Recursos

Llibre del Sindicat Remença de 1448

Les dones remences

Reunió dels homes i dones de remença de Bordils, 13 d'octubre de 1448. AMGi. Col.lecció Ajuntament de Girona, Llibre del Sindicat Remença, f. 20.

Les dones de remença que van participar en les reunions del sindicat eren les que tenien la propietat útil del mas, normalment de manera temporal, perquè el seu marit estava absent, com a vídues usufructuàries dels béns familiars fins a la majoria d'edat del fill i hereu, o també perquè n'eren les hereves.

Assistissin o no a les reunions, les dones de remença apareixen en la documentació com a dones pròpies d'un senyor, del propietari del mas on vivien i que treballaven. Els seus pares o marits també eren homes propis. De fet, tots els membres de la família que ocupava un mas eren remences, per això moltes d'aquestes dones eren remences per naixement.

I malgrat que ser remença implicava la condició servil d'homes i dones, hi havia determinats mals usos associats específicament a les dones, com la cugúcia, que castigava l'adulteri femení, o l'obligació a alletar els fills del senyor. Abans de casar-se les noies havien de ser redimides del senyor de qui depenia la seva família paterna, per adscriure's al senyor del seu marit. En el cas de les pubilles, les hereves d'un mas, era el seu marit qui havia d'adscriure's al senyor d'ella i prendre el cognom de la seva família, per mitjà d'un àlies.

Cal dir però que no totes les dones remences, ni els homes, vivien en masos o en els masos que definien llur servitud: hi ha documentades remences que vivien en viles i ciutats, com el cas de la muller d'un metge de Ripoll; noies que eren col.locades com a serventes en altres cases; i també famílies remences amb prou capacitat econòmica com per cedir en emfiteusi algun dels seus masos a altres persones.

    · Com era la vida d'una dona remença?

Església de Campdorà on Eulàlia Martí i Justina Ros es van reunir amb altres remences el 13 d'octubre de 1448. Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta)

Tot i que no formen un bloc compacte i homogeni, la majoria de dones de remença vivien en un mas i en treballaven les terres juntament amb el seu marit i els seus fills. El mas era una unitat d'explotació vinculada a la família que l'habitava, el treballava i feia que generés ingressos pel senyor. Tota la família treballava en les feines del camp; les dones, a més, havien d'administrar la casa i vetllar per la resta de membres de la unitat familiar: procurar-los aliment i vestit, vetllar per la neteja i el confort de la llar i, si convenia, aportar altres ingressos venent productes que elles mateixes manufacturaven, com llana o formatge.

Entre les feines bàsiques atribuïdes a la dona destaquen portar aigua a la casa, treball que solia recaure en les filles, i mantenir el foc encès, que incloïa anar a buscar llenya al bosc. De les tasques vinculades a l'alimentació, la més essencial era fer el pa; però a més de cuinar i conservar els aliments, abans calia obtenir-los i això implicava vigilar l'hort, recollir tot allò que el bosc oferia (bolets, fruits, etc.) i cuidar els animals domèstics (munyir, pasturar, esquilar, etc.).

Les dones, a més, s'ocupaven de mantenir la casa i la roba neta, igual com de fer i reparar els vestits i la roba de llar. Per això, quan les dones no treballaven al camp ni cuinaven, aprofitaven qualsevol moment per filar la llana, el lli o el cànem que donaven les ovelles o els camps.

Vetllar per la família significava també ocupar-se del benestar de tothom: atendre els malalts i als ancians quan calia i, sobretot, als infants. La casa que menaven les dones de remença eren també llocs de criança i d'aprenentatge per als fills i les filles, i elles, les mares, serien les primeres mestres dels infants.

    · Quins documents ens han deixat?

Reconeixement de dona pròpia de Mateua Feliu, de la Vila d'Avall de Franciac, a favor de Pere de Mataró, de Franciac, 2 de març de 1349. AMGi. Fons Calderó, Pergamins

Resseguir la vida de les dones remences pot ser difícil perquè han deixat relativament pocs documents, ja que normalment eren els seus pares i marits qui firmaven els contractes i donacions que afectaven llurs terres i possessions, i aquests es troben dispersats entre registres notarials i arxius senyorials que no sempre s'han conservat.

No obstant, no és una feina impossible: en els fons que documenten la gestió de patrimonis medievals és habitual trobar documents de redempció i d'adscripció de dona pròpia, pagaments de mals usos registrats en llibres de comptabilitat, o capítols matrimonials, testaments i inventaris de béns entre altres escriptures notarials.



© 2019 Ajuntament de Girona - Plaça del Vi, 1 - 17004 GIRONA.