Girona. La repressió del primer franquisme

DIJOUS 1 DE FEBRER DE 2018

L’Arxiu Municipal crea un recurs web on es pot accedir a documentació que testimonia la repressió del règim franquista contra la població de Girona.

Expedients de depuració de personal municipal, sumaríssims instruïts a persones de Girona o llistats de persones afusellades, són alguns dels testimonis documentals de la repressió que el règim franquista van exercir sobre la població de Girona.



El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes entraven a Girona i l'1 d'abril es declarava la fi de la guerra. L’objectiu del nou règim era eliminar tota reminiscència de la II República, tant de les persones que havien format part de l'exèrcit republicà o de les institucions i partits polítics, com d'aquelles que es consideraven no afectes al nou règim. Moltes persones que no havien agafat armes ni havien format part de cap sindicat o organització durant la guerra van patir igualment la repressió.



Diferents lleis, com la Llei de Responsabilitats Polítiques, van regular i sistematitzar la repressió contra els perdedors de la Guerra Civil, els republicans. Empresonaments, judicis sumaríssims, afusellaments, depuracions del personal, camps de concentració i batallons de treballs forçats, reallistaments, confiscacions de béns, etc., formaven part d'aquest sistema repressiu capitanejat des d'un bon principi per l'estament militar. Al carrer, una repressió no oficial marcà la vida de moltes persones que van haver de patir fam i marginació.



La repressió del primer franquisme va voler convertir la població en una societat callada i atemorida. Ser sospitós d'idees desafectes o ser-ne familiar podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial; per aquest motiu en molts àmbits es va autoimposar el silenci. Un silenci que es volia acompanyat d'oblit: el franquisme volia que la gent i les famílies de represaliats oblidessin. Silenci i oblit que facilitarien, en el seu moment, una transició a la democràcia sense revenges ni reparacions.