Recursos

Els documents hebreus de l'AMGi

Des de quan en tenim constància?

Les primeres referències documentals a famílies jueves a Girona daten de final del segle IX. Hi van viure fins l'any 1492, quan hagueren d'abandonar la ciutat arran del decret d'Isabel I de Castella i Ferran II de Catalunya pel qual se les expulsava dels seus regnes.

On vivia?

En un primer moment es documenten famílies jueves vivint al costat de l'actual palau episcopal. Més tard i fins al segle XV es van anar concentrant a l'interior de la Força Vella de la ciutat i van acabar configurant el Call de Girona.

El call és el nom que rep el barri jueu a les ciutats i pobles de la Catalunya medieval.

Com vivia?

La comunitat jueva era governada i administrada per l'aljama. El consell de l'aljama, formada per prohoms de la comunitat, es reunia periòdicament i es regia per la Llei de Moisès, tot i que sempre prevalien els privilegis reials.

Les comunitats jueves catalanes pagaven els impostos directament al rei a través de les col·lectes, que n'establien el repartiment i la recaptació.

La vida religiosa de la comunitat s'articulava entorn de la sinagoga, lloc on es reuneixen els jueus per estudiar, pregar i aprendre la llei de Déu. La sinagoga de Girona, que incloïa escoles i banys rituals, es documenta en tres llocs diferents.

Qui hi va viure?

Entre els segles XII i XIV van arribar a viure a la ciutat fins a vuit-centes persones de religió jueva, que equivalien al 7 o al 8% del total de la població gironina. Treballaven en ocupacions diverses, tot i que predominaven els artesans. Altres van arribar a ocupar càrrecs importants dins del regne catalano-aragonès, com per exemple Astruc Ravaia i els seus fills, que varen ser batlles i tresorers reials entre 1267 i 1284. Altres, dedicades a negocis mercantils, com les famílies Cresques i Caravita, entre d'altres, van estendre els seus negocis més enllà de la ciutat.

En destaca, però, el mestre Mossé ben Nahman, savi, filòsof i poeta reconegut arreu, nascut a Girona i que fou metge de Jaume I. Juntament amb altres pensadors coetanis van convertir Girona en un dels principals centres d'estudi i difusió de la càbala entre els segles XII i XIII. La càbala és una tendència filosòfica pròpia del judaisme medieval basada en el misticisme.

Per què va marxar?

Des de mitjan segle XIV la relació entre les comunitats jueva i cristiana es va anar deteriorant ja que el malestar social i econòmic que es vivia a tot el país es va canalitzar contra la comunitat jueva, considerada pels cristians com a símbol del mal i dels problemes generals. Les famílies jueves van ser víctimes de diferents avalots populars; l'atac que patiren el 1391 fou especialment violent.

El 31 de març de 1492 Isabel I de Castella i Ferran II de Catalunya-Aragó van dictar el decret d'expulsió de les famílies jueves de tots els seus regnes. Entre el 31 de juliol i el 2 d'agost de 1492 nombroses persones es van veure obligades a abandonar llurs cases, terres i documents.





© 2017 Ajuntament de Girona - Plaça del Vi, 1 - 17004 GIRONA.