A Occident, la cultura, a més de ser un important estímul econòmic, ocupa un paper central en el marc de les polítiques educatives i de la cohesió social. Un bon exemple és, sens dubte, el Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona.
Cita anual del nostre estiu, el festival altera l'entorn de la Catedral per esdevenir un laboratori on les arts es fonen amb rigor i qualitat. Amb l'ajut dels artistes, s'hi crea un espai on l'experiència artística pot i ha de ser compartida per tal de renovar la manera de veure i sentir la nostra realitat polièdrica.
La mirada de l'escultor de l'Índia Anish Kapoor, imatge d'aquesta onzena edició, presideix una proposta de gran qualitat: concerts com els de Rinaldo Alessandrini, Enrique Morente, Salif Keita, Anonymous 4 o Pierre Hantaï suposaran per a molts un esdeveniment musical de primer ordre i una experiència estival que ens facilita arguments i reflexions entorn d'un tema d'actualitat: la convivència.
El festival, com a observatori de cultures llunyanes, ens situa durant uns dies davant la importància de cercar conjuntament fórmules de viure amb respecte. L'eloqüència de l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss pot il·luminar i orientar aquesta perspectiva: "El savi no és l'home que proporciona veritables respostes, sinó aquell que formula les veritables preguntes".
Sens dubte, aquest és un festival que formula preguntes sobre els valors. Que sigui aquesta una celebració de la convivència i la música!
Anna Pagans Gruartmoner
Alcaldessa de Girona