DIMARTS 23 D'AGOST DE 2016
Ahir va morir Narcís-Jordi Aragó, un dels referents culturals de la Girona dels últims temps.
Nascut a Girona el 29 de juny de 1932, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i diplomar en periodisme a l'Escola Oficial de Madrid. Entre els anys 1955 i 1963 col·laborà amb Ràdio Girona on va tenir cura de diversos programes. Va ser redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967) i director de la revista Presència (1967-1980). Fou també cofundador de l'Associació de Premsa de Girona (1977) i del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985). Va col·laborar amb el diari El Punt i fou president del Consell Editorial d'aquest mateix diari. Fou també director de la Revista de Girona, entre 1985 i 2009, i des de 2008 president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona. Entre altres distincions, l'any 2002 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Nebot de l'arquitecte noucentista Rafael Masó, va conservar el seu llegat familiar i el 2006 va cedir la seva casa natal a la ciutat, on actualment hi ha la seu de la Fundació Rafael Masó. Com a escriptor va destacar per les seves cròniques de la ciutat com Girona, grisa i negra (1972), que va escriure juntament amb Just Manuel Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades; La Devesa, paradís perdut (1980); Girona ara i sempre: (una crònica) (1982); Rafael Masó i els noucentistes (2008), o Periodisme sota sospita (2013).
El febrer de 2015 va cedir el seu fons documental juntament amb el de la seva esposa, l'artista Mercè Huerta, a l'Arxiu Municipal de Girona. Aquest fons està format per la seva documentació personal i biogràfica, la seva obra literària i periodística i altra documentació relacionada amb la seva activitat professional com a director de la revista Presència o president del Col·legi de Periodistes i de l'Associació de la Premsa, entre d'altres.
Fons Narcís-Jordi Aragó - Mercè Huerta