Notes de premsa

dilluns 27 d'octubre de 2025

El Museu d’Història dels Jueus celebra el 25è aniversari de l’obertura al públic de les seves primeres sales

L’acte de commemoració es farà demà a les 18 h i comptarà amb una actuació musical de Lídia Pujol

Aquest 2025 fa 25 anys de l’obertura al públic de les primeres sales del Museu d’Història dels Jueus, que contenen i conserven la col·lecció de làpides amb inscripcions hebrees procedents del Montjuïc de Girona. Van ser instal·lades l’estiu del 2000, amb un projecte museogràfic de Joan Casanovas.

Aquesta col·lecció és la més destacada, tant qualitativament com quantitativa, de tota la península Ibèrica i una de les més interessants d’Europa occidental. Per commemorar aquest 25è aniversari, s’han renovat els elements de difusió i els plafons explicatius d’aquesta sala, i les làpides, que han estat estudiades en profunditat, hi llueixen millor.

L’acte de celebració de l’aniversari es farà demà, dimarts 28 d’octubre, a les 18 h, i comptarà amb un espai de diàleg entorn la transcendència del mateix Museu pel que fa a la cultura i la història de Catalunya i de Girona. Hi intervindran l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; l’exalcalde de la ciutat, i batlle en el moment de la creació del Museu, Joaquim Nadal, i el secretari general de Cultura, Josep M. Carreté. Com a cloenda, l’artista Lídia Pujol, acompanyada de Pau Figueras a la guitarra, oferirà un repertori en clau de recorregut cantat per diferents espais del Museu.

“Estem contents de celebrar el 25è aniversari d’un dels nostres museus més emblemàtics i una peça destacada en el ric patrimoni cultural i històric que té la nostra ciutat. Avui és un dia per felicitar-nos i felicitar-vos per tota la tasca que feu de difusió de la cultura gironina”, ha subratllat l’alcalde, Lluc Salellas i Vilar.

La creació del Museu d’Història dels Jueus obeeix, ja des de l’inici, a la voluntat de l’Ajuntament de Girona de construir un espai dedicat a celebrar la diversitat cultural que ha forjat la mateixa ciutat. També s’ha volgut projectar la transcendència que ha tingut l’existència en el seu si, al llarg de tota l’època medieval, d’una comunitat jueva que fou la segona en importància de tot Catalunya, amb prop de 900 membres en les èpoques de major esplendor.

Celebrar 25 anys d’existència del Museu implica, també, celebrar més de 100.000 visitants per any, un còmput gens petit que fa que la capacitat i la dimensió cultural de la ciutat sigui, encara, una mica més potent.

Des del Museu, el Call de Girona s’ha donat a conèixer internacionalment, i això ha fet que la gent visita l’equipament –unes 100.000 persones cada any- provingui de tots els continents.

Les làpides hebraiques

Les làpides daten d’entre el 1198 (la més antiga) i el 1437 (la més moderna), i provenen totes de l’antic fossar o cementiri jueu de Montjuic, ubicat a la zona nord de la ciutat, en el camí reial cap a França. Es trobaven des d’inicis del s. XX al claustre de Sant Pere de Galligants i l’estiu del 2000 van ser traslladades al Museu d’Història dels Jueus. Són propietat de la Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura, secció d’Arqueologia), que les va cedir en dipòsit al Patronat Call de Girona per a la seva exposició permanent.

Els epitafis gravats a la pedra han estat transcrits i traduïts de l’hebreu, ja des d’inicis de segle XX (la darrera versió és de Jordi Casanovas Miró, el 2004). S’hi llegeixen records sentits, bells, i poètics, que fan presents les persones que foren enterrades al Fossar dels Jueus de Girona.

Les noves anàlisis historiogràfiques han anat a càrrec d’especialistes en la matèria: l’esmentat Jordi Casanovas, que va morir el març de 2020, i la doctora Irene Llop, que n’ha fet una interpretació a partir de la connexió dels noms que hi ha escrits a les pedres, i que es troben, també, escrits en els documents que es conserven en els arxius de la ciutat.

Aquesta tasca va donar el seu fruit en una exposició que, amb el títol de “Pedres amb Nom”, es va disposar al Museu d’Història dels Jueus durant la primavera i l’estiu de 2019. Actualment, aquesta exposició es pot revisitar a través de la pàgina web del Museu, un fet que permet reconnectar amb els noms i les històries de les persones que, fa més de sis-cents anys, van formar part del teixit humà, social i cultural de Girona.