Girona 1970 - 2020. Mig segle d’evolució de la ciutat

DIVENDRES 19 DE NOVEMBRE DE 2021

Recurs web que permet veure els canvis urbanístics del darrer mig segle.

L’Ajuntament de Girona, a través de la col·laboració entre el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT), presenta un nou recurs web que permet comparar sobre un mapa 3D els canvis urbanístics esdevinguts a la ciutat en el darrer mig segle.

El recurs parteix del fons fotogràfic cadastral de 1970 que es conserva en el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i que compta amb un total de 293 fotografies aèries que ofereixen una visió molt detallada de l’estructura urbanística d’aquell moment. La importància d’aquesta documentació permetia, no només fer difusió de les imatges, sinó també explotar tota la informació cartogràfica que conté.

La Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial ha treballat en la georeferenciació de les imatges, la reconstrucció tridimensional de les edificacions a partir de la fotointerpretació, el tractament cartogràfic per a la comparació de la cartografia actual amb la cadastral del 1970 i la creació d’una aplicació 3D per a la seva consulta. El resultat és una representació cartogràfica del cens que permet sobreposar les fotografies aèries de l’època amb les actuals. La visió volumètrica de les preses en permet també una recreació més realista i efectista. L'objectiu principal d'aquest recurs és oferir una visió de l'evolució urbanística de la ciutat, centrada principalment en els anys de la democràcia, i veure com es va intensificant l’ocupació de l’espai al mateix temps que se n’allibera d’altre per oxigenar, amb parcs i jardins, aquest conglomerat humà.

La navegació, tant en 2D com en 3D, permet moure’s lliurement per la ciutat i veure com era el 1970, quan comptava amb 50.338 habitants, i el 2020, amb més del doble de població, 103.369 habitants, per separat o simultàniament, i des de diferents angles. Addicionalment, s’han seleccionat alguns espais, per considerar-los d’interès urbanístic, als quals s’hi accedeix directament; més concretament la plaça de braus, els dipòsits de la Campsa a Sant Narcís, les Casernes, la plaça de la Independència i la plaça de l’U d’octubre de 2017.

La transformació d’alguns indrets ha estat radical, no només en els barris de creació recent, sinó també en zones properes al centre de la ciutat. És el cas, per exemple, de l’espai que ocupaven les antigues casernes, on avui s’ubica el Parc del Migdia, que ha esdevingut una de les àrees verdes més freqüentades de la ciutat; o el sector al voltant del carrer del riu Güell i les places Prudenci Bertrana i Miquel de Palol, que als anys setanta estava format per hortes i que actualment és una zona residencial propera al centre. Altres espais s’han transformat amb l’enderrocament d’edificis obsolets, com la plaça de Braus o la fàbrica els Químics, i altres per la construcció de noves infraestructures com el tren d’alta velocitat, i vies de comunicació com el passeig d’Olot, l’avinguda Tarradellas o la frontissa del Güell.

Com a complement al recurs cartogràfic, s’han ubicat 8 audiovisuals realitzats a partir dels fons fímics i de vídeo que es conserven al CRDI, els quals permeten una visualització de l’evolució de determinats espais: els Químics, la plaça de l’U d’octubre de 2017, la plaça d’Europa, el sector Güell, les antigues Casernes, el Palau Firal i l’Auditori, el nus de la Devesa i l’avinguda de Ramon Folch, i l’estadi i el campus de Montilivi.

Es pot accedir al recurs clicant en aquest enllaç:

© 2024 Ajuntament de Girona - Plaça del Vi, 1 - 17004 GIRONA.