Girona - Gävle. A la riba de dos mars. Del Mediterrani al Golf de Bòtnia. 1880 - 1914
Väinö Helgesson
01 Ciutat
El 1869, el foc va devastar extenses zones del centre de Gävle. Amb la reconstrucció de la ciutat, es va modificar completament la part que quedava al nord del riu.
El nou pla urbanístic havia d'evitar futurs incendis, i amb aquest propòsit es va construir l'esplèndid Passeig, que travessava de nord a sud el centre de la ciutat. L'avinguda de Nygatan era tan ampla que havia de servir de tallafoc d'est a oest.
Al centre de la ciutat ja no es permetia construir cases de fusta.
Des de la torre del vell ajuntament, cap al 1905, es pot observar el nou ajuntament reconstruït, que és el primer edifici de la dreta. L'edifici de l'esquerra, amb la torre, és el palau Gevalia, inaugurat el 1892. Uns quants edificis que es podrien considerar palaus, paradigmes de l'arquitectura de la darreria del segle XIX, són el Centralpalatset, a l'Estació Central, i el Dalapalatset, a Brynäs. Els palaus disposaven de luxoses dependències reials, despatxos i botigues. Al mig del Passeig podem veure el nou teatre, construït a la dècada del 1870 a imitació de l'òpera de París.
Norra Strandgatan va destacar per la bellesa d'alguns dels seus edificis. La casa Masons, amb una testera molt pronunciada, va ser construïda el 1871 i dissenyada per l'arquitecte J. F. Åbom. El 1901, amb motiu de l'exposició d'artesania i indústria, es va acabar la construcció de l'impressionant Grand Hotel. Aquell mateix any es va inaugurar el Pont Central, amb uns llums de gas preciosos. A l'extrem septentrional del pont, podem veure un dels petits vaixells de vapor que transportaven passatgers a diferents ports de Norrlandet. Els rius són importants per a totes dues ciutats, però la gent de Gävle no ha vist mai assecar-se el riu, cosa que, pel que sembla, sí que ha passat a Girona. Tot i així, a causa de l'elevació del terreny, que encara està actiu des de la darrera glaciació, l'accés a Gävle des de la costa és cada cop més estret.
A l'hivern, tot passejant per Norra Rådmansgatan, des del nord cap al vell ajuntament, es poden veure dos trineus amb cadira, un mitjà de transport que és típic dels hiverns a Suècia. Potser no hi neva gairebé mai, a Girona, però tot i així, pel que es veu a la imatge, sembla que faci força fred al carrer del Carme.
El 1819, el Kungsbron (pont del Rei) es va inaugurar amb tota la pompa i circumstància. El mateix rei Karl Johan i el príncep de la corona Òscar van desfilar pel pont al ritme de la música i les ovacions. A la dècada del 1960 el pont es va tirar a terra, però se'n veuen les baranes al llarg dels terraplens del riu Gavle. El jutjat va ser construït entre el 1784 i el 1790, amb un estil neoclàssic, dissenyat pel director de Stockholm C. F. Adelcrantz. Aquest edifici va quedar molt malmès durant l'incendi que va devastar la ciutat el 1869, i la restauració va suposar canvis importants a l'exterior.
L'incendi no va afectar la part de la ciutat situada al sud del riu Gävle. Avui encara es conserven parts importants de les antigues cases de fusta al barri de Gamla Gefle. Mariners, artesans i treballadors vivien en aquests habitatges tan pintorescos, però també poc còmodes. Avui dia el barri té una categoria molt diferent i és el lloc de residència de molts artistes, entre altres personalitats.
02 Industria
Gävle és, i ha estat des de fa temps, una ciutat industrial. És coneguda per l'enorme diversitat d'empreses que hi ha, a diferència del que passava en aquella època en moltes ciutats sueques, que sovint depenien d'una única empresa gran.
Entre mitjan dècada del 1850 i principi del 1870, es van construir cinc cerveseries a Gävle. La svagdricka (una cervesa suau), refrescos, la cervesa i l'aigua mineral s'hi fabricaven a gran escala i es venien a totes les províncies del nord. En aquesta imatge d'Ångbryggeriet (la cerveseria de vapor), datada del 1894, veiem els treballadors al davant d'uns grans barrils de cervesa. Les cinc dones podrien ser de Dalarna, una regió fronterera amb Gävle. Era habitual que les noies de Dala treballessin a les cerveseries durant els viatges tan llargs que feien per buscar feina.
A Gävle, i també a Girona, sovint se situaven grans edificis industrials al centre de la ciutat, que moltes vegades eren dissenyats per arquitectes i, per tant, eren molt bonics per fora. Ara bé, a l'interior probablement es treballava en unes condicions deplorables.
Durant la segona meitat del segle XIX, es va prendre cada vegada més consciència dels problemes relacionats amb la salut i la higiene. Un factor fonamental per evitar problemes de salut era garantir el subministrament d'aigua potable i tractar de manera adequada les aigües residuals. Va ser un gran avenç que es deixés de beure aigua del riu Gavle. El 1898 les plantes de tractament i purificació d'aigua es van traslladar a Sätraåsen, amb la qual cosa es va tenir accés a aigües subterrànies dolces i potables. Com no podia ser d'una altra manera, la nova depuradora va rebre el nom de Hälsan ('salut').
A la dècada del 1890, es va començar a fer servir l'electricitat com a font d'energia. L'electricitat era important per a les indústries de la ciutat. Es van construir tot de centrals elèctriques al llarg del riu Gavle, a Hagaström i Strömdalen. Aquesta imatge mostra l'ambient de treball d'una de les subestacions modernes, que va ser construïda el 1903 a Ruddammsgatan i dissenyada per l'arquitecte municipal Erik Alfred Hedin.
Per a aquells interessats en les antiguitats, la ceràmica de Gävle és coneguda arreu i té un gran prestigi. Ja el 1874, Bo Fajans en va iniciar la producció. Al principi, només s'elaboraven estris funcionals, però aproximadament a partir del 1910 es van fabricar objectes artístics d'estil rústic amb terracota, seguint les directrius de dissenyadors de renom. El 1910, Gefle Porslinsfabrik (la fàbrica de porcellana de Gävle) va començar a produir objectes i paraments de casa senzills. Tot i així, aviat va fabricar ceràmica decorativa. En aquesta imatge, les dones examinen testos abans de vendre'ls. Totes dues imatges ens mostren interiors de fàbriques, on els treballadors són bàsicament dones. La majoria d'elles estan força enfeinades. Però si ens hi fixem bé, algunes dones miren a la càmera un instant, estranyades per aquesta presència tan poc habitual. Què devien pensar?
La indústria més important de Gävle, tant pel que fa a l'economia com al nombre de treballadors, ha estat Korsnäsbolaget (l'empresa Korsnäs). Entre el 1897 i el 1899, va traslladar les activitats de Falun (Dalarna) a Bomhus (Gävle). Una serradora, una planta de planejament, una paperera i altres fàbriques de productes forestals van fer de Korsnäs el primer exportador del país de productes derivats de la fusta. Bomhus, al sud-est de Gävle, es va convertir en una zona urbana completament nova, amb grans complexos d'habitatges subvencionats, una església, escoles i àrees d'oci.
03 Comerç
Des de la fundació de la ciutat al segle XV, Gävle ha estat un important centre comercial. Fins a la dècada del 1800, malgrat això, tot el Comers estava estrictament regulat per l'Estat. El 1846, els gremis es van abolir i es van fer molts progressos envers la liberalització del Comers, el qual es va legislar el 1864. A partir d'aleshores, es van obrir diverses botigues i establiments, que oferien una gran varietat de béns i serveis.
La ferreteria d'August Ohlsson, a la cantonada de Drottninggatan (carrer de la Reina) i Norra Köpmangatan (carrer del comerciant del nord), venia diversos articles per a la casa moderna. Les galledes, bótes, safates i rentadores havien de fer més fàcil el dia a dia a la gent. La caixa enregistradora, espectacular, domina la imatge. Era una modernitat que aviat tindrien totes les botigues.
Des de fa molt de temps, entre els navegants i els comerciants de Gävle hi ha la tradició d'importar articles d'arreu del món. Es comerciava molt a l'engròs amb els detallistes del nord de Suècia i els barris miners. A Gävle, els consumidors podien adquirir productes alimentaris a L. E. Bodin's Minut & Partiaffär (botiga de venda a l'engròs i al detall). S'hi venien productes de les colònies i comestibles. Les patates i aliments salats n'eren les especialitats. Curiosament, la botiga també té un rètol en alemany, tot i que hi ha unes quantes paraules mal escrites.
A la sabateria Zimmerman, a Nygatan, feien les sabates a mida. Les moltes formes que penjaven del sostre s'utilitzaven per fabricar sabates. En el rètol hi diu: "Les soles de pell són les millors!" La sabateria Zimmerman encara existeix, si bé el local s'ha modernitzat.
A mitjan dècada del 1800 es va crear un gran parc al nord-oest de la ciutat, al sud del cementiri que s'acabava de construir. El parc tan famós de París, el Bois de Boulogne, va servir de model. Tot i així, el parc suec va rebre un nom suec, Boulognerskogen. Amb el temps s'hi van establir unes quantes cafeteries. La gent es va aficionar a passejar pel parc i a asseure-s'hi a prendre un cafè deliciós i pastes. Mentre els clients de Stadsträdgården a Gävle prenien una llimonada, alguns clients que anaven cap al quiosc de la rambla de la Llibertat, a Girona, s'aturaven davant de la càmera. Al cap d'un moment, potser havien comprat alguna cosa, un diari o caramels, però això ja no ho podem saber.
Fixem-nos en els barrets tan bonics que duien les noies en aquest moment tan solemne, que quedarà per sempre gravat a la memòria. La majoria d'alumnes de Strömsbro eren filles de treballadors de la fàbrica tèxtil, Gefle Manufactur AB. Aquest fet explica potser que duguessin uns barrets tan enlluernadors. Qui sap si la gent de Girona els hauria comprat, si els hagués trobat a la barreteria de Raimunda Crehuet!
04 Mercats
Els mercats i les places tenen una vinculació molt estreta. Als espais oberts més grans de la ciutat, la gent hi venia les mercaderies i lliurava els missatges.
Els defensors del moviment obrer buscaven llocs on poguessin captar més adeptes. Stortorget (la plaça de la vila) es va convertir en un punt de trobada en aquest sentit. Hi tenien lloc, per exemple, les manifestacions multitudinàries de l'1 de maig.
A la plaça del poble s'acostumaven a reunir venedors ambulants. Les seves parades a l'aire lliure donaven un aire pintoresc a la ciutat. Els seus habitants hi podien trobar tota mena de quincalla i també menjar i roba.
Després de la sega del fenc als pobles veïns, els grangers n'havien de vendre els excedents. El 1910, es podia veure aquesta impressionant filera de cavalls i carros de fenc a la plaça del poble. Fixem-nos en els plançons que omplien la plaça de Sant Agustí cap a l'any 1900, i observem també els que s'acaben de plantar a la plaça del poble de Gävle. Alguns d'aquests arbres encara hi són, a Gävle, però d'altres s'han arrencat perquè ja eren molt vells.
El mercat que en general tenia més anomenada era el de peix, que es muntava cada dia al moll, a la plaça del port. S'hi venia tota mena de peix del Bàltic, però el més important era l'areng procedent d'aquest mar. Es preparava de moltíssimes maneres diferents, però fins al dia d'avui la manera més habitual de cuinar-lo és fumat; així doncs, el "Bönaböckling" era areng fumat fent servir avet roig. L'areng a la brasa, el "Sotare", és una altra delicadesa tradicional. El moll va desaparèixer quan es van ampliar les cotxeres a la dècada del 1950.
Un dels mercats més antics de la ciutat estava situat entre el vell ajuntament i Norra Strandgatan (el carrer de la costa nord). Aquesta imatge és una de les més antigues que es conserven de Gävle, datada d'entre el 1875 i el 1880.
05 Transports
A Brynäsgatan (carrer de Brynäs), el 1910, un mitjà de transport antic es troba amb un de nou. Des de la invenció de la roda en el passat remot, l'ésser humà ha transportat tot el que li ha calgut en diferents tipus de carros i carretons.
El 1909, l'aparició dels tramvies elèctrics vermells va suposar un gran avenç perquè es va poder viatjar per tota la ciutat i el seu voltant.
Malgrat això, el mitjà de transport que encara predomina a la ciutat són els carros tirats per cavalls, que continua sent una manera excel·lent de transportar tota mena de mercaderies. No menys importants són els repartidors de les fàbriques de cervesa, que donen un toc ben característic a la vida de la ciutat. Diuen que un cavall de tir havia de beure una ampolla sencera de cervesa abans de començar la ronda del matí.
El ferrocarril va suposar un avenç molt important, sobretot per als transports de llarga distància. El 1856 es va inaugurar el primer ferrocarril a Suècia. Ja el 1859, Gävle tenia la primera línia de ferrocarril. Anava cap a l'oest, a Falun. A la dècada del 1870, es va obrir una via d'enllaç en direcció sud fins a Uppsala. L'estació va ser batejada amb el nom de Gävle Sud. El 1884 es va enllaçar la via d'Ockelbo i la via principal del nord. Les estacions de tren tenen el seu encant, com la majoria de llocs on esperem per emprendre un viatge. Coneguts i familiars es retroben i s'acomiaden, mentre que hi ha desconeguts que es troben per casualitat. Pel que es veu en la imatge, aquesta estació tan petita, Gävle Sud, s'assembla molt a la de Girona, que és el primer o el darrer lloc que algú trepitja en arribar o abandonar la ciutat.
A causa de les temperatures tan baixes i les nevades que hi ha a Suècia, a l'hivern no es pot utilitzar un mitjà de transport qualsevol. Una manera fàcil de desplaçar-se era amb cavall i trineu. En les imatges també veiem la coincidència de mitjans de transport molt antics i els nous. Els conductors de taxis tirats per cavalls esperen els passatgers del tren a l'Estació Central, construïda a la dècada de 1870.
Tot i les noves maneres de desplaçar-se, ja fos amb tramvia o amb tren, ja fos amb automòbil (n'apareix un a la foto), el vaixell continua sent el principal mitjà de transport d'aquest període. La raó és que s'hi podien transportar grans càrregues en distàncies llargues. El port interior bullia de vida i activitat a prop dels magatzems que tant el caracteritzaven. Pel que fa al trànsit de passatgers, Gävle ocupa un lloc molt modest. A la dècada del 1840, la primera onada d'emigrants dels Estats Units va salpar de Gävle en l'anomenat Gävleskutor, un vaixell de vela. Les grans emigracions de la dècada del 1860 i el 1880 van embarcar principalment de Göteborg, situat a la costa oest de Suècia.
06 Oficis
Arran de l'incendi que va devastar la ciutat el 1869, va quedar molt palesa la necessitat d'un pla de prevenció d'incendis ben organitzat. El cos de bombers trigaria més de vint anys a disposar de les instal·lacions i equip adequats. Però quan va arribar era encara més esplèndid del previst.
El 1891 es va inaugurar l'estació del conegut arquitecte d'Estocolm Ferdinand Boberg, la qual encara avui és considerada una obra mestra de l'arquitectura. Encara allotja el parc de bombers de la ciutat. Tant avui dia com en aquell moment, la professió de bomber estava molt ben vista i valorada. En totes dues ciutats podem observar el casc tan típic que duien els bombers. Avui potser els vehicles del cos de bombers de Gävle ens poden semblar força rudimentaris, però els cavalls estan molt ben estrijolats i lluents. De totes dues imatges es desprèn un sentiment de dignitat.
No es pot sobrevalorar el paper que els vaixells tenen en la història de Gävle. Les companyies navilieres i les drassanes es remunten a molts anys enrere. Les indústries van viure l'època de màxima esplendor durant l'època dels velers fins a la darreria del segle XIX. Tot i així, també es van construir un gran nombre de vaixells de vapor abans que s'aturés la construcció naval a la dècada del 1960. En aquesta foto, que data del 1900, és a dir, del final de segle, podem observar alguns treballadors molt capacitats de les drassanes de Gävle.
La indústria alimentària ha tingut un paper essencial per a l'economia de la ciutat, almenys des de la darreria del 1800. Marques com ara Läkerol (des del 1909), Pix (1897) i Gevalia (des del 1920) són prou conegudes per tot el país. La margarina, el tabac (Gefle Vapen), la cervesa i l'arrack punch suec (un licor) són altres béns de consum que es fabricaven a la ciutat.
Una producció a més petita escala d'aliments també contribuïa a la vida quotidiana dels habitants de Gävle. En la imatge, del 1901, veiem piles de pa de sègol al forn Edman de Nygatan (carrer Nou).
El 1887 es va acabar de construir l'hospital de Gävle. A la darreria del segle XIX nous avenços havien marcat l'assistència sanitària. La importància de reduir al mínim el risc d'infeccions va comportar unes estrictes mesures d'higiene i l'ús d'instruments estèrils. La foto, datada de principi del 1900, reflecteix l'esperit de l'època pel que fa a l'assistència sanitària.
A la darreria del segle XIX, el port interior de la ciutat va començar a quedar petit per gestionar el creixent trànsit marítim. Hi arribaven mercants de molta capacitat, la qual cosa significava un volum de mercaderies difícil de gestionar al port. Un estudi de la dècada del 1890 suggeria la necessitat imperiosa d'un nou port modern situat en aigües profundes.
Se'n van començar les obres, i el 1905 es va inaugurar el port, Fredrikskans, amb la seva pròpia línia de ferrocarril des del port interior. En la foto, podem veure l'immens nombre de treballadors que van construir la línia ferroviària.
Els peons, que van construir les nostres línies de ferrocarril, eren famosos. Hi ha moltes històries sobre aquests professionals ambulants, i no sempre són divertides, cosa que els fotògrafs van voler plasmar en les imatges. A Gävle podem veure la nova via fèrria davant dels peons, mentre que a Girona l'entreveiem darrere dels treballadors. Tots dos equips de treball ensenyen les seves eines, i en el cas de Gävle, també les cistelles de menjar. A Girona hi ha dones i nens entre els peons, mentre que a Gävle només hi ha homes. Com és normal, els directius i els capatassos, engalanats amb uns vestits per a ocasions especials, són al davant de tot.
07 Festes
Des de temps immemorials, les festes i celebracions han caracteritzat les relacions humanes. Durant aquest període, Gävle va ser engalanat en diverses ocasions.
El 1901, a la ciutat es va organitzar una notable exposició industrial i artesana d'àmbit nacional. En una gran esplanada que hi havia al costat de l'escola militar (Borgarskolan) es van instal·lar unes quantes sales d'exposició i més de cinquanta pavellons més petits. L'exposició reflectia la confiança en el futur, lligada amb una industrialització florescent, i va tenir un gran èxit. Va rebre visites reials i més de cent setanta mil visitants durant al llarg de seixanta-cinc dies. En aquell moment, la població de Gävle era d'uns trenta mil habitants!
El 1914 va ser l'any que es van iniciar les populars "festes del paper". La Folkets Hus (la casa del poble) i la branca local del partit socialdemòcrata suec van ser els encarregats d'organitzar-les. Es van elaborar uns murals de paper espectaculars que representaven molts llocs d'arreu del món: Arcàdia, l'Alhambra i el Japó. A les festes de l'estiu no hi faltava absolutament res: un parc d'atraccions, balls, teatre, restaurants, focs d'artifici, forçuts que feien meravelles amb les dents, còmics, famosos...!
Pels volts de l'any 1900, la Casa de Temprança de la ciutat va ocupar el que era la Gästgivaregården (la taverna) de Södra Kungsgatan (carrer del Rei del Sud). Hi havia un restaurant al jardí, que s'obria a la temporada d'estiu. També hi havia una pista per jugar a un joc semblant a la petanca i un petit escenari, el qual es feia servir per a desfilades durant les festes de la Casa de Temprança. El lloc aviat es va convertir en el Teatre d'Estiu, un atractiu indiscutible per a la gent de Gävle amant dels espectacles!
Beda Hallberg a Göteborg el 1907, disposat a ajudar els infants afectats de tuberculosi. Com que aquesta malaltia estava tan estesa, els serveis socials no podien oferir tota l'ajuda que calia. Hallberg va tenir una idea: vendre una floreta de paper durant el mes de maig, el que s'anomena Majblomma (flor de maig) i donar els diners als serveis socials. Molts grups locals formats arreu del país es van unir a la iniciava. Ja el 1908, aquesta enorme desfilada omple els carrers de Gävle per recollir diners per als nens malalts. Aquesta tradició s'ha conservat fins avui, i cada any els escolars recapten diversos milions de corones venent les flors de maig.
El 19 d'agost de 1890, el rei Òscar II i el príncep de la corona Gustaf van desembarcar al moll de la Duana, al port interior, per fer una visita d'un dia a Gävle. El rei va tenir una rebuda molt càlida a la ciutat, engalanada per a l'ocasió. El rei va visitar, entre altres llocs, l'església de la Santíssima Trinitat, la casa de repòs Grapes i el nou hospital, i va agafar el tren per visitar la fàbrica tèxtil, Gefle Manufactur, a Strömsbro. Després es va organitzar un banquet a l'ajuntament, i la visita va finalitzar amb una mostra de focs artificials espectacular.
Totes dues imatges transmeten un sentiment nacionalista i d'orgull. Una visita reial a Gävle era un esdeveniment excepcional i, com és natural, els carrers estaven plens de gom a gom. La sensació de llibertat era prou important per estar de celebració.
08 Esports
Gävle ha estat sempre una ciutat esportiva. Això es pot explicar pel fet que Gävle, com a ciutat comercial i marítima, tenia aleshores molt bones relacions amb països com ara Anglaterra, que va ser el bressol d'un bon nombre d'esports moderns. Segons el model anglès, l'esport era una part important de l'educació i disciplina que es garantia a les universitats i escoles de nens.
Una de les primeres modalitats d'atletisme que es va practicar a Gävle va ser la gimnàstica. A l'escola secundària tradicional de Gävle es va obrir un gimnàs, i l'assignatura de gimnàstica va passar a ser un pilar del pla d'estudis. Les classes de gimnàstica també s'oferien a homes grans i, a partir del 1840, també s'hi instruïa les dones.
Club esportiu Gefle / Gefle Idrottsförening és un dels clubs esportius més antics de Suècia. Va ser fundat el 1882. Uns quants pioners que dirigien el club eren rics, i dos d'ells s'havien format a Anglaterra. Els primers esports que s'hi van practicar eren l'esquí de competició, el patinatge sobre gel i el rem. Cap al 1900, l'atletisme i el futbol eren els esports més populars a Gävle. Del 1910 al 1920, les modalitats per excel·lència del club esportiu Gefle eren les curses i el salt de perxa.
El fred i la neu eren característics dels esports d'hivern. L'esquí havia estat una manera habitual de desplaçar-se a Suècia. Les unitats militars, per exemple, estaven acostumades a esquiar. A la dècada de 1880, es van organitzar més competicions d'esquí. El 1883 es va organitzar la primera competició d'esquí a Gävle.
Dues competicions, dues curses: estan a punt de donar el tret de sortida a la cursa de bicicletes de Girona i a la cursa d'esquí de Gävle. Però abans d'això, la fotografia immortalitzarà aquests moments. La majoria de ciclistes miren directament a la càmera, com els esquiadors i els funcionaris de Gävle. És un moment especial i excepcional. Però els ciclistes semblen impacients per començar a pedalar. Els esquiadors comencen a tremolar en l'aire tallant i gèlid del matí, i també estan ansiosos per posar-se en marxa i escalfar-se.
Una tiradora professional a Girona i uns quantes de principiants a Gävle. Són dones i noies que aprenen a fer servir els fusells. A la tiradora de Girona se la veu segura i concentrada. Fins i tot el públic està concentrat, a part de l'home i la dona de l'esquerra, que sembla que es diguin alguna cosa l'un a l'altre. A diferència de la resta del públic, se'ls veu la cara borrosa pel moviment que es va captar just en el moment de fer la foto. Pot ser que alguna cosa o algú hagués inquietat el tirador?
Durant la dècada de 1860, es van crear molts clubs de tir amb voluntaris, com a complement al servei militar. L'associació de tiradors voluntaris de Gävle (Gefle Frivilliga Skarpskytteförening) es va crear el 1860 i encara està en funcionament. La gent de totes les capes de la societat que estava interessada en aquesta pràctica se'n va fer sòcia i, amb el suport de les autoritats locals, es van construir camps de tir i d'entrenament. En aquest esport també s'insistia en la formació i la disciplina. Ja a la dècada del 1900, les tècniques de punteria estaven més centrades en l'esport i la competició que en la defensa militar.
09 Educació
Durant el període que va treballar d'inspector d'ensenyament primari, Justus Wockatz va detectar uns problemes de pes en la docència de l'escola primària de Gävle. Per iniciativa pròpia, el 1905 va fer construir a Hagaström una escola de formació de mestres. L'objectiu era oferir als mestres en pràctiques una educació adequada. El 1921, l'escola va passar a ser pública.
Per a un observador modern, la imatge de l'equip de l'escola de Girona fa la impressió que és molt tradicional, i inspira respecte i obediència.
El 1877, es va obrir l'escola Själanderska, que s'acabava de construir. Avui dia encara se'n conserva l'edifici a la Rådhusesplanaden (avinguda de l'Ajuntament). Durant molt de temps, l'escola va ser privada i va ser dirigida per la pedagoga Carolina Själander, però al final se'n va fer càrrec el municipi. L'estudianta més coneguda que hi va estar matriculada va ser l'autora Agnes von Krusenstjerna, molt polèmica a Suècia i famosa per les seves novel·les eròtiques, que no eren vistes amb bons ulls per tothom.
Durant molt de temps, les escoles privades i públiques han coexistit a la ciutat. A Strömsbro, l'anomenada Bränneriskolan (l'escola de destil·leria) es va inaugurar el 1832. Va rebre aquest nom per la destil·leria estatal que s'hi va construir el 1776. La destil·leria ja no existeix, però l'escola encara hi és avui dia.
L'educació primària, obligatòria des de 1842, incloïa no tan sols matèries teòriques. L'artesania i la cuina eren considerades assignatures importants de cara a la preparació per a la vida adulta. En la imatge de l'esquerra, veiem noies que miren concentrades les rodes en moviment.
Després de l'incendi que va devastar la ciutat el 1869, es van construir unes quantes escoles de primària de gran capacitat. La majoria d'elles eren estructures fetes amb pedres grosses, dissenyades per l'arquitecte municipal Erik Alfred Hedin. El 1880, es va inaugurar la Stora Islandsskolan; el 1890, la Södra Gosskolan, i el 1907, la Brynässkolan. Eren uns edificis impressionants, en què els estudiants es devien sentir petits i vulnerables. Ara bé, no tots els edificis van seguir aquesta línia arquitectònica. El 1886 es va construir la Stigslunds School, amb fusta, amb un contorn molt més suau. Els infants descalços semblen contents o, més ben dit, eufòrics. Fixem-nos, si no, en el noi que és dalt de la teulada, al costat de la bandera! És probable que a Girona no es construïssin escoles de fusta. I als alumnes de Girona, se'ls deixava anar descalços?
10 Família
A principi de la dècada del 1840, la fotografia va arribar a Gävle. Els fotògrafs estrangers van aparèixer a la ciutat als estius i feien retrats. El 1855, Erik Östman va fundar el primer estudi fotogràfic de Gävle. Des de la dècada del 1860, a la ciutat hi havia diversos fotògrafs en actiu. En els arxius dels fotògrafs de retrat, es poden estudiar les famílies de diferents dècades.
Les primeres fotografies sempre es feien en un estudi perquè els temps d'exposició eren molt llargs. Gràcies als avenços tècnics, es van poder fer fotografies arreu on hi havia prou llum. Aquesta imatge és excepcional en el sentit que mostra uns infants en un entorn quotidià i en un posat d'allò més natural.
No en podem estar segurs, però alguna cosa de la imatge ens diu que era diumenge. S'ha reunit tota la família, mudada per a l'ocasió. Trobem el forner Eriksson envoltat de la família i amics al seu jardí, no pas treballant, sinó en un moment plàcid. Sembla que és una tarda d'un diumenge de principi d'estiu, amb els arbres fruiters en flor. A Girona, el mateix autor ha fet la foto de la seva família; tots els seus membres estan pacients i contents, llevat del més menut, que segur només té ganes de córrer pel parc i no respecta la solemnitat del moment.
En aquella època, com en l'actual, ens trobem amb diferents situacions familiars. De fet, no tots els infants creixien amb els seus pares. A Gävle, hi havia diversos orfenats. Un d'ells era Enskilda barnhemmet Salem för flickor, un orfenat per a nenes. En aquesta imatge, que data de la dècada del 1880, veiem unes cares tristes. La institutriu, Sofia Grape, amb un posat molt sever, sembla que té les nenes ben controlades.
Gävle té el seu propi rei del cinema: Erik Hammar. El 1905 va obrir la primera sala de cine permanent de la ciutat, l'Olympia. El 1912 hi va muntar la primera sala de cine moderna, Röda kvarn, i el 1917, la Regina. Hammar, a més de ser propietari de sales de cine, era un gran realitzador de documentals. Part de la seva producció encara es conserva. En aquesta imatge, del 1914, el veiem amb la seva família, amb els cinc fills vestits de mariner, que eren típics de l'època.
Només hi ha una semblança entre l'únic fill de la família de Girona i un dels fills de la família Hammar, el que queda més a la dreta. Potser és el pentinat. Els nois duen el mateix tipus de roba que les noies catalanes, que porten uns vestits blancs semblants per reforçar la idea d'unió.
La majoria dels retrats familiars de què es disposen es van fer en ocasions formals, com ara confirmacions, graduacions, aniversaris i casaments. El 1913 els nuvis Jansson van ser fotografiats a l'estudi de Berna Roth.
11 Religió
El cristianisme va arribar a Suècia a la darreria del segle XX en forma de catolicisme romà. Durant el segle XVI, es va imposar la doctrina evangèlica luterana. L'Església va ser controlada per l'Estat fins a l'any 2000.
L'església de la Trinitat de Gävle va ser construïda al segle XVII, després que un incendi devastés l'església medieval que hi havia originàriament. Els capellans tenien molta influència i control sobre la població. Per exemple, l'església estatal s'encarregava del cens i, fins al 1911, dirigia les escoles de la ciutat.
El 1858, les lleis religioses es van fer més laxes i van permetre a la ciutadania sueca unir-se a altres grups religiosos. Les esglésies lliures que es van formar insistien en la fe cristiana de cada individu i en un compromís més personal. A Gävle, el 1858 es va formar una comunitat baptista. Al principi estava integrada només per set membres, però el 1900 ja se n'hi comptaven 436. Perquè hi cabés tothom, el 1902 es van iniciar les obres de la impressionant església d'Immanuel.
Les esglésies acullen un munt de visitants tant a Gävle com a Girona. Oferien un moment de contemplació i també l'oportunitat de quedar amb amics i assabentar-se del que estava passant al món.
Durant la segona meitat del segle XIX es van fundar diversos grups religiosos nous. El 1855, es va crear una església Mission Covenant, la qual va arribar a ser l'església lliure més gran de la ciutat, amb aproximadament 1 300 membres el 1900. El 1870, va néixer una comunitat metodista que ben aviat va tenir dues esglésies. L'Exèrcit de la Salvació, que es va originar a Anglaterra, es va instal·lar a Gävle el 1888. La música era un tret important de la seva missió. Sovint feien referència als més pobres i el seu lema era "sopa, sabó i salvació".
La majoria de joves que pertanyien a l'església estatal rebien classes de preparació per a la confirmació als catorze o quinze anys. La confirmació reconeixia el baptisme, i era una manera de fer palès que els adults joves acceptaven a consciència la seva fe. Els baptistes, per exemple, no batejaven els infants, sinó que esperaven que la persona pogués decidir per si mateixa si volia ratificar la seva fe.
Les pràctiques religioses a Suècia no han estat gaire obertes ni expressives. Els entorns religiosos han estat severs i els rituals s'han dut a terme, amb poques excepcions, fora de l'església. Aquesta fotografia del funeral d'Olof Danielsson, precursor del moviment obrer, evidencia com els treballadors van aprofitar l'ocasió per fer públic el seu missatge en un moment en què era difícil obtenir permís per manifestar-se. Així doncs, el fotògraf no ens fa partícips tant de la fe religiosa com de la creença en el moviment sindicalista i obrer, que anava agafant cada cop més embranzida. El sentiment religiós és molt més palès en la fotografia de Girona, que il·lustra l'enterrament del bisbe Francesc de Pol el 1914.