Per a mi, l’art no és la recerca de la bellesa ni un missatge dirigit a allò racional. És un procés d’expressió i comunicació sensitiu i emocional que funciona quan, davant d’una obra que he realitzat a partir de les meves pròpies vivències, l’observador es sent impactat emocionalment i entra, per reflex, en un estat sensitiu d’introspecció.
Encara que en el rerefons del meu treball hi ha una evident presència de concepció estètica d’arrels clàssiques, és quan em deixo arrossegar per l’espontaneïtat de l’inconclús, de la imperfecció, d’allò lleument insinuat o en desequilibri, que trobo la meva autèntica via d’expressió artística.
Mercè Riba



Mercè Riba entronca amb tota una línia, potent, densa, de la història de l’art, que té com a objectiu l’home, des de la seva individualitat, i tot allò que el condiciona, que el marca, que no li deixa desenvolupar les seves potències interiors. Ella, el seu art, entronca amb una gran part de l’expressionisme històric, amb aquell conjunt d’artistes a qui no movia una preocupació d’estil, de llenguatge, sinó que se sentien, se senten, lligats al seu moment. I no tan sols en són un testimoni inquietant, sinó que a la vegada en són fiscals, en un judici íntim, en el qual tots tenim el nostre paper.
Mercè Riba, en aquests moments en què una bona part de l’art es decanta cap a l’espectacle i el buit, ens torna a un moment en el qual la passió íntima enllaça amb la societat i amb l’art. Per això la seva obra ens colpeix interiorment. I es converteix en consciència social.
Francesc Miralles, Historiador de l’Art

Ho coordina: Tomàs Pons. Ho organitza: Escola Municipal d'Art