Cuixart, Modest
(Barcelona, 1925 – Palafrugell, 2007)
El 1944 comença els estudis de Medicina, però els abandona per dedicar-se a la pintura. El 1949, amb el seu cosí Antoni Tàpies, marxen a París, des d'on viatjaran a diversos països europeus fins a instal·lar-se finalment a Lió, on contactaran amb l'avantguarda artística. El 1971 s'instal·la a Palafrugell, on hi viu fins a la seva mort.
És un dels fundadors del mític grup Dau al Set (1948), format per Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats, al qual també s'hi afegirà Juan Eduardo Cirlot. Joves intel·lectuals i compromesos editen la revista del mateix nom i formen un moviment contestatari i avantguardista connectat amb les noves tendències internacionals que suposa una alenada d'aire fresc enmig del gris i àrid panorama de la postguerra. El 1955, amb l'efímer grup Taüll, fa la primera exposició individual a Barcelona. També es relaciona amb el grup de l'Escola d'Altamira. Des d'aquest moment no deixa d'exposar. Reconegut internacionalment, és distingit en molt diverses ocasions i ja el 1957 rep el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de São Paulo, i el Premi de Pintura Abstracta de Lausana. A més, participa a la Documenta de Kassel.
La seva prolífica obra reflecteix un procés de constant evolució a la recerca de nous llenguatges plàstics. En el marc aquest procés d'investigació s'expressa en diferents tècniques artístiques: pintura, dibuix, collage, gravat, ceràmica, assemblage... El seu estil pictòric ressegueix tots els moviments de l'avantguarda i va des d'uns primers assajos matèrics amb collages, objectes recuperats, paisatges i abstraccions d'arrel expressionista, al surrealisme màgic i poètic de l'etapa de Dau al Set, on geometries, símbols i signes conflueixen amb influències mironianes i d'autors com Paul Klee. Després fa una immersió en l'informalisme, la pintura matèrica i la utilització de l'objecte, amb una lectura personal de moviments com el new dadà, l'art pop i el nou realisme, i presenta a la galeria René Metras de Barcelona la seva sèrie Els nens sense nom, obres plenament tridimensionals que provoquen un gran impacte. A finals dels anys seixanta trenca amb l'informalisme i inicia un cicle eròtic i màgic on combina el grafisme i la matèria amb unes composicions molt singulars, que enceten una etapa de gran creativitat caracteritzada per una figuració distorsionada, que fluctua entre el lirisme i un cert to sinistre, un estil que va agafant un to barroc i decadent fins a final dels vuitanta. Aquesta etapa culmina amb una exposició antològica de Dau al Set a la galeria del mateix nom de Barcelona. Després evoluciona cap a una figuració expressionista, poètica, visionària i esperpèntica. El 1991, la Generalitat de Catalunya patrocina una gran exposició antològica (1941-1991) que mostra cinquanta anys de la seva pintura. Comença una nova etapa estilística marcada per la introspecció a partir de l'abstracció i la geometria, un estil sobri i equilibrat de grans formats, amb el protagonisme de la natura expressada amb un lirisme màgic on perviuen els signes del seu llenguatge estrictament personal.
El 1983 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 1984, la Medalla de l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. El 1998 es crea la Fundació Cuixart amb seu a Palafrugell.
La seva obra forma part d'importants col·leccions públiques i privades. En la seva llarga trajectòria exposa individualment i col·lectiva arreu de Catalunya, a l'Estat espanyol i també a l'exterior, on destaca el Musée des Beaux-Arts Hyacinthe Rigaud de Perpinyà, el Museu d'Art de Munic, el Guggenheim de Nova York, el Center for the Fine Arts de Miami, el Museo Nacional de Arte de Mèxic i el Museo de Arte Moderno de Caracas, entre molts d'altres.
