Ajuntament de Girona - web
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

NOTÍCIES

 

"La història del monestir de Banyoles a través dels abats"

03/12/2012


Ampliar imatge

 
Un treball de recerca sense precedents recopila els homes que van estar al front del primer recinte benedictí de la península Ibèrica, amb motiu del 1.200 aniversari

RAMON ESTÉBAN.
Ni al segle IX, quan es va fundar, ni al 1835, quan van clausurar el monestir de Banyoles, els seus abats eren només els homes d'església que avui regeixen les comunitats religioses. Eren sobretot senyors feudals, generalment armats, amb unes atribucions socials i militars a l'altura de les de la resta d'estaments del poder de l'època. Recopilar i analitzar els 96 homes que van estar al front del monestir banyolí –el repte que es van proposar Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda en escriure Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve, editat per l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany (és el primer llibre que edita aquest arxiu)– significa, per tant, submergir-se en la història del nostre país al llarg de deu segles.

“A diferència d'altres ordes –expliquen els autors– els monjos benedictins eren de famílies nobles i comptaven amb unes rendes notables”. Aquestes implicacions econòmiques i la dependència o bé del papa o bé del monarca de torn feien que el nomenament de l'abat fos pràcticament una qüestió política. N'hi van haver que ni tan sols van ser mai a Banyoles; algun d'ells va ser president de la Generalitat (Antoni de Planella) i n'hi va haver que van formar part de la cort del papa.

Uns exemples

Quan preguntem que ens en destaquin uns quants, Abellan i Grabuleda esmenten Guillem de Pau (1409-1443), promotor de la cèlebre arqueta i del retaule de la Verge de l'Escala; Francesc de Xetmar (1460-1503), segrestat durant la primera guerra dels Remences; Antoni de Cartellà (1618-1622), mort en l'explosió d'una bomba al monestir, un assassinat per al qual van executar tres monjos; Arnau de Samasó (1341-1356), que després va ser abat de Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Roses i Santa Maria d'Arles; i Ramon de Padró (1745-1756), l'únic cas conegut d'un banyolí que va fer tota la carrera a Sant Esteve. Per descomptat, és rellevant Bonit (Bonitus) la primera persona (no se sap del cert que fos un religiós) que va estar al front de la congregació.
(...)

Text sencer a: La història del monestir de Banyoles a través dels abats. El Punt Avui. 03/12/2012 

 TORNAR A DALT 

"Dues mostres i un film en el marc ‘Girona, ciutat d'arxius'" [+]
01/10/2014
"Humor retrobat" [+]
24/09/2014
"'La Mancomunitat a les terres de Girona' inicia el viatge a Santa Coloma" [+]
22/09/2014
"El Barri Vell de Girona reviu el setge napoleònic del 1809" [+]
22/09/2014
"Més de 10.000 visitants a la mostra sobre Dalí amb fotos d'EFE" [+]
18/09/2014
Convoquen una beca en homenatge al conservador de patrimoni Ángel Fuentes [+]
17/09/2014
"La Casa de Cultura projecta un cicle de cinema i arxivística" [+]
17/09/2014
"L'AGT lliura 25 anys de memòria teatral a Girona" [+]
12/09/2014
"Històries de Girona" [+]
12/09/2014
"Català-Roca i Elvira, protagonistes a la Biennal Xavier Miserachs" [+]
12/09/2014
"Més de sis mil visualitzadors, a ‘Mirades d'ahir'" [+]
04/09/2014
"Mostra a Olot de documents de la guerra de Successió" [+]
03/09/2014
"El fons d'Esteva i Cruañas, a l'arxiu municipal guixolenc" [+]
01/09/2014
"La fotografia de Miquel Ruiz, a l'Off de Perpinyà" [+]
28/08/2014
"Olot viu l'onzena Biennal de Fotografia" [+]
08/08/2014

 

Pàgina actualitzada el 02/10/14

Copyright © 2014  Ajuntament de Girona  |  Mapa del web  |  Contacte  |  Avís legal  |  sgdap@ajgirona.cat