| |
"A favor d'allò sensible"
29/11/2012
El CCCB exposa les fotografies premiades en el World Press Photo, que per primer cop en el seu mig segle d'història ha coronat un fotògraf català, Samuel Aranda
MARIA PALAU.
Tan bon punt va entrar en aquella mesquita habilitada com a hospital i refugi dels franctiradors, el fotògraf Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) es va trobar amb la Fàtima al-Qaws bressolant el seu fill, en Zayed, de 18 anys, que agonitzava pels efectes del gas lacrimogen que les forces del règim autoritari del president Ali Abdal·là Saleh havien fet servir per massacrar la manifestació als carrers de Sanaa, la capital del Iemen. D'aquella dramàtica escena, tan impregnada de dolor i passió, Aranda en va retenir una imatge d'aura icònica que, sense pretendre-ho, irradia la força sublim de La pietà de Miquel Àngel.
Va ser el 15 d'octubre del 2011, un dia de molta sang als carrers de Sanaa. En Zayed va estar dos dies en coma, però es va recuperar i va continuar implicat en els moviments de resistència (el van ferir dues vegades més). Al cap de poc, ell i tota la seva família van trucar al fotògraf català per felicitar-lo. La seva fotografia havia rebut el màxim guardó del reputat concurs World Press Photo, el més important en fotoperiodisme. Mai, en més de mig segle d'història del premi, un català havia estat distingit a tan alt nivell internacional. Cosa que fa que, òbviament, la tradicional exposició de les fotografies guanyadores del World Press Photo, que fa vuit anys presenta el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), sigui, aquest cop, més especial i emotiva.
La fotografia d'Aranda és l'estrella de la mostra que s'obre al públic avui i, ni que sigui com a reclam morbós, servirà perquè el visitant es faci una idea del treball que fan en l'actualitat els millors fotoreporters del planeta, desafiant molt sovint perills múltiples, la incomprensió i, sobretot, la crisi que afecta els suports de la seva professió. D'aquí el lema que s'ha triat per promocionar l'exposició: Material sensible; per descomptat que també invoca, més enllà de notícies concretes, l'estat de vulnerabilitat i fragilitat del món sencer.
La mostra reuneix les 156 fotografies premiades en les diferents categories: retrats, personatges d'actualitat, temes d'actualitat, notícies d'actualitat, temes contemporanis, vida quotidiana, naturalesa –l'eivissenc Joan Costa en va ser distingit amb un segon premi–, arts i entreteniments, i esports. El tsunami del Japó, l'atemptat a l'illa d'Utoya i eterns conflictes com el palestí ocupen parets senceres de punyents fotografies. Un bon consell abans d'entrar-hi: fer el cor fort.
(...)
Text sencer a: A favor d'allò sensible. El Punt Avui. 29/11/2012
|
|
