Notes de premsa

dimarts 7 d'octubre de 2025

L’Ajuntament de Girona congelarà l’IBI i la resta d’impostos de cara al 2026 i promourà la fiscalitat verda i el lloguer social en les ordenances fiscals

La taxa de residus per a l’any vinent disminuirà en la gran majoria dels domicilis, ja que es reconeixerà els veïns i veïnes que hagin fet un ús habitual del servei de recollida

L’Ajuntament de Girona ha fet pública avui la proposta d’ordenances fiscals de l’any 2026 que es portarà a aprovació en un ple extraordinari a finals d’aquest mes d’octubre. La principal novetat és que es congelarà l’impost sobre béns immobles (IBI) per a l’any vinent, així com la resta d’impostos, i que l’import de la taxa de residus disminuirà en la gran majoria dels domicilis gironins.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sílvia Aliu Gifre, ha explicat que “de cara a les properes ordenances, fem un esforç i no apugem cap dels impostos (IBI, ICIO, IAE, plusvàlua i impost de circulació), i a més promourem la fiscalitat verda i el lloguer social”.

En aquest aspecte, les noves ordenances permetran avançar cap al foment del lloguer social, ja que es bonificarà l’IBI a petits propietaris i propietàries que cedeixin habitatges a entitats que promouen el lloguer social, i es buscarà desincentivar els habitatges buits, atès que s’endurirà el supòsit per aplicar el recàrrec de l’IBI i s’augmentarà el consum mínim d’aigua fins a 5 metres cúbics per definir un pis com a desocupat. A més, es mantindran les bonificacions per reformes en habitatges de protecció oficial destinats a venda i a lloguer i les reformes en habitatges inclosos dins del Pla de barris.

Des de l’Ajuntament, se seguirà apostant per la mobilitat sostenible i s’ampliarà a tres anys la bonificació del 50% de l’impost de vehicles per a cotxes híbrids i elèctrics. De cara a l’any vinent, però, s’eliminaran els beneficis per tenir vehicles de gas liquat o natural.

Les pròximes ordenances fiscals també inclouen accions per mitigar el canvi climàtic, com les bonificacions progressives (del 55 % al 95%) a l’ICIO en actuacions per millorar la certificació energètica dels habitatges. “Volem incentivar que els habitatges de la ciutat siguin eficients energèticament parlant”, ha subratllat la regidora Aliu, qui ha explicat que es mantenen les bonificacions en energies renovables i en instal·lacions de plaques fotovoltaiques de les ordenances anteriors.

Pel que fa a les facilitats per a la ciutadania, es manté la possibilitat de fer el pagament fraccionat en taxes, com la dels residus o la de terrasses, que ja s’havia iniciat en anys anteriors, i s’incorpora un supòsit de flexibilitat, ja que es permetrà que un tercer pugui presentar sol·licituds d’ajornament o fraccionament amb autorització i certificat bancari de la persona titular.

En relació amb la taxa de residus per a l’any vinent, cal destacar que la taxa disminuirà en la gran majoria dels domicilis, perquè es reconeixerà els veïns i veïnes que hagin fet un ús habitual del servei de recollida. Pel que fa als domicilis, hi ha dos grans grups: el grup A el constitueixen el 77,9% dels domicilis que fan ús habitual del servei (contenidors intel·ligents i porta a porta); el grup B és el constitueixen el 22,1% que no. En números absoluts: 38.292 habitatges fan un ús habitual del servei; i 10.869 habitatges no fan un ús habitual del servei.

Aquest 2025 l’import de la taxa per un habitatge tipus (75 metres quadrats i 97,09 metres cúbics d’aigua) ha estat de 248 euros, però per a l’any vinent si es fa ús habitual del servei seran 231 euros (o 206 si es fa ús de la deixalleria o es té compostador) i si no se’n fa serà de 357 euros.

“Hem determinat que l’ús habitual vol dir 24 usos semestrals (48 usos anuals). És a dir, un ús setmanal tret de quatre setmanes l’any. El criteri s’adapta i es fa proporcional en el cas dels barris que han començat més tard”, ha remarcat la regidora.

El padró de la taxa, on es podrà consultar quin tipus correspon a cada habitatge, es publicarà cap al febrer. A l’app es pot fer la consulta, però no està aplicada la proporcionalitat per la temporalitat de la implantació a cada barri.

“Som conscients, però, que hi haurà casos concrets, com en casos d’hospitalització o de viatges llargs, en què no es podrà complir amb aquesta freqüència. Per això reforçarem un servei d’atenció ciutadana per atendre les incidències que puguin transmetre els ciutadans i poder corregir algun d’aquests aspectes”, ha afegit la regidora.

“Recordem que el que estem fent és complir el que marca la normativa europea i estatal en matèria de residus, que és repercutir a la ciutadania el 100% del cost de recollida i tractament del servei de residus. Com millor selectiva es faci, més ingressos rebem i més baixa el cost total del servei que s’ha d’acabar repercutint. Som conscients que aquestes dades ens permeten segmentar millors els usos i avançar cap a una taxa justa. Probablement, l’any que ve podrem ser més qualitatius i no tan quantitatius”, ha explicat Aliu.

El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot Cantalosella, ha recordat que l’objectiu de separació de residus per al 2025 a la Unió Europea és del 55% i que Girona “no està tan lluny d’arribar-hi”, ja que el 2024 es va assolir una xifra de 52%. “Els objectius de reciclatge són ambiciosos, perquè la Unió Europea marca un 70% el 2030, però és factible arribar-hi. L’últim any la selecció de residus a Girona ha millorat, l’any 2026 es flexibilitzarà el sistema de contenidors intel·ligents i s’espera que això permeti millorar encara més les xifres. Hem de tenir presenta que aquest sistema i el porta a porta són els sistemes més eficients per a la separació de residus”, ha remarcat Cot, que també ha explicat que la separació de residus és important des del punt de vista ambiental i climàtica però també econòmic, que és el que acaba repercutint a la ciutadania. El cost actual del servei és d’uns 3,5 milions d’euros. Si ningú separés seria de 6 milions d’euros, però cal tenir present que si tothom separés tindria un cost d’1,5 milions d’euros.

“Ara l’objectiu prioritari és que la gent faci ús del servei. Hem vist que hi ha habitatges que encara no han anat a buscar la targeta o que n’han fet ús menys de cinc cops. Creiem que aquest any el que tocava és això i que l’any que ve ja podrem ser més qualitatius, perquè cal tenir en compte que no és el mateix llençar 48 cops rebuig que orgànica”, ha assenyalat la regidora Sílvia Aliu.

Es manté la progressivitat en la taxa de residus

Per a l’any vinent, es manté la progressivitat en la taxa de residus i seguiran havent-hi els 5 trams en funció dels metres cúbics d’aigua consumits i els 7 trams de metres quadrats de l’habitatge. Si això ho apliquem als 2 grups (els que fan ús habitual del servei i els que no) vol dir que hi ha 70 possibles imports. Això servirà per ajustar-se al màxim a les característiques de cada habitatge i a la realitat de la ciutadania. També es manté la reducció per ús de deixalleria (mínim 6 usos l’any) . Pel que fa a residus comercials (taxa de residus d’activitats econòmiques), les dades obtingudes gràcies al porta a porta han permès ajustar les taxes a la generació de residus. Per això s’abaixarà la taxa per a la majoria dels establiments comercials: un 72,8% (3.514 establiments).

En aquest sentit, s’ha millorat la progressivitat en la taxa de residus d’activitats econòmiques: es creen dos trams nous de superfície, per ajustar-se més a les diferents realitats dels establiments, i s’augmenta la progressivitat dels trams. També es manté l’alternativa del Volum Màxim Diari, que és l’excepció a la qual es pot acollir un establiment que consideri que genera menys residus dels que preveu la seva tipologia. Actualment, s’hi acullen uns 619 establiments. A més, es manté una reducció de la taxa per a les activitats comercials que tinguin un conveni contra el malbaratament alimentari.


Nota: Us enviem, adjunta, una imatge de la presentació.