| |
"Manel Armengol gira"
19/03/2013
El Departament de Cultura i Foto Colectania organitzen una exposició itinerant amb 75 fotografies dels anys setanta a Espanya, la Xina i els Estats Units
MARIA PALAU.
No es va acabar d'expressar prou bé en la nota que va enviar al The New York Times
Juntament amb les fotografies que havia fet d'una manifestació per les llibertats que va agitar aquella transició democràtica espanyola que feia una nova olor d'il·lusió, però encara molt tuf de repressió. Manel Armengol (Badalona, 1949) va escriure als responsables del rotatiu que si publicaven les imatges no posessin el seu nom. Corria el risc de rebre una pallissa “o alguna cosa pitjor”. Però no el van entendre i van signar el reportatge, no amb un, sinó amb els seus dos cognoms. “Però això, al final, em va protegir”, exclama Armengol, que va aconseguir difondre les fotografies de les manifestacions, avui icòniques, en els mitjans més prestigiosos de tot el món. A Espanya no les va poder publicar fins al cap d'un any, i això que fins i tot va arribar a oferir el negatiu per 300 pessetes. Només li volien pagar 100 pessetes per negatiu.
Són fotografies que tothom coneix i reconeix, i ara lluiran en una exposició que ha produït la Fundació Foto Colectania amb cobertura institucional: el Departament de Cultura la farà girar pel país en el marc del seu programa de mostres itinerants. L'exposició s'obrirà divendres al centre d'art contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú, i després viatjarà a l'Hospitalet de Llobregat (de juny a agost), Igualada (de setembre a octubre) i Girona (de novembre a desembre).
Però no tot l'Armengol que impregna la mostra és el de les manifestacions de la transició. En realitat, el projecte entreteixeix tres transicions; a més de l'espanyola, les que el fotògraf va viure a finals dels anys setanta a la Xina, on va ser enviat per la revista Playboy, acompanyant Baltasar Porcel, i als Estats Units, on també va exercir de corresponsal per a Interviú. Transicions vistes des de la perspectiva de la vida quotidiana de la gent, amb dosis justes d'ironia i molt bon gust per les paradoxes.
En total són 75 fotografies, tot i que les tres sèries contenen molt més material, que en l'exposició el desvelarà una projecció. El signe comú de les tres sèries és el de metamorfosi en uns contextos de decadència en què ja hi ha els primers indicis de canvi. A la Xina, Armengol es va trobar amb una societat que tot just feia tres anys que havia perdut el seu gran líder, Mao Tse-tung, però que ja començava a somiejar amb un futur diferent. Als Estats Units, al fotògraf català el van corprendre les diferències socials: “La riquesa i la pobresa convivien en les seves realitats més extremes”, recorda.
(...)
Text sencer a: Manel Armengol gira. El Punt Avui. 19/03/2013
|
|
