat i la crueltat. En definitiva, retrata la intrínseca condició contradictòria de la societat contemporània.
En la seva trajectòria expositiva, el 1997 es converteix en l'artista convidada del Museu d'Art de Girona on hi presenta La casa d'on vinc. Un any després, reuneix una sèrie de dibuixos i escultures d'una gran precisió tècnica en la mostra Nuclis. Dibuixos i escultures, a les Sales Municipals d'Exposició de Girona. Altres exposicions destacades dels últims anys són: Interiors, a la galeria Antònia Bagué, de Torroella de Montgrí (2004); Little stories, al Palau Solterra, de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí (2006), i Tiny tales, a les Sales Municipals d'Exposició de Girona (2008). També participa en molt diverses mostres col·lectives, especialment a les comarques gironines, però també a dins i fora del país. La més recents, per exemple, a Ginebra (Suïssa).
Entre els premis i reconeixements rebuts, destaquen el primer premi de Dibuix en la 8a Mostra d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1989), la Beca d'Investigació Caixa de Catalunya (1991), el premi del Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure de Banyoles (2000), juntament amb Narcís Gironell. Amb Gironell i Pep Canaleta, el 2001 guanyen una subvenció a les arts plàstiques de l'Ajuntament de Girona per tirar endavant el projecte Igac, una plataforma digital dedicada a la difusió i promoció de l'art contemporani gironí. En aquesta mateixa línia, els últims anys coordina el web www.gironartcontemporani.com i també dedica bona part de la seva feina a tasques de restauració d'obres d'art.
