Des de l’any 1999
fins al 2010 a
la Filmoteca de Catalunya es va dur a terme un projecte de col·laboració
amb la Universitat de Barcelona en el marc del qual van participar prop de
400 alumnes d’Història de l’Art. Es van catalogar 20.000 fotografies, que
corresponien a 470 films produïts a Espanya entre 1932 i 1981. El procés
tenia dues fases: descripció prèvia en una fitxa en paper amb un formulari
pautat i introducció de les dades en una base de dades relacional.
Els gestors de
bases de dades funcionen com si els introductors de dades fossin
infal·libles i no tenen en compte la revisió constant. Tampoc aprenen dels
errors anteriors, ni donen ajudes per a facilitar la catalogació a partir
de les dades introduïdes. Tampoc ajuden a contestar de forma ràpida i
entenedora a preguntes com les següents. És completa la meva col·lecció comparant-la
amb l’univers possible d’objectes? Té mancances dins la mateixa col·lecció?
Les dades són consistents? Quines prioritats tinc de catalogació?
A les dades de l’esmentada
catalogació s’hi aplicarà un procés de mineria de dades per a millorar-ne
la seva gestió, contestar a aquesta série de
preguntes i extreure’n coneixement. Es plantejarà també si és possible
aplicar de forma senzilla a altres conjunts de dades el procediment
realitzat, i si pot aplicar de forma dinàmica durant la introducció de les dades
per evitar tots els problemes que hem plantejat.
Es
mostrarà com amb
l’aplicació de la mineria de dades com més dades es tenen més fàcil és
entrar-ne de noves i es proposarà que enfront de la tendència a reduir les
dades de les catalogacions per a fer front a l’onada de la ingent
documentació digital que ens caurà a sobre hi ha la possibilitat
d’implementar aquest sistema.
|