Domene, Quim
(Olot, 1948)
Artista multidisciplinari, de formació autodidacta, estudia les diferents tècniques del gravat a l'Escola de Belles Arts d'Olot. És membre actiu de l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa. Comença col·laborant com a il·lustrador en diverses publicacions locals. El 1968 viatja a París, on viu l'esclat dels fets de maig que l'influenciaran tant ideològicament com artísticament. En tornar de París funda amb altres artistes el Grup d'Ara, de tendència pop, amb el qual realitza diverses exposicions fins al 1973. L'any següent fa la primera exposició individual de dibuixos i gravats, tècniques que treballa fins al 1978, quan comença a treballar la pintura. De llavors ençà, es dedica bàsicament a la pintura però la combina amb diverses tècniques. També fa escultura, fotografia, reprografia i instal·lacions. En escultura realitza sobretot obra destinada a espais públics.
El 1992 s'instal·la a Florència i el seu treball s'impregna de l'art del Renaixement. La seva obra revisa els diferents corrents artístics i és una reflexió sobre la relació natura-cultura i sobre el pas del temps. Estableix un diàleg entre el món contemporani i l'antiguitat, entre les diferents cultures, i treballa el concepte de la memòria en tots els seus registres, des de la memòria col·lectiva a l'individual, passant per la memòria històrica, especialment en el seu vessant social.
Utilitza suports i formats ben diversos i manipula els materials amb una gran llibertat a través d'una poètica de l'assemblatge que el porta a uns resultats tridimensionals sense limitacions. Les seves obres s'estructuren per sèries temàtiques i estilístiques. A partir de les obres realitzades des de l'any 2001 neixen algunes d'aquestes sèries que l'artista ha anat desenvolupant, fortament influenciat per les diferents cultures de l'àmbit mediterràni.
El 2005 inicia el treball Cartes a Kurt Schwitters, una sèrie que es configura com un diàleg amb el creador dels Merz (collage). Realitzada sobre un suport innovador, investiga totes les possibilitats del collage al servei d'una narrativa automàtica i irònica entorn dels problemes de la societat contemporània.
Guanya diversos premis de dibuix, pintura i escultura. L'any 1983 obté la Beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya i el 2004 és seleccionat per l'Associació Catalana de Crítics d'Art per als premis a les millors exposicions de l'any. Participa en diverses edicions d'ARCO i Estampa a Madrid i a les fires internacionals de Barcelona, València, Hannover, Mont-real i Buenos Aires.
Exposa individualment arreu de Catalunya i a les Balears, i des del 1980 comença a exposar a diverses ciutats europes de França, Alemanya, Suècia, Suïssa, Àustria i també a Estats Units i Japó. Col·lectivament exposa a Catalunya, les Illes Balears, Andorra i arreu de l'Estat, com també a França, Itàlia, Anglaterra, Suïssa, Estats Units i Uruguai.
