Lliçons de la Càtedra Ferrater Mora
Hélène Cixous hi intervindrà a través de vídeo conferència

De la vida quotidiana de la Deconstrucció, Montaigne ja ho havia dit tot. La deconstrucció és la vida quotidiana, l’ordinari extraordinari, i viceversa. Diu Kafka que es tracta de viure i de no morir, cada dia. Jacques Derrida, cada matí, deia: “Què hi ha de nou?” I amb aquests mots la deconstrucció començava. Allò nou és nou? En què és nou? Quant de temps? Tot és sempre més o menys nou que la darrera vegada, fins que envelleix.

Què ens vindrà? Tot no para de venir, tot allò que no esperàvem, que no hauríem pensat mai, que no havíem pensat encara.

Què? Per exemple un ca o un gat, o una frase, un enigma, vaja.

L'obra de l'escriptora francesa, nascuda a l'actual Algèria, Hélène Cixous, s'ha fixat des dels seus inicis en la qüestió de l'exclusió, de la no conformitat amb les normes i les categories imposades, en la violència contra qui no encaixa en aquestes caselles naturalitzades com a veritats. Als anys setanta, va ser una figura destacada del feminisme teòric francès, prefigurant la posició queer, ja que sempre ha combatut els binarismes que constrenyien i fins i tot maten.

En col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora, UdG. . Activitat paral·lela a l’exposició “El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta: Una recerca sobre gènere, monstruositats i esdevenir altrx”. . Inscripcions: dir.cfm@udg.edu