El fons d'art contemporani de l'Ajuntament de Girona està format per dos conjunts: el fons d'obres d'art que conserva el Museu d'Història de la Ciutat i el conjunt d'escultures públiques que basteixen els espais públics de la ciutat (més informació al web d'Art al Carrer). Complementàriament també hem d'esmentar que el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), de l'Ajuntament de Girona, té entre les seves funcions la de crear, a partir d'una política d'adquisicions, una col·lecció fotogràfica d'autors contemporanis vinculats a la ciutat, i el fons disposa, per tant, d'obres en imatge d'autoria d'artistes contemporanis. Ens referim en aquest text i web al fons d'art contemporani de l'Ajuntament de Girona que custodia el Museu d'Història de la Ciutat, ja que els altres dos conjunts d'obres esmentats tenen les seves respectives fonts informatives als webs que ja hem apuntat.
Quan parlem del conjunt d'obres d'art contemporani de l'Ajuntament de Girona hem d'aclarir, en primer lloc, que partim de la noció de «fons» per sobre de la de «col·lecció» atès que la procedència i criteris d'adquisició han estat diversos, més fruit de la voluntat de patrimonialitzar els resultats de la producció artística contemporània que no pas de donar una identitat i interès conjunt al fons com a col·lecció.
El fons d'art contemporani corresponent als segles XX i XXI que constitueix el patrimoni artístic municipal custodiat al Museu d'Història de la Ciutat es xifra en 3.380 obres d'art. Les obres d'art contemporani representen prop del 35% del conjunt d'objectes que integren els fons del MHCG, on hi ha representades les més diverses tècniques (pintura, escultura, gravat, dibuix...) i suports. Pel que fa a la procedència, el gruix més important el formen les donacions amb 1.655 peces, seguit de les obres ingressades en forma de dipòsit, 1.052, i finalment les adquisicions, 661 obres. Cal remarcar que unes 1.410 obres del fons d'art contemporani corresponen al període 1979-2010 i que 293 de les quals corresponen a la primera dècada del s. XXI. D'aquest conjunt corresponen a artistes gironins el 65%, d'artistes d'altres indrets de Catalunya el 35%, de la resta d'Espanya i d'Europa només l'1%.
En l'apartat de les donacions, la seva procedència és molt diversa, producte sobretot de donacions d'artistes i particulars, d'empreses i d'institucions públiques, associacions, etc. Un bon gruix de l'obra prové, d'altres equipaments municipals, de les Sales d'Exposicions Municipals de la Rambla i del Centre Cultural la Mercè, procedents de les produccions de l'Escola Municipal d'Art (el MHCG també va incorporar en el seu moment els fons de l'Escola de Belles Arts de Girona). També cal tenir present els fons ingressats provinents d'altres equipaments com el Teatre Municipal o l'Arxiu Històric Municipal.
Pel que fa als objectes dipositats, un bon nombre de les 1052 obres formen part de la Fundació Margarita Marsà i del fons Emília Xargay compartit amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter. També cal fer esment dels dipòsits d'obres d'artistes com Roca Delpech, Torres Monsó i M. Àngels Feliu.
Respecte a les obres adquirides, el MHCG disposa d'una política d'adquisicions destinada a incorporar obres d'artistes gironins o que hagin tingut relació amb la ciutat de Girona, obres que reprodueixen la imatge de la ciutat, o bé que suposen la repercussió en l'àmbit de la ciutat dels moviments artístics internacionals. La finalitat de les compres és cobrir les llacunes dels fons existents. Les 661 obres adquirides per l'Ajuntament de Girona amb destí al museu s'han comprat a entitats i associacions entre els anys 80 i 90, com l'Associació Democràtica d'Artistes, l'Associació Las Segovias, la Fàbrica de Tapissos Aymat i especialment el fons Emília Xargay; també a artistes i particulars i en alguns casos a galeries privades, com ara Espais, Expoart, Norat i Marcart; a antiquaris com Antiguitats IV Cantons o a través de la participació en subhastes d'art de Barcelona.
Pel que fa als fons, els més importants són els següents:
Fons Fidel Aguilar, que consta de 128 peces, majoritàriament dibuixos i escultures.
Fons Rafael Masó, integrat per 58 objectes de ceràmica i vitralls procedents de l'antiga farinera Ensesa.
Fons Roca Delpech, amb un conjunt de 52 aquarel·les i cartells.
Fons Fundació Margarita Marsà, es tracta d'un dipòsit formalitzat el 1982 que inclou un total de 911 obres d'art (131 dibuixos, 394 gravats, 14 cartells impresos i 369 pintures, 2 fotografies i 1 esmalt) i que recull gran part de l'obra que l'estudiós de l'art i crític Àngel Marsà i Beca recollí al llarg de la seva trajectòria professional. Es tracta d'una col·lecció molt irregular que conté obres que van des de l'any 1900 fins a la dècada dels 80 del segle passat, amb una important presència de figures de la segona avantguarda de l'art català. Quant a la cronologia cal esmentar que el fons inclou un important nombre de gravats costumistes del segle XIX.
Fons Emília Xargay Pagès, que inclou un total de 487 obres de les quals 19 ja eren propietat de l'Ajuntament de Girona, i les restants 467 foren adquirides l'any 1998, i compartides entre l'Ajuntament de Girona (399 obres) i l'Ajuntament de Sarrià de Ter (68 objectes d'art). L'any 2000 es va establir un conveni entre ambdós ajuntaments per tal de gestionar de manera conjunta i unitària el fons i es van dipositar al Museu d'Història de la Ciutat. El conjunt de l'obra la formen 25 objectes de ceràmica, 156 dibuixos, 150 escultures, 27 esmalts i altres tècniques, 12 gravats i cartells impresos i 116 pintures.
Adquisicions procedents de les Sales Municipals d'Exposició, amb un conjunt de 140 peces que s'han prioritzat a l'hora de fer el catàleg digital, el qual ja compta amb 100 peces d'aquest fons de procedència, per al qual s'han prioritzat els artistes gironins.
Adquisicions procedents de l'Escola Municipal d'Art de Girona (EMA), un centre de formació artística que va desenvolupar simultàniament un programa de creació i producció de treballs artístics, un procés que culminava amb una exposició en un espai expositiu municipal com són la Capella de Sant Nicolau, la Carbonera o La Mercè, i l'ingrés de les obres al fons d'art contemporani municipal. Perseguint l'objectiu de fer dialogar la contemporaneïtat amb les tècniques tradicionals, l'EMA convidava els artistes gironins a dur a terme obres de creació en formats i tècniques com la ceràmica, el tapís i el gravat. En aquesta línia cal destacar el fons de tapissos contemporanis de gran format elaborats entre 1994 i 2007 pels alumnes de l'EMA, seguint el mestratge d'alt lliç característic de l'anomenada Escola Catalana de Tapissos utilitzant els telers centenaris de la fàbrica Aymat de Sant Cugat a partir de cartrons d'artistes catalans de reconegut prestigi. També al taller de ceràmica s'ha dut a terme un programa de creació i investigació artística a través del qual s'han fet obres seriades o múltiples cercant la innovació i la bellesa formal que també forneixen el fons.
Adquisicions procedents dels encàrrecs de cartells de Fires i de l'Exposició de flors.
En relació amb el fons municipal d'art contemporani cal fer esment del paper que ha tingut la programació d'exposicions del MHCG, les quals han contribuït a la difusió dels artistes gironins, han nodrit un fons de documentació útil per a la història local de l'art contemporani i han estat claus en l'increment dels fons artístics. Per dur a terme les exposicions temporals dedicades a l'art contemporani, el museu disposa de dos espais expositius: les sales d'exposicions temporals (accés per la placeta de l'Institut Vell), que han acollit des de l'any 1984 gran nombre d'exposicions retrospectives temporals d'artistes gironins, i a partir de l'any 1999, s'incorpora l'espai expositiu La Carbonera (accés des de la pujada de Sant Feliu).
Les noves iniciatives del Museu d'Història entorn del fons d'art contemporani que es presenten el gener del 2011 no són un fet aïllat, sinó una conseqüència natural si tenim en compte tota la feina feta per aquest equipament en relació amb l'art gironí. A banda de les exposicions temporals que hem comentat, el museu ha donat valor als seus fons artístics a través de l'exposició permanent. Les sales permanents engloben un llarg període històric de l'evolució de la ciutat de Girona des de la prehistòria fins a la transició democràtica, amb dos àmbits on s'exhibeixen obres d'art contextualitzades en el marc del discurs històric i museogràfic del segle XX. Per exemple, a la sala 12, dedicada al modernisme i el noucentisme, s'exhibeixen obres de Mela Muttermilch, Marià Llavanera, Prudenci Bertrana, Montserrat Llonch, Xavier Montsalvatge; dibuixos i escultures de Ricard Guinó i Fidel Aguilar; marqueteria d'Adolf Fargnoli i Masó. I a la sala 13, dedicada a la guerra civil, la dictadura franquista i la transició democràtica, s'exposa el cartellisme de l'ADAG, obres d'Enric Marquès, de Pere Perpiñà i d'Orihuel.
Per altra banda, per donar a conèixer els seus fons d'art el Museu d'Història de la Ciutat ha editat al llarg dels anys els catàlegs de les exposicions antològiques i altres publicacions sobre el fons com són la Guia/inventari del Patrimoni Municipal d'Art (1992), un inventari exhaustiu dels fons existents en aquell moment; Girona, cinc anys d'art contemporani (1994), un catàleg de les 50 primeres obres d'art ingressades a través de la programació de les Sales Municipals d'Exposició que es va iniciar el 1989, i Alt lliç, col·lecció d'art contemporani (2005), el catàleg de la col·lecció de tapissos contemporanis de gran format manufacturats a l'Escola Municipal d'Art que també formen part del fons municipal.
