Ajuntament de Girona - web
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

NOTÍCIES

 

"La història del monestir de Banyoles a través dels abats"

03/12/2012


Ampliar imatge

 
Un treball de recerca sense precedents recopila els homes que van estar al front del primer recinte benedictí de la península Ibèrica, amb motiu del 1.200 aniversari

RAMON ESTÉBAN.
Ni al segle IX, quan es va fundar, ni al 1835, quan van clausurar el monestir de Banyoles, els seus abats eren només els homes d'església que avui regeixen les comunitats religioses. Eren sobretot senyors feudals, generalment armats, amb unes atribucions socials i militars a l'altura de les de la resta d'estaments del poder de l'època. Recopilar i analitzar els 96 homes que van estar al front del monestir banyolí –el repte que es van proposar Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda en escriure Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve, editat per l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany (és el primer llibre que edita aquest arxiu)– significa, per tant, submergir-se en la història del nostre país al llarg de deu segles.

“A diferència d'altres ordes –expliquen els autors– els monjos benedictins eren de famílies nobles i comptaven amb unes rendes notables”. Aquestes implicacions econòmiques i la dependència o bé del papa o bé del monarca de torn feien que el nomenament de l'abat fos pràcticament una qüestió política. N'hi van haver que ni tan sols van ser mai a Banyoles; algun d'ells va ser president de la Generalitat (Antoni de Planella) i n'hi va haver que van formar part de la cort del papa.

Uns exemples

Quan preguntem que ens en destaquin uns quants, Abellan i Grabuleda esmenten Guillem de Pau (1409-1443), promotor de la cèlebre arqueta i del retaule de la Verge de l'Escala; Francesc de Xetmar (1460-1503), segrestat durant la primera guerra dels Remences; Antoni de Cartellà (1618-1622), mort en l'explosió d'una bomba al monestir, un assassinat per al qual van executar tres monjos; Arnau de Samasó (1341-1356), que després va ser abat de Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Roses i Santa Maria d'Arles; i Ramon de Padró (1745-1756), l'únic cas conegut d'un banyolí que va fer tota la carrera a Sant Esteve. Per descomptat, és rellevant Bonit (Bonitus) la primera persona (no se sap del cert que fos un religiós) que va estar al front de la congregació.
(...)

Text sencer a: La història del monestir de Banyoles a través dels abats. El Punt Avui. 03/12/2012 

 TORNAR A DALT 

"Els arxivers recelen de la futura llei de transparència" [+]
23/07/2014
"Deficiències al terra fan ajornar l'estrena de l'arxiu de la Selva fins a l'octubre" [+]
21/07/2014
"Ensenyament vol crear un arxiu històric dels centres educatius públics de Girona" [+]
08/07/2014
"Neix la 'Fonoteca de Cobla'" [+]
03/07/2014
"Mor el doctor Josep Cornellà" [+]
01/07/2014
"Una fundació gestionarà el fons fotogràfic de Vehí, el fuster de Dalí" [+]
25/06/2014
"L'editorial Penguin Random House dóna arxius documentals de Plaza & Janés i Grijalbo..." [+]
20/06/2014
"El Govern impugnarà la decisió de no tornar tots els Papers de Salamanca" [+]
19/06/2014
"‘Girona medieval, la clau del regne' recull la història de la ciutat del s. IX al XV" [+]
19/06/2014
"Tribut a Tomàs Mallol en el primer aniversari de la seva mort" [+]
13/06/2014
"L'abat de Montserrat rep el llibre dels pobles annexionats a Girona" [+]
12/06/2014
"L'arxiu secret dels Borja, dipositat a Catalunya" [+]
10/06/2014
"Galdric Peñarroja explica els secrets de la gigafoto" [+]
09/06/2014
"10 activitats per treure el nas als arxius" [+]
09/06/2014
"L'Agustí Centelles 'més íntim', a Torroella de Montgrí " [+]
06/06/2014

 

Pàgina actualitzada el 30/07/14

Copyright © 2014  Ajuntament de Girona  |  Mapa del web  |  Contacte  |  Avís legal  |  sgdap@ajgirona.cat