Notes de premsa

dilluns 3 de novembre de 2025

Girona acull les primeres jornades dedicades a El Patronato de Protección a la Mujer, la institució franquista de control i repressió de les dones

Es faran els dies 12 i 13 de novembre a El Modern i inclouran xerrades i taules rodones amb experts/es i testimonis en primera persona d’algunes de les víctimes

Recuperar la memòria de la que va ser una de les institucions franquistes més repressores i cruels amb les dones i donar veu a les seves víctimes. Amb aquest objectiu, Girona acollirà la primera edició de les jornades dedicades a El Patronato de Protección a la Mujer, que tindran lloc els dies 12 i 13 de novembre a El Modern.

La regidora d’Igualtat i Justícia Social, Amy Sabaly Balde; la representant de l’Associació Contra l’Oblit, Antònia Pradell, i la supervivent d’El Patronato de Protección a la Mujer Maria Forns han presentat aquest matí les sessions, que es portaran a terme sota el títol “Eina de control i repressió de les dones”.

“El Patronato va funcionar com una xarxa repressiva que empresonava, silenciava i sotmetia a les dones joves. Exercia violència institucional com treballs forçats, tortures psicològics i abusos diversos. Amb aquestes jornades volem exposar aquestes barbaritats i reconèixer a totes les dones i nenes que ho van patir el seu dret a reparació”, ha remarcat la regidora d'Igualtat i Justícia Social, Amy Sabaly Balde.

El Patronato de Protección a la Mujer va ser una de les institucions més longeves del sistema repressiu franquista, vigent entre 1941 i 1985, que va sotmetre milers de dones a règims d’internament i disciplinaris marcats per la violència institucional, l’explotació laboral i la imposició religiosa. Avui en dia, també és una de les més desconegudes.

Organitzades per l’Associació Contra l’Oblit: Grup de Suport a les Represaliades pel Patronato de Protección a la Mujer, Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Girona, les jornades volen obrir un espai de reflexió crítica sobre la veritat, la justícia i la reparació i abordar temes fins ara silenciats com les conseqüències físiques i psíquiques dels maltractaments que van rebre les joves i dones internades, quins centres existien a la ciutat de Girona i a les comarques gironines i les vies de reparació actuals, entre altres.

Dos dies de taules i col·loquis

Les jornades s’obriran el dia 12 de novembre a les 17.30 h amb la presentació i amb una xerrada sobre com va néixer l’associació de suport a les supervivents, que anirà a càrrec de l’activista, pedagoga, exdiputada i membre de l’Associació Contra l’Oblit, Dolors Sabater i Puig. Tot seguit, la mestra jubilada Antònia Paradell parlarà sobre la investigació que s’està fent per conèixer quina era la presència real d’El Patronato a la ciutat de Girona i a tota la demarcació.

Després d’una pausa, les jornades es reprendran cap a les 19 h amb una taula rodona sobre la infància tutelada durant el franquisme, que anirà a càrrec de la llicenciada en història per la Universitat de Barcelona (UB) Neus García Ràfols. Des de l’any 2003, García Ràfols forma part del grup de recerca que investiga les institucions de protecció de menors franquistes.

Tot seguit, el professor titular en Dret Constitucional a la Universitat de Girona (UdG), Marco Aparicio Wilhemi i l’advocada penalista especialitzada en la defensa dels drets humans Anaïs Franquesa i Griso, abordaran el marc normatiu i institucional del sistema de control social i repressió del règim franquista i també parlaran de les vies existents per exigir responsabilitats i satisfer el dret de reparació de les afectades.

El dia 13 de novembre, les Jornades es reprendran amb una taula rodona sobre la repressió institucional de les dones a Irlanda i Espanya, que portarà a terme la doctora en filologia anglesa, educadora feminista i investigadora independent Pilar Iglesias. Continuarà la psicòloga clínica, psicoanalista i investigadora Anna Miñarro, que parlarà de la salut mental durant el franquisme i les conseqüències físiques i psíquiques dels maltractaments i la repressió rebudes per les dones i les joves internades en centres d’El Patronato de Protección a la Mujer.

Després de la projecció del documental Els buits, tancaran les jornades tres de les dones que van patir la repressió d’El Patronato i que compartiran el seu testimoni: la productora i realitzadora a Televisió Espanyola Mariona Roca; la correctora i treballadora del Consorci per a la Normalització Lingüística Maria Forns; i, finalment, Isabel Gallego.

Les Jornades compten amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible, el Nucli Paulo Freire, Connexió Papyrus Celrà i el suport audiovisual de Pap Caballé.

Estudi guanyador de la beca 8 de març

Tot i la seva longevitat i l’impacte que va tenir, aquesta repressió de gènere continua sent una de les més oblidades en la recerca històrica i en les polítiques públiques de reparació. Un fet que comença a revertir-se amb projectes com el de l’equip de recerca encapçalat per Helena Meix Casas, que ha obtingut la Beca 8 de març, d’estudis històric de les dones de Girona, que atorga l’Ajuntament de Girona i que està valorada en 6.000 euros. Aquest estudi, titulat “Dissonàncies de la memòria. Càstig i resistència de les represaliades pel Patronato de Protección a la Mujer a la ciutat de Girona”, va sorgir com a iniciativa pròpia de l’equip de recerca amb l’objectiu d’omplir un buit en la història de la repressió franquista contra les dones.

La Beca 8 de març és bianual i té com a objectiu donar suport a les iniciatives, de persones físiques, per a la recerca del llegat històric de la ciutat en perspectiva de gènere, per promoure el coneixement i reconèixer les aportacions de les dones a la construcció de la ciutat de Girona.


Nota: Us enviem, adjunta, una imatge de la presentació que s’ha fet aquest matí.