Array ( [FILENOM] => p/s/pscnoti_58b55568c8a83.jpg [FILEMIDA] => 0,09 Mb [EXTENSIO] => jpg [NOM] => Cases i barraques al barri de les Pedreres de Girona. Foto MANEL LLADÓ [FOTOMINI] => 0 [FOTO] => 1 )
Article publicat al diari El Punt el 15 de febrer del 2017.
diumenge 26 de febrer de 2017
Moltes veus han escrit que el parc natural de les Pedreres és un esplèndid indret si l'imaginem com a bosc mediterrani al costat dels barris de Torre Alfons XII, Vista Alegre, Torre Gironella i les Pedreres; com a peça natural que faci que l'anella verda tingui completa continuïtat, i com a medi biòtic i abiòtic des de la zona est de la ciutat que arriba a les Gavarres. És un lloc que és un mirador panoràmic de Girona formidable, on es troba una diversitat considerable d'espècies botàniques autòctones entre camins estrets que anaven de les portes de la muralla a les torres i als forts dels entorns. No és gens estrany que hi hagi hagut en aquestes últimes dècades un consens generalitzat amb articles i notícies, amb demandes veïnals i pronunciaments al ple municipal, per reclamar que al parc de les Pedreres es portessin a terme polítiques públiques decidides de protecció del paisatge i del territori, així com per posar les condicions necessàries perquè hi sigui possible un entorn plenament natural en les millors condicions. A les Pedreres, doncs, la ciutat hi pot i hi vol tenir un pol de natura, mirador paisatgístic i riquesa botànica que incrementarà la qualitat de vida de les persones que hi viuen i també de tots els gironins i gironines.
És evident, ha recordat Joaquim Nadal aquests últims dies, que l'Ajuntament de Girona inicià durant la dècada dels vuitanta els canvis importantíssims de ciutat que s'anaren produint a Torre Gironella, i també se'n feren alguns a l'ordenament del disseminat Torre Alfons XII, que ja encongí llavors l'espai habitat d'aquest bosc urbà. Això no obstant, quedà pendent de trobar una solució per a un seguit d'habitatges construïts durant aquests anys a la muntanya de les Pedreres. El pacte social és estrictament el marc d'acords amb la gent que hi viu, per tal que acceptin l'enderroc de la pròpia llar i el trasllat en condicions justes. La ciutat reconeix que hi viuen des de fa seixanta anys, que l'ànima del barri ha estat construïda també amb les seves aportacions i, per tant, tots els drets que es deriven d'aquesta circumstància.
L'única manera de fer un procés d'aquesta envergadura és amb un marc general ben definit i acords bilaterals entre l'Ajuntament i les persones o famílies dels habitatges afectats. En aquest sentit, es reconeix el dret a les persones que varen néixer abans del 1965 a poder-hi viure amb caràcter vitalici. Per a la resta de supòsits, l'Ajuntament ofereix reallotjament en un habitatge social o de protecció en règim de lloguer, que es valida com a contraprestació econòmica, juntament amb el valor de la construcció, quan transcorreguts trenta anys poden exercir dret de compra preferencial. Per tant, aquí no es regala res a ningú, sinó que s'ofereix un acord just a totes les parts i d'acord amb l'interès de la institució municipal. El document també recull la voluntat explícita d'una part important d'aquests veïns i veïnes de continuar vivint a prop d'on tenen l'habitatge avui.
Veure tot l'article a:
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1070153-el-pla-social-de-les-pedreres.html