Teatre Municipal de Girona

Así que pasen cinco años

Atalaya-Tnt

24/03/2018 - 20.30 h

Teatre Municipal

26 | 22 | 12 | 8 ¤

Idioma: Castellà

Així que passin cinc anys representa alguns dels temes bàsics omnipresents en l'obra total de García Lorca, com solen ser el temps, l'amor i la mort, i temes entrecreuats entre si, com la importància dels somnis, la frustració, el seu propi viatge interior i l'esterilitat. La narració d'aquesta obra no significa la imatge doble d'aquesta vida, sinó la tensió del seu propi present a través de l'escriptura.
Un jove, enamorat de la seva estimada, li explica a un vell que, per causes que no són d'explicar, jo no em casaré amb ella ... fins que passin cinc anys.
El jove, ésser pur, deslligat del contorn real, que només viu i ens fa viure la intimitat dels seus somnis i desitjos. Tots els altres personatges: el nen mort, el gat mort, el jugador de rugbi, el maniquí, el pallasso, arlequí i els jugadors de cartes, són símbols d'apetències, d'idees, de sensacions; de vivències subconscients.

Així que passin cinc anys de Federico García Lorca, suposa una tornada als orígens de Atalaya, que el 1986 va entrar de ple en el panorama teatral espanyol recorrent amb magnífiques crítiques més de 30 províncies espanyoles, amb la seva primera posada en escena de l'obra. 30 anys després, l'equip d'actors al complert de Així que passin cinc anys de Atalaya ha estrenat al teatre Valle-Inclán, en coproducció amb el Centro Dramático Nacional, una nova versió.
Així que passin cinc anys va ser escrit per Lorca justament cinc anys abans de la seva mort, el que resulta d'una tremenda inquietud. Ian Gibson, que va assistir a l'estrena d'aquest muntatge, assenyala aquesta obra, juntament amb El Públic, com el teatre que Federico voldria avui veure més en escena. El seu caràcter premonitori i màgic, s'uneixen a la bellesa dels seus textos, molt difícil de trobar en cap altra obra teatral del segle XX.

Direcció i Dramatúrgia: Ricardo Iniesta. Repartiment: Selu Fernández, M anuel Asensio, Raúl Sirio, María Sanz, Raúl Vera, Elena Aliaga, José Ángel Moreno, Carmen Gallardo, Silvia Garzón. Espai escènic: Ricardo Iniesta. Composició musical: Luis Navarro. Direcció coral: Esperanza Abad. Vestuari: Carmen de Giles. Maquillatge, perruquería i estilisme: Manolo Cortés. Realizació d'escenografía: Pepe Távora. Utilleria i atrezzo: Sergio Bellido. Coreografía: Juana Casado. Diseny de llum: Miguel Ángel Camacho. Espai sonor: Emilio Morales. Espectacle realitzat en coproducció amb el Centro Dramático Nacional.