Crozet, Pia
(Roanne (França), 1950)
Es forma artísticament a París i l'any 1973 rep el Diploma Nacional d'Escultura a França. Poc més tard s'instal·la a Girona, on comença a desenvolupar diversos projectes amb el desig de recuperar el patrimoni històric i artístic de la ciutat. Juntament amb el seu marit, l'escriptor, poeta i activista cultural gironí Josep Tarrés, promouen la recuperació del Centre Isaac el Cec de Girona. Des del 2004 viu i té el taller a Flaçà.
En la seva trajectòria artística ha treballat el collage, el dibuix, el gravat i el tapís però és dins l'àmbit de l'escultura on desenvolupa el gruix de la seva producció. Les seves formes, en un inici més properes a l'abstracció, actualment deriven en unes obres molt més figuratives i estilitzades. Unes formes carregades de simbolisme en les quals la reflexió entorn de la significació del buit hi és molt present. El treball escultòric a partir de materials translúcids -principalment el marbre i l'alabastre- permet a l'artista investigar els efectes de la llum en la matèria.
Desenvolupa al llarg d'un extens període de temps temes que es concreten en sèries d'obres com Coloms -tema que treballa intermitentment des de 1991-; Illes i mites de Grècia -entre 1987 i 1990-, i Símbols dels constructors de catedrals. Aquest últim tema l'ocupa des de 1987, quan descobreix, gràcies a la col·laboració del Dr. Jaume Marquès, les signatures que els picapedrers, en forma de símbols esculpits per incisió en els carreus de les escales i murs, van deixar a la Catedral de Girona. La investigació entorn d'aquestes marques es materialitza en escultures en pedra, gravats, collages i joies de plata que n'exploren les possibilitats simbòliques. L'any 2006, la seva recerca es concreta a partir de l'encàrrec de dissenyar el cartró per a un gran tapís, en el qual segueix desenvolupant de nou els símbols i les marques dels picapedrers.
Ha exposat a diferents indrets de Girona, a d'altres ciutats d'arreu de Catalunya i a França i Alemanya. D'entre totes, cal destacar l'exposició que va fer amb Emília Xargay a La Caixa el 1988; a la Capella de Sant Nicolau (juntament amb Bonaventura Ansón i Roser Oliveras) el 1990; a la Cambra de Propietat Urbana (1992); i l'exposició Signes i marques dels constructors de catedrals, a la Capella de Sant Nicolau (2006), en la qual va exposar el tapís teixit a l'Escola Municipal d'Art de Girona sota la direcció del mestre Carles Delclaux.
