Camps Torné, Pep
(Girona, 1962)
De formació autodidacta, cursa estudis d'Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Exposa per primera vegada el 1982, en un moment en què dedica una atenció especial a les instal·lacions i les performances. D'aquesta època, en la qual col·labora sovint amb l'artista Leo Beard, destaquen les exposicions fetes a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Fundació Miró i a les Cotxeres de Sants. Rep dues beques d'arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1984 i 1987), que li permeten fer diferents estades a l'estranger. Una d'aquestes és a Berlín, moment a partir del qual la pintura adquireix un fort protagonisme en el seu treball. Més endavant, i dedicat ja de ple a aquesta disciplina artística, fa diferents exposicions en galeries de Girona, Barcelona, Madrid, Mallorca i Bangkok. El 1989, arran de l'obtenció de la Beca Banesto, dedica un any sencer a fer una volta al món, i així entra en contacte amb Àsia. Durant quatre anys viatja sovint a aquest continent, fet que influeix fortament en la seva manera de veure les coses. Paral·lelament, continua fent exposicions individuals i col·lectives a Girona i Barcelona, així com en diferents llocs de l'Estat espanyol, com Madrid, València, Oviedo i Saragossa; també a Andorra i Tolosa.
La seva obra neix dels corrents establerts per l'art pop internacional, d'artistes com Gerhard Richter o Malcolm Morley, entre molts altres. Adopta de forma recorrent els mitjans de comunicació de masses, on la imatge de fons es reconeix perfectament per després, mitjançant superposicions, incorporar elements de la seva agenda personal. És així com, mitjançant fons monocroms on apareixen motius fotogràfics amb un tractament pictòric similar a la serigrafia, desenvolupa un llenguatge perversament romàntic sobreposant estructures geomètriques, evocant un ordre que s'hauria de considerar una part d'un tot. Entén la pintura com un manera d'intentar donar altres visions de la realitat més enllà del que perceben els nostres cinc sentits, una forma d'obrir noves portes. En moments de confusió, desconcert general, temps accelerats i futurs incerts, la pintura continua sent un instrument que s'obre a les reflexions, les intuïcions i el silenci.
Té obres en diverses col·leccions públiques i privades, així com també alguna escultura pública, com ara Tortuga, tortuga, a Salt. El seu estil ha evolucionat des del neoexpressionisme autobiogràfic fins a camps més complexos fruit d'una depuració formal i estilística on el traç gestual és sempre present. Els seus darrers treballs es basen en una nova lectura figurativa que analitza amb realisme els estímuls socials, polítics i culturals del temps present.
Des del 2004 imparteix classes de pintura a l'Escola Municipal d'Art de Girona.
