Pocs títols relacionen un compositor, tan estretament, com l’òpera La Traviata ho fa amb el seu creador, Giuseppe Verdi (1813-1901). Estrenada el 6 de març de 1853 al teatre La Fenice de Venècia, podem dir que en aquest títol Giuseppe Verdi es va decidir per abordar una doble qüestió que és la que li proporciona la seva veritable dimensió canònica. Si bé la qüestió relacionada amb el seu caràcter realista i que profetitza l’adveniment de les futures formulacions operístiques veristes ha estat analitzat intensament per la musicografia, poc s’ha abordat, en canvi, una qüestió relacionada estretament i íntima amb la biografia del nostre compositor fins al punt de poder-nos preguntar: és La Traviata una òpera autobiogràfica?

Oriol Pérez i Treviño (Manresa, 1972) és musicòleg i assagista. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB, és també doctorand per la UB amb una tesi centrada en l’estudi de l’Sturm und Drang musical. Amb una dilatada trajectòria en el camp de la direcció artística i la gestió de projectes culturals, com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard o L’Auditori de Barcelona, en els darrers anys combina una intensa tasca com a conferenciant i docent amb la publicació de diferents llibres com ara Josep Maria Colom.Un pianista de culte (2023), Robert Gerhard. Un Quixot amb noblesa d'esperit (2022), Bach en temps de pandèmia (2022), Quan canta la Sibil·la (2021), escrit junt amb Antoni Gelonch, o Camins per a la transformació (2025), del que n'és co-editor junt amb Xavier Melloni.