Benvolgut alcalde, benvolguts regidors i regidores, benvolguts ciutadans de Salt.

A l''hora de plantejar-me com havia de correspondre a l''honor que fa unes setmanes em va fer el vostre alcalde en proposar-me de fer el pregó de la festa major de la vila de Salt no podia ignorar que aquest era un encàrrec enormement difícil i de gran responsabilitat. Però alhora era també una molt bona oportunitat per dir-vos --per dir-nos-- algunes coses en veu alta que potser molts de vosaltres esperàveu que algun alcalde de Girona hagués expressat abans.

L''oportunitat s''empara en el feliç pretext del 30è aniversari de la segregació i de la recuperació de la llibertat de Salt com a municipi independent de Girona. És un pretext fabulós, idoni, que justifica que en un context festiu vingui l''alcalde del municipi veí i formuli algunes reflexions que vagin més enllà de l''amabilitat i la cortesia, o del desig genèric que passeu una bona festa major. Ha hagut de passar el temps prudent perquè un alcalde de Girona deixés de ser percebut com un intrús que entrava a casa vostra sense ser-hi convidat, i que s''instal·lava en un espai que havia format part de la vostra història durant segles, per finalment convertir-se en un veritable convidat d''honor a qui us encomaneu perquè doni el tret de sortida de la vostra festa. El canvi és extraordinari, i ens n''hem de felicitar. Jo us ho vull agrair no només en nom propi sinó en nom dels ciutadans i ciutadanes de Girona que us acompanyen en la vostra celebració.

Aquests trenta anys ens han canviat. Per descomptat, Salt ha canviat d''una manera accentuada fins a convertir-se en un municipi important no només per al Gironès --que ja ho era-- sinó per al conjunt de les comarques gironines. Naturalment, aquests anys també han canviat Girona. I en ambdós casos hem d''estar orgullosos de la transformació que hem protagonitzat. Una transformació que si la volem explicar bé i completa només ho podem fer amb un relat comú i compartit.

És legítim que ens preguntem, avui, si el model que va perpetrar el franquisme ens hauria pogut garantir els nivells de progrés que hem assolit gràcies a l''esmena a la totalitat que hi va fer la democràcia. És una pregunta que l''hem de formular i respondre davant dels escèptics que banalitzen el poder de la democràcia. I probablement és encara més legítim que us sentiu molt orgullosos d''haver plantat cara, d''haver lluitat amb eines pròpies de la democràcia, --quan la legalitat del moment no la permetia--, per defensar un llegat que de cap manera no es podia malbaratar. Era un llegat saltenc, però també un llegat col·lectiu que té a veure amb la història interrelacionada de molts municipis de tota aquesta zona.

Tanmateix i malgrat l''esmena a la totalitat, aquell error històric va ser tan colossal que va deixar unes marques que ens toca de reparar amb paciència a les generacions posteriors. Crec que els suposats beneficis de l''annexió de Salt a Girona --mai acreditats, mai documentats-- no podrien justificar en cap cas la pèrdua que va representar en termes de confiança i veïnatge aquells anys de mal record. Uns anys que van des de l''endemà que es van consumar les annexions de Sant Daniel, Palau Sacosta i Santa Eugènia, ara ha fet 50 anys, fins al 3 de març de 1983, ara fa 30 anys, moment a partir del qual s''inicia una nova era de relacions entre els dos municipis que només podien ser presidides per la voluntat d''entesa, acord i col·laboració.

Segur que és prematur jutjar si el grau d''entesa, acord i col·laboració d''aquests trenta anys és exactament el que desitjàvem i necessitàvem. Ho fem en multitud d''àmbits; des del sanejament al transport passant pel recent Consorci de les Arts Escèniques. Segur que a tots ens hauria agradat anar més enllà en moltes coses..
Però és innegable que hem avançat moltíssim i que avui ens podem referir mútuament des de tres perspectives que tot seguit voldria justificar una mica: com a veïns, com a amics i com a germans.

Efectivament, veïns. No pas només pel fet geogràfic sinó pel fet urbà i tot el que representa al segle XXI la construcció de les ciutats, les interrelacions personals i professionals. És a dir, un veïnatge que per damunt de tot és el de les persones abans que el propi dels límits del terme municipal. I aquesta mena de veïnatge, que inevitablement tenim l''obligació que sigui bo, és un actiu que no és habitual en municipis que són veïns. És una oportunitat. Som veïns en el sentit més humà del concepte, que probablement és el més genuí que hi hagi, i lluny d''administrar només fites hem administrat persones les quals, malgrat tots els incidents administratius, han anat sovint per davant de les administracions. Persones que en el moment més delicat del procés hi van saber posar l''empenta i alhora el seny necessaris que els va faltar a alguns responsables públics. Si parlem de veïnatge deixeu que us digui que els gironins sempre us hem vist i us hem volgut com uns bons veïns, i tenim la pudorosa convicció que vosaltres també ens hi veieu i ens hi voleu.

Hi ha veïns, però, que no són amics. Que no es visiten, que no s''interessen l''un per l''altre. Entre Salt i Girona ha passat exactament el contrari. Ens visitem per anar al teatre, o per comprar, o per estudiar, o per rebre atenció sanitària. Sí, de Salt cap a Girona però també de Girona cap a Salt, en una feliç confusió que articula veritablement un teixit humà que s''obre camí de manera tossuda per damunt de prejudicis o apriorismes i que assenyala horitzons carregats de possibilitats. I sentim de prop les alegries i els patiments de l''altre. I ens mobilitzem junts pel país. I ens obrim a l''esdevenidor amb mirada conjunta que busca complicitat.

Però finalment també germans. I aquesta és una mirada que hem de reivindicar amb orgull i amb esperança. La nostra identitat beu, en part, d''aquesta fraternitat. I no d''ara, sinó històricament. Hi ha hagut i hi ha encara cordons umbil·licals que ens vinculen i que ens fan ser com som. En pensar-hi em ve l''inevitable record de l''enyorat tren d''Olot, encara amb vestigis visibles i amb una traça urbana que avui serveix com a principal via de comunicació entre nosaltres, a més de figurar en el nomenclàtor que en manté el record. O l''enorme transcendència històrica de la sèquia Monar i tot el que representa com a corredor d''economia i d''energia, com a element indispensable del nostre desenvolupament social i econòmic, fil conductor imprescindible per explicar la lluita obrera i la lluita pels drets socials de què gaudim avui. O el fenomenal corredor ecològic que va de les deveses de Salt fins a les hortes de Santa Eugènia i la Devesa de Girona, en un continu que tenim el deure de preservar però sobretot de reivindicar i posar en valor com un dels espais de bosc urbà i hortes urbanes més grans que hi ha a Catalunya. O, és clar, l''entranyable i imponent presència del Ter, torrent de vida i cultura, maltractat per abocaments incontrolats en el passat i per transvassaments d''aigua abusius en el present però que conserva la seva poderosa capacitat de vertebració del territori que ha acreditat al llarg dels segles d''assentament humà en les nostres terres.

Veïns, amics i germans, el nostre destí va entrelligat. Enlloc no està escrit que haguem de tenir opinions úniques i les mateixes prioritats en aquest destí comú. Som afortunadament dos municipis vius, dinàmics, complementaris, que fa temps que sabem posar sobre la taula del diàleg totes les qüestions que ens impliquen, fent valer la nostra veu com la d''un igual. I conscients que en el futur, l''organització del món local en un Estat modern i pròsper exigirà més i millors mecanismes de col·laboració i mancomunació per prestar serveis als ciutadans amb major eficàcia i de manera més eficient.

En la llarga sèrie dels anys en què ens hem relacionat i ens hem de relacionar, els temps d''aquella injusta i abusiva annexió passaran avall i quedaran, per a les generacions futures, com un error que es va rectificar de seguida que vam poder. I que potser precisament perquè ens sentim empesos per la responsabilitat d''apedaçar i restaurar, l''espai que formem Salt i Girona, amb la participació d''altres municipis de l''àrea, podem fer aportacions genuïnes i lliures de prejuidicis en el debat apassionant del nostre futur col·lectiu.

Que tingueu una molt bona festa major. Visca Salt, i visca Catalunya

Carles Puigdemont i Casamajó
Alcalde de Girona