El fons Miquel Santaló de l'Arxiu Municipal de Girona s'amplia amb documentació procedent de la Fundació Josep Irla

DIMECRES 17 DE FEBRER DE 2016

Es tracta de 10 documents mecanoscrits de gran interès històric durant l'etapa de la Segona República

L'Ajuntament de Girona ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Josep Irla per a l'acceptació de la donació d'un conjunt de documents adreçats a Miquel Santaló i Parvorell, el contingut dels quals posa de manifest la rellevància política de qui va ser alcalde de Girona, diputat al Congrés dels Diputats i ministre de Comunicacions del Govern de la Segona República, a més de conseller primer del govern de la Generalitat de Catalunya sota l'etapa de la presidència de Francesc Macià i el primer govern de Lluís Companys. L'alcalde de Girona, Albert Ballesta, ha rubricat l'acord aquest matí amb el president de la Fundació Irla, Josep Huguet.



Entre aquesta documentació hi ha la notificació mitjançant la qual el president Francesc Macià nomena Miquel Santaló conseller adjunt de la Generalitat (11 de maig de 1931); el document del Departament de Cultura en què se'l nomena vocal del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya (9 de gener de 1934); una notificació signada pel president Macià en què se li comunica el nomenament del conseller de Finances (8 d'octubre de 1933), o el document mitjançant el qual el president Macià li comunica que li delega temporalment les funcions executives de la Presidència de la Generalitat (4 d'octubre de 1933).



Aquesta documentació s'integrarà al fons Miquel Santaló i Parvorell, que es conserva a l'Arxiu Municipal de Girona des de l'any 2008. Cal recordar que aquest fons va ser localitzat gràcies al contacte del catedràtic d'Història de la Universitat de Girona, Salomó Marquès, amb una de les filles del polític republicà, i que va arribar a Girona en una maleta carregada de documentació personal del mateix Santaló i la seva dona Adelina Cortina, així com diversos materials que testimonien els darrers anys de la República i el posterior exili.



D'aquesta manera s'amplia un fons que, a més d'una gran importància per a l'estudi d'un personatge clau del govern de la Generalitat durant la Segona República, té un innegable valor simbòlic, ja que és un exemple de tots aquells republicans que el 1939 van travessar la frontera perseguits pels guanyadors de la guerra i que, com ells, mai no va poder tornar.

© 2024 Ajuntament de Girona - Plaça del Vi, 1 - 17004 GIRONA.