| |
"El fotògraf modernista"
08/05/2013
La historiadora de l'art Núria F. Rius publica la primera monografia dedicada a Pau Audouard, el primer d'una genealogia que arriba fins a Agustí Centelles
MARIA PALAU.
El 6 de juliol de 1905, es va inaugurar l'estudi fotogràfic més luxós que, segurament, ha tingut mai Barcelona. Ocupava els baixos de la casa Lleó Morera del passeig de Gràcia i estava moblat i decorat amb refinada elegància. “Una borratxera de gust, riquesa i art”, van escriure, embruixats, els periodistes que van assistir a la sonada festa d'inauguració. El propietari del nou establiment era Pau Audouard, el retratista preferit de les elits socioeconòmiques de la ciutat, el més reputat –i el més car– junt amb l'estudi dels Napoleón.
En la història de la fotografia catalana, el Pau Audouard del sumptuós gabinet de retrats de la casa Lleó Morera ha rebut sempre una consideració especial. Però de la seva trajectòria professional i dels seus vincles amb la Barcelona modernista, se'n sabia ben poca cosa fins ara, més enllà, això sí, que va tenir l'exclusiva fotogràfica a l'Exposició Universal del 1888. Calia afrontar una investigació profunda, furgar en el personatge, singular sens dubte, i en tot allò que va representar en la seva època, i això és el que ha fet des del 2006 la historiadora de l'art Núria F. Rius. Per no saber-se, ni se sabia amb exactitud els anys del seu naixement i la seva mort: 1856 i 1918, ara sí, definitius.
Després de dedicar-li la tesi en un treball de recerca codirigit per la Universitat de la Sorbona (i pel qual, precisament aquest dimarts, obtindrà el premi extraordinari de doctorat), Rius ha publicat ara un llibre, Pau Audouard. Fotografia en temps de modernisme (Memoria Artium), que ressegueix amb rigor i entusiasme la carrera del retratista de la jet set del tombant de segle, i també la del fotògraf d'obres públiques i fàbriques, de vistes, paisatges i llocs emblemàtics, de les activitats de l'exèrcit o d'objectes per a empreses editorials.
Un fotògraf molt complet –els Napoleón, el seu gran rival, mai van sortir del gabinet de retrats– que és “l'inici d'una genealogia de deixebles que va de Rafel Areñas Tona, Pere Català Pic i fins al propi Agustí Centelles”, defensa l'autora d'un voluminós llibre que desvetlla que la fotografia i el modernisme no es van girar l'esquena i van compartir aventura. Audouard, actiu en iniciatives culturals i integrat als cercles d'intel·lectuals de l'Ateneu Barcelonès, va ser una peça clau perquè fotografia i modernisme interactuessin.
Fill de la primera generació de fotògrafs professionals de Barcelona (el seu pare, Jean Oscar, nascut a França, tenia un bon renom), Audouard va assolir un ascens fulgurant de seguida que es va incorporar al negoci dels retrats, el 1879, i més des que el van colgar de medalles a l'Exposició Universal de París, el 1889. De la seva primera època, va ser tota una fita el retrat que li va fer a un Antoni Gaudí acabat de llicenciar. Cèlebre imatge, i gairebé única, d'un Gaudí que no es deixaria fotografiar mai més en un estudi.
(...)
Text sencer a: El fotògraf modernista. El Punt Avui. 06/05/2013
|
|
