Al llarg del segle XX, diverses artistes japoneses van impulsar moviments artístics d’avantguarda des de la perifèria del sistema oficial. Figures com Yayoi Kusama, amb les seves instal·lacions immersives i provocadores, i Atsuko Tanaka, del moviment Gutai, van desafiar les convencions a través de l’experimentació amb el cos i la tecnologia. Més endavant, artistes com Chiharu Shiota i Miyako Ishiuchi van explorar temes com la memòria, el cos femení i el trauma amb una mirada crítica i personal. Aquestes dones van utilitzar l’art com a forma de resistència, trencant límits disciplinaris i socials, i avui són reconegudes com a figures clau de l’art contemporani japonès.

El rol de la onna al Japó ha viscut una transformació constant en el transcurs de la seva història, i ha contribuït en moltes facetes de la cultura i la societat japoneses tal com les coneixem avui.
En aquest cicle analitzarem l’evolució del paper de la dona en la societat japonesa i els reptes actuals als quals s’enfronta, així com la influència que ha tingut en la literatura i en l’art nipons.

A càrrec de: Menene Gras Balaguer. Ho organitza: Escola Municipal d'Humanitats (EMHU). Ho coordina: Carme Feliu