| |
"Els barris del pecat"
21/03/2013
LLUÍS FREIXAS I MASCORT.
Ara farà trenta anys, l'estiu de 1983, es van enderrocar les cases adossades a les escales de la basílica de Sant Feliu de Girona. Era l'inici de la reforma del barri del Pou Rodó, que durant dècades va ser simplement el Barri, amb majúscula i sense més detalls, tot i que també s'hi podia afegir el cognom: Barri Xino. Potser no és del tot forassenyat pensar que aquests carrers, que van ser sinònim de prostitució i avui acullen residències elegants i turistes i nadius ociosos, han canviat més en tres dècades que en tres segles. Si més no, el comerç sexual hi està documentat des de principis del segle XVI.
Aquesta Girona, recòndita a ulls de molts ciutadans malgrat que fos ben pròxima a llocs de culte i espais monumentals, ha estat en els darrers anys un dels interessos de Gerard Bagué, periodista, escriptor i realitzador audiovisual que des de 2006 ha remenat arxius i hemeroteques, ha buscat testimonis literaris i ha parlat tant amb residents del barri com amb antigues professionals i clients. El resultat ha estat La Girona pecadora (Llibres del Segle), un llibre a cavall de la compilació històrica, la crònica i el retrat antropològic. El caràcter híbrid és un dels trets del llibre, que ressegueix la història de la prostitució amb censos, padrons i documents, esbossa la vida del barri i les prostitutes –sobretot durant la segona meitat de segle XX amb elements tan tràgics com la irrupció de la droga als anys vuitanta i noranta–, recull testimonis orals i presenta les descripcions de la zona que ens ha deixat la literatura, des de la visió sòrdida i miserable que en transmeten Sagarra i Pla fins a la mirada arcàdica i enyoradissa d'autors menys previsibles, com ara l'editor Carlos Barral i el ministre ucedista Alberto Oliart. Tots dos, destinats a Girona com a militars de lleva, trobaven que la ciutat era molt ensopida i es van interessar vivament per l'hospitalitat d'aquells establiments i els alcohols que s'hi servien.
El record del passat recent és molt oportú. Sobretot si tenim la temptació de pensar que ja no hi ha guetos i que tots som més tolerants. És cert, el Barri s'ha fos en els replecs de la història, però la prostitució ha fet una gir ultramodern: transversalització, se'n diu. Ara és arreu: a les carreteres –tancada en clubs o a peu de voral–, en xalets de barris tranquils, en pisos de l'Eixample, i en tots els accents i nacionalitats possibles. Fins i tot, en alguns municipis, té projecció transfronterera. És el present que ens acull, en cru i sense preservatiu.
Extret de: Els barris del pecat. El Punt Avui. 21/03/2013
|
|
