Pla general d'ordenació de Girona

Títol I - Disposicions de caràcter general
Capítol Primer - De la naturalesa, àmbit d'aplicació i vigència del pla general d'ordenació urbana de Girona
Article 1. Objecte i àmbit territorial del Pla

El present Pla General, resultat de la Revisió del Pla General d’Ordenació de Girona de 1995, i del que formen part aquestes Normes, té per objecte l’ordenació urbanística del territori del municipi de Girona, de conformitat amb allò que disposa l’actual legislació urbanística.

Article 2. Marc legal
  1. El present Pla General s’ha redactat d’acord amb la legislació urbanística vigent i la legislació sectorial vigent aplicable. 
     
  2. La referència a la “Legislació urbanística Vigent”, feta en aquest article i en els preceptes successius s’entén que remet a l’ordenament urbanístic vigent a Catalunya, consistent en les llei aprovades pel seu Parlament i els Reglaments i disposicions que les desenvolupen, així com la legislació urbanística Estatal en allò que no modifiqui ni vulneri la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Medi Ambient. 

    En aquest sentit, la utilització de determinades abreviatures en les presents Normes Urbanístiques s’entendran referides a les següents disposicions normatives segons es detalla a continuació: 

a. Legislació urbanística de la Generalitat de Catalunya: 

- Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, pel qual s’aprovà la Refosa de Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (D.L. 1/90) 
- Decret 146/1984 de 10 d’abril, pel qual s’aprovà el Reglament per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/84 de 9 de gener de Mesures d’adequació de l’ordenament Urbanístic de Catalunya (R.M.A.) 
- Decret 308/1982 de 26 d’agost, pel qual s’aprovà el Reglament per al desenvolupament de la Llei 9/1981 de 18 de novembre, sobre Protecció de la Legalitat Urbanística (R.P.L.) 


b. Legislació urbanística estatal: 

- Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions.(LLei 6/98) 
- Real Decreto Legislativo 1/1992 de 26 de juny, pel qual es va aprovar el Text Refós de la “Ley sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.D. L. 1/92) 
- Real Decreto 2159/1978 de 23 de juny, pel qual s’aprovà el “Reglamento de Planeamiento para el Desarrollo de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.P.U.) 
- Real Decreto 3288/1978 de 25 d’agost, pel qual s’aprovà el “Reglamento de Gestión Urbanística para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.G.U.) 
- Real Decreto 2178/1978 de 23 de juny, pel qual s’aprovà el “Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.D.U) 


3. La referència a la “Legislació sectorial vigent” que es faci en les presents Normes Urbanístiques (NNUU) s’entendrà que es remet a l’ordenament jurídic vigent a Catalunya, en la matèria que es tracti i en cada moment. En aquest cas, les referències a cadascuna de les disposicions sectorials es realitzarà amb la denominació completa. 

4. El Pla, conjuntament amb el planejament que desenvolupa, conforme amb les determinacions de la legislació urbanística vigent, és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent. 

Article 3. Contingut i interpretació
  1. El Pla està integrat pels documents següents:

    a. Memòria de l’ordenació urbanística.
    b. Plànols d’ordenació urbanística.
        Sèrie 1. Estructura general i orgànica del territori i règim urbanístic del sòl a Escala: 1/10.000) 
        Sèrie 2. Ordenació detallada, desenvolupament i gestió del sòl urbà a Escala: 1/2.000)
    c. Normes Urbanístiques i annexes normatius de desenvolupament i execució del sòl urbà. 
    d. Programa d’Actuació.
    e Estudi Econòmic i Financer.
    f. Memòria de la Informació Urbanística i documentació complementària, plànols d’informació urbanística.

  2. Les presents Normes, juntament amb els plànols d’ordenació i els annexes normatius, constitueixen en cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Girona i prevalen sobre els restants documents del Pla. En el no previst per aquestes Normes i annexes normatius, s’estarà a la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas.

  3. Els documents d’aquest Pla General s’interpretaran sempre atenent al seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la Memòria. En casos de contradicció entre documents o d’imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d’espais públics i d’interès públic.

  4. En la interpretació de les determinacions del Pla que s’expressen gràficament en els plànols d’ordenació, prevaldran aquells que siguin d’escala més gran ( el divisor de l’escala més petit), és a dir, aquells en què la definició de les determinacions sigui més acurada.

  5. Els preceptes de les diferents Ordenances Urbanístiques de Municipi de Girona, pel seu grau d’especificació i/o regulació detallada, es consideren un cos autònom del Pla General, que contempla els preceptes bàsics o complementaris d’aquestes NNUU. L’alteració o variació dels preceptes d’aquestes Ordenances, requerirà la Modificació de l’Ordenança corresponent mitjançant el procediment previst en la legislació local vigent.

  6. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora del terme municipal s’hauran d’entendre solament com propositives i careixen de valor normatiu.

  7. La memòria de la informació urbanística, la documentació complementària, plànols d’informació i convenis urbanístics relacionats en la memòria d’ordenació tenen caràcter informatiu i justificatiu.
Article 4. Obligatorietat

Tant l’Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions i disposicions del Pla General. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, s’haurà d’ajustar a les disposicions d’aquest Pla, d’acord amb el que preveuen els articles 90 i 91 del D.L. 1/90.

Article 5. Vigència
  1. La vigència d’aquest Pla s’inicia el mateix dia de la publicació de l’acord d’Aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la seva vigència mentre no es produeixi la seva revisió

  2. Aquest Pla, les seves Normes Urbanístiques i qualsevol altre document que l’integra són públics i qualsevol persona pot consultar-los i demanar-ne informació a l’Ajuntament. Són també públics el Plans, Estudis o altres instruments urbanístics que s’aprovin en execució del present Pla General.
Article 6. Modificació i revisió del Pla General
  1. L’alteració del contingut d’aquest Pla General es portarà a terme a través de la seva Revisió o Modificació d’algun dels elements que el constitueixen, segons procedeixi en cada cas de conformitat amb el que estableixen els articles de la Secció 5ena del Títol II del D.L. 1/90 i les disposicions del Títol V del R.P.U., on es determinen les circumstàncies i condicions per a cada supòsit, així com les corresponents competències i procediments.

  2. La revisió del Pla s’escaurà quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 

    a. Quan s’hagin complert 12 anys de la seva vigència.
    b. Si en el termini de 8 anys des de la data de la seva entrada en vigor, les previsions de creixement de població, habitatge, usos i intensitat d’ocupació haguessin variat substancialment respecte les establertes en aquest Pla General.
    c. En el cas que es justifiquin majors exigències de sòl destinat a sistemes d’espais públics, derivades de la mateixa evolució social o de disposicions de categoria superior.
    d. Com a conseqüència de l’aprovació de Disposicions Urbanístiques de rang superior que així ho determinin.
    e. Quan, per qualsevol altra circumstància de les previstes en la legislació vigent, es plantegin nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivada per a l’elecció d’un model territorial diferent.

  3. En els altres supòsits, l’alteració de les determinacions del Pla tindrà la consideració de modificació, tot i que l’esmentada alteració comporti variacions aïllades en la classificació o qualificació del sòl.

    La modificació de qualsevol dels elements d’aquest Pla es regirà pel que disposen els articles 75 i 76 del D.L. 1/90 i disposicions legals concordants i en allò no previst, pel que es disposa en aquestes Normes.

    El projecte de modificació puntual del Pla haurà de tenir el grau de precisió propi del Pla i contindrà l’estudi adequat que justifiqui la incidència de la nova ordenació en les previsions del Pla actual i la viabilitat d’acceptar la proposta sense procedir a la seva revisió.

  4. La previsió mitjançant Planejament Parcial o Especial de majors superfícies de sòl destinades a sistemes, respecte als estàndards o percentatges mínims fixats per aquest Pla General, no requerirà la seva Modificació.
Article 7. Revisió del Programa d'Actuació
  1. D’acord amb el que preveu l’art. 74 del D.L. 1/90, el Programa d’Actuació que conté aquest Pla General serà revisat cada quatre anys.

  2. Si com a conseqüència de l’esmentada Revisió del Programa, fos necessari alterar el Sòl Urbanitzable, haurà de formular-se el corresponent Projecte de Modificació del Pla General, el contingut i tramitació del qual s’ajustarà al que preveuen els articles 74 del D.L. 1/90 i 158 del R.P.U.

  3. En cap cas, en el marc del procediment de Revisió del Programa d’Actuació, es podrà classificar com a Urbanitzable el sòl que aquest Pla General classifica com a Sòl No Urbanitzable.
Capítol Segon - Del desenvolupament del Pla General
Article 8. Iniciativa i competències
  1. El desenvolupament d’aquest Pla General correspon, en primer lloc, a la Corporació Municipal de Girona, en la seva qualitat d’administració actuant. Intervindran també, les diferents Administracions públiques en el marc de les respectives competències específiques.
  2. Així mateix, els particulars podran proposar i redactar plans i projectes urbanístics, en el marc de les seves competències i en la forma i procediment previstos en la legislació urbanística vigent, i concretament en els articles 78 a 87 del D.L. 1/90 i article 120 i 121 i concordants del mateix Decret Legislatiu. El compliment dels deures continguts en els esmentats preceptes, determina la gradual adquisició de les facultats urbanístiques.
  3. El Municipi, en exercici de les seves competències, procurarà la major intervenció i col·laboració dels ciutadans en el desenvolupament de l’acció urbanística.

 

Article 9. Desenvolupament del Pla General

1.  Amb l’objecte de desenvolupar i completar les determinacions d’aquest Pla General i d’acord amb la classificació de sòl o amb caràcter general de tot el terme municipal, es redactaran els següents tipus de planejament derivat:

a.  Plans Parcials en el Sòl Urbanitzable.

b.  Plans Especials referits a sistemes, dotacions i infrastructures en tot tipus de sòl.

c.  Plans de Millora i reestructuració urbana en el sòl urbà.

d.  Plans Especials de millora rural i desenvolupament en el Sòl No Urbanitzable.

e.  Estudis de Detall i ordenances complementàries.

Aquest planejament derivat es redactarà d’acord amb el que es preveu en aquestes Normes Urbanístiques i de conformitat amb les determinacions assenyalades per la legislació urbanística vigent.

2.  Tanmateix, aquest Pla General incorpora aquells Plans Parcials i Especials elaborats en desenvolupament del Pla General d’Ordenació Urbana de Girona de 1995, i que ja han estat aprovats definitivament amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Pla General.

Aquests Sectors amb Planejament específic aprovat definitivament, però pendents d’execució, la seva enumeració i regulació ve definida en les Normes específiques.

3.  Amb l’objecte de completar la regulació urbanística del Pla General es poden aprovar Ordenances Reguladores específiques, Normes Complementàries, seguint en cada cas la tramitació establerta per la legislació urbanística vigent i per aquest Pla General.

Article 10. Plans Parcials
  1. Els Plans Parcials d’Ordenació han de contenir les determinacions i la documentació prevista als articles 25 del D.L. 1/90, 45 del R.P.U. i concordants. A més hauran d’incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del Sector.
  2. Les determinacions del planejament parcial hauran de tenir el grau de precisió suficient per a permetre la seva immediata execució, sempre que no es prevegi la redacció d’Estudis de Detall pel seu desenvolupament.
  3. Tanmateix els Plans Parcials hauran de preveure, si és el cas, la delimitació de Polígons i definir el Sistema d’Actuació aplicable a cadascun.
  4. Els Plans d’Etapes dels Plans Parcials no podran preveure un termini superior a vuit anys per a l’execució de la urbanització del Sector. En el cas de delimitar més d’un Polígon, caldrà que el Pla defineixi l’ordre de prioritat entre ells per a la seva execució.
  5. Quan els Plans Parcials siguin d’iniciativa privada, hauran de complir a més de les determinacions anteriors, les especificacions i obligacions requerides en els articles 79 i 80 del D.L. 1/90, i 6, 46 i 64 del R.P.U.
  6. D’acord amb les directrius de la Direcció General de Patrimoni Natural, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, els plans parcials destinats totalment o parcial a usos industrials, hauran d’incorporar, quan sigui necessari, pel que fa a la protecció del medi ambient, les regulacions següents:
  7. Determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per dur a terme la gestió ambiental i infrastructures de recollida i tractament de les aigües residuals conjuntament per a tot el sector, estació de vigilància de la contaminació atmosfèrica, sistema de recollida de residus urbans i assimilables amb reserves d’espai suficient per a contenidors per a la recollida selectiva, sistemes d’atenuació del soroll derivat de l’activitat industrial, instal·lació de la xarxa d’extinció d’incendis i reserva de sòl - si s’escau - per a instal·lacions de recollida selectiva, magatzematge, reciclatge i eliminació de residus industrials d’acord amb les determinacions de l’article 43 de la llei 6/93 de 15 de juliol reguladora de residus.
  8. Ordenances específiques per a la protecció de medi, on, d’acord amb la normativa vigent en cadascuna de les mateixes, hauran de regular com a mínim els aspectes relacionats amb les aigües residuals, la protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera) els sorolls i les vibracions.
  9. Els Plans Parcials podran completar les previsions d’aquest Pla General, però no modificar-les.
Article 11. Plans de millora per a la millora de l'accessibilitat i Plans Especials

A més dels Plans Especials definits i previstos per aquest Pla General, podran desenvolupar-se Plans Especials per a qualsevol de les diferents finalitats previstes en l’art. 67 del DL 1/2010, sempre que no modifiquin l’estructura general i orgànica d’aquest Pla i que no contradiguin les seves Normes bàsiques. Aquests Plans Especials hauran de contenir, com a mínim, les determinacions que es concreten a l’article 69 del mateix cos legal, i 92 a 94 del RLU 305/2006.
A més dels Plans de Millora Urbana definits i previstos per aquest Pla General, d’acord amb l’article 70 del DL 1/2010 podran desenvolupar-se Plans de Millora Urbana amb l’objectiu de facilitar la possibilitat de col·locació d’ascensors en els edificis d’habitatge en els casos en què la única solució tècnica i econòmicament viable comporta l’afectació de sistema viari. El pla de millora urbana ha de justificar que no es disminueix la funcionalitat del sistema urbanístic afectat, i no afecta negativament el paisatge urbà o distorsiona la configuració viària. Si la instal·lació afecta infraestructures situades al domini públic, els costos de la modificació d’aquestes per fer-les compatibles amb la instal·lació de l’ascensor hauran de ser assumits pels interessats o propietaris de l’edifici en el que s’implanti.

Article 12. Estudis de Detall

Es podran formular Estudis de Detall per a millorar aspectes concrets referits a la fixació d’alineacions de les edificacions o de la volumetria establerta.

Els Estudis de Detall hauran de respectar les determinacions d’aquest Pla General i, si s’escau, dels Plans Parcials o dels Plans Especials. En cap cas podran reduir l’amplària dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures i no podran originar augment del sostre edificable.

Article 13. Pla Especial del Catàleg
  1. El Pla General inclou el Catàleg d’edificis i construccions de Girona a protegir pel seu valor patrimonial, d’acord amb el que disposa l’art. 38 del D.L. 1/90.

  2. A més de l’anterior i per tal de preservar de la degradació i/o desaparició d’aquestes àrees i elements naturals d’interès ecològic, paisatgístic, històric i social, es procedeix de conformitat amb l’article 38 del D.L. 1/90 a la inclusió del següent llistat d’elements i àrees d’interès natural:

    1. Parc de les Pedreres
    2. Hortes de Santa Eugènia
    3. Parc de les Ribes del Ter
    4. Alzina Vell de la Pabordia
    5. Deveses del Ter
    6. Boscos de Palau
    7. Bosc de l'Avellaneda
    8. Bosc d'en pau
    9. Bosc de les Torres
    10. Parc agrícola de Campdorà
    11. Pla de Domeny
    12. Pla de Sobre Costa
    13. Pla de la Serra
    14. Pla de la Creueta
    15. Pla d'en Triola
    16. Pla d'en Figueres
    17. Camps de Can Mates
    18. Puig d'en Roca
    19. Puig de Montilivi
    20. Puig Estela
    21. Puig de les Àguiles
    22. Muntanya de Montjuïc
    23. Muntanya de Sant Miquel
    24. Muntanya de la O
    25. Muntanya de Can Ribes
    26. Muntanya de Can Simón
    27. Vall de Sant Daniel
    28. Ribes de l'Onyar
    29. Ribes del Galligans
    30. Ribes del Güell
    31. Tots els rius
    32. Totes les rieres
    33. Totes les fonts
    34. Tots els arbres monumentals
    35. Tots els jardins històrics
Article 14. Precisió de límits

Els límits dels Sectors de desenvolupament, podran ajustar-se a través dels corresponents Plans Parcials, Plans Especials o Estudis de Detall, d’acord amb els següents criteris:

  1. Els ajustos que es produeixin hauran de respondre a:

-  Alineacions o línies d’edificació vigents.

-  Característiques topogràfiques del terreny.

-  Límits de la propietat rústica o urbana.

-  Existència d’arbres o d’altres elements d’interès.

Aquests ajustos no podran comportar augments ni disminucions en més o menys d’un cinc per cent en relació amb les superfícies delimitades als plànols d’ordenació de la sèrie 2 escala 1/ 2.000 que es fixen en el Pla General.

Capítol Tercer - Gestió i execució del Planejament
Article 15. Execució del Planejament
  1. L’execució d’aquest Pla i dels instruments de planejament que el desenvolupen, correspon a l’Ajuntament com Administració actuant; també correspon a les altres Administracions Públiques, en el marc de les seves respectives competències.
  2. L’execució del planejament es realitza mitjançant l’execució directe dels sistemes generals, o a través dels sectors de desenvolupament amb la delimitació de Polígons i Unitats d’Actuació.
Article 16. Polígons i Unitats d'Actuació
  1. Per a l’execució d’aquest Pla General i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimitaran els corresponents Polígons o Unitats d’Actuació d’acord amb els requisits fixats a la legislació urbanística vigent (art. 167 del D.L. 1/90).
  2. Es podrà modificar l’àmbit dels Polígons i Unitats d’Actuació amb l’objecte de facilitar la seva gestió o efectuar una millor equidistribució de beneficis i càrregues, d’acord amb el procediment establert als articles 64, 65 i 168 del D.L. 1/90.
Article 17. Precisió de límits dels Polígons o Unitats d'Actuació delimitades pel Pla General
  1. S’entendrà per precisió de límits la concreció en la delimitació i la superfície d’un Polígon o Unitat d’Actuació quan aquesta no suposi l’alteració substancial dels seus objectius respecte a cessions i càrregues d’urbanització.
  2. La precisió de límits d’un Polígon o Unitat d’Actuació es podrà efectuar en el mateix projecte de compensació o reparcel·lació quan aquesta no superi el cinc per cent (5%) de la seva superfície i sempre que no inclogui una nova propietat.

          Caldrà justificar la precisió en l’adaptació a les delimitacions reals de la propietat, en desajustaments entre el previst pel planejament i la realitat topogràfica, la cartografia, o en aspectes semblants.

  1. Si la precisió de límits fos superior al cinc per cent (5%), o s’hi inclogués una nova propietat, serà necessària la tramitació d’un projecte de delimitació de Polígon o Unitat d’Actuació amb l’objectiu de rectificar els límits, d’acord amb els arts. 64, 65 i 168 del D.L. 1/90.
Article 18. Noves delimitacions de Polígons o Unitats d'Actuació
  1. Per a la delimitació de nous Polígons o Unitats d’Actuació no previstos en aquest Pla General es requerirà la tramitació prevista als arts. 64, 65 i 168 del D.L. 1/90.
  2. Aquelles Unitats d’Actuació que es delimitin en sòl urbà amb posterioritat a l’aprovació definitiva d’aquest Pla General, s’incorporaran automàticament al Pla General.
Article 19. Sistemes d'Actuació
  1. Els nous Polígons o Unitats d’Actuació que es delimiten d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article anterior, hauran de definir el sistema d’actuació per a la seva execució.
  2. Els Plans que es redactin en desenvolupament d’aquest Pla General determinaran expressament en el cas que no s’hagin fixat-  el sistema o sistemes d’actuació per a llur execució d’entre els previstos en la legislació urbanística vigent, i d’acord amb el que estableix l’article 169 del D.L. 1/90 i 152 del R.G.U.
  3. L’Administració actuant escollirà el sistema d’actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans econòmico-financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que hi concorrin, i donarà preferència als sistemes de compensació i cooperació, llevat que raons d’urgència o necessitat exigeixin l’expropiació. No obstant això, els Plans Parcials d’iniciativa particular s’executaran pel sistema de compensació.
  4. En qualsevol cas, el sistema escollit haurà de garantir l’execució de les obres d’urbanització en els terminis assenyalats en el Programa d’Actuació o Pla d’Etapes corresponent, la cessió i execució dels vials i espais lliures d’ús públic i la cessió dels sòls per a dotacions i equipaments generals.
  5. Quan per a l’execució d’un Pla o d’un Polígon o Unitat d’Actuació no sigui necessària l’expropiació del domini i fos suficient la constitució d’alguna servitud sobre el mateix, prevista pel Dret Privat o Administratiu, es podrà imposar, si no s’obtingués conveni amb el propietari, d’acord amb el procediment de la Llei d’Expropiació Forçosa, i complint els requisits establerts a l’art. 102 del D.L. 1/90.
Article 20. Pla d'Etapes
  1. Els Plans Parcials i els Plans Especials que es redactin hauran de fixar un Pla d’Etapes que contempli la cessió i execució de la urbanització en els corresponents Polígons o Unitats d’Actuació, així com els terminis màxims per a la construcció de l’edificació, tenint en compte les característiques del Planejament i les previsions del Pla General.
  2. L’incompliment d’aquestes obligacions per part dels particulars en els terminis assenyalats per a l’execució dels Polígons o Unitats d’Actuació facultarà a l’Administració actuant per adoptar alguna o algunes de es mesures previstes a l’art. 9 del R.P.L.
Article 21. Projectes d'Urbanització
  1. Per a l’execució de les determinacions contingudes al Pla General i als instruments de planejament que el desenvolupin, respecte a les obres d’urbanització, s’haurà de redactar el corresponent Projecte d’Urbanització d’acord amb allò que estipulen els articles 27 del D.L. 1/90 i 67 del R.P.U.
  2. Els Projectes d’Urbanització no podran modificar les previsions del Pla que desenvolupen, sense perjudici que puguin efectuar les adaptacions exigides per a l’execució material de les obres.
  3. Els Projectes d’Urbanització que es redactin per a sectors de nova creació hauran de contemplar que les infrastructures i instal·lacions s’executin preveient la seva capacitat d’adaptació a les noves tecnologies (recollida selectiva de residus, fibra òptica, etc.)
  4. Així mateix, podran redactar-se Projectes d’Obres quan l’actuació no tingui per objecte executar íntegrament les determinacions del Planejament Urbanístic.
  5. Tots els Plans, Projectes i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori en desenvolupament de les previsions d’aquest Pla General, hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no compleixen les determinacions i els criteris establerts a la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques, i en el corresponents Reglaments que la desenvolupen.
Article 22. Estudis d'Impacte Ambiental

En totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, serà necessari efectuar un estudi d’avaluació d’impacte ambiental, que haurà d’acompanyar-se amb el Projecte corresponent, d’acord amb el que prescriu el Decret 114/88 de 7 d’abril d’Avaluació d’Impacte Ambiental, així com, el “Real Decreto Legislativo 1302/86 de 28 de juliol de Evaluación de Impacto Ambiental y Real Decreto 1131/88 de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la Ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/86 de 28 de julio, de Evaluación de Impacto Ambiental”.

Article 23. Convenis Urbanístics
  1. D’acord amb el que estableix l’art. 295 del D.L. 1/90, l’Ajuntament podrà subscriure convenis urbanístics amb els propietaris individuals o associats a empreses urbanitzadores.
  2. Aquests convenis podran establir d’acord amb les determinacions d’aquest Pla General, el marc d’actuació per a l’ordenació, el desenvolupament i l’execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, com també d’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient.
  3. Qualsevol conveni urbanístic haurà de justificar la seva conveniència per a l’interès públic.
  4. En aquest sentit, seran objectius prioritaris dels convenis urbanístics l’obtenció de majors espais públics per a la ciutat i el compliment del principi constitucional pel qual la comunitat participarà en les plusvàlues generades per a l’acció urbanística.
  5. El contingut dels convenis urbanístics serà incorporat a les figures de planejament o execució més adients. Tanmateix, les obligacions que s’hagin pactat i que afectin a drets reals sobre finques, causaran la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat.
  6. Els convenis urbanístics requeriran l’aprovació pel Ple Municipal per tal de tenir plena validesa. Això, sense perjudici de la tramitació i l’aprovació d’aquells instruments de planejament i/o d’execució que es derivin dels extrems continguts en el propi conveni.
Capítol Quart - Intervenció en l'edificació i l'ús del sòl
Secció Primera. Llicència d'obres i activitats
Article 24. Disposicions generals dels actes subjectes a llicència
  1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits als articles 1 del R.D.U., 247 del D.L. 1/90 i a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl. Tanmateix, és precís obtenir llicència municipal per a l’obertura de camins i corriols, inclosos els rurals i d’horta, la realització de tallafocs, l’excavació i extracció d’àrids, la tala d’arbres, l’obertura, modificació o ampliació d’establiments industrials o comercials, els vivers i hivernacles i, en general, qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny i/o a la imatge del territori.
  2. En general, estarà subjecte a l’obtenció de llicència municipal qualsevol altre acte assenyalat per aquest Pla General o per a les figures de planejament que es desenvolupin o complementin, i les ordenances reguladores corresponents.
  3. La necessitat d’obtenir autoritzacions d’altres administracions públiques, no deixa sense efecte l’exigència d’obtenir llicència municipal.
  4. Les llicències tindran caràcter públic. Les llicències no impliquen l’autorització municipal per als actes d’ocupació de la via pública o terrenys confrontants, ni per altres usos o activitats relacionades amb l’obra autoritzada.
  5. Quan els actes d’edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys de domini públic, s’exigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que siguin pertinents atorgar pels ens titulars del domini públic.
Article 25. Actes de l'Estat, Comunitats Autònomes o altres Entitats de Dret Públic
  1. En relació als actes assenyalats en l’article anterior, quan aquests siguin promoguts per òrgans de l’Estat, Comunitats Autònomes o d’altres Entitats de Dret Públic, serà també preceptiva l’obtenció de la corresponent llicència municipal.
  2. En cas d’urgència o interès excepcional, s’haurà d’observar allò que preveuen els articles 250 D.L.1/90 i 8 i 9 R.D.U.
Article 26. Innecessarietat de l'obtenció de llicència

Les obres d’urbanització, construcció i/o enderroc que s’executin d’acord amb un Projecte d’Urbanització aprovat per a l’Ajuntament; les que s’executin com a compliment d’una ordre municipal, i sota la direcció dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament, no requeriran la preceptiva llicència municipal.

Article 27. Responsabilitats
  1. Les llicències s’entendran atorgades llevat el dret de propietat i sense perjudici de tercers, i no podran ser invocades pels titulars per a excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en que puguin incórrer en l’exercici de les activitats corresponents.
  2. En tot cas, el seu atorgament no implicarà per a l’Ajuntament cap responsabilitat pels danys o perjudicis que es puguin produir en motiu o ocasió de les activitats que es realitzin en virtut de les mateixes.
Article 28. Relació dels actes subjectes a llicència
  1. Estaran subjectes a obtenció prèvia de llicència urbanística municipal, els actes d’edificació i ús del sòl següents:
    1. Parcel·lacions urbanes.
    2. Moviments de terres (buidat, excavacions i rebaixos, terraplè i cales d’exploració).
    3. Tancament de solars o terrenys.
    4. Obres de primer establiment o nova planta.
    5. Obres de reforma.
    6. Obres de conservació i manteniment.
    7. Obres de reparació.
    8. Primera utilització dels edificis.
    9. Modificació d’ús.
    10. Enderrocs i demolicions, totals o parcials.
    11. Tala d’arbres.
    12. Modificació de característiques físiques del sòl.
    13. Col·locació de rètols de propaganda visibles des de la via pública.
    14. Instal·lació de xarxes de servei i la seva modificació,
    15. Instal·lació de bastides
    16. Instal·lació de grues - torre desmuntables
    17. Accés de vehicles des de la via pública a un immoble
    18. Obres de reparació menor
    19. La realització de qualsevol de les actuacions que estigui subjecte a l’obtenció de llicència de conformitat amb els plans d’ordenació i no enumerades anteriorment.
  2. Les condicions de les llicències, així com els requisits i condicions per a sol·licitar-les i el procediment per al seu atorgament, vindran regulats en la corresponent l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl, i d’acord amb el Decret 179/1995.
Article 29. Classificació de les obres

Les obres es classifiquen en:

  1. Obres de primer establiment o nova planta que són les que donen lloc a la creació d’un bé immoble.
  2. Obres de gran reparació quan afectin fonamentalment l’estructura resistent, la sustentació i la seguretat dels edificis i instal·lacions o suposin l’alteració del volum.
  3. Obres de reforma que abasta el conjunt d’obres d’ampliació, millora, modernització, adaptació, adequació o reforç d’un bé immoble ja existent.
  4. Obres de conservació i/o manteniment que tenen per objecte evitar o fer front al deteriorament que es produeixi pel mer transcurs del temps o per l’ús natural del bé.
Article 30. Procediment

Les sol·licituds de llicència es resoldran d’acord amb el procediment establert pel Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (Decret 179/1995 de 13 de juny), d’acord amb aquest Pla General i, en el seu cas, pel que disposa l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl. Això sense perjudici de la sol·licitud d’informe o autorització d’altres Administracions, quan sigui procedent per raó de la matèria que es tracti.

Article 31. Caducitat, termini i pròrroga de les llicències
  1. Totes les llicències han de preveure un termini per a començar les obres projectades i un altre per acabar-les, d’acord amb l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl, el Decret 179/1995 de 13 de juny i en el seu defecte, s’estarà al que preveu el D.L. 1/90.
  2. Les pròrrogues d’ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia del titular de la llicència, abans de dos i cinc mesos del finament dels previstos per a l’inici o execució de les obres, respectivament, s’entén que són concedides “ope legis” per la meitat del termini de que es tracti, amb l’abast i condicions que regula l’article 249 del D.L. 1/90.
  3. En el cas de no complir els terminis assenyalats en aquest article i, en el seu cas, els de pròrroga, la llicència caducarà sense la necessitat de l’advertiment previ, i per començar-les o bé per acabar-les, caldrà demanar i obtenir una nova llicència ajustada a l’ordenació en vigor, llevat dels casos en què s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de les llicències.
Article 32. Documents per a la sol.licitud
  1. Els diferents documents a presentar per a cada una de les llicències queden especificats a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl.
  2. Quan sigui preceptiva l’obtenció prèvia d’autoritzacions d’altres Administracions, s’haurà d’acompanyar a la sol·licitud el document o documents acreditatius de la seva concessió. L’Administració Municipal podrà requerir al sol·licitant la presentació de la documentació del Projecte autoritzat per a les altres Administracions, per tal de comprovar la perfecta adequació del Projecte presentat davant la Corporació per a l’obtenció de la llicència municipal, amb aquells altres Projectes autoritzats per a les altres Administracions.
Article 33. Condicions de l'atorgament de llicències
  1. Les llicències s’atorgaran amb subjecció a allò que es disposa en aquest Pla respecta a la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d’aprofitament, edificabilitat i ús.
  2. Quan l’obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i no s’hagin lliurat a l’Administració els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, no es podrà atorgar la llicència d’edificació fins que no s’hagin complert els deures de cessió de terrenys i costejament de la urbanització legalment procedents.
  3. No obstant això, i d’acord amb el que preveu l’article 120 del D.L. 1/90, podrà atorgar-se la llicència condicionada a l’execució de les obres d’urbanització, quan s’asseguri l’exercici simultani o successiu de la urbanització en un termini que no superi els tres mesos des de l’acabament de l’edificació, mitjançant la constitució d’una caució en metàl·lic o fons públic dipositats a la Caixa Municipal de Dipòsits, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l’import calculat de les obres d’urbanització pendents, imputables al sol·licitant de la llicència, d’acord amb els Informes dels Serveis Tècnics Municipals.
  4. En qualsevol cas, i d’acord amb el que estableix l’article 41.2) R.G.U., no es permetrà l’ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l’obra urbanitzadora.
  5. Per tal d’autoritzar la facultat d’edificar en terrenys que no tinguin la condició de solar, cal ajustar-se al que disposen els articles 40 a 44 del R.G.U.
  6. En qualsevol cas, es tindran en compte per a l’atorgament de les llicències de construccions, que aquestes s’adaptin a l’ambient on es situïn, d’acord amb els requeriments previstos a l’article 107 del D.L. 1/90, i al que preveuen aquestes Normes.
  7. Tots els Plans, Projectes i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori en execució de les previsions d’aquest Pla General, hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no compleixen les determinacions i els criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques, i en els corresponents Reglaments que la desenvolupen.
  8. Les llicències s’atorgaran amb les condicions regulades en l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl pel que fa a les disposicions especials sobre l’atorgament de les llicències i execució de les obres (construcció de més de dues plantes soterrani, edificis amb una previsió de càrrega superior a 50Kva .)
Article 34. Contingut de les llicències
  1. El document administratiu corresponent a l’atorgament de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, l’acord de l’atorgament, condicions, garanties i altres extrems identificadors. També adjuntarà un exemplar dels plànols, croquis o projecte tècnic el qual serà la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades.
  2. Tot el que es disposa en aquestes Normes en matèria de condicions d’edificabilitat i ús, si s’escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d’una altra naturalesa, s’entendrà inclòs en l’acte d’atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules i, a més, el contingut explícit que és el definit en aquestes Normes, segons la classe i destí del sòl i les condicions d’edificabilitat i ús. No podran justificar-se les vulneracions d’aquestes Normes o d’altres que siguin d’aplicació (Normes Bàsiques de l’Edificació NBE, normativa d’habitabilitat, etc.) en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència.
  3. Totes les llicències hauran d’explicitar els terminis màxims d’inici i acabament de les obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència als efectes del que preveu l’apartat 3 de l’article 31 d’aquestes Normes.
Article 35. Obligacions del titular de la llicència
  1. La llicència d’obres obliga al seu titular, sense perjudici del que disposen aquestes Normes, al següent:
    1. Satisfer totes les despeses ocasionades a l’Administració Municipal com a conseqüència de les activitats autoritzades per ella.
    2. Construir o restituir la vorera frontera a la finca dins el termini de conclusió de l’obra.
    3. Fiançar, restituir o indemnitzar els danys que s’ocasionin en els elements urbanístics del sòl i subsòl de la via pública, tal com voreres, paviments, bordons, bàculs i punts de llum, plaques de carrer i números de policia, arbres, plantacions, escosells, parterres, bancs, marquesines, baranes, escales, embornals, clavegueres, galeries de serveis, cambres subterrànies, mines d’aigua, canalitzacions i d’altres elements anàlegs.
    4. Instal·lar la tanca de seguretat i mantenir-la en bon estat fins a l’acabament de l’obra. Si per necessitats de la construcció aquesta s’ha de col·locar més enllà dels límits del solar, caldrà sol·licitar la corresponent llicència d’ocupació d’espai públic. Caldrà deixar sempre una vorera de 0,90 metres d’amplada pel pas dels vianants, construint, si fos necessari, una vorera suplementària.
    5. Assumir les despeses d’obertura de rases per a les connexions als serveis d’aigua, electricitat, clavegueram i gas.
    6. Sol·licitar l’autorització temporal de gual o reserva d’estacionament, i la grua o aparell elevador, si és el cas.
    7. Cas d’actuar en  les línies elèctriques i altres serveis, caldrà actuar d’acord amb les prescripcions tècniques municipals.
  2. Per a garantir el compliment de les obligacions assenyalades anteriorment, serà obligatori per part de l’interessat la sol·licitud dels corresponents permisos municipals, fer efectives les taxes corresponents, i dipositar una garantia suficient en qualsevol de les formes previstes legalment, tal com s’especifica a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl.
Article 36. Establiment de terminis per edificar per part de l'Ajuntament
  1. L’Ajuntament podrà aplicar allò previst en els articles 223 al 233 del D.L. 1/90, amb l’objectiu d’incentivar al sector de la construcció i d’evitar la retenció especulativa dels solars.
  2. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament podrà constituir el Registre Municipal de Solars, previ informe favorable del Consell Executiu de la Generalitat.
Article 37. Inici i execució de les obres
  1. Durant l’execució de les obres cal complir, a més de les obligacions establertes a l’article 36 d’aquestes Normes, al Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals i a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl, les condicions següents:
    1. Comunicar l’inici de les obres, prèviament a l’Ajuntament, en obres que requereixin projecte tècnic visat i que afectin als fonaments o elements estructurals.
    2. Construir i mantenir en bon estat la tanca i altres elements de protecció.
    3. Senyalitzar convenientment el gual o reserva d’estacionament.
    4. Observar les Normes establertes en l’ordenança sobre la via pública per a l’obertura i replè de rases, retirada de runes i d’altres disposicions de policia aplicables.
    5. Notificar immediatament a l’Ajuntament, si fos el cas, la troballa de qualsevol tipus de resta arqueològica o elements arquitectònics o artístics amagats, per al seu reconeixement pel personal competent designat per a l’Ajuntament, i altres Administracions competents en la matèria, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
    6. Executar les obres i obligacions posteriors especificades en l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl
  2. A l’obra s’haurà de tenir, a disposició de la inspecció municipal, la documentació següent:
    1. Fotocòpia de la llicència municipal.
    2. Fotocòpia de les autoritzacions per a instal·lació de tanca, obertura de rases, instal·lació de grues-torre o aparells elevadors, etc.
    3. Fotocòpia d’haver fet efectives les garanties urbanístiques establertes a la corresponent llicència i ordenança.
    4. Documentació acreditativa del contractista que executa les obres, així com del tècnic o tècnics responsables de les mateixes. Qualsevol canvi de contractista o tècnic s’haurà de comunicar a l’Ajuntament en un termini màxim d’una setmana.
  3. Si durant la realització de les obres es produís alguna variació substancial en la llicència atorgada, s’haurà de sol·licitar nova llicència. En el cas de que aquesta variació no comporti modificació d’ús ni augment de volum o de superfície construïda del projecte aprovat, no s’aturaran les obres. En altre cas, s’hauran de suspendre les obres fins que no es disposi de la nova llicència. S’entén per variació substancial aquella que afecti al volum i la definició de la imatge exterior de l’edificació.
Article 38. Seguiment de les obres
  1. Abans de començar l’execució d’una obra de nova planta, l’Ajuntament procedirà a l’assenyalament de l’alineació, del qual s’estendrà l’acta corresponent que eximirà el promotor d’aquesta obra de tota responsabilitat en l’alineació de l’edifici, sempre i quan s’hagi ajustat a l’assenyalat en l’esmentada acta. Aquest assenyalament s’efectuarà prèvia sol·licitud de l’interessat.
  2. Així mateix, l’interessat comunicarà a l’Ajuntament el moment en què l’obra tingui els fonaments fets i el moment en què assoleixi l’alçada autoritzada, amb l’objecte de què els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les qual s’estendrà l’acta corresponent, perquè consti el resultat d’aquella comprovació.
Article 39. Llicència de primera ocupació
  1. Acabades les obres, l’interessat ho comunicarà a l’Ajuntament, sol·licitant la llicència de primera ocupació. Els serveis tècnics municipals comprovaran si l’obra s’ha ajustat en la seva realització a la llicència atorgada i també si s’han reparat tots els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg, així com també aquells danys ocasionats de caràcter privat o a tercers.
  2. Resta prohibit als titulars de l’edifici construït, la seva ocupació prèvia la obtenció de la llicència de primera ocupació.
  3. L’empresa concessionària del subministrament de l’aigua potable, no podrà subministrar aigua per a l’ús domèstic en edificis que no comptin amb la llicència de primera ocupació.
Article 40. Certificats sobre aprofitament urbanístic
  1. Amb independència de les altres mesures de publicitat dels plans previstes per la normativa vigent, els particulars podran demanar certificats d’aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta, mitjançant la sol·licitud dirigida a l’Ajuntament acompanyada d’un plànol d’emplaçament a escala 1/2.000 com a mínim.
  2. Els certificats d’aprofitament urbanístic tindran el contingut que determinen els articles 97 i concordants del D.L. 1/90.
  3. Si resultés del certificat que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents de la notificació a l’interessat, serà preceptiu atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos procedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini. Això serà vàlid encara que, amb posterioritat a la notificació del certificat, s’hagués aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de llicències.
  4. No obstant el lliurament del certificat, cap llicència podrà ser atorgada en contra de les determinacions del planejament aplicable, sense perjudici de les responsabilitats administratives.
Secció Segona. Règim jurídic per a la concessió de llicències d'obres i activitats en situació de fora d'ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d'una àrea de planejament o execució.
Article 41. Edificis i instal.lacions en situació de fora d'ordenació
  1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla General o del planejament que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiacions, cessió gratuïta o enderrocament de l’edifici, quedaran en situació de fora d’ordenació.
  2. Les tanques existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla General, que no s’ajustin a l’alineació definida per aquest Pla, podran mantenir-se mentre no s’executin obres de nova planta, addicions o ampliacions de l’edificació principal, o obres de reforma de l’edificació existent en més d’un 50%, tant si es realitzen en una o vàries fases.
  3. En les finques amb l’edifici situat amb retranqueig a vial, en les que aquest està afectat per la nova alineació de vial, solament s’exigirà la cessió del sòl afectat i el compliment de l’alineació definida per aquest Pla General, quan es produeixi la substitució de l’edificació actualment existent.
Article 42. Règim jurídic aplicable als edificis i instal.lacions en situació de fora d'ordenació

La situació de fora d’ordenació comportarà el següent règim jurídic d’acord amb el que estableixen l’art. 93 del D.L. 1/90, 181 i ss. del R.M.A):

1.   Obres prohibides i obres autoritzables.

  1. Obres prohibides:
    • Obres de consolidació
    • Obres d'augment de volum
    • Obres de modernització
    • Obres que incrementin el valor d'expropiació dels edificis o instal.lacions
  2.   Obres autoritzables:
    1. Amb carácter general. Petites reparacions ordinàries que exigeixin la higiene, l'ornat i conservació de l'immoble.
    2. Amb carácter excepcional. Obres parcials o circumstancials de consolidació, en casos excepcionals, quan no estigui prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderroc de la finca en el termini de dos quadrienis del Programa d'Actuació del Pla General, a comptar des de la data en què es pretenguin realitzar les obres.
  3. El valor de les obres que s'autoritzin no será en cap cas compensat en els expedients expropiatoris, de reparcel.lació o compensació.
  4. L’eficàcia de la llicència amb caràcter de precarietat per a les obres autoritzables estarà condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent, i aportarà la documentació gràfica necessària acreditativa de l’estat de la finca abans de l’execució de les obres.

2. Usos i activitats autoritzables.

  1. Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s’exerceixin dins d’un edifici o instal·lació en situació de fora d’ordenació, podran continuar realitzant-se fins que no s’hagi de dur a terme l’expropiació, cessió gratuïta o enderroc.
  2. Les modificacions de l’activitat existent amb llicència i la instal·lació d’una nova activitat sempre i quan no comporti la realització d’obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i no dificulti l’execució del planejament, podrà autoritzar-se mitjançant llicència a precari, amb les condicions establertes a l’apartat 1.d del present article.
  3. S’admetran els canvis de nom de l’activitat existent, sense més condicions, sempre i quan no generin atorgament de nova llicència.
  4. L’autorització per a la instal·lació d’un ús o activitat en un edifici o instal·lació fora d’ordenació no serà en cap cas compensat en els expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.
Article 43. Edificis i instal.lacions en situació de fora d'ordenació
  1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla General o del planejament que el desenvolupi, que no estiguin en situació de fora d’ordenació, però que no obstant, el seu volum o ús no sigui compatible o resulti disconforme amb la reglamentació de les condicions bàsiques del nou planejament estaran en situació de volum o ús disconforme.
  2. Als efectes del que estableix el punt anterior s’entenen per condicions bàsiques del nou planejament determinacions sobre altura, volum, ocupació màxima permesa de les parcel·les, situació de les edificacions, nombre d’habitatges i coeficient d’edificabilitat neta de la zona aplicada a la parcel·la, o ús compatible en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de què es tracti.
Article 44. Règim jurídic aplicable als edificis i instal.lacions en situació de fora d'ordenació
  1. Obres autoritzables.

S’autoritzaran les obres de consolidació i obres d’augments de volum de l’edifici en situació de volum disconforme, sempre i quan no sobrepassin l’edificabilitat màxima del solar (incloses l’edificació existent i l’ampliació) i que es compleixin totes les condicions i paràmetres que incideixin sobre la configuració de l’espai públic (separacions al carrer o vial, alçades, alineació de l’edifici, composició de façana,…)

  1. Usos i activitats autoritzables.
    1. Quan la disconformitat radiqui en l’ús, podrà mantenir-se l’existent mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament. En el cas que aquest fos industrial, s’haurà d’adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi aquest Pla General i les Ordenances Reguladores corresponents.
    2. En cas d’activitats en situació d’ús disconforme s’aplicaran les toleràncies que es prevegin en les Disposicions Transitòries d’aquest Pla General, planejament que el desenvolupi o de les ordenances reguladores. En qualsevol cas, aquest ús s’haurà d’adaptar als límits d’incidència sobre l’entorn que s’estableixin per a cada zona en l’ordenança reguladora corresponent.
    3. Pel que fa a la possible instal·lació de noves activitats en edificis en volum disconforme però admesos a la zona, es podrà concedir llicència d’acord amb el que determina l’article 93 del D.L. 1/90, sempre i quan no es requereixi una llicència d’obres que no s’ajusti a les determinacions establertes a l’apartat 1) d’aquest article, i que la nova activitat s’ajusti a les condicions bàsiques definides per aquest Pla General.
Article 45. Edificis i instal.lacions incloses dins d'una àrea de planejament o d'execució

Els edificis o les instal·lacions anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Pla General que estiguin dintre d’una àrea de planejament o d’execució definida del present Pla General o planejament que el desenvolupi es troben subjectes a les següents situacions generals:

  1. Edificis i instal·lacions inclosos dins d’una àrea o sector de planejament.
    1. Fins a la redacció del Planejament que la desenvolupi (Pla de Millora Urbana en sòl urbà o Pla Parcial en sòl urbanitzable programat). Donat que encara no està definida l’ordenació urbanística de l’àrea, i per tant, no s’ha determinat la localització dels sistemes a cedir o a expropiar ni les determinacions bàsiques de l’edificació, en aquestes àrees no es podrà atorgar cap llicència d’obra o activitat.
    2. Durant la tramitació del planejament de desenvolupament. Caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.
    3. Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del Pla. S’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o volum disconforme que s’han establert en els articles anteriors, a no ser que el Planejament derivat aprovat definitivament estableixi un règim transitori específic per al Sector que es tracti.
  2. Edificis i instal·lacions dins d’un Polígon o Unitat d’Actuació.
    1. Fins a la redacció de l’instrument d’execució (projecte de compensació, reparcel·lació o expropiació). S’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació que s’han establert en els articles anteriors.
    2. Durant la tramitació dels instruments d’execució. Caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.
    3. Un cop sigui executiu l’instrument de gestió. S’estarà al que es determini en el propi instrument d’execució.
Article 46. Règim transitori

En qualsevol cas, les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que aquest Pla General o planejament de desenvolupament plantegin respecte als edificis, instal·lacions i usos preexistents, estaran contemplades en les Disposicions Transitòries d’aquestes Normes Urbanístiques o en els seus annexos normatius, així com en les transitòries del planejament de desenvolupament que s’aprovi.

Secció Tercera. Infraccions urbanístiques i sancions
Article 47. Infracció urbanística
  1. Constituirà infracció urbanística tota vulneració de les prescripcions contingudes en el present Pla General, planejament que el desenvolupi, normes urbanístiques i ordenances reguladores i que estiguin subjectes a sanció de conformitat amb el que determina el D.L. 1/90, i el R.D.U. i d’acord amb la tipificació establerta per aquestes disposicions.
  2. Les infraccions urbanístiques comportaran, d’acord amb el que estableix l’article 262.2 del D.L. 1/90, la imposició de sancions als responsables, així com també l’obligació de rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a càrrec d’aquests, tot això amb independència de les mesures de protecció de la legalitat urbanística previstes per la legislació urbanística vigent.
Títol II - Règim urbanístic del sòl
Capítol Primer - Disposicions comunes
Article 48. Funció i contingut social de la propietat del sòl

La funció social de la propietat establerta a l’article 33.2 de la Constitució Espanyola delimita el contingut de les facultats urbanístiques susceptibles d’adquisició i en condiciona l’exercici.

Article 49. Contingut de la propietat del sòl

Les facultats del dret de propietat s’exerciran dins dels límits i amb el compliment dels deures establerts a l’Ordenament urbanístic, per aquest Pla General i el planejament que el desenvolupin, d’acord amb la classificació i la qualificació urbanístiques del sòl establertes en aquest Pla General.

Capítol Segon - Règim urbanístic del sòl
Article 50. Règim urbanístic del sòl

El règim urbanístic del sòl, d’acord amb allò que preveu l’art. 23 del D.L. 1/90 i l’art. 19 del R.P.U. es defineix a través de la classificació del sòl i la qualificació del sòl.

Article 51. Classificació del sòl
  1. El Pla General classifica el sòl del terme Municipal de Girona, per tal d’establir els límits de les facultats del Dret de Propietat, conforme al que estableix la llei 6/98, en Sòl Urbà, Sòl Urbanitzable (SU) i Sòl No Urbanitzable (SNU); Així mateix, dins del Sòl Urbanitzable, s’estableix un règim especial (SU-PA) per aquells sòls que ja disposen de planejament derivat aprovat definitivament, però no executat.
  2. La delimitació d’aquest tipus de sòl es grafia en el plànol d’ordenació, Règim jurídic del sòl a escala 1/10.000.
Article 52. Qualificació del sòl

La delimitació concreta de les zones i sistemes, i la localització indicativa de les zones preferents a detallar i els sistemes inclosos en sectors de planejament s’especifiquen als plànols a escala 1/ 2.000.

Títol III - Paràmetres comuns d'ordenació i d'ús
Capítol Primer - Disposicions generals
Article 53. Regulació paramètrica general
  1. L'ordenació dels paràmetres i les condicions d'aplicació del Pla General es defineix en cada capítol del present Títol, segons els diferents elements que intervenen en la formació de la ciutat: parcel·lació, edificació i ús. Segons l'anterior, els paràmetres reguladors d'aquest Pla General es divideixen en:
    1. Paràmetres que regulen la parcel·lació. Inclou les determinacions que s'han de complir en la formació dels nous processos de parcel·lació o reparcel·lació per poder-se incorporar al procés urbà.
    2. Paràmetres que regulen l'edificació. Inclou aquells paràmetres que regulen les condicions de la construcció i edificació.
    3. Paràmetres reguladors d'usos i activitats. Inclou aquelles condicions que regulen els diferents usos i activitats, atenent a la seva funció urbanística o a la seva funció específica de l'activitat a desenvolupar, dintre de les diferents zones en què es divideix el conjunt del terme municipal.
  2. Els paràmetres definits en aquest títol regularan de forma genèrica les condicions generals de les diferents zones excepte quan les condicions particulars d'una zona concreta es determini el contrari o quan no siguin d'aplicació en una zona concreta
  3. D'acord amb la naturalesa pròpia del Sòl No Urbanitzable, aquest Pla General estableix en el Capítol setè d'aquest Títol, els paràmetres i condicions específics que han de regular les edificacions permeses en aquesta classe de sòl.
Capítol Segon - Definició dels paràmetres que regulen la parcel.lació
Article 54. Parcel.la i parcel.lació
  1. Parcel·la és la porció de sòl, edificable o no, que constitueix una unitat registral.
  2. S’entén per parcel·lació la modificació de l’estructura parcel·laria (agrupació, subdivisió, divisió o variació geomètrica de les parcel·les) d’una parcel·la en dues o més.
Article 55. Parcel.la mínima
  1. És la unitat de sòl mínima, definida a cada zona, mitjançant superfície i/o longitud dels seus límits. Les parcel·les mínimes definides a cada zona seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat, en el moment d'inscripció de la finca.
  2. Les dimensions i mida de la parcel·la, mínims, es regularan a la normativa específica de cada zona. L'incompliment d'aquestes dimensions mínimes impedirà o restringirà, segons les zones, l'edificació.
  3. Les dimensions i mida de la parcel·la fan referència tant a la superfície com al front i fondària de la mateixa.
  4. De la condició de disposar de parcel·la mínima per poder construir, quedaran excloses aquelles parcel·les amb dimensions inferiors a les establertes com a mínimes, si així ho permeten, explícitament, les normes concretes de cada zona i sempre que pugui justificar-se la seva preexistència al planejament de l'aplicació.
Article 56. Regularització de la parcel.la

1.  Si la mitgera que resultes de l’edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l’angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d’intersecció sigui inferior a vint-i-cinc graus (25º).

2.  En els casos que calgui, per poder edificar, s’hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·les corbats o trencats o parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

3.  Per dur a terme la regularització prevista en l’apartat anterior serà requisit la tramitació per part de l’Ajuntament del corresponent projecte de Normalització de finques presentat per qualsevol dels propietaris de les finques afectades.

4.  Excepcionalment, es podran edificar els solars que es trobin entre edificacions ja consolidades amb la meitat de l’aprofitament urbanístic permès en el Pla General, i sigui impossible poder complir les condicions de l’apartat anterior.

Article 57. Front de parcel.la

És la partió o límit de la parcel.la amb el carrer.

Article 58. Fondària de parcel.la

S'entén com a fondària de la parcel·la la dimensió, entre el front de la parcel·la i una paral·lela a ell traçada pel punt més allunyat del fons de la parcel·la, mesurada sobre un segment perpendicular al front.

Article 59. Condició de solar

1. És la parcel·la que reuneix les condicions de superfície, dimensions i urbanització establertes en aquest Pla General i en la legislació urbanística superior aplicable, i que és apte per a ésser edificable immediatament.

2. Per atorgar la llicència d'edificació en el sòl urbà es necessari que la parcel·la reuneixi les següents condicions d'urbanització:

- accés rodat i connectat a la xarxa general

- encintat de voreres

- pavimentació del carrer

- xarxa de subministrament d'energia elèctrica i abastament d'aigües

- enllumenat públic

- xarxa de sanejament.

3. Això no obstant, s'atorgarà llicència condicionada a la realització simultània de les obres d'urbanització quan hi concorrin les circumstàncies següents:

    1. Que estigui aprovat inicialment el corresponent Projecte d'Urbanització o presentada la llicència d'obres de serveis i urbanització corresponents.
    2. Que s'asseguri l'execució simultània o successiva de la urbanització en un termini que no excedeixi de tres mesos de l'acabament de l'edificació mitjançant la constitució de caució en metàl·lic i en fons públics dipositats a la Caixa General de Dipòsits o a la Corporació Municipal, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència, segons informe dels Tècnics Municipals sobre aquests extrems. En tant no es constitueixi la garantia, no es podran iniciar les obres.

En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació vigent (art. 41.2 R.G.U.), no es permetrà l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.

Capítol Tercer - Definició dels paràmetres que regulen l'edificació
Secció Primera. Definició dels paràmetres referits al sector o àmbit de planejament
Article 60. Coeficient d'edificabilitat bruta

És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable, de les zones, en relació a la superfície d'un sector de desenvolupament o àmbit de planejament. Aquest concepte correspon amb el d'intensitat zonal que estableix el DL 1/90. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2sòl).

Article 61. Densitat màxima d'habitatges bruta

Coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d'un sector o àmbit de planejament en relació a tota la seva superfície. Les unitats venen donades en nombre d'habitatges per hectàrea del sòl (hab/Ha).

Article 62. Edificabilitat màxima de sector o àmbit de planejament

És la superfície màxima de sostre potencialment edificable, de les zones, en un sector o àmbit de planejament. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable (m2). L'edificabilitat de cadascun dels elements que formen part d'un edifici (cossos sortints, sota coberta, etc..) es comptabilitzarà segons el que s'assenyala a cada un dels paràmetres i condicions diferents de cada zona.

Secció Segona. Ordenances aplicables a tots els tipus d'ordenació de l'edificació
Article 63. Alineacions

1.  Alineació del carrer o vial

  1. És el pla de separació entre el sistema de comunicació viari o d'espais lliures i les altres qualificacions. Ve determinat en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.
  2. L'alineació dels edificis que confronten amb un espai destinat al sistema d'espais lliures, precisaran del corresponent projecte d'urbanització d'aquest espai lliure o la definició d'alineacions i rasants per part dels Serveis Tècnics Municipals. Les condicions d'urbanització de l'espai lliure definiran la permissibilitat o prohibició d'accedir a la parcel·la o edifici a través de l'esmentat espai lliure. En aquell cas, la vorera o espai d'accés s'integrarà al sistema viari, diferenciant-se jurídicament del sistema d'espais lliures grafiat en el plànol.

2.  Rasant de l'alineació de carrer o vial. És la línia que fixa l'altimetria de l'alineació del carrer o vial.

3.  Amplada de carrer o vial

  1. S'entén per amplada d'un vial la distància mínima entre les alineacions, enfrontades, del carrer.
  2. L'amplada de vial teòrica es considera uniforme per trams de carrers entre travessies i en el cas d'alineacions de carrer enfrontades no paral·leles, es considerarà com amplada de vial la distància més petita entre fronts del tram.
Article 64. Edificabilitat

1.  Coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la

És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície d'una parcel·la. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

2.  Coeficient de volum edificable net o de parcel·la

És el coeficient que relaciona el volum edificable d'una parcel·la amb la seva superfície. Es dóna en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2).

3.  Coeficient d'edificabilitat complementari net o de parcel·la

És el coeficient d'edificabilitat net que determina el sostre edificable destinat exclusivament a uns usos concrets assenyalats a cada parcel·la. El coeficient complementari net mai podrà augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de densitat d'habitatges net. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

Article 65. Edificabilitat màxima de parcel.la
  1. S’entén per edificabilitat màxima de parcel·la el sostre màxim que pot assolir una parcel·la resultat de multiplicar la seva superfície pel seu coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la. S’expressa en metres quadrats (m2).

  2. En les zones en les que l'edificabilitat es calcula a partir de la profunditat i el nombre de plantes edificables, aquesta és l'única que es pot fer servir a efectes de compensació de volum i Estudis de Detall, no comptabilitzant el possible sostre de la planta sotacoberta, ni el dels altells ni el dels cossos sortints tancats.

  3. En aquelles parcel·les en les que l'edificabilitat màxima s'estableixi a partir d'un determinat coeficient d'edificabilitat, en el còmput de l'edificabilitat, es tindran en compte les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani, incloent els patis de llum, pous de ventilació, cossos sortints tancats i semitancats i la part de la planta sotacoberta amb una alçada superior a 1,50 m, així com les dels soterranis on s’implantin usos excepcionalment permesos d’acord amb les condicions establertes en l’article 71.3 de les NNUU del text refós del PGOU

  4. En les parcel·les en pendent, l'edificabilitat màxima a assolir no superarà mai la que resultaria d'edificar en terreny horitzontal.

  5. En els tipus d’ordenació d’alineació a vial, on l’edificabilitat màxima es calcula a partir de la profunditat i el nombre de plantes edificables, el còmput s’aplica sobre rasant. Cas que la planta soterrani s’ajustés a les condicions establertes en l’article 71.3 de les NNUU del text refós del PGOU i s’hi implantessin alguns dels usos excepcionalment permesos, aquest sostre computaria a efectes d’edificabilitat i, en conseqüència, es deduiria del sostre sobre rasant.
Article 66. Ocupació màxima de la parcel.la

1.  És la superfície màxima resultant de la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l'edificació, inclosos els soterranis i els cossos i elements sortints.

2.  L'ocupació màxima de la parcel·la es regula, segons un percentatge màxim que relaciona la superfície que ocupa l'edificació amb la superfície de la parcel·la. Aquest percentatge, s'estableix en cada zona en aquestes Normes o en els plànols d'ordenació 1/2.000, segons la posició-ocupació màxima grafiada en els mateixos.

3.  Les plantes soterrànies no podran ultrapassar l’ocupació màxima de la parcel·la, llevat que l’ocupació del soterrani es reguli específicament. Aquesta regulació podrà ser definida per la posició-ocupació màxima grafiada específicament o per expressió d’un percentatge (30%) addicional.

4.  No es comptabilitza a efectes d'ocupació els accessos des de l'espai lliure d'edificació al soterrani, en el cas que la zona ho permeti.

5.  Per a les parcel·les amb pendent superior al trenta per cent (30%), en zones edificables amb la tipologia aïllada, regiran les següents variacions del percentatge d’ocupació permès:

-    Del 30 al 50 per 100 es disminueix en 1/3.

-    Del 50 al 100 per 100 es disminueix en 1/2.

-    Si és més del 100 per 100 es prohibeix l’edificació.

Article 67. Sòl de parcel.la lliure d'edificació

1.  Són els terrenys lliures de l'edificació principal per aplicació de les condicions d'edificació de cada zona (ocupació, separació a límits, profunditat edificable, etc.). Aquests espais no podran ésser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent al servei de l'edificació construïda en la parcel·la.

2.  Pel que fa al tractament, utilització i ocupació d'aquests sòls serà aplicable allò que s'estableix en la regulació pròpia de cada zona.

Article 68. Adaptació topogràfica i moviment de terres

1.  A efectes de les adaptacions topogràfiques s'entén com a terreny natural el terreny inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme. En els casos on el terreny presenti transformacions prèvies i/o acumulacions o excavacions locals de la pròpia parcel·la o del viari, s'entén com a terreny natural la superfície definida per a les cotes existents als vèrtex del polígon que delimita la parcel·la en les tipologies d'edificació aïllada i el pla inclinat definit per les rasants dels carrers oposats en la tipologia d'alineació a vial.

2.  Les plataformes de nivellació de terrenys possibles en les zones edificables amb la tipologia aïllada, destinada a usos residencial o terciari, s'ajustaran a les següents limitacions:

  1. El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre's com a natural serà d'1,50 m per sobre o de 2,20 m per sota d'aquell respecte a aquest. Aquests límits màxims de variació topogràfica s'aplicaran tant en l'interior de la parcel·la com en els seus límits.
  2. Les plataformes de nivellació en interior de parcel·la s’hauran de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada-base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles límits. La distància mínima entre dos murs de nivellació serà com a mínim de dos metres (2 m). Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses.
  3. En els casos que es materialitzin murs de contenció en els límits, d’alçada superior a 0,80m, la tanca solament es podrà projectar amb elements calats metàl·lics, de fusta o vegetals.

3.  Les transformacions topogràfiques dels patis d'illa de les zones edificables amb la tipologia d'alineació a carrer, s'ajustarà a les següents limitacions:

  1. En general, el pati d'illa quedarà situat a la cota de la planta baixa dins dels marges establerts en aquestes Normes.
Article 69. Posició de l'edificació

1.  És el paràmetre que regula la localització relativa que ha d'ocupar l'edificació respecte el carrer o la parcel·la.

2.  Atenent a les diferents zones establertes en el Pla General la posició de l'edificació es regula segons l'aplicació diferenciada dels següents conceptes:

  1. Ocupació sobre l'alineació de carrer o vial. En les zones en que s'estableix aquest paràmetre serà obligatori ocupar tot l'ample de la façana, no permetent-se separacions respecte les partions veïnes. La posició respecte l'alineació de carrer serà obligatòria i d'acord amb el que s'assenyala en els plànols d'ordenació.
  2. Ocupació predeterminada de l'edifici. En les zones en que s'estableix aquest paràmetre es detalla en els plànols d'ordenació l'ocupació i posició on s'ha de localitzar l'edificació respecte el carrer i el conjunt de la parcel·la.
  3. Ocupació relativa de l'edifici. En les zones en que s'estableix aquest paràmetre es regula, mitjançant una ocupació màxima i unes separacions mínimes, les condicions que ha de complir l'edificació a l'interior de la parcel·la. En aquest cas es obligatori que l'edifici compleixi totes dues condicions.
Article 70. Planta baixa

1.  Pis baix de l’edifici a nivell de sòl o dintre dels límits que amb referència a la rasant assenyala la Normativa en relació al tipus d’ordenació de l’edificació. Té aquesta consideració la planta de l'edifici en relació més directa amb la rasant de carrer o terreny confrontant, i és l'element de l'edifici que relaciona la resta de construcció possible amb l'entorn.

2.  Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari s'aplicaran els següents criteris:

  1. En edificacions segons alineacions de vial l'alçada lliure mínima de les plantes baixes, des de la cota del paviment de la planta baixa fins sota el forjat serà de 3,60m
  2. En el cas de disposar-se habitatges i/o aparcament en planta baixa, les alçades mínimes abans esmentades solament regiran als efectes de possibilitar i regular els cossos sortints.

3.  No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol, excepte en aquelles zones i segons les condicions que les normes d’aquest Pla especifiquin.

4.  En les zones ordenades segons alineació de vial solament es permeten la construcció d’altells de planta baixa, si es compleixen les següents condicions:

  1. L’altell formarà part integrant t indivisible del local de planta baixa, constituint una sola finca registral.
  2. L’ús de l’altell vindrà directament relacionat amb el que es desenvolupi en la planta immediatament inferior.
  3. L’altell es separarà un mínim de tres metres (3 m) de totes les façanes de l’edifici.
  4. L’altell no comptabilitza a efectes d'edificabilitat i per tant no serà atribuïble al còmput de l’edificabilitat que pugui ésser ordenada mitjançant un Estudi de Detall.
  5. L'alçada mínima per sobre i per sota serà de 2,5 m.
  6. En el cas de locals d'accés públic, la cota de la planta baixa estarà al mateix nivell que la cota d'accés a la vorera immediata.

5.  En els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 s'assenyalen els porxos o passos (clau p) en planta baixa que són determinats per aquest Pla General i que s'han de mantenir o respectar, i tindran una alçada lliure mínima de 3,60m.

Article 71. Planta soterrani

1. És la planta situada per sota la que té la consideració de planta baixa, tingui o no obertures, a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació. Se n’exceptuen aquelles que, per desnivell del terreny, tinguin accés des de l’espai lliure o pati, que tindran consideració de planta baixa.

2. En les plantes amb la consideració de soterranis no es permetrà l’ús d’habitatge, ni la ubicació d’habitacions d’ús residencial o sanitari, ni activitats que suposin permanència de personal excepte les especificades al punt 3r. Podran ser dedicades a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici o magatzems.

3. Excepcionalment i amb la finalitat de millorar la implantació i funcionalitat de l’edifici, es podran autoritzar, en les plantes soterrani, els usos cultural, comercial, industrial, sanitari, assistencial, esportiu i de lleure. En  estances on s’instal·lin les activitats amb ventilació directa, com a mínim a un pati que compleixi les condicions establertes pels celoberts i, que tingui el terra situat a la mateixa cota o inferior al de l’estança, es podran autoritzar també els usos d’oficines i serveis, restauració i administratiu. En tots aquests casos caldrà que les plantes soterrani restin vinculades a la planta baixa amb una solució arquitectònica adequada i constitueixin, conjuntament, una única activitat.

Són supòsits de millora de la implantació i funcionalitat: 

  1. Plantes que almenys en almenys 1/3 de la seva superfície tenen la consideració de planta baixa.
  2. Ampliacions al mateix nivell d’una activitat existent contemplada dins els usos autoritzables, amb una superfície que no podrà superar els 2/3 de l’existent.

En tots els casos, s’exigirà el compliment de les vigents normatives tant d’accessibilitat com de seguretat contra incendis. 

4. L'alçada mínima de les plantes soterrani serà de 2,50 m, per bé que, per les estances principals dels nous usos que s’implantin (ajustats a les condicions establertes en l’article 71.3), s’exigirà l’alçada prevista per les plantes baixes en l’article 70 de les NNUU , de 3,60 metres d’alçada lliure mínima.

5. L'ocupació en planta soterrani no podrà sobrepassar l’ocupació màxima permesa en cada zona.

6. Les plantes soterrani només computaran a efectes d’edificabilitat de solar o parcel·la quan es destinen als usos autoritzables, amb caràcter excepcional, d’acord amb l’establert al punt 3.

Article 72. Planta pis

1.  S'entén per plantes pis totes aquelles que estiguin edificades per sobre de la planta que tingui la consideració de planta baixa, excepte la planta que tingui la consideració de sotacoberta.

2.  Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari, l'alçada lliure mínima de les plantes pis serà de 2,50 m, mesurats de terra a sostre. En les dependències de serveis, l’alçada lliure podrà reduir-se fins a 2,20 m. No s'estableix alçada màxima de les plantes pis, estant aquestes indirectament restringides per a la impossibilitat de sobrepassar l'alçada màxima reguladora establerta a cada zona.

Article 73. Planta sotacoberta

1.  És la planta possible, en edificis acabats amb coberta inclinada, que es situa per sobre de l'últim pis, com a sostre d'aquest, i per sota de la coberta.

2.  L'espai de la planta sotacoberta tan sols es podrà destinar a:

-    Trasters o espais comunitaris al servei del conjunt de l'edifici

-    Ampliació de l'habitatge situat immediatament en la planta inferior, sense poder constituir mai una unitat registral independent i que la seva superfície o destí no sigui condició indispensable per obtenir els nivells mínims d'habitabilitat de l'habitatge que amplíen.

Article 74. Coberta
  1. És la planta terminal de l'edifici que té la finalitat bàsica de protegir la construcció de la pluja.
  2. La planta coberta s’haurà d’acabar totalment amb teulada inclinada o totalment amb terrat pla. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari en cap cas s’admetrà la coberta mixta en un únic edifici.
  3. En el cas de coberta inclinada tindrà un pendent màxim del 30 % amb arrancada horitzontal des de cadascuna de les façanes. Solament es permetrà el retall de la coberta en la superfície mínima imprescindible per ventilar els aparells tècnics de les instal·lacions, prèvia justificació de la necessitat, i de forma que l’accés sigui exclusivament per la zona comunitària.
  4. En el cas de cobertes planes, s'admet la col·locació d'una cambra d'aire, amb una alçada màxima de seixanta centímetres (0,60 m) per sobre de l'últim forjat construït.
  5. En el cas de coberta plana les terrasses resultants seran d’ús comunitari, amb un sòl accés, prohibint-se la subdivisió, excepte:
  1. En els sectors on predomina l’ús residencial no s’admet utilitzar les cobertes per a aparcament de vehicles.
Article 75. Elements admesos sobre l'última planta

1.   Per sobre de l’última planta només es permetran:

a.    La coberta terminal de l’edifici, de pendent màxima al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes a una alçada no superior a la intersecció del pla de façana amb el pla superior de la part més baixa de l’últim forjat i un vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs.

b.   Les cambres d’aire i elements de cobertura, en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta centímetres (0,60 m)

c.   Les baranes de façana anterior i posterior, i les dels patis interiors

d.   Els elements de separació entre terrats.

e.    Elements mobles no fixes, sempre que aquesta instal·lació sigui desmuntable i retirada del front de façana. No s’admetran construccions ni instal·lacions complementàries, com pèrgoles, porxades i construccions annexes per sobre de l’alçada reguladora.

f.    Els elements tècnics de les instal·lacions, inclòs la sala de màquines de l’ascensor en els tres primers metres a partir de la façana a carrer, hauran de quedar sota els pendents de coberta. En altre cas la seva alçada no superarà els 3,20 m.

Elements tècnics de les instal·lacions són parts integrants dels serveis de l’edifici de caràcter comú com són: Filtres d’aire; dipòsits de reserva d’aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; de telecomunicació, radio i televisió; claraboies; maquinària d’ascensor; cossos d’escala d’accés al pla de terrat o coberta; elements de suport per a l’estesa i eixugada de roba i altres.

Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, hauran de preveure’s al projecte d’edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l’edifici.

g.   Els coronaments decoratius de les façanes, que no podran ocupar una longitud màxima de dos tercers parts (2/3), separats 1 metre de la mitgera.

Article 76. Regles sobre mitgeres
  1. S'entén per mitgera la paret cega que limita amb les propietats veïnes i que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació de caràcter mancomunat, la resta de paraments tindrà consideració de façana a tots els efectes.
  2. Quan a conseqüència de les diferents alçades reguladores, reculades, remuntes, construccions al costat de solars no edificats... puguin sortir mitgeres vistes des del carrer, aquestes hauran de ser acabades amb materials i colors de nivell de qualitat d’una façana a carrer.
Article 77. Cossos sortints

1.  Són els que sobresurten de l’alineació de façana i línia de façana de l’alineació interior, o de l’espai lliure a l’interior d’illa, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables tant si són tancats, semitancats o oberts.

2.  Són cossos sortints tancats els que tenen tots els costats amb tancaments tant si són fixes com mòbils com són els miradors, tribunes i similars. Són cossos sortints semitancats els que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals mitjançant tancaments no desmuntables i opacs. Són cossos sortints oberts els que tenen les tres cares obertes com són les terrasses, balcons o similars.

3.  Si la normativa específica d'una zona no estableix el contrari, es prohibeixen els cossos sortints en planta baixa.

4   Si la normativa específica d’una zona no estableix el contrari en el tipus d’ordenació d’edificació segons alineació a vial regiran les següents condicions:

a.  Vol màxim: La menor de les següents dimensions:

-    1/15 de l'amplada del carrer

-    en tots els casos no sobrepassarà d’1,20 m.

-    l'amplada de la voravia, descomptats quaranta centímetres (0,40 m).

-    en carrers de menys de 10 m. d’amplada, solament s’admeten cossos sortints oberts.

b.  Longitud màxima de vol:

-    Els cossos sortints podran ocupar, per planta pis, com a màxim dos terceres parts (2/3) de la longitud de la façana.

-    Els tancats o semitancats no podran ocupar més d’un terç (1/3) de la longitud de la façana. Aquesta longitud de vol es podrà augmentar sempre que no es superi la superfície resultant d’aplicar el vol màxim i longitud màxima indicada.

En ambdós casos els cossos venen limitats en llur distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, perpendicular a la façana, que se situa a un metre de la mitgera.

c.  Els únics cossos sortints admesos en el pati d'illa són els cossos sortints oberts. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l’espai lliure interior de l’illa no podrà excedir d’una vigèsima part del diàmetre de la circumferència inscribible a l’espai lliure interior de l’illa amb un vol màxim, en tot cas, d’1,20m.

d.  No s’admeten cossos sortints en la primera planta reculada.

5.  La superfície dels cossos sortints tancats i semitancats computarà a efectes de coeficient d'edificabilitat i ocupació màxima. Els cossos sortints oberts no computaran a efectes d'edificabilitat però si, en allò que es refereix a l'ocupació màxima i a les separacions als límits de la parcel·la en les edificacions aïllades.

6.  En les edificacions amb façana directa al riu Onyar, podran disposar-se cossos sortints tancats, amb un vol màxim de 2m., en tota la longitud de façana, excepte en el tram del carrer del Carme des del Pont de la Font del Rei fins al final de la illa edificada, en el qual es respectaran les determinacions generals.

7.  En obres de remunta, la composició dels cossos sortints de les plantes afegides no superarà en cap cas la de l’edifici original.

Article 78. Elements sortints

1.  Són part integrant de l’edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l’alineació interior o de l’alineació d’edificació, com són els sòcols, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasols i d’altres similars fixos que s’han de limitar, pel que fa al seu vol, a les mateixes condicions de vol que els cossos sortints, excepte a nivell de planta baixa i planta coberta.

2.  Les condicions de vol pels elements sortints de planta baixa són les següent:

a.  Cap dels seus punts es situarà a menys de 2,50 m per sobre de la rasant de la voravia.

b.  Vol màxim. La menor de les següents dimensions:

-    1/50 de l’amplada de vial,

-    1/10 part de l’amplada de la vorera,

-    0,40 m quan afectin a menys 1/5 part de la longitud de la façana,

-    0,15 m si ocupen més d’1/5 part de la façana.

c. Es prohibeixen en carrers de menys de 6 m.

3.  Els ràfecs podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,60 m. En el supòsit que rematin cossos sortints tancats podran sobrevolar a aquests un màxim de 0,20 m.

4.  Els elements sortints no permanent, com són les veles, persianes, rètols, anuncis i similars, no s’inclouen en el concepte d’elements sortints regulats en aquesta Normativa. Seran regits per allò que estableixin les ordenances municipals respectives.

5.  En el tipus d’ordenació d’edificació aïllada els elements sortints que sobrepassin de 0,60 m de vol computaran als efectes d’ocupació i separacions a partions. Pel que fa a l’edificabilitat computaran el 50%.

Article 79. Ventilació i il.luminació

1.  En els edificis d’habitatges, en tots els casos, les sales d’estar i els menjadors-estar hauran de ventilar directament a espai lliure, carrer o pati d’illa. En els edificis d’habitatges, els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys de celobert. La ventilació i la il·luminació d’altres dependències, i les de les escales o peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.

2.  La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i oficines podrà realitzar-se mitjançant celoberts o patis de ventilació. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene, i garanteixin com a mínim la renovació cada hora del volum total de l’aire del local.

3.  Quan es projectin ampliacions en alçada, els patis de ventilació o celoberts en la part que s’amplia, hauran de disposar d’una superfície al menys un 20% superior a la que els hi correspondria en el supòsit de que la totalitat de l’edifici fos de nova construcció.

4.  En el cas de les cuines-menjador, si la superfície de la cuina és igual o superior a 5 m2 haurà de ventilar, independentment, com a mínim mitjançant celobert.

5.  Celoberts.

a.  Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a espais lliures o a vials i són mixtos els oberts a aquests espais.

b.  La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior serà en forma que permeti inscriure al seu interior un cilindre de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3 m), que no es produeixi en cap punt de la seva planta reduccions de menys de dos metres (2 m), i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

Alçada del celobert

(plantes pis inclòs àtic)

Superfície

Mínima (m2)

1

10

2

10

3

10

4

14

5

14

Alçada del celobert

(plantes pis inclòs àtic)

Superfície

Mínima (m2)

6

18

7

18

c.  Els celoberts mixtos, que són oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o a vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscribible segons el número anterior d’aquest article. Les superfícies mínimes fixables a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts.

d.  Les parets dels celoberts mixtos es consideraran com a façanes a tots els efectes.

e.  El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes que la mancomunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats es regiran, quant a llur forma i dimensions. Per les disposicions sobre patis interiors i mixtos.

f.   Els celoberts interiors hauran de complir, a més, les següents condicions:

-    Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.

-    L’alçada del celobert, a efectes de determinació de la seva superfície, s’amidarà amb el nombre de plantes des de la baixa que el necessiti, ventilada pel celobert, fins a la més elevada.

-    El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.

-    Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia d’una amplada mínima de 0,60 m.

6.  Patis de ventilació.

a.  Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.

b.  La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cilindre de diàmetre mínim igual a un setè de l’alçada total de l’edifici, amb un mínim de dos metres(2 m), que no produeixi en cap punt de la seva planta reduccions de menys de dos metres (2 m), i amb una superfície mínima segons la taula següent:

Alçada del pati

(plantes pis inclòs àtic)

Superfície

mínima (m2)

1

5

2

5

3

5

4

7

5

7

6

9

7

9

c.  Els patis de ventilació hauran de complir, a més, les següents condicions:

-    No es permès reduir les llums mínimes interiors amb elements.

-    L’alçada del pati, a efectes de determinació de la seva superfície, s’amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti fins a la més alta servida del pati.

-    El paviment del pati estarà, com a màxim, a un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència per ventilar o il·luminar.

d.  Els patis de ventilació mixtos compliran condicions anàlogues a les establertes pels celoberts mixtos.

e.  Els patis de ventilació es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia d’una amplada mínima de 0,60 m.

Article 80. Composició de la façana

1.  Aquest paràmetre afecta la definició estètica del pla vertical de la façana o façanes de les edificacions i regula la posició, proporció i dimensions dels forats així com els materials i colors que es poden utilitzar. Tanmateix i en caràcter general, afecta a la imatge externa del volum arquitectònic de les edificacions.

2.  De forma general s'estableix que totes les edificacions s'integraran en el conjunt de l'entorn i compliran les normes estètiques aplicables al paisatge urbà coherent amb la ciutat.

3.  De forma particular, les construccions en llocs immediats o que formen part d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional hauran d'harmonitzar amb aquest, o quan sense existir conjunt d'edificis, n'hi hagués algun de gran importància o qualitat de caràcter individual. Aquestes condicions particulars, es fan extensives als llocs o espais urbans de singular significació per ser espais oberts o de gran perspectiva definidors de la imatge urbana més rellevant de la ciutat de Girona (carrers principals, avingudes, fronts de places i espais lliures, construccions properes als principals equipament públics...)

4.  En obres de remunta les composicions no alteraran les característiques de composició arquitectònica i compositives de l’edifici primitiu inclòs en els supòsits d’ampliacions a no ser que es proposi una reestructuració total.

5.  L’incompliment de les condicions generals i particulars dels apartats anteriors, seran considerats motiu suficient per denegar aquelles llicències que clarament contradiguin aquestes condicions.

Article 81. Tanques

Mentre la normativa específica de cada zona no estableixi el contrari, les tanques s'ajustaran als següents criteris:

1.  Tanques de separació amb espais públics.

a.  L'alçada de les tanques amb front a espais públics haurà d'ajustar-se, en tota la seva longitud, a les alineacions del carrer o vial a la seva rasant.

b.  Malgrat això, en determinats casos s'admetrà recular-la parcialment, amb la finalitat de què es produeixi una millor adaptació entre les edificacions principals, auxiliars i l'alineació a vial o carrer.

c.  En aquests casos, l'espai entre la tanca i l'espai públic s'haurà d'enjardinar, urbanitzar i mantenir a càrrec de la propietat del sòl.

d.  És obligatòria la creació de tanques entre espais públics i espais lliures d'edificació de la parcel·la de caràcter privat. Excepcionalment s'admetrà la supressió de la tanca quan les condicions d'enjardinament i urbanització de l'espai lliure d'edificació s'integrin en l'espai urbà al que complementin. La manca de manteniment o l'abandó d'aquest espai facultarà a l'administració per executar el tancament de l'espai lliure amb càrrec al propietari.

e.  En tipologia d'edificació alineada a vial les tanques seran opaques i tindran una alçada màxima de 2 m.

f.   En tipologia d'edificació aïllada les tanques tindran una alçada màxima de 2 m, amidats des de rasant de l’espai públic, dels quals només 1,00 m podran ser massissos i la resta hauran de ser calats o amb materials vegetals. Si existeix un mur d’alçada màxima 1,50 m en el límit de la parcel·la la part opaca o massissa de la tanca es considerarà inclosa en l’esmentat mur. En aquest cas la tanca calada per sobre tindrà una alçada màxima de 1,80 m

2.  Tanques de separació entre propietats privades a nivell de terreny. Les tanques compliran les mateixes condicions definides per a les tanques de separació amb els espais públics

3.  Tanques de separació amb espais públics a nivell de plantes pis: Les baranes de façana anterior i posterior, i les dels patis interiors que s’alcin directament sobre l’alçada reguladora màxima no podrà excedir de 1,80 m, dels que solament 1,20 m es podran realitzar amb obra massissa o materials opacs.

4.  Tanques de separació entre propietats privades a nivell de plantes pis.

a.  Correspon a les tanques de terrasses d'un mateix edifici o entre propietats diferents a nivell de les plantes pis.

b.  L'alçada màxima s'estableix en 1,8 m si són opacs i de 2,50 m  si són transparents (reixes o similars).

c.  Aquesta alçada màxima quedarà restringida als punts que siguin visibles des del carrer, on prevaldrà l'adaptació amb la composició de la façana i l'alçada màxima establerta pels elements de remat superior de la façana.

Secció Tercera. Ordenances aplicables a l'edificació segons alineacions de vial
Article 82. Alineació de l'edificació

1.  És la línia on s'ha de situar l'edificació, coincidint o no amb l'alineació de carrer o vial .

2.  Aquesta alineació ve indicada en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.

3.  Per aquelles zones en les que la posició de l'edifici coincideix amb la del carrer les úniques modalitats de reculada permeses són:

a.  Reculada a tot el frontal d’alineació de l’illa. Es podrà admetre, prèvia autorització de l’Ajuntament quan l’espai que quedi lliure a conseqüència de la reculada es destini a l’eixamplament del carrer. Aquest sòl serà de cessió gratuïta al Municipi perquè el destini a l’eixamplament de vial; les obres d’urbanització aniran a càrrec del propietari.

La reculada no modifica el nombre de plantes, l’alçada reguladora màxima permesa ni dóna lloc a compensacions de volums. La reculada serà uniforme per a  tota l’alineació de l’edificació i comprendrà tot el tram d’illa entre carrers, i la profunditat es determinarà partint de l’alineació de vial i no de la reculada. La llicència d’edificació s’atorgarà condicionada a la cessió gratuïta i a l’obligació de suportar les despeses d’urbanització, així com les del Projecte d’Urbanització.

b.  Reculada en totes les plantes d’un edifici i en part d’una façana d’illa, s’admeten amb les següents condicions:

-    Que la reculada s’estengui, al menys, una longitud de vint metres (20 m ). En edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima serà de catorze metres (14 m ).

-    Que la reculada s’iniciï a més de tres coma seixanta metres (3,60 m ) de cada mitgera.

-    Que es diferenciïn clarament els espais de propietat privada dels de propietat pública.

La modalitat de reculada en totes les plantes d’un edifici i en part d’una façana no dóna lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada, no modifica la profunditat edificable que s’amidarà des de l’alineació de vial o de carrer i no dóna lloc a augments d’alçada reguladora ni a compensacions de volums.

c.  Reculada a plantes pis es permet si concorren els següents requisits:

-    Que els edificis projectats tinguin una façana de més de vint metres (20  m ).

-    Que la reculada s’iniciï a més de tres coma seixanta metres de cada mitgera (3,60 m ).

-    Que la separació entre paràmetres oposats compleixi les dimensions mínimes establertes pels celoberts.

4.  A més de les regles anteriors, en la planta baixa es permeten façanes porticades d’ús públic, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l’extensió de la façana, com a mínim d’u coma vuitanta metres (1,80 m ) i l’alçada lliure mínima de tres coma seixanta metres (3,60 m )

Article 83. Alçada reguladora referida al carrer

1.  És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana des del punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer, fins la intersecció del pla exterior de façana amb el pla exterior de la coberta en el cas de coberta inclinada o el pla superior de l'últim forjat en el cas de coberta plana.

2.  En plantes reculades l’alçada reguladora es calcula projectant l’última planta reculada a façana i aplicant les mateixes característiques que l’anterior.

3.  S'entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en un front concret de carrer.

4.  Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari l'alçada reguladora màxima es correspon amb el nombre de plantes màxim assenyalat en els plànols d'ordenació segons les dimensions que s'assenyalen en el següent quadre

Nombre màxim de plantes

Alçada reguladora màxima

2 (B + 1)

 7,50m

3 (B + 2)

10,70 m

4 (B + 3)

13,90 m

5 (B + 4)

17,10 m

6 (B + 5)

20,30 m

7 (B + 6)

23,50 m

 8 (B+7)

 26,70 m

En els edificis amb més plantes permeses s’incrementarà l'alçada reguladora màxima en tres metres i 20 centímetres (3,20 m) més per cada planta.

3. Per sobre l'alçada reguladora tan sols es permeten els elements admesos sobre l’última planta definit en aquestes Normes.

Article 84. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer

1.  El punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer s'aplicarà a partir de la cota topogràfica de la rasant de l'alineació de vial o carrer. Si les normes específiques de cada zona no estableixen altres regles, es seguiran les següents:

2.  Edificis amb front a un sol carrer

a.  Si la rasant de l'alineació de vial té un desnivell inferior a 0,60 m entre el punt mig del front de la parcel·la i l'extrem més desfavorable, l'alçada reguladora s'aplicarà en el centre de la façana a partir de la rasant de l'alineació en aquest punt.

b.  Si la diferència de nivell de la rasant de l'alineació de vial entre el punt mig del front de la parcel·la i l'extrem més desfavorable és superior a 0,60 m, l'alçada reguladora s'aplicarà a partir de 0,60 m per sota de la rasant de l'alineació de l'extrem de la parcel·la més alt.

c.  Quan per aplicació d’aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 3 m per sota d’aquell punt d’aplicació de l’alçada reguladora, la façana s’haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams l’alçada reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les regles anteriors.

3.  Edificis amb front a dos o més carrers que facin cantonada o xamfrà

S'establiran les regles del paràgraf anterior aplicades amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fossin una sola.

4.  Edificis amb front a dos o més carrers que no facin cantonada o xamfrà

En cada front de carrer es determinarà el punt de l'aplicació de l'alçada reguladora seguint les normes anteriors d'una forma independent.

En el cas en què l'alçada reguladora màxima assenyalada per cada front sigui diferent, l'alçada de cadascun d'aquests fronts es portarà fins a la profunditat edificable si existeix pati d'illa, i en el cas d'illes compactes, fins el lloc geomètric dels punts equidistant de l'alineació objecte d'edificació.

5.  En el cas que l'edificació doni front a sistema d’espais lliures i sigui d'aplicació aquest paràmetre, l'alçada s'aplicarà sobre la rasant definida per l’espai lliure i no per la del vial o carrer.

Article 85. Nombre de plantes referit al carrer

1.  És el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes d'edificabilitat.

2.  El nombre de plantes màxim s'estableix en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.

3.  El nombre de plantes màximes referit al carrer s'estableix en funció de les tipologies urbanes existents i de les amplades de carrer. Quan per algun nou planejament derivat s'estableixin noves ordenacions en el sòl urbà, aquestes limitaran la seva alçada en funció de les tipologies de l'entorn i de l'amplada del carrer.

Article 86. Planta baixa referida al carrer

1.  La planta baixa d'un edifici referida al carrer és aquella el paviment de la qual està situada entre un metre (1,00 m) per sobre o seixanta centímetres (0,60 m) per sota de la rasant de l'alineació de vial en els punts de major i menor cota, respectivament. En els casos en què, a conseqüència del pendent, existeixi més d’una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s’entendrà per planta baixa per a cada tram de frontal de parcel·la la de posició inferior.

2.  En els casos de parcel·les que donin front simultàniament a dos vials oposats, la cota de planta baixa es referirà a cada front, com si es tractés de dues parcel·les de fondària fins al punt mig de l'illa.

Article 87. Profunditat edificable

1.  És la dimensió normal a l'alineació de l'edifici que limita l'edificació per la part posterior i defineix l'alineació posterior de l'edificació i que en general coincideix amb l'alineació interior del pati d'illa.

2.  La profunditat edificable màxima s'estableix en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.

3.  La profunditat edificable, si en la regulació d'una zona no s'estableix el contrari, tan sols podrà ser sobrepassada per sobre de la planta baixa amb cossos sortints oberts i elements sortints

4.  Les parts de parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable formaran part del pati d'illa. No seran edificables per damunt de la planta baixa encara que els correspongués més edificabilitat per l’alineació de vial oposada si no tenen façana a aquest carrer.

5.  Tindran també la restricció de l’apartat anterior les porcions de solar que, tot i estar contingudes dins del gàlib que en resulta de les profunditats edificables, es trobin en les situacions següents:

a.  Quan sobrepassin la línia màxima de profunditat edificable del tram de carrer al qual té façana.

b.  Quan no assoleixin ortogonalitat amb la línia de façana. És a dir aquelles porcions de solar que es situïn a cavall de la part posterior de la parcel·la veïna.

En ambdós supòsits es podrà exceptuar aquesta restricció quan a l’edificar tot el gàlib comprès en la profunditat edificable no es provoqui perjudici per a complir les normes de ventilació i il·luminació en les finques colindants.

6.  El solar que no assoleixi la profunditat edificable, no es podrà construir si la seva profunditat mitjana és inferior a vuit metres.

Article 88. Pati d'illa i espais lliures d'edificació
  1. És l'espai delimitat entre les diferents fondàries edificables i, en el seu cas, entre aquestes i els fronts que no tenen la condició de front principal d'edificació, així com els espais entre els fronts d’edificació i els límits de la parcel·la en els casos que l’edificació s’hi separi.
  2. En els diferents patis d'illa i espais lliures d’edificació establerts en aquest article es procurarà pel manteniment i millora de la vegetació existent.
  3. Atenent a les diferents condicions dels patis d'illa (secció, parcel·lari, tipologies edificatòries, vegetació, etc.) s'estableix la classificació dels patis d'illa o espais lliures d’edificació d'acord amb els següent tipus:
    1. Pati d'illa lliure d'edificació (clau 0):

És aquell en el que no es permet cap tipus de construcció sobre rasant, amb l'objectiu de mantenir o garantir unes condicions de vegetació i arbrat mínimes existents o futures. El pati d'illa lliure d'edificació s'identifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb el nombre màxim de plantes “0”.

En els patis d'illa lliures d'edificació (0), no es permet l'ocupació en plantes soterrani excepte els següents supòsits:

-     Que el pati correspongui a una parcel·la on la profunditat edificable permesa, de l’edifici, sigui inferior a 16 m. En aquest supòsit l’ocupació de la planta soterrani, destinada a aparcament, podrà ultrapassar la profunditat edificable fins a 16 m.

-     Es permet l’ús del subsòl per a l’ús d’aparcament dels patis interiors d’illa amb la clau (0), en les illes amb la qualificació de zona d’Eixample, excepte per la subzona de la urbanització Escatllar (clau 1.2.a), incloent els espais destinats a Sistema d’Equipament situats en illes amb aquesta qualificació, fins a un màxim del 80% de l’ocupació, amb les següents condicions:

1. La coberta del soterrani ha de permetre el seu ús com a espai lliure al servei dels veïns i ha de disposar de solució constructiva que permeti el seu enjardinament, admetent-se una superfície pavimentada fins a un màxim del 40% del total de la superfície de la parcel·la corresponent al pati d’illa.

2. L’espai no ocupable restant (20%) ha disposar d’una dimensió mínima que permeti inscriure un quadrat de 5 x 5 metres, o bé d’un rectangle de 3 x 8 metres en el cas de parcel·les amb front de façana inferior a 8 metres. Aquest espai serà obligatòriament enjardinat amb arbrat i vegetació que caldrà mantenir, i no podrà ser ocupat per accessos de vehicles i persones al soterrani, piscines i elements complementaris de l’edificació (pèrgoles, tendals, elements de ventilació, etc).

b. Pati d’illa lliure d’edificació (claus 0p i 03):

En els patis d’illa lliures d’edificació amb ordenació especial identificats en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000 amb la clau 0p i 03 es permet l’ocupació a nivell de soterrani total o parcialment.

Els patis d'illa amb la clau 0p són, en general, patis d'illa on el soterrani està permès donades les condicions de topografia del terreny per facilitar la realització de l'aparcament en el subsòl; i només es permet l’ocupació en planta soterrani per a l’ús d’aparcament, sempre que la coberta d’aquest soterrani sigui executada amb paviment transitable i l’espai resultant sigui enjardinat.

En els patis d’illa amb la clau 03, es permet una ocupació en plantes soterrani per a l'ús d'aparcaemnt corresponent al 30% de l’espai lliure d’edificació de la parcel·la. Es permetrà l’ocupació d’un 50% addicional per a l’ús d’aparcament, en la zona d'ixample  sempre que la seva coberta i l’espai lliure restant disposin de les mateixes condicions indicades en el punts 3.a.1 i 3.a.2 d’aquest article.

c.   Pati d’illa lliure d’edificació (clau 0s):

En els patis d’illa lliures d’edificació identificats en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000 amb la clau 0s, es permet una ocupació total en planta soterrani per a usos principals, segons determinacions de l’article 71.3.

d.   Pati d’illa amb ocupació parcial (clau 02):.

És aquell en el que es permet una ocupació parcial i condicionada del mateix. El pati d’illa amb ocupació parcial s’identifica en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000 amb la clau 02. Aquesta ocupació ve regulada de la següent manera:

-     Clau 02. En els patis d’illa amb la clau 02 l’ocupació permesa tindrà una amplada màxima de 3,50 m i una superfície màxima de 25 m². En el supòsit que alguna de les parcel·les veïnes tingui alguna edificació construïda en la mitgera caldrà adossar-se a ella.

e.   Pati d'illa amb ocupació total (claus B, Bp, Bp+1p):

És aquell que per les condicions de secció del pati d'illa, dels usos compatibles majoritaris en el carrer, tipologia edificatòria o mida de les parcel·les, permet la seva ocupació al 100%. El pati d'illa amb ocupació total, s'identifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb el nombre màxim de plantes “B, Bp o Bp+1p”.

En els patis amb ocupació total (B) es permet l’ocupació en planta baixa i en soterrani del pati interior d’illa.

En els patis amb ocupació total (Bp) i (Bp+1p) es permet l’ocupació en planta baixa i en planta pis, respectivament, i en soterrani del pati interior d’illa, destinant els seu espais construïts resultants exclusivament a l’ús d’aparcament.

  1. Les construccions a realitzar, en qualsevol dels casos en els que es permeti l'ocupació del pati d'illa o espai lliure d’edificació, compliran les següents condicions:

En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior d'illa no ultrapassi un pla ideal traçat a 45º, mesurats des de l'alçada màxima corresponent a la planta baixa en el límit edificable de la parcel·la oposada.

En qualsevol cas, en els patis d'illa amb forts desnivells topogràfics, es vetllarà perquè la potencial ocupació en planta baixa d'un pati posterior de parcel·la no redueixi les condicions d’il·luminació i ventilació de les plantes pis incloses dintre de la profunditat edificable d'altres edificacions del seu entorn.

 

Secció Quarta. Ordenances aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada
Article 89. Alçada reguladora referida a la parcel.la

1.  És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, des del punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la fins la intersecció del pla exterior de façana amb el pla exterior de la coberta en coberta inclinada o el pla superior de l’últim forjat en el cas de coberta plana.

2.  S'entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en una parcel·la d'una zona concreta.

3.  L'alçada reguladora referida a la parcel·la s'aplicarà en tot el contorn de l'edificació.

4.  L'alçada reguladora màxima referida a parcel·la de les zones on el nombre de plantes màxim s'assenyala en el plànols d'ordenació, es correspon segons les dimensions que s'assenyalen en el següent quadre:

Nombre màxim de plantes

Alçada reg. màx.

2 (B + 1)

7,20 m

3 (B + 2)

9,90 m

4 (B + 3)

13,90 m

5 (B + 4)

17,10 m

 6 (B+5)

 20,30

Els edificis amb més plantes permeses incrementaran l'alçada reguladora màxima en tres metres i vint centímetres (3,20 m) més per cada planta. Les alçades anteriors es consideren generals per a les zones d'ordenació d'edificació aïllada, tot i que en la regulació de cada zona se'n podran establir unes d'específiques.

5.  Les zones on el nombre de plantes màxim no ve definit en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000, aquestes vindran regulades per les condicions d'ordenació de la zona, juntament amb les corresponents alçades reguladores màximes d'aquest article.

6.  Per sobre l'alçada reguladora tan sols es permeten els elements definits en l’article referent al volum màxim d'un edifici d'aquestes Normes.

 

Article 90. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel.la

El punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la s'aplicarà, en tot el contorn de l'edificació, a partir de la cota topogràfica de la rasant definitiva de la parcel·la un cop transformat el terreny de la parcel·la, dins dels límits de moviments de terres admesos en el paràmetre corresponent que s’hauran de justificar inexcusablement en el projecte.

Article 91. Nombre de plantes referit a la parcel.la

1.  És el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes d'edificabilitat. El nombre de plantes màxim s'estableix en la normativa de cada zona o en el plànols d'ordenació a escala 1/2.000

2.  En els casos d'edificació aïllada, en què, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, el nombre de plantes que es construeixin sobre cada una de les parts que tinguin la consideració de planta baixa, es subjectaran al nombre màxim de plantes permès, referida a cada una d'aquestes parts.

3.  En els casos en què per raó del pendent del terreny l'edificació es disposi esglaonadament, l'edificabilitat total no superarà en cap cas aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

Article 92. Planta baixa referida a la parcel.la

1.  Té la consideració de planta baixa aquella amb nivell de paviment com a màxim un metre per sobre del nivell exterior del terreny definitiu un cop transformat dins dels límits de moviments de terres admesos pel present Pla General.

2.  La part de planta semi soterrada que sobresurti més d'un metre del nivell exterior del terreny, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

Article 93. Separacions mínimes

1.  És la distància a què poden situar-se edificacions, dins d'una parcel·la, respecte als seus límits de façana, laterals i fons o respecte a les altres construccions possibles en la parcel·la.

2.  Els cossos sortints i els elements sortints que sobrepassin de 0,60 m de vol queden subjectes al compliment d'aquestes separacions mínimes. Les plantes soterrani també queden subjectes al compliment d'aquestes separacions, excepte les rampes que serveixin per accedir al soterrani de les zones residencials amb edificació aïllada.

3.  Les separacions mínimes aplicables s'estableixen en la normativa pròpia de cada zona.

Article 94. Construccions auxiliars

1.  Es permesa en aquest tipus d’ordenació la construcció d’edificacions o cossos d’edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per guardar o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestuaris, estables, bugaderies, rebost, hivernacles, garites de guàrdia i altres per l’estil.

2.  La construcció d’edificacions auxiliars s’ajustarà al que s’estableix en la regulació de cada zona, quant a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les partions de la parcel·la. En tot cas, si la normativa específica de casa zona no estableix el contrari l’alçada màxima de les construccions auxiliars, quan siguin admeses, serà de 3,30 m

3.  La construcció de barbacoes adossades als límits solament serà admesa prèvia conformitat del veí.

4.  Les piscines descobertes s’hauran de separar un mínim de 1,50 m de totes les partions

Capítol Quart - Paràmetres reguladors d'usos i activitats
Secció Primera. Classificació urbanística dels usos
Article 95. Classificació dels usos

A efectes d'aquest Pla General i del que el desenvolupi posteriorment, s'estableixen els següents criteris de classificació d'usos.

1.  Segons la seva funció urbanística. El Pla General atenent a la diferent funció urbanística classifica els usos com a generals o específics.

2.  Segons la permissibilitat. El Pla General atenent al diferent grau de permissibilitat classifica els usos com a: dominants, compatibles i incompatibles.

3.  Segons el domini. El Pla General segons aquest criteri diferencia entre usos públics, privats i col·lectius.

Article 96. Classificació i definició dels usos generals

Aquest Pla General distingeix i defineix els vuit usos globals següents:

1.  Ús residencial: És aquell ús referit a l’allotjament prolongat de les persones en edificis condicionats per aquesta funció en unitats anomenades habitatges. També inclou aquell ús destinat a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, llars de vells, de matrimonis o de jovent, i a l’allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general els del ram d’hostalers.

2.  Ús terciari: Comprèn les activitats de tipus comercial i servei.

     Es considera activitat comercial la que correspon als establiments oberts al públic, destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les activitats lúdiques.

3.  Ús industrial: Comprèn les activitats de tipus industrial i magatzem.

Es consideren activitats industrials les dirigides a la obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge, així com a l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos o processos tècnics utilitzats.

4.  Ús rural: Comprèn les activitats que són pròpies del medi rural, incloses les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrícola o ramadera.

5.  Ús de comunicacions: Comprèn aquelles infrastructures de transport terrestre (viari, ferroviari) que conformen la xarxa de comunicacions del territori.

6.  Ús de serveis tècnics: Comprèn aquelles infrastructures de serveis tècnics i mediambientals, i serveis relacionats amb el transport rodat.

7.  Ús d’equipaments comunitaris: Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educació, assistència sanitària, enriquiment cultural, pràctica de l’esport, i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la ciutat.

8.  Ús d’espais lliures: Comprèn aquells espais no edificats protegits o aquells altres destinats a activitats d’esbarjo, esplai o repòs dels ciutadans.

Article 97. Classificació segons la funció urbanística: usos específics

Els usos específics són aquells que el Pla General estableix específicament per a les zones i sistemes en què es divideix el Sòl Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable:

1.   Habitatge: és aquell destinat a l’allotjament o residència familiar. S’estableixen les següents categories:

  1.  Habitatge unifamiliar: És el situat a parcel·la independent, edifici aïllat o agrupat horitzontalment a un altre habitatge o d’un altre ús, i amb accés exclusiu o independent.
  2. Habitatge plurifamiliar: És l’edifici construït per diferents habitatges amb accés i elements comuns.

             Densitat d’habitatges per parcel·la (nombre d’habitatges / m²):

ZONES RESIDENCIALS (clau 1.1, clau 1.2, clau 1.3, clau 1.4, clau 2.4, clau 2.5):

La densitat d’habitatges per parcel·la és el coeficient entre nombre màxim d’habitatges permesos a cada parcel·la i la superfície construïda de l’edificació (m²) destinada a l’ús residencial d’habitatge. En el còmput de la superfície construïda de l’edificació, S’inclou com a superfícies computables, a més de les superfícies construïdes dels propis habitatges, els espais comuns de distribució de la planta baixa o plantes pis on s’ubiquin habitatges i que estiguin vinculats funcionalment a aquests (vestíbul o distribuïdor de planta, passadissos, caixa d’ascensor, espais d’instal·lacions, patis interiors i mixtos de ventil·lació i il·luminació), i s’exclou:

ZONA DE PROTECCIÓ (clau 7):

La densitat d’habitatges per parcel·la és el coeficient entre nombre màxim d’habitatges permesos a cada parcel·la i la superfície útil de l’edificació (m²), excloent terrasses, porxos i elements comuns.

CONSIDERACIONS COMUNES:

Si de l’aplicació d’aquest coeficient en resulta un número decimal s’aplicarà l’enter per defecte si és inferior a les 50 centèsimes i l’enter immediatament superior si és superior o igual a les 50 centèsimes.

La densitat d’habitatges és d’aplicació als habitatges de nova construcció o nova planta, als resultants de la reconversió d’una edificació existent (canvi d’ús), als resultants d’una modificació o ampliació que comporti l’increment del nombre d’habitatges, o les obres de gran rehabilitació. Les obres de gran rehabilitació són només les que comportin l’afectació o substitució de l’estructura de l’edifici conservant-ne únicament les façanes.

La densitat màxima d’habitatges establerta per a cada zona urbanística no és d’aplicació:

Allotjament col·lectiu: És l’habitatge plurifamiliar que contempla un mínim del 10 % del sostre total de la parcel·la destinat a instal·lacions i serveis comuns. Almenys el 50 % de la superfície destinada a serveis comuns es mantindrà amb vinculat a la comunitat i amb gestió centralitzada. Aquesta part només podrà estar ocupada pels serveis comuns següents:          

Restauració, gimnàs, piscina, infermeria, bugaderia  i instal·lacions per activitats culturals.

La resta de sostre reservat per serveis comuns podrà destinar-se a comerç al detall, fixant-se un màxim de 100 m² de superfície de venda per establiment.

Es fixa per aquest ús una densitat màxima de 1 habitatge per cada 66 m² de sostre total edificable.

c.   Habitatge rural: per les seves particulars condicions es distingeix l'habitatge rural com aquell lligat a l'explotació del Sòl No Urbanitzable en el qual està ubicat. Per la seva permissibilitat es demostrarà documentalment l'activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en el Sòl No Urbanitzable.

2.   Comercial: són establiments comercials tots els locals, construccions, les instal·lacions o espais coberts o sense cobrir, en   els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o mitjans automàtics. Queden exclosos d’aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l’ajuntament. Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius. Són establiments de caràcter col·lectiu els integrats per un conjunt d’establiments situats en un o diversos edificis en un mateix espai comercial, en el qual es duen a terme diferents activitats comercials.        

a. Classificació

      Per raó de la superfície de venda s’ estableix la següent classificació:

-     Petits establiments comercials (PEC): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda inferior a 800 m².

-     Mitjans establiments comercials (MEC): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda igual o superior a 800 m² i inferior a 1.300 m².

-     Grans establiments comercials (GEC): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda igual o superior a 1.300 m² i inferior a 2.500 m².

-     Grans establiments comercials territorials (GECT): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda igual o superior a 2.500 m².

Per raó de la singularitat de l’establiment:

-     Establiments comercial singulars (ECS): són els que presenten una sèrie de particularitats, entre d’altres, en l’exercici de l’activitat, per la clientela a què es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme, per la necessitat de més superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum. Són establiments comercials singulars els de venda a l’engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers. També es classifiquen en petits, mitjans, grans i grans territorials, d’acord amb els trams de superfície establerts.

-    Establiments comercials no singulars: la resta d’establiments comercials.

b.   Els usos comercials que, per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades i mitjans utilitzats, originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s’estableix per a l’ús industrial.

c.   Els comerços de venda de més de 25 m² en planta pis o entresols, caldrà que tinguin accés independent a l’accés comú de l’edifici.

d.   Comercial de serveis com perruqueries, salons de bellesa o similars de més de 125 m² en planta pis o entresols caldrà que tinguin accés independent de l’accés comú de l’edifici.

e.    Els locals comercials d’alimentació, segons la seva superfície construïda, hauran de complir les següents consideracions.

f.    Els locals comercials d’alimentació considerats superfície de descompte, hauran de disposar d’un espai destinat exclusivament a càrrega i descàrrega dins del local i a més haurà de tenir les places d’aparcament dins del mateix edifici o parcel·la i amb accés directe a la zona de venda.

3.   Oficines i serveis: comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances, empresarials o similars, de caràcter privat, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.

      En aquest sentit comprèn les instruccions financeres o les bancàries i les companyies d’assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars.

4.   Hoteler: comprèn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal per a transeünts i viatgers, en hotels, motels, pensions, apart-hotels i en general tots aquells establiments del sector de l'hosteleria i els seus serveis.

5.   Industrial: usos que per la seva condició necessiten instal·lacions adequades. Inclou els següents usos específics:

a.    Les indústries d’obtenció, transformació i transports

b.   Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment detallistes, majoristes, instal·lacions, fabricants o distribuïdors, sense servei de venda directa.

c.   Els tallers de reparació.

d.   Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o magatzemats o despatxats, o pels elements tècnics emprats o per a les seves especials característiques puguin ocasionar perill, molèstia, insalubritat o incomoditat a les persones, veïns o als béns.

e.    Els usos extractius (d’explotació de mines o pedreres) agrícoles o pecuaris, i forestals, que es regularan segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes.

El Pla General estableix una regulació específica per aquest tipus d'ús en la secció tercera d'aquest mateix capítol.

6.   Estacions de servei: instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants que tingui com a mínim ubicats de forma conjunta els elements següents:

-     Tres aparells sortidors pel subministrament de benzines i gas-oil d’automoció.

-     Aparells necessaris  per al subministrament d’aigua i d’aire.

-     Equip d’extinció d’incendis.

L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines, serveis, tallers de reparació de vehicles i magatzem relacionats amb la instal·lació així com un establiment comercial de superfície de venda fins a 200 m².

7.   Sanitari: és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, centres d'assistència primària, dispensaris i similars. Inclou també les clíniques veterinàries i establiments similars.

L’ús sanitari corresponent al tractament o allotjament de malalts comprèn els següents grups:

-     Clíniques, hospitals, sanitaris i similars.

-     Dispensaris, consultoris, ambulatoris i similars.

L’ús sanitari corresponent al tractament o allotjament d’animals comprèn els següents grups:

-     Clíniques.

-     Consultoris.

8.   Assistencial: comprèn les activitats destinades a l'assistència i cobertura de les necessitats de la població  i que en general no estan incloses en els altres usos. Inclou les diferents tipologies d'ús residencial assistit, els centres geriàtrics, els centres de serveis assistencials (drogodependència, atenció al menor), els centres d'acollida, etc. També comprèn els serveis destinats a l’allotjament comunitari com cases de colònies, residències d’estudiants, asils, llars de vells, etc. sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, com també altres establiments que prestin una funció social a la comunitat, com poden ser casals, menjadors, centres d’orientació i diagnòstic.

9.   Cultural: comprèn l’educatiu, el d’ensenyament en tots els graus i modalitats, els de museus, biblioteques, sales de conferències, sales d’art i similars, i els d’activitats de tipus social. També comprèn les activitats de tipus religiós, com esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs.

10.Recreatiu: comprèn els serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l'oci i de l'espectacle, no compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l'interior com a l'exterior de l'establiment.

a.    Es consideren d’ús recreatiu els següents establiments:

b.   L’ús recreatiu fa referència també a les manifestacions comunitàries de lleure o activitats similars no compreses en cap altra qualificació.

11.Restauració: és el que per l’activitat que es desenvolupa permet elaborar i transformar productes alimentaris per ser consumits en el mateix local, així com la venda de begudes (Classe B: bars. Classe C: bar-restaurant. Classe D: restaurants). En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, whiskeries o similars estaran adscrits a l'ús recreatiu.

12.Esportiu: comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i formació de l'educació física i l'esport en general. Inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i l’ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. Aquest ús no es podrà donar més que en l’espai obert o en edificació en planta baixa.

13.Administratiu: comprèn els centres o edificis destinats a l’administració pública.

14.Serveis tècnics: comprèn els centres o instal·lacions destinades al servei públic d'abastament de la xarxa d’infrastructures i similars (aigua, energia elèctrica, sanejament, gas, tractament dels residus sòlids), etc.

15.Estacionament i aparcament: és el destinat a la parada i guàrdia de vehicles automòbils. El Pla General estableix una regulació específica per aquest tipus d'ús en la secció cinquena d'aquest mateix capítol.

16.Agrícola: inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrària.

17.Pecuari: comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custodia de bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera. Es diferencia l’ús pecuari intensiu i el semi-intensiu:

17.a   Pecuari intensiu: sistema on el bestiar es troba estabulat, generalment sota condicions de temperatura, llum i humitat creades artificialment, amb l’objectiu d’incrementar la producció en el menor lapsus de temps.

17.b  Pecuari semiïntensiu: sistema d’explotació ramadera en què els animals estan tabulats durant un cert període de l’any -normalment l’hivern o bé durant la nit- on el bestiar s’alimenta d’aprofitaments a dent de les pastures procedents de prats, rostolls, herbei i sotaboscos -propis, aliens o comunals- de manera permanent o temporal.

Règim d’usos del pecuari semiïntensiu.

a.    Usos pecuaris a permetre:

  1. Pastura 
  2. Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiïntensiva  i que no sobrepassin les 50 unitats ramaderes procedimentals (URP)*, entenent com a cria semiïntensiva  aquell sistema en què l’alimentació es realitza fonamentalment a pastura, però els animals es troben estabulats durant un cert període de l’any, normalment a l’hivern o bé durant la nit.
  3. Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva que no sobrepassin les 5 unitats ramaderes procedimentals i, que no precisin de llicència d’activitats de cap tipus.

b.   Autorització d’usos provisionals del sòl i d’obres de caràcter provisional: L’autorització d’ús i la llicència d’obra tindran caràcter provisional, condicionant aquesta darrera al desmantellament de la construcció (o instal·lació) i la restitució del sòl al seu estat originari (segons art. 59.4 RLU)

c.   Limitació del nombre màxim de caps admissibles a l’explotació d’acord amb:

1.   Una superfície pasturable que admeti una càrrega ramadera màxima de 0,15 URP/ha i any (*). Addicionalment, s’exigirà que la superfície declarada a aquest efecte estigui íntegrament compresa en un radi de 7 km. En cas que alguna zona es declari protegida, per la presència d’espècies arbustives o herbàcies singulars, s’hi podrà reduir la càrrega ramadera admesa o fins i tot prohibir-hi la pastura temporalment o permanent.

2.   La base territorial requerida per a l’aplicació de les dejeccions ramaderes, d’acord amb els criteris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, del qual aquest Ajuntament sol·licitarà informe preceptiu i vinculant.

* URP: Unitat ramadera procedimental. Les equivalències entre places d’animals de cada espècie i  URPs són les fixades pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.


d.   En qualsevol cas, la superfície declarada podrà ser de titularitat pròpia, arrendada o cedida mitjançant un acord escrit per part del propietari.

e.    Sense perjudici del què estableix el punt anterior, no s’exigirà una finca mínima per a construir-hi una edificació lligada a l’explotació ramadera.

f.    La superfície màxima construïda per a les edificacions i coberts ramaders serà la que estableixi la normativa urbanística de cada qualificació (segons el text refós del PGOU vigent). Aquesta superfície inclourà tant l’allotjament del bestiar com els magatzems de maquinària i/o aliments o altres, necessaris per a l’activitat ramadera. Addicionalment, es construiran les instal·lacions necessàries per a l’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes, amb una capacitat d’acord amb la càrrega ramadera existent, tenint en compte, únicament, les dejeccions produïdes mentre el ramat està estabulat. Les edificacions i/o instal·lacions estaran compreses en el mateix radi de 7 km de les àrees pasturables. En tot cas, els materials i colors s’integraran al paisatge de l’entorn, complint l’establert al planejament aplicable en cada cas.

g.   S’admetrà la instal·lació d’abeuradors a les zones de pastura, quan es consideri necessari per manca de disponibilitat d’aigua.

No obstant i, en àrees determinades, es podran establir condicions més ajustades i/o restrictives mitjançant un pla especial d’iniciativa pública.

En tot cas, es complirà l’establert a l’article 10.5 de la Resolució MAH/2339/2006, de 27 de juny, on es fa públic l’Acord de govern de 6 de juny de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les Gavarres.

18.Forestal: comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com, d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals en aquells àmbits en que li és d'aplicació.

19.Lleure: comprèn les activitats d'esbarjo, esplai i repòs que donen en espais no edificats destinats específicament a aquests usos.

20.Altres usos: la resta d'usos no assenyalats en la classificació anterior, o que presentin situacions dubtoses respecte a la seva classificació, sempre i quan es justifiqui que la seva permissibilitat no és contrària als objectius definits per a  cada zona i la seva implantació no suposarà cap situació conflictiva respecte dels altres usos i activitats permeses en la zona i en el conjunt del municipi.

 

 

Article 98. Classificació d'usos segons la permissibilitat

D'acord amb el grau de permissibilitat dels usos el Pla General estableix la següent classificació:

  1. Usos dominants. S'entén per ús dominant aquell ús general o específic que caracteritza una zona, subzona o sistema, que el Pla General estableix com a majoritari respecte els altres usos específics que puguin establir-s'hi.
  2. Usos compatibles. S'entén per ús compatible aquell ús que s'admet en una zona, subzona o sistema per no ésser contradictori amb l'ús dominant. Són els que poden ser simultanis o coexistir.
  3. Usos incompatibles. S'entén per ús incompatible aquell ús que es prohibeix explícitament emplaçar en una zona, subzona o sistema per ésser contradictori amb l'ús dominant.
  4. Usos complementaris. S'entén per ús complementari aquell que sense entrar amb contradicció amb els usos dominants o compatibles de la zona o sistema, els complementa en una proporció minoritària.
    1. Aquest Pla General fixa, com a obligatori, l'ús complementari de l'aparcament, d'acord amb els estàndards de places mínimes establertes per a cada tipus d'edifici en funció del seu ús específic.
    2. En cap cas s'admetran com a usos complementaris els següents: plurifamiliar, comerç gran, hoteler, recreatiu, indústria i estació de serveis.

5.   Usos protegits. Tenen consideració d’usos protegits:

  1. Els centres docents on s’imparteixin ensenyaments del règim general del sistema educatiu en qualsevol dels seus nivells i cicles.
  2. Els equipaments esportius o espais públics o privats que contenen jocs infantils.
  3. Les seus del Govern de la Generalitat, de l’Ajuntament, de la Delegació de l’Estat , de l’Audiència Provincial.
  4. Els hospitals i clíniques amb internament i residències assistides.

El sòl que estigui qualificat com a equipaments (clau E) pel PGOU, o adquireixi aquesta qualificació per la seva modificació puntual o per altres instruments de planejament derivat, encara que no estigui prevista la seva execució, es considerarà com protegit quan l’ús previst sigui algun dels que s’enumeren en l’apartat anterior o, quan no es defineixi el seu ús.

Article 99. Classificació d'usos segons el domini

1.  D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius.

2.  Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l'Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d'ocupació.

3.  Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i que no estan compresos a l'apartat que segueix.

4.  Usos col·lectius són els usos privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una quota o d'un preu o alguna altra contraprestació.

Secció Segona. Regulació general dels usos
Article 100. Regulació general dels usos segons el règim jurídic del sòl

El present Pla General regula els usos en els diferents tipus de sòl d'acord amb el següent:

1.  En Sòl Urbà, aquestes Normes regulen detalladament la localització i característiques dels usos atenent a la diferent classificació que s'ha establert en els articles anteriors.

2.  En el Sòl Urbanitzable, els Plans Parcials o Especials precisaran i detallaran els usos que el Pla General defineix segons la seva funció urbanística i la seva permissibilitat.

3.  En el Sòl No Urbanitzable el Pla General regula els usos atenent a la funció urbanística i la permissibilitat dels mateixos, d'acord amb la definició i objectius de cada zona en les que es divideix el Sòl No Urbanitzable.

Article 101. Usos provisionals

1.  Es consideren usos provisionals aquells que s'estableixen de forma temporal, no precisen instal·lacions o obres fixes i no dificulten l'execució d'aquest Pla.

2.  Aquests usos es poden autoritzar amb caràcter provisional d'acord amb el que preveu l'article 91.2) del D.L. 1/90. Els usos i obres hauran de cessar o demolir-se sense dret a indemnització, quan el municipi ho requereixi. No es podran iniciar les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, hagi estat inscrita sota les condicions indicades en el Registre de la Propietat.

Secció Tercera. Regulació particular de l'ús industrial
Article 102. Regulació específica dels usos

Als efectes de l’emplaçament dels usos i de la compatibilitat entre els mateixos, aquest Pla General estableix la regulació específica que haurà de desenvolupar-se de forma detallada a l’ordenança reguladora dels usos i les activitats.

Article 103. Activitats

1.  S’entén per activitat aquella acció concreta que ocupa un espai i que està dirigida a la producció, l’intercanvi i el consum.

2.  La concreció de cadascuna de les activitats adscrites per a cada ús es podrà determinar en una ordenança específica,

3.  Per a la classificació de les activitats es tindrà en compte les disposicions de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció integral de l’Administració ambiental, i el Reglament general que la desenvolupa (Decret 136/1999, de 18 de maig), així com la corresponent ordenança reguladora.

Article 104. Categories

1.  Les indústries es classifiquen en sis categories:

1a categoria:           Activitat admesa en promiscuïtat amb l’habitatge.

2a categoria:           Activitat compatible amb l’habitatge.

3a categoria:           Activitat no admesa contigua a l’habitatge excepte en sectors especialment reglamentats.

4a categoria:           Activitat no admesa contigua a l’habitatge, però sí contigua a altres usos industrials.

5a categoria:           Activitat no admesa en edificis contigus a altres usos.

6a categoria:           Activitats perilloses que han d’ésser apartades de tota altre activitat o habitatge.

2.  La determinació de categories s’estableix d’acord amb els criteris següents:

a.  La primera categoria comprèn aquelles activitats no molestes ni perilloses per a l’habitatge i es refereix a les de caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o motors de potència inferior a 1Kw cadascun.

b.  Les activitats de segona categoria han de ser compatibles amb l’habitatge i comprenen els tallers o petites indústries que per les seves característiques no molestin amb despreniments de gasos, pols, olors, o no ocasionin remors ni vibracions que puguin ser causa de molèsties per al veïnat. Inclouen les indústries de tallers que tinguin menys de vuit llocs de treball i motors de potència inferior a 3Kw cadascun.

c.  Les activitats de tercera categoria comprenen aquells que fins i tot amb l’adopció de mesures correctores puguin ocasionar molèsties per a l’habitatge, per això, en general, no es podran admetre al costat d’habitatge, excepte en sectors especialment reglamentats.

d.  Les activitats de quarta categoria són les molestes i/o nocives i insalubres, no admeses en situació de continuïtat ni combinades amb habitatges, però si al costat d’altres usos i indústries. Comprenen la mitjana i gran indústria entre d’altres, excepte quan la seva insalubritat no pot ser reduïda a límits compatibles amb la proximitat d’altres activitats.

e.  La cinquena categoria comprèn aquelles activitats de caràcter perillós i que amb les corresponents particulars mesures de condicionament puguin autoritzar-se en zones industrials distanciades de tota activitat aliena a elles.

f.   La sisena categoria comprèn aquelles activitats que per les seves especials característiques de nocivitat i perill s’hagin d’instal·lar en zones especials destinades a aquest tipus d’indústries.

3.  S’entén per activitats de serveis les que s’han de prestar a una comunitat d’habitatges o residents. Sense fer-ne una enumeració exhaustiva, comprenen bugaderies, túnels de rentat de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció, d’aparells elevadors i semblants.

a.  S’entén per instal·lació auxiliar d’una indústria els dipòsits de combustible destinats a calefacció, els elements de transport intern i la manutenció, així com les instal·lacions de climatització, depuració i altres d’anàlogues al servei de l’activitat pròpia.

b.  Tant les activitats de serveis com les instal·lacions auxiliars definides anteriorment es classificaran en categories industrials, excepte quan per les seves dimensions i naturalesa o per les molèsties que produeixin els corresponguin la inclusió a activitat de determinada categoria.

c.  Els garatges d’ús privat per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran de primera categoria, i els garatges i aparcaments d’ús públic de segona. Excepte quan per les presumibles molèsties o característiques especials s’hagin de considerar d’una categoria superior.

     En tot cas, quan l’ús de garatge o d’aparcament públic, amb o sense estació de servei, es desenvolupi en un edifici destinat exclusivament a aquesta activitat, serà considerat de segona categoria.

d.  Els tallers de reparació, en especial d’automòbils, han de complir les següents condicions:

1.  La instal·lació de tallers de vehicles estarà regulada segons el que determinen les disposicions del Departament d’Indústria.

2.  Els taller s de reparació de mecànica i electricitat es qualifiquen de segona categoria.

3.  Els tallers de xapa i pintura no es podran situar sota habitatges.

4.  En general els tallers hauran de disposar d’un espai de reserva de places d’aparcament en un nombre no inferior a quatre vehicles d’espera a part dels que s’estan reparant.

e.  Els magatzems es classificaran, en general, com de segona categoria, excepte quan per les seves molèsties o característiques especials s’hagin de considerar de categoria superior.

f.   Les estacions de servei en local exclusiu d’aquesta activitat o conjuntament, amb garatge o aparcament públic es consideraran de segona categoria.

g.  Els locals en situació tercera podran destinar-se a l’ús de garatge públic o aparcament, amb o sense estació de servei, quan no tinguin dipòsits de carburants.

Article 105. Edificis industrials

1.  En zones on s’admeti la construcció d’habitatges s’entendrà per edifici industrial aquell que les parets de separació amb els llocs confrontants, a partir de fonaments, deixin un espai lliure d’una mitjana de quinze centímetres (0,15 m), sense que cap punt no pugui ser inferior a cinc centímetres (0,05m), sense arribar contacte amb els edificis veïns, excepte en façanes on hom disposarà l’aïllament per a juntes de dilatació i en la part superior, on es posarà una tanca o protecció amb material elàstic per evitar la introducció d’escombraries i aigua de pluja a l’espai intermedi. La construcció i la conservació de les juntes aniran a compte del propietari de l’edifici industrial.

2.  Els edificis industrials hauran de complir les següents condicions:

a.  L’accés haurà d’ésser independent del corresponent a habitatges, excepte el de porter o vigilant.

b.  L’accés de mercaderies serà exclusiu i independent del de personal fins a la línia de façana.

c.  L’edifici haurà de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies, a la qual tinguin accés tots els locals destinats a magatzem o industrial, amb capacitat suficient per a una plaça per planta i un accés que permeti l’entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.

d.  S’hauran de situar en un carrer d’amplada no inferior a 10 m.

Article 106. Situacions relatives

1.  S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic respecte a d’altres usos.

2.  La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.

3.  D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les situacions següents:

Situació 1:

a.  Activitat situada en plantes pis en edifici d’habitatges i en plantes inferiors amb accés a través d’espais comuns.

b.  Activitat situada en plantes pis d’edifici no classificat com a industrial i/o sense habitatge.

Situació 2:

a.  Activitat situada en planta baixa o soterrani, fins a la profunditat d’edifici amb habitatge, i amb accés exclusiu i independent.

b.  Activitat situada en planta baixa o soterrani d’edifici no industrial, no destinat a ús d’habitatge i amb accés exclusiu directe immediat des de la via pública.

c.  Activitat situada en planta baixa o soterrani d’edifici no industrial no immediat a la via pública, no inclòs en els casos a) i b), i amb accés independent des de la via pública.

Situació 3:

a.  Activitat situada en edificis o locals classificats com a industrials en interior d’illa.

Situació 4:

a.  Activitat situada en edificis qualificats com a industrials, amb façana al carrer, no exclusiu per a l’ús industrial.

b.  Activitat situada en edificis qualificat com a industrial, amb façana al carrer i exclusiu per a l’ús industrial.

Situació 5:

a.  Activitat situada en edificis situats a zones industrials i aïllats per espais lliures.

b.  Activitat situada en edificis exclusius situats a zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns per espais lliures d’amplada superior a 7metres.

Situació 6:

a.  Activitat situada en edificis de zones allunyades dels nuclis urbans.

Article 107. Límit de Kw/m² ipotència mecànica màximes en relació a les situacions relatives i categories

1. Els límits màxims de cada categoria per a cada una de les possibles situacions en kw/m2 i kw total per a la potència mecànica, són els consignats a les taules annexes:

a-  Relació de potència per metre quadrat de superfície destinada a ús industrial.

 

 

SITUACIONS RELATIVES

Kw/m2

1

2

3

4

5

6

 

 

A

b

a

b

C

a

a

b

a

b

a

CATEGORIES

1a

0,03

0,03

(il·l)

(il·l)

(*)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

2a

(no)

(no)

0,045

0,045

0,052

0,060

0,067

0,075

0,075

0,075

(il·l)

3a

(no)

(no)

0,052

0,052

0,06

0,67

0,075

0,075

(il·l)

(il·l)

(il·l)

4a

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

5a

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

6a

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(il·l)

(il·l)

(no):no s’admet

(il·l):il·limitada

(*): límits màxims segons el que correspongui a la màxima categoria autoritzable en el seu emplaçament

 

b. Relació de potència total màxima destinada a ús industrial.

 

 

SITUACIONS RELATIVES

Kw

1

2

3

4

5

6

 

 

A

b

a

b

C

a

a

b

a

b

a

CATEGORIES

1a

3

6

(il·l)

(il·l)

(*)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

2a

(no)

(no)

15

21

24

90

375

375

(il·l)

(il·l)

(il·l)

3a

(no)

(no)

0,052

0,052

0,06

0,67

375

375

(il·l)

(il·l)

(il·l)

4a

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

5a

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(il·l)

(il·l)

(il·l)

6a

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(no)

(il·l)

(il·l)

(no):no s’admet

(il·l):il·limitada

(*): límits màxims segons el que correspongui a la màxima categoria autoritzable en el seu emplaçament

2.  Els límits de potència fixats en el quadre anterior tant per al total de la instal·lació com per a la potència individual de cada motor, podran ser sobrepassats  en aquells casos en què segons el parer dels Serveis Tècnics Municipals i amb conformitat de la Comissió Delegada de Sanejament, el grau de molèsties, nocivitat o perill no ultrapassi la categoria autoritzada en el lloc proposat.

Per a la posada en marxa necessitarà una certificació del tècnic responsable de la instal·lació, acreditativa que s’ha realitzat completament ajustada al projecte autoritzat.

Article 108. Nivell d'incidència dels usos sobre l'entorn i el mediambient

1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s’hi atenent a dos requisits previs:

a.  Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial, sigui el que, d’acord amb els paràmetres que estableix la corresponent ordenança reguladora, pugui permetre la seva compatibilitat.

b.  Que els efectes a l’entorn i al mediambient no sobrepassin els nivells que es fixin en la normativa sectorial vigent i en la corresponent ordenança reguladora.

2.  La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant els següents paràmetres.

     Sorolls i vibracions

     Contaminació atmosfèrica

     Aigües residuals

     Residus sòlids

     Càrrega i descàrrega

     Aparcament

     Olors

     Radiacions electromagnètiques

     Risc d’incendi

     Risc d’explosió

 

3. Els anteriors paràmetres hauran de regular-se específicament a través de la corresponent ordenança reguladora dels usos i les activitats valorant el seu nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient.

A banda de la legislació sectorial aplicable en les matèries indicades en el punt anterior, caldrà tenir en compte:

-          El Decret 148/2001, de 29 de març, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radio comunicació, en les ordenances corresponents a la radiació electromagnètica.

-          La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en les ordenances especifiques relatives a la prevenció de la contaminació alumínica.

4.  Totes les activitats que es desenvolupin en el terme municipal així com les instal·lacions que hi estiguin vinculades han d’ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que assoleixin els objectius de qualitat ambientat, sostenibilitat, salubritat i seguretat que fixa la legislació vigent.

Article 109. Regulació supletòria

Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quan al nivell d’incidència sobre l’entorn i el mediambient.

Article 110. Simultaneïtat d'usos

Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quan al nivell d’incidència sobre l’entorn i el mediambient.

Article 111. Mesures tècniques correctores

1.  Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’adoptaran les mesures tècniques correctores més adients per tal d’evitar que el nivell d’incidència sobre l’entorn o el mediambient sigui superior a aquell que s’indica a la corresponent ordenança reguladora.

2.  Per aquells usos o activitats que pel nivell d’incidència sobre l’entorn i el mediambient no estiguin permesos en una determinada zona, els Serveis Tècnics Municipals podran determinar la seva admissió sempre que s’adoptin mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l’entorn fins als límits admissibles a la zona corresponent.

3.       Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin reduir el nivell d’incidència fins als límits màxims indicats en la corresponent ordenança reguladora, l’Administració acordarà el cessament o clausura de l’activitat.

Secció Tercera bis. Regulació particular de l'ús recreatiu
Article 111_bis.1. Situació de contigüitat en relació a l’ús d’habitatge

Existeix contigüitat entre l’establiment i l’habitatge quan l’establiment limita en qualsevol de les seves dependències per les parets laterals, pel sostre o pel paviment amb l’habitatge, o solars qualificats per a l’ús residencial.

Article 111_bis.2. Limitacions del recreatiu en contigüitat a l’ús d’habitatge.

Es prohibeix la implantació amb contigüitat amb l’habitatge dels establiments de tipus E, F, G, i H , llevat dels bars musicals i dels restaurants musicals.

 Cap de les activitats incloses en l’àmbit d’aquesta modificació, que s’instal·lin de nou, podrà tenir accés des d’espais comuns o privatius vinculats a l’ús d’habitatge.

Article 111_bis.3. Limitacions de distàncies dels recreatius en relació a l’ús d’habitatge.

S’afegeix un supòsit específic entre l’ús d’habitatge i els establiments de règim especial (ERE), pels quals es fixa una distància mínima de tres-cents (300)*metres, que podrà ampliar-se fins a 500 metres cas de no acreditar-se en llicència l’existència de mesures d’aïllament acústic suficients per garantir que no es produiran molèsties a les persones que resideixen a la proximitat de l’establiment.

 * El mètode de càlcul de distàncies mínimes s’establirà al Pla especial de l’ús recreatiu.

Article 111_bis.4 . Regulació de les condicions d’emplaçament en relació als usos protegits i recreatiu de joventut.

S’identifiquen els establiments d’ús recreatiu que, per les activitats que s’hi desenvolupen, es considera que han de mantenir-se allunyats dels usos que, per la naturalesa de la seva activitat, comportin l’assistència de menors d’edat. En aquest sentit s’estableix una distància mínima de :

classe H

Establiments amb ambientació musical on es realitzen activitats de naturalesa sexual

EMS

classe H

Establiments amb espectacles eròtics on es realitzen activitat de naturalesa sexual

EES

classe G

Jocs d'atzar

JOA

classe G

Sala de jocs

SJO

 

classe F

Establiment de règim especial

ERE

 

 En cas que l’ús protegit s’ubiqui en un edifici no exclusiu d’aquest ús o quan hi hagi diversos usos en un mateix recinte, local i/o edifici, aquest es considerarà, en tot cas, objecte de protecció a efectes de les distàncies previstes en el present article.

 * El mètode de càlcul de distàncies mínimes s’establirà al Pla especial de l’ús recreatiu. Mentre no s’aprovi definitivament aquest planejament derivat, els distàncies es calcularan mesurant la línia recta imaginària que va des del punt mig de la façana principal d’accés d’un i altre establiment, sense tenir en compte l’alçada de les edificacions.

 ** Excepcionalment, la llicència o l’autorització pot eximir del compliment d’aquest requisit si garanteix que el local roman tancat des d’una hora abans de l’obertura i fins a una hora després de la clausura i durant l’horari lectiu o d’ús dels serveis esmentats.

Article 111_bis.5 . Regulació de les condicions d’emplaçament dels usos recreatius de classe G

S’aplica la normativa vigent (actualment del Decret 37/2010) als establiments de tipus G, anomenats salons recreatius o salons de joc, que estableix que, en poblacions de menys de cent mil (100.000) habitants, no es pot procedir a la instal·lació ni al trasllat de salons recreatius ni de joc dins el radi de mil (1.000)* metres respecte d’altres salons del mateix tipus, sala de bingo o casino.

 En cas que, durant la vigència d’aquest planejament, la població del municipi superés el paràmetre dels 100.000 habitants, s’entendrà d’aplicació la corresponent distància establerta en el decret sectorial.

 

Jocs d'atzar

JOA

Sala de jocs

SJO

 

* El mètode de càlcul de distàncies mínimes s’establirà al Pla especial de l’ús recreatiu. Mentre no s’aprovi definitivament aquest planejament derivat, els distàncies es calcularan mesurant la línia recta imaginària que va des del punt mig de la façana principal d’accés d’un i altre establiment, sense tenir en compte l’alçada de les edificacions.

Secció Quarta. Regulació particular de l'ús d'aparcament
Article 112. Reserva d'espais públics per aparcaments

1.   Els Plans Parcials, en el Sòl Urbanitzable, i els Plans Especials, en el Sòl Urbà i No Urbanitzable, hauran de preveure sòl per a aparcaments, en funció dels usos i de l'edificabilitat, de manera que s'asseguri l'espai suficient determinat en aquest Pla General.

2.   L’aparcament és un ús admès en els espais qualificats de Sistema Viari – xarxa viària urbana, corresponent a les claus urbanístiques A.2, A.3 i A.4 i en els espais qualificats de Sistema d’Espais Lliures amb ús d’aparcament compatible, corresponent a la clau urbanística C.1.p.

3.   L’aparcament també és un ús admissible en situació de soterrani, sempre que s’ubiqui en el subsòl dels espais qualificats de Sistema Viari – xarxa viària urbana, corresponent a les claus urbanístiques A.2, A.3 i A.4, i en el subsòl dels espais qualificats de Sistema d’Espais lliures, corresponent a les claus urbanístiques C.1.a i C.1.ap. En situació soterrada també són admissibles els passos de connexió entre aparcaments veïns, públics i privats, així com la situació puntual dels seus accessos. En aquests casos es requerirà l’autorització de la corresponent concessió administrativa.

Article 113. Condicions generals sobre la reserva d'aparcaments en les edificacions
  1. En totes les edificacions de nova planta, en les reformes amb augment del nombre d'habitatges i en les ampliacions que suposin un increment de sostre o volum sobre el construït del cinquanta per cent; així com en les edificacions en que es prevegi transformar el seu ús preexistent a l’ús comercial, recreatiu, sanitari-assistencial o a centre de culte, i quesuposin un increment de les dotacions o reserva d’aparcament que els correspondria a l’ús existent; s'hauran de preveure en el projecte, com a requisit indispensable per a l'obtenció de la llicència, la reserva d'espai per a les places d'aparcament assenyalades en l'article següent, sens perjudici de la consideració de les exempcions especificades en l’article 116. La previsió de places d’aparcament s’ha d’efectuar a l’interior del mateix solar o edifici o en parcel·les adjacents del propi edifici. La superfície destinada a aparcament tindrà un mínim de 20 m² per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illots i voreres.
  2. Quan l'edifici es destini a més d'un ús dels expressats en l'article següent, el nombre mínim de places d'aparcament serà el resultat d'aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús. Si els usos no estan especificats en l'article següent s'aplicarà per analogia l'assenyalat en l'esmentat article.
  3. En les promocions unitàries d'habitatges unifamiliars en filera, en qualsevol de les zones d'aquest Pla General que sol·licitin la construcció de més de cinc habitatges, serà obligatòria la reserva de l'espai comú necessari per a les places d'aparcament que assenyala aquest Pla General. Aquest espai disposarà d'una entrada i sortida comuna per a totes les places d'aparcament, excepte quan la regulació específica de la zona prevegi una ordenació alternativa.
  4. Mitjançant Plans Especials que comprenguin un sector urbà significatiu i amb la suficient extensió, es podran ajustar les exigències d'aparcament als usos, edificis i carrers que conformin l'àmbit del Pla Especial, tot garantint els mínims determinats per aquest Pla General.
  5. Les condicions tècniques dels aparcaments venen regulades en l'ordenança de l’edificació vigent sobre aparcaments de la ciutat de Girona i en allò que estableixi la legislació sectorial vigent.
Article 114. Previsió mínima de places d'aparcament obligatòries

Aquest Pla General determina la necessitat de disposar d'un nombre mínim de places d'aparcament en funció dels usos i del sostre permesos en cada zona.

  1. Habitatges:
    1. En Sòl Urbà:
      • Una plaça per cada habitatge de superfície útil menor o igual a 120 m²
      • Dues places per a cada habitatge de superfície útil superior a 120 m².
    2. En Sòl Urbanitzable:
      • S'observarà allò que especifiqui el propi Pla Parcial amb un mínim d'una plaça i mitja per a cada 100 m² de sostre potencial.
  2. Hotels, residències i similars: Una plaça per a cada 8 habitacions, excepte quan la normativa sectorial d’aplicació en prevegi una dotació major.
  1. Comercial: La dotació de places d’aparcament s’ajustarà a les determinacions de la legislació sectorial d’equipaments comercials. En el supòsit que no s’inclogui en cap dels supòsits previstos per la legislació sectorial o no es defineixi el tipus d’establiment comercial, es preveurà com a mínim una plaça per a cada 50 m² o fracció de superfície construïda destinada a l’establiment comercial.
  2. Oficines i serveis: Una plaça per a cada 50 m² o fracció de superfície construïda, en edificis de nova construcció per a ús d’oficines i serveis. .
  3. Industrial: Una plaça per a cada 100 m² de superfície construïda en edificis fins a 1000 m². En edificis amb superfície superior, una plaça per a cada 200 m² de superfície construïda. Els tallers de reparació d’automòbils han de disposar d’una reserva addicional d’acord amb l’article 104.3.d.
  4. Magatzems i arxius: Una plaça per a cada 100 m² de superfície construïda en edificis fins a 1000 m². En edificis amb superfície superior, una plaça per a cada 200 m² de superfície construïda.
  5. Restauració i recreatiu:
    1. A les classes E, F, G i H si la superfície construïda del local és igual o superior a 100 m², els correspon una plaça per a cada 10 persones d’aforament. El càlcul de l’aforament s’haurà de justificar en el projecte d’edificació o relatiu a l’autorització de l’ús recreatiu conforme la legislació vigent de l’edificació.
    2. A les classes B, C i D una plaça per a cada 50 m² de superfície construïda.
    3. A la classe H caldrà augmentar la dotació per aforament a una plaça d’aparcament de cotxe per cada reservat.
  6. Dotacions cíviques i usos culturals:
    1. Teatres, auditoris, cinemes, centres de culte i similars: Quan l’aforament sigui superior a 60 persones, una plaça cada 15 localitats o fracció d'aquest mòdul. En els tanatoris caldrà preveure una plaça d’aparcament per a cada 50 m² de superfície destinada a espais públics.
    2. Biblioteques, museus, centres cívics, escoles universitàries, etc.: Una plaça per a cada 100 m² de superfície construïda en establiments de més de 1500 m² de superfície construïda.

               En edificis d’equipaments públics de titularitat pública o privada al      servei del barri s’exonerarà.

  1. Dotacions sanitàries i assistencials: Una plaça per a cada 10 llits o fracció d'aquest mòdul. Quan pel funcionament de l’ús o activitat no es requereixen llits es preveurà una plaça d’aparcament per cada 100 m² de superfície construïda. En edificis d’equipaments públics de titularitat pública o privada al servei del barri s’exonerarà.
  2. Instal·lacions esportives: Quan l’aforament sigui superior a 60 persones, una plaça per a cada 15 persones d'aforament o d'usuaris potencials o fracció d'aquest mòdul.
  3. Edificacions o espais sense ús determinat:
    1. En el supòsit que un projecte d'edificació no tingui un ús assignat concretament en les plantes baixes d'un edifici residencial, es preveurà genèricament una plaça d'aparcament per cada 60 m² construïts.
    2.  En les zones comercial i industrial les edificacions de nova planta sense determinació d’ús específic hauran de disposar del nombre de places d’aparcament corresponents a l’ús comercial o industrial, respectivament. Aquesta dotació de places d’aparcament haurà d’ajustar-se, en més o menys nombre, en el moment en què s’adeqüi la construcció prèviament executada a un altre ús específic o s’implanti una activitat determinada.
Article 115. De les llicències d'edificació amb relació als aparcaments
  1. No serà concedida llicència municipal per a la construcció dels edificis o instal·lacions compreses en l’article anterior, si no es compleixen les reserves d’espais per aparcaments ordenades en ells.
  2. Tampoc es concedirà llicència per elevar, ampliar, modificar o subdividir l’ús dels edificis o instal·lacions compreses en l’article anterior, sense que es compleixin les obligacions de reserva d’espai per aparcaments aplicables, si més no, limitades a la part a que representi l’elevació, ampliació modificació, excepte els casos previstos en el següent article.
Article 116. Causes d'exempció de les previsions d'aparcament

En cap cas s’entén que és causa d’exempció o reducció de les previsions d’aparcament, quan mitjançant la disposició d’algun local de la finca, apte per ser destinat a aparcament, com la planta baixa, el propietari en pot disposar en el moment de la concessió de la llicència.     

Les causes d’exempció pel nombre mínim de places d’aparcament no és d’aplicació en els edificis unifamiliars o aparellats, en els que cada habitatge disposarà d’una o dues places segons la seva superfície útil.

1. Causes dimensionals o tècniques:

a. Quan es justifiqui el projecte que per les característiques geomètriques de la parcel·la o per raons tècniques demostrables (per les característiques del subsòl) no és possible la ubicació d’un nombre mínim de 6 places.

La impossibilitat d’ubicació del nombre mínim de sis places en soterrani, no implica que aquesta dotació d’aparcament no es pugui ubicar en la planta baixa de l’edifici.

Quan per raons tècniques demostrades (aqüífers, mètodes d'excavació extraordinaris, apuntalaments de terres exagerats, etc.) no es pogués complir amb el nombre de places exigides, es podrà exonerar parcialment del compliment de les places exigibles, amb l’aportació de la corresponent justificació tècnica en el projecte objecte de llicència o autorització.

b. Quan de l'aplicació dels mòduls de l'article 114 l'exigència de places d'aparcament sigui menor a cinc places, s'exonerarà de l'obligació de reserva d'aparcament.

c. Quan el nombre màxim de places d'aparcament possibles per planta soterrani sigui inferior a deu places, només serà obligatòria la construcció de la primera planta soterrani.

d. Quan el front de parcel·la sigui inferior a 5,50 metres i aquesta no disposi de cap altra façana o accés.

e. Quan es tracti d’edificis catalogats o protegits i la ubicació d’espais d’aparcament no sigui compatible amb la conservació de l’edifici.

S’eximeix també de la reserva de places d’aparcament on existeixin restes arqueològiques que sigui obligatori conservar i que impedeixin la construcció de plantes soterrani.

f. Quan es tracti d’edificis inclosos a les zones amb les qualificacions urbanístiques de Zona de Ciutat Vella (clau 1.1) i Zona de protecció (clau 7).

g. Per a tots els casos, el límit de plantes soterrànies no sobrepassarà el de tres nivells o l’equivalent a nou metres, podent ampliar-se mitjançant la redacció d’un Pla Especial o altre planejament derivat on es justifiqui que no es produeixin perjudicis per a l’ús públic del subsòl. En qualsevol cas si amb els tres soterranis no s’arriba a assolir el nombre de places obligatòries, es podrà menysprear el sobrant d’aquestes places.

2. Causes tècniques per als usos específics:

a. Ús comercial:

Es podrà exonerar parcialment de la reserva mínima de places d’aparcament, d’acord amb el previst en la legislació sectorial d’equipaments comercials, quan es justifiqui que la situació de l’establiment sigui en zona residencial consolidada, quan es prevegi i es disposi de les condicions per a la millora de l’accessibilitat dels vianants i de connexió amb el transport públic, o bé es disposi de zones d’aparcament públic específiques (clau A4) adjacents a l’edifici.

b. Usos comercial, industrial, magatzem, i arxiu:

Excepcionalment, es podrà justificar per a l’autorització d’aquests usos, a través de la documentació tècnica del projecte, la previsió d’un nombre inferior d’aparcaments, quan per les característiques de l’activitat es prevegi espais amb presència nul·la o molt baixa de persones.

c. Ús recreatiu i religiós (centres de culte):

Quan aquests usos o activitats estiguin situats en zones industrials es podrà reduir parcialment el nombre de places previstes a la parcel·la, per un nombre equivalent de places situades al viari o espais públics d’aparcament (clau A.4), sempre que l’activitat no coincideixi en horari de funcionament amb l’activitat del sector industrial. Caldrà justificar en la memòria del projecte o autorització la corresponent justificació. La capacitat del viari o espai públic per a la ubicació de places d’aparcament es restringirà a un radi de 300 m. mesurats des del punt mig del front de carrer de la parcel·la on es situï l’accés principal.

3. Altres causes i consideracions:

a. Excepcionalment, es podran substituir total o parcialment les previsions d'espais per aparcament en el propi edifici, per una major previsió de places d'aparcament a l'exterior, quan el sector o l'àrea urbana, per les seves peculiaritats i funcions urbanes els ho permetés o ho exigís.    

b. En cas de construcció de nous aparcaments públics de caràcter col·lectiu es pot establir una zona d’influència. Dins d’aquesta zona d’influència es pot substituir l’obligació de realitzar la reserva de places per a l’adquisició d’una concessió pel mateix nombre de places a l’aparcament públic. En les edificacions situades dins la zona d’influència determinada no són d’aplicació cap de les condicions establertes d’exempció.

c. Excepcionalment es podran substituir total o parcialment les previsions d’espai d’aparcament en el propi edifici, per altres places d’aparcament existents en altres edificacions que corresponguin a l’escreix de càlcul relatius als usos que s’hi ubiquin, i estiguin situats en un entorn corresponent a un radi de 300 m. de la llicència sol·licitada, amidats des del punt mig del front de carrer de la parcel·la on es situï l’accés principal.

En aquest cas caldrà aportar la documentació justificativa pertinent en la petició de la llicència. La previsió de places d’aparcament situades en un altre edifici serà obligatòria mentre es mantingui l’ús sol·licitat i en el cas d’habitatges tindrà caràcter permanent.

d. En cap cas l'exempció de la necessitat de places d'aparcament es permetrà, si la causa que obliga a la previsió de major nombre de places d'aparcament, es produeix per una evident densificació del nombre d'habitatges a realitzar en la parcel·la, derivada d'una superfície construïda per habitatge molt reduïda i de l’aplicació de la densitat màxima d’habitatges permesa a la parcel·la.

Títol IV - Regulació dels sistemes
Capítol Primer - Disposicions generals dels sistemes
Article 117. Definició

1.  Els sistemes són aquell conjunt d'elements d'interès general que són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució alhora d'assolir els objectius del planejament referents a infrastructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d'espais lliures en general.

2.  El Pla General estableix les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada sistema.

Article 118. Tipus de sistemes

1.  Els sistemes generals són els elements d'ordenació urbana que configuren l'estructura general i orgànica del territori.

2.  Són sistemes locals o complementaris aquells que completen, a nivell de sector, l'estructura definida pels sistemes generals. La regulació dels sistemes locals es contempla en aquestes normes urbanístiques però la seva concreció es farà en el desenvolupament de cada sector.

3.  La distinció entre sistemes generals i sistemes locals fa referència al seu ordre i jerarquia en relació a l'ordenació urbanística, però no afecta al seu règim jurídic que és el mateix en ambdós casos.

4.  En els diferents sectors de desenvolupament delimitats en el Sòl Urbà, Sòl Urbanitzable i Sòl No Urbanitzable, s'identifiquen amb la corresponent clau alfanumèrica entre parèntesi (N) aquells sistemes que tenen caràcter indicatiu .

Les determinacions corresponents a la posició, tamany i destí d'aquests sistemes en Sòl Urbà es detalla en les corresponents fitxes normatives incloses en els d'aquest Pla General.

Les determinacions corresponents al Sòl Urbanitzable i Sòl No Urbanitzable s'estableixen en els articles corresponents d'aquestes Normes per a cada sector de desenvolupament.

5.   Es crea la clau de doble qualificació de transició per a la implantació d’ascensors en edificis on aquest cos ocupa espai qualificat com a sistema. Les claus seran C.1/1.4.a* - C.1/2.4.a* - A/1.4.a* - A/2.4.a*.   La primera qualificació (clau C.1 o clau A), a l’esquerra de la barra equival a la qualificació vigent del sòl, que es podrà transformar part d’aquest sòl en la segona qualificació  (clau 1.4.a* o 2.4.a*) en el moment que s’implementi l’ascensor.

Els sòls ocupats pels ascensors passaran a qualificar-se amb la clau 1.4.a*  o amb la clau 2.4.a*, en els quals només s’admetrà exclusivament els següents usos: nuclis d’escales i ascensors/replà de comunicació vertical per habitatges, i accés als nous nuclis d’ascensors.

El sòl inclòs dins aquesta doble qualificació que no sigui ocupat pels nous nuclis de comunicació vertical, en tant que no varia la seva condició, tampoc varia la seva qualificació i manté la qualificació vigent (clau C.1 o clau A).

Aquests àmbits es desenvoluparan mitjançant pla de millora urbana, només quan raons tècniques o econòmiques facin inviable qualsevol altra solució. En aquests plans s’estudiarà cas per cas la implantació dels nuclis de comunicació verticals i s’establiran les condicions de les claus 1.4.a*  i 2.4.a*.

En el quadre adjunt, s’indica l’ocupació màxima permesa en cada àmbit:

 

 

 

Clau transf. C.1/1.4.a* - C.1/2.4.a*

Ocupació màx sobre clau transf. C.1/1.4.a* - C.1/2.4.a*

Subàmbit

m2

m2

1

Fluvià, 1, 3 Barcelona, 159 Segre 2, 4, 6

1.524,00

16,20

2

Josep M. Prat i Roca, senars 1-25

1.123,68

21,00

3

Grup Girona per Girona, 4,5,6,7,8,9,10

2.430,92

60,00

4

Grup Sant Daniel

1.072,33

16,20

5

Grup Font de la Pólvora

1.948,25

10,40

 

 

 

123,80

 

Els sòls qualificats amb les claus 1.4.a* i 2.4.a*, que s’han desafectat de domini públic, en cas d’enderrocament dels habitatges actuals i posterior construcció de nous habitatges, retornaran a domini públic, qualificant-se amb la clau de sistema que tenien abans de la construcció de l’ascensor.

Article 119. Identificació dels sistemes

1.  Els sòls destinats per aquest Pla General a sistemes es classifiquen de la forma següent:

SISTEMA DE COMUNICACIONS

Sistema viari                                                                (Clau A)

Sistema ferroviari                                                         (Clau B)

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

Sistema de places, parcs i jardins                                   (Clau C)

Sistema hidrològic                                                         (Clau D)

SISTEMA D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS

Sistema d’equipaments comunitaris                                (Clau E)

Sistema d’infrastructures de serveis tècnics                     (Clau F)

Article 120. Titularitat i afectació del sòl destinat a sistemes

1. El sòl qualificat de sistema queda vinculat a aquesta destinació.

2. Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública tot i que podran ser de titularitat privada en els següents casos:

-    Quan ho determini aquest Pla General o planejament diferit que el desenvolupi.

-    Quan el sistema en qüestió estigui en funcionament abans de l'aprovació inicial del Pla i la seva titularitat i objectius siguin concordants amb les determinacions assenyalades per aquest Pla.

3. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en règim de concessió administrativa, o altre règim equivalent, d'acord amb el que preveu l'article següent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla.

Article 121. Desenvolupament del Pla respecte als sistemes
  1. El desenvolupament de les determinacions del Pla General sobre els sistemes es podrà fer mitjançant Plans Parcials dels sectors de sòl urbanitzable amb el que estiguin relacionats, o per mitjà d’un Pla Especial en qualsevol tipus de sòl.
  2. La regulació més detallada dels sistemes es podrà fer mitjançant Plans Especials temàtics (per exemple, el Pla Especial viari, el Pla Especial dels equipaments escolars…) o bé mitjançant Plans Especials d’àmbit territorial concret (per exemple, el Pla Especial d’una unitat de recorregut paisatgístic, el Pla Especial d’un Parc Agrícola…)
Article 122. Gestió i execució dels sistemes
  1. Per a la gestió i execució dels sistemes així com per la seva adquisició, es procedirà segons el règim urbanístic del sòl en que se situïn, d'acord amb el que es determina en el present article i altres concordants d'aquestes Normes i d'acord amb la legislació urbanística vigent.
  2. Els terrenys qualificats com a sistemes per aquest Pla General seran adquirits per l'Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent i d'acord amb aquest Pla General, o per expropiació forçosa.
  3. El cost d'adquisició d'aquests terrenys i l'execució dels sistemes podrà ser repercutit segons sigui procedent, entre els propietaris afectats del Sector de Planejament o Polígon o Unitat d'Actuació, o mitjançant la imposició de contribucions especials a aquells propietaris que resultin especialment beneficiats de la millora.
  4. En els sòls qualificats de sistemes d'equipaments comunitaris i serveis tècnics i parc agrícola, un cop siguin de titularitat pública podran atorgar-se concessions administratives o altre procediment anàleg per a la construcció i explotació d'aquests sistemes, en les condicions i el procediment legalment establerts, i d'acord amb les determinacions definides en aquesta Pla General.
  5. En el subsòl dels sòls destinats a sistemes d'equipaments comunitaris i de places, parcs i jardins urbans de titularitat pública on aquest Pla ho preveu expressament, podran atorgar-se concessions administratives per a la construcció i explotació d'aparcaments, en un màxim de 9 metres per sota de la rasant natural del terreny, en les condicions i procediment legalment establerts i d'acord amb les determinacions definides en aquest Pla.
  6. Independentment de la tramitació i aprovació d'aquells instruments de planejament i/o execució, que es requereixen per al desenvolupament i implantació dels sistemes, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se d'acord amb aquest Pla General en els sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes en qualsevol cas, i sense perjudici d'altres autoritzacions i/o procediments que es requereixin a l'obtenció de la corresponent llicència municipal.
Article 123. Valor urbanístic dels sistemes
  1. El valor urbanístic dels sistemes es determinarà d'acord amb els criteris fixats per la legislació urbanística vigent.
  2. El valor urbanístic que correspondrà als sistemes generals adscrits a un sector de planejament parcial serà l'aprofitament mig del sector acumulat a les zones edificables.
Article 124. Protecció dels sistemes
  1. Aquest Pla General delimita els espais lliures afectats a la protecció dels diferents sistemes, com a sòls que per la seva proximitat als sistemes i afectació derivada de la corresponent Legislació Sectorial, no poden ser edificats o tenen restringit el seu ús.
  2. Entre els diferents espais de Protecció de Sistemes, aquest Pla General contempla els següents:
    1. Protecció del Sistema Viari: S'estarà al que disposa aquest Pla General i la legislació Sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25/1988 de 29 de juliol de Carreteres de l'Estat i el seu Reglament, i la Llei 7/1993 de 30 de setembre de Carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.
    2. Protecció del Sistema Ferroviari: Les construccions, instal·lacions i usos que s'estableixen en els espais de Protecció del Sistema Ferroviari s'ajustaran a les limitacions i règim de protecció establert al Reial Decret 1211/1990 de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/1987 de 30 de juliol d'Ordenació dels Transports Terrestres i Legislació concordant en la matèria. Tot això sense perjudici del que preveu aquest Pla General.
    3. Protecció del Sistema Hidrològic (fonts i cursos d'aigua): S'estarà al que disposa aquest Pla General i la Llei 29/1985 de 2 d'agost d'Aigües i el Reglament del Dominio Público Hidráulico aprovat per R. Decret 849/1986 d'11 d'abril i legislació concordant en la matèria a més d'aquelles disposicions que l'Administració competent en la matèria dicti o reguli, per al seu desenvolupament.
    4. Protecció dels equipaments: S'estarà al que estableix aquest Pla General a cada cas, i concretament i pel que fa als cementiris, s'hauran de respectar les limitacions establertes a la legislació sectorial vigent, en concret el que s'assenyala en els Decrets núm. 42 de 16 de febrer de 1981 i núm. 250 de 7 de juliol de 1987, de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
    5. Protecció de les infrastructures tècniques: S'estarà al que disposa la legislació sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta el que s'estableix en el Reglament sobre la xarxa elèctrica d'alta tensió i regulacions concordants. En les infrastructures soterrades que creuen el territori no urbanitzat (canalitzacions de gas, portada d'aigües, etc.) s'estableix una franja de protecció de 2 m. a costat i costat de l'eix definit pel traçat soterrat de les mateixes.
    6.       Protecció del sistema aeroportuari.

      Les cotes corresponents a les línies de nivell de les superfícies limitadores de les Servituds Aeronàutiques que s’estableixen en el plànol de “Servituds Aeronàutiques” determinen les alçades (respecte al nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes, aerogeneradors incloses les seves pales, rètols,...) així com el gàlib de viari o via fèrria.

      La superfície compresa dins de la projecció ortogonal sobre el terreny de l’àrea de servituds aeronàutiques de l’aeroport de Girona, resta subjecte a una servitud de limitació d’activitats, a raó de la qual l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que s’emplacin en el seu interior i puguin suposar un perill per les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques. L’esmentada possibilitat s’estendrà als usos del sòl que s’autoritzin per la implantació o exercici de les esmentades activitats i comprendrà, entre d’altres:

      1. Les activitats que suposin o duguin associada la construcció d’obstacles de tal condició que puguin induir turbulències.
      2. L’ús de llums, inclosos projectors o emissors l`ser que puguin crear perills o induir a confusió o error.
      3. Les activitats que impliquin l’ús de superfícies grans i molt reflectants que puguin generar enlluernament.
      4. Les actuacions que puguin estimular l’activitat de la fauna en l’entorn de la zona de moviments de l’aeròdrom.
      5. Les actuacions que donin lloc a la implantació o funcionament de fonts de radiació no visible o la presència d’objectes fixes o mòbils que puguin interferir el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància aeronàutiques o afectar-los negativament.
      6. Les activitats que facilitin o duguin associada la implantació o funcionament d’instal·lacions que produeixin fum, boira o qualsevol altre fenomen que suposi un risc per les aeronaus.
      7. L’ús de mitjans de propulsió o sosteniment aeris per la realització d’activitats esportives o de qualsevol altre tipus.

        Qualsevol emissor radioelèctric o altre tipus de dispositiu que pogués donar lloc a radiacions electromagnètiques pertorbadores del funcionament habitual de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, malgrat que no vulnerin les superfícies limitadores d’obstacles, requeriran al corresponent autorització d’acord amb les previsions de l’article 16 del D 584/72 de servituds aeronàutiques.

        Les servituds aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de propietat a raó de la funció social que desenvolupen, pel que la resolució que a aquests efectes s’evacuessin només podrà generar algun dret a indemnització quan afecti drets ja patrimonialitzats.

        L’execució de qualsevol construcció, instal·lació (pals, antenes, aerogeneradors –incloses les pales-, mitjans necessaris per la construcció (incloses les grues de construcció i similars)) o plantació requerirà acord favorable previ de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), d’acord amb els articles 30 i 31 del Decret 584/72 modificat per Reial Decret 297/2013.

  3. En qualsevol cas, la legislació sectorial a que es fa menció concreta en cadascun dels apartats anteriors, ha d'entendre's aplicable en tant sigui vigent i s'entendrà substituïda en el seu cas, per la legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l'anterior
  4. Els espais de protecció de sistemes podrà ser utilitzat per al pas d'infrastructures i vials, sempre i quan no es contradigui amb les condicions de l'espai que protegeix.
  5. No podran autoritzar-se en aquests espais, edificacions o instal·lacions que no estiguin directament relacionades amb el respectiu sistema al que es refereix la protecció.
Capítol Segon - Sistema de comunicació
Secció Primera. Disposicions generals
Article 125. Definició

1.  El sistema de comunicacions inclou aquells sistemes que conformen la xarxa de comunicacions del territori.

2.  Els sòls destinats per aquest Pla General asistema de comunicacions s'inclouen en una de les següents categories:

- Sistema viari                                                                     Clau A
- Sistema ferroviari                                                              Clau B

Article 126. Regulació

Aquest Pla estableix les determinacions generals del sistema de comunicacions corresponents a cadascuna de les categories definides a l'article anterior, sense perjudici de l'aplicació del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial que afecti a aquests sistemes

Secció Segona. Sistema viari (Clau A)
Article 127. Definició

1.  Comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària destinats a la vialitat i l'aparcament, que han de permetre la connexió entre els diferents sectors del territori i garantir un nivell d'accessibilitat i de mobilitat adequat dins el terme municipal.

2.  S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau A.

Article 128. Tipus de vies

1.  De conformitat amb la classificació que estableix el Pla formen part del sistema viari:

1.  La xarxa viària territorial. Clau A.1

Formada per aquelles vies que tenen com a funció principal la de connectar la ciutat de Girona amb la resta del territori i que són el conjunt d'autopistes, vies segregades i carreteres fora del sòl urbà i urbanitzable que creuen el terme municipal.

La xarxa bàsica territorial es troba grafiada en els plànols de la sèrie 1 a E:1/10.000

2.  La xarxa viària urbana. Claus A.2, A.3 i A.4.

La funció de la xarxa viària urbana és la de relacionar i comunicar les diferents àrees urbanes del municipi

a.  Xarxa viària urbana, Clau A.2, destinada a garantir l’accessibilitat rodada a les edificacions i la connectivitat dels diferents teixits que formen la ciutat.

b.  Xarxa viària peatonal, Clau A.3, destinada a reforçar l’estructura central de cada barri i alhora ordenar la connexió peatonal entre ells i amb la xarxa d’espais lliures i equipaments locals i de caràcter general.

c.  Àrea d’aparcament, Clau A.4, complementaris del sistema viari per a millorar el dèficit actual existent i que també afecten el subsòl de la ciutat.

3.  La xarxa de camins rurals. Claus A.5.

És aquella formada pels camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no urbanitzat i la seva comunicació amb el teixit urbà. Format per aquells recorreguts que, donades les seves especials condicions de traçat i/o la posició estratègica dins el territori faciliten l'accessibilitat al sòl no urbanitzat, constituint una nova alternativa pel passeig i el lleure del ciutadà.

Article 129. Titularitat

El sòl qualificat de sistema viari, tant general com local serà de titularitat pública.

Article 130. Règim general

1.  En l'obtenció, projecció, finançament, construcció, ús, explotació i conservació de la xarxa viària s'observarà allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent, segons que es tracti de vies estatals, provincials, autonòmiques o municipals.

2.  Les condicions que regulen l'entorn de la xarxa viària es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l'entorn de cada tipus de via pública, com també per  les corresponents disposicions urbanístiques o especials.

3.  Els Plans Especials, Estudis de Detall o Projectes d'Urbanització que s'elaborin per a l'execució o condicionament i millora de la xarxa viària podran precisar i adequar les alineacions i rasants d'aquesta xarxa viària a la topografia i altres característiques geogràfiques del terreny. així com a les característiques de l'edificació i els àmbits que conformen, sense disminuir-ne la superfície establerta pel Pla.

4.  En el sòl urbanitzable els Plans Parcials ajustaran la xarxa viària necessària pel seu desenvolupament d'acord amb les que són determinacions fonamentals del traçat dels plànols. Els Plans Parcials no podran disminuir en cap cas la superfície de la xarxa viària que disposa aquest Pla General i concretament la que resulta de l'aplicació de les determinacions fonamentals per a cada sector de planejament i dels percentatges mínims de cessió que s'assignen per al sistema viari.

5.  En sòl no urbanitzable s'estarà al que s'estableix al capítol segon del títol setè d'aquestes normes, i al que determinin els Plans especials que s'elaborin en desenvolupament d'aquest Pla General

6.  Quan el que es projecti sigui una nova via de la xarxa bàsica territorial situada en sòl no urbanitzable, serà preceptiva la redacció i l’aprovació d’un Pla Especial d’ordenació viària.

Article 131. Condicions d'ús

1.  Xarxa viària territorial

1.  Ús dominant: comunicacions. Bàsicament trànsit rodat intermunicipal.

2.  Usos compatibles: serveis tècnics vinculats al viari i de suport al transport rodat.

2.  Xarxa viària urbana. Claus A.2, A.3 i A.4.

1.  Ús dominant: comunicacions. Trànsit rodat, peatonal i aparcament.

2.  Usos compatibles: aparcament, serveis tècnics vinculats al viari, i serveis d’emergència tipus heliport.

-    Pel que fa als carrers peatonals, clau A.3, caldrà redactar els corresponents Projectes d’Urbanització per tal de redefinir l’ús de la caixa viària adjudicada, establint també les condicions específiques per a les edificacions que li donen front, per tal d’afavorir el caràcter de carrer destinat prioritàriament al trànsit peatonal tot i permetre la circulació de vehicles respecte a la qual caldrà establir les condicions de trànsit.

En aquests eixos de caràcter cívic es restringiran aquelles activitats que comportin una major densitat del vehicles a la via pública com són els pàrkings col·lectius, rentat de vehicles, tallers i magatzems.

L'Ajuntament podrà acordar l'ús preferent de vianants en determinades vies de la xarxa urbana, amb limitacions a l'ús de vehicles, tant de manera singular com a través de l'execució del planejament o redactant l'instrument de planejament o projectual necessari.

Genèricament l'àrea del nucli central de la ciutat es considerarà àrea de restricció de pas de vehicles. Aquesta àrea coincideix en bona part amb aquells carrers ja actualment peatonals.

3.  Xarxa viària rural. Claus A.5.

1.  Ús dominant: comunicacions. Viari i trànsit de vianants.

2.  Usos compatibles: aparcament i espais lliures.

-    L’administració competent decidirà sobre les condicions generals d’ús dels diferents camins i en particular sobre la restricció del trànsit de vehicles per aquells camins que tenen unes condicions d’especial interès paisatgístic.

-    Els camins rurals hauran de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats. Els Plans Especials que es desenvolupin en el sòl no urbanitzable, determinaran i concretaran la jerarquia i les característiques específiques dels camins rurals en atenció a la seva funció.

Article 132. Protecció del sistema viari

1.       El conjunt d'autopistes, vies segregades i carreteres situades fora del sòl urbà i urbanitzable que formen la xarxa viària territorial, estaran sotmeses, d'acord amb la legislació sectorial vigent (Llei 7/1993 de 30 de setembre, de Carreteres de Catalunya i Ley 25/1988 de 27 de juliol i Real Decreto 1812/1994 de 2 de setembre) al següent règim de protecció:

a. Zona d'afectació

En la zona d'afectació; de 100 metres des de l’aresta exterior de l’explanació en les autopistes i vies preferents, de 50 metres en la xarxa bàsica i 30 metres la resta de carreteres; només s'admetran els usos que siguin compatibles amb la seguretat vial i només es podran fer obres d'enjardinament o viàries.

b. Línia d'edificació

Situada a 50 metres de l’aresta exterior de la calçada per autopistes i vies preferents i a 25 metres per a la resta de carreteres, entre aquesta i el vial estarà prohibida la construcció de qualsevol tipus d'obra nova, reconstrucció o ampliació, a excepció d’aquelles que resulten imprescindibles per a la conservació i manteniment de les carreteres.

c. Zona de servitud

Situada a una distància de 25 metres per autopistes, autovies i vies preferents, i de 8 metres per la resta de carreteres, mesurats des de l’aresta exterior de l’explanació.

d. Zona de domini públic

Situada a una distància de 8 metres per autopistes, autovies i vies preferents, i, de 3 metres per la resta de carreteres, mesurats des de l’aresta exterior de l’explanació.

 2.  Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària.

Article 133. Publicitat

1.  La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les prescripcions establertes a la legislació vigent i a prèvia llicència municipal.

2.  En qualsevol cas queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la xarxa viària territorial i la xarxa viària rural d'acord amb la legislació sectorial vigent (art. 74 i 75 del R.D. 1073/1977, de 8 de febrer pel que s’aprova el Reglament General de Carreteres i art. 32 de la Llei 7/1993, de 20 de setembre, de Carreteres de Catalunya).

Article 134. Estudi d'Impacte Ambiental

Qualsevol projecte d'obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, inclosa dins la xarxa bàsica territorial, haurà d'anar acompanyat del corresponent estudi d'impacte ambiental que valori l'impacte ecològic i paisatgístic i defineixi les intervencions necessàries per a paliar-ne els efectes d'acord amb la legislació sectorial vigent.

Secció Tercera. Sistema ferroviari (Clau B)
Article 135. Definició

El sistema ferroviari el formen aquells terrenys ocupats o reservats per a les línies de ferrocarril i les activitats directament o indirectament relacionades amb aquesta activitat com són les estacions i baixadors, els serveis complementaris i els tallers de neteja i reparació.

S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau B.

Article 136. Titularitat

El sòl qualificat de sistema ferroviari, tant general com local serà de titularitat pública.

Article 137. Règim general

1.  L'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació de la xarxa ferroviària es regularà per allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent.

2.  Les condicions que regulen l'entorn de les vies fèrries es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l'entorn de les vies fèrries, com també per a les corresponents disposicions urbanístiques o especials.

Article 138. Condicions d'ús

1.  Ús dominant: Comunicacions. Ferroviari

2.  Usos compatibles: S'admeten com a usos compatibles l'ús d'aparcament i aquells que un Pla Especial pugui establir com a usos vinculats directament amb la funció ferroviària. Tanmateix quan la infrastructura ferroviària passa elevada, les superfícies afectades sota aquesta, resulten compatibles amb el sistema d’espais lliures, equipaments i vialitat.

Article 139. Protecció del sistema ferroviari

1.  Les construccions, les edificacions, les instal·lacions, com també els usos que s'estableixin dins el sistema ferroviari i els seus àmbits de limitacions a la propietat, estaran subjectes al règim de protecció establert per la Llei 39/2003 de 17 de novembre del sector Ferroviari i el seu Reglament aprovat pel RD 2387/2004 de 30 de desembre vigents, en la que es delimita:

 - La zona de domini públic que comprèn els terrenys ocupats per la explanació de la línia ferroviària i una franja de terrenys de 8 metres a banda i banda, mesurada en horitzontal i perpendicularment a l’eix de la línia des de les arestes exteriors de l’explanació. No obstant, en sòl qualificat com urbà consolidat pel planejament urbanístic, aquesta distància es redueix a 5 metres.

- La zona de protecció constituïda per les franges de terreny situades a ambdós costats de la línia ferroviària i delimitades, interiorment per la zona de domini públic i, exteriorment, per unes línies paral·leles a l’eix de la línia que delimita aquesta i situades a 70 metres de l’aresta exterior de la explanació més pròxima. En sòl qualificat com urbà consolidat pel planejament urbanístic aquesta distància es redueix a 8 metres.

- Les línies límit d’edificació se situen a 50 metres de l’aresta exterior de la plataforma, mesurades horitzontalment a partir d’aquesta aresta. No obstant, i en virtut de l’Ordre ministerial FOM/2230/2005 de 6 de juliol (BOE 12 de juliol), en els trams de les línies que discorrin per zones urbanes i sempre que ho permeti el planejament urbanístic corresponent, aquesta distància es redueix amb caràcter general a 20 metres.

En el sòl classificat com a sòl urbà consolidat pel corresponent planejament urbanístic, les distàncies establertes als paràgrafs anteriors per la protecció de la infraestructura ferroviària seran de cinc metres per a la zona de domini públic i de vuit metres per a la de protecció, comptats en tots dos cassos des de les arestes exteriors de la explanació.

El ministeri de Foment i ADIF, en l’àmbit de les seves respectives competències, d’acord amb l’establert a la LSF, RSF i legislació que hi concorri, podran reduir les distàncies assenyalades.

2. El planejament derivat, els projectes i obres tindran en compte les limitacions a la propietat i el régim de protecció al ferrocarril citat a l'apartat anterior, que suposa que:

- En les zones de Domini públic i de protecció, per executar qualsevol tipus de obres o instal·lacions fixes o provisionals, canviar-ne el destí o el tipus d’activitat, i plantar o tallar arbres, es requereix la prèvia autorització de l’ADIF

- En els terrenys situats fins a la línia límit d’edificació, queda prohibit qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació,exceptuant les que resultin necessàries per a la conservació i manteniment de les edificacions existents, per les que també es requerirà la prèvia autorització de l’ADIF.

3. Qualsevol actuació que es realitzi en els àmbits de limitacions a la propietat definits al punt 1, estarà subjecte a les disposicions de la legislació estatal, autonòmica i local en matèria de sorolls i vibracions, tant en el que es refereix a les línies ferroviàries actuals com a les futures obres a realitzar per a l’execució del soterrament i no comportaran per al ferrocarril, ni per a l’empresa explotadora ferroviària, cap càrrega i, en cap cas, suposarà afectació a la correcta explotació ferroviària o a l’execució de les obres de soterrament.

 

4. En el moment que s’aprovi, definitivament, la proposta del nou traçat de ferrocarril de la línia d’Alta Velocitat i la del traçat de RENFE, s’haurà de redactar un Pla de Millora Urbana de tots els terrenys qualificats de Sistema Ferroviari (Clau B), incloent els espais del sòl que ocupa l’actual estació, així com les superfícies colindants afectades, de manera que es pugui projectar i construir un sistema que permeti la intermodelitat entre el transport, els equipaments i altres dotacions per a la ciutat.

Capítol Tercer - Sistema d'espais lliures
Secció Primera. Disposicions generals
Article 140. Definició

1.  El sistema d'espais lliures del terme municipal de Girona comprèn aquells sòls que estructuren una xarxa d'espais forestals, agrícoles, zones verdes, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes, per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones urbanitzades de la ciutat. Així mateix inclou dins del sistema d'espais lliures, el sistema Hidrològic (rieres i torrents).

2.  El sistema d'espais lliures ordena els espais de lleure i esbarjo dels ciutadans, alhora que determina la imatge final de la ciutat i del seu entorn no urbanitzat.

3.  L'ús global d'aquest sistema és l'ús d'espais lliures.

Article 141. Funcions

1.  El sistema d'espais lliures definit en aquest Pla General garanteix les funcions següents:

a.  Funció mediambiental. Com a espais oberts estratègics dins dels continguts urbanitzats, aquests espais, definits pels seus valors ambientals i paisatgístics, garanteixen a diferents nivells (municipal, comarcal, metropolità) la vinculació entre els corredors ecològics del territori.

b.  Funció cultural. Definida pel caràcter de patrimoni històric i pedagògic respecte a la intervenció de l'home en la transformació i la utilització dels recursos naturals i la intervenció urbanística per a la determinació de la imatge final de la ciutat i del seu entorn rural.

c.  Funció d'esplai i lleure. Definida pels elements de relació social i d'utilització d'aquests sòls per part dels ciutadans com a espais d'esplai, lleure i expansió.

2.  Les diferents Administracions Públiques intervindran activament per tal de preservar, regenerar i promocionar aquests espais i garantir les seves funcions.

Article 142. Tipus d'espais lliures

Els sòls destinats per aquest Pla General a sistema d'espais lliures en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable s'inclouen en una de les següents categories:

-    Sistema de places, parcs i jardins urbans           (Clau C.1)

-    Sistema de boscos                                            (Clau C.2)

-    Sistema de parcs ecològico-paisatgístics             (Clau C.3)

-    Sistema de parcs agrícoles                                 (Clau C.4)

-    Sistema de parc fluvial i deveses                        (Clau C.5)

-    Sistema hidrològic                                             (Clau D)

Article 143. Regulació

Aquest Pla estableix les determinacions generals del sistema d'espais lliures, sense perjudici del que estableix de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a aquest sistema.

Secció Segona. Sistema de places, parcs i jardins urbans (Clau C.1)
Article 144. Definició

Comprèn els parcs, jardins, places i tot l'espai verd públic situat en sòl urbà o urbanitzable la funció principal del qual és el descans i l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans.

Article 145. Tipus de places, parcs i jardins urbans

Aquest Pla General inclou dues categories, a part de la genèrica identificada amb la Clau C.1

- Verd amb aprofitament del subsòl. Són aquells espais qualificats de sistema de places, parcs i jardins urbans dins l'àmbit del qual es permet l'aprofitament del subsòl.

Quan l’ús del subsòl és el d’aparcament, en els plànols d'ordenació del sòl urbà s’identifica  amb la clau C.1.a per l’aparcament públic i clau C.1.ap per aquell verd amb aprofitament del subsòl on la titularitat de l'aparcament soterrat pot ser pública o privada.

Quan la titularitat i l’ús del subsòl pugui ser privat i diferent al d’aparcament s’haurà de definir en normativa i identificar en els plànols d’ordenació amb la clau específica del tipus C.1-X, on la grafia darrera el guió identifica les condicions del subsòl.

El destí dels subsòl d’altres usos s’haurà de fer d’acord a allò establert en l’article 35.2 de Compatibilitat entres sistemes urbanístics públics i qualificacions d’aprofitament privat del Decret legislatiu 1/2010, Text refós de la Llei d’urbanisme, modificada per la Llei 3/2012.

- Espai lliure amb ús d’aparcament compatible. Són aquells espais qualificats de sistema de places, parcs i jardins urbans, en els quals s’ha de compatibilitzar l’ús d’aparcament amb la protecció dels espais.S’identifica amb la clau C.1.p en els plànols d’ordenació del sòl urbà.

- Espai lliure de conservació. Són aquells espais qualificats de sistema de places, parcs i jardins urbans, en els quals s'ha de garantir el manteniment de la majoria de la massa boscosa existent. S'identifiquen amb la clau C.1.b en els plànols d'ordenació del sòl urbà.

Article 146. Titularitat

1. El sòl qualificat com a places, parcs i jardins urbans serà de titularitat pública.

2. Es podrà admetre dissociació de domini entre el sòl i subsòl que quedarà degudament senyalitzat en el plànol de qualificació. Aquesta dissociació no s'admetrà als espais identificats amb la Clau C.1.b.

3. El subsòl del sòl qualificat amb la clau C.1.a serà de titularitat pública, amb l'explotació pública o privada mitjançant concessió administrativa.

4. El subsòl del sòl qualificat amb la clau C.1.ap pot ser de titularitat privada o pública.

5. En la resta de casos de sòl qualificat com a places, parcs i jardins urbans, amb aprofitament del subsòl de titularitat privada o pública i ús diferent al d’aparcament, es redactarà un planejament derivat que haurà de definir les condicions d’ús, rasants, servituds i obligacions de manteniment.

Article 147. Règim general

En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs urbans, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Parcial o Pla Especial.

Article 148. Condicions d'ús

1.  Ús dominant: lleure

2.  Usos compatibles:

3. Als espais identificats amb la Clau C.1.b, , s’admeten els usos compatibles d’acord amb l’apartat 2 sempre i quan siguin activitats compatibles amb els objectius del parc i complementàries de l’ús d’esbarjo i lleure, i de protecció i promoció de la natura i el medi ambient i resti garantida la protecció dels valors a preservar.

 

Article 149. Condicions de l'ordenació i l'edificació

1.  S'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l'ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.

2.  No s'admet cap tipus d'edificació excepte instal·lacions d'ús públic per a la pràctica esportiva i accessòries de jocs i esbarjo, culturals, educatives i de restauració, amb una ocupació total màxima que no ultrapassi el cinc per cent (5%) de la superfície de la plaça, parc o jardí urbà amb un màxim absolut de 4.500 m2.

Les noves edificacions seran de planta baixa.

No es permetran edificacions en aquelles àrees sensibles per la seva pendent, coberta forestal o proximitat del sistema hidrològic.

El projecte d’edificació haurà d’incorporar la delimitació del sistema C.1 afectat. L’àrea afectada no podrà ser físicament discontínua ni contenir estrangulaments marcats.

Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni limitaran els recorreguts interns a través dels parcs.

3.  En el cas que es projecti un aparcament soterrani caldrà garantir l'enjardinament i l'arborització d'aquests espais i els drenatges adequats.

4.  Es permet l'accés a les edificacions d'ús privat i a d'altres sistemes a través d'aquests sòls qualificats de parcs i jardins urbans sempre que es defineixin zones de pas i accés a les edificacions al corresponent projecte d'urbanització ordenant-les convenientment per aquesta utilització.

5. L’àrea de C.1. provinent del sector Accés Nord procedirà a completar la vegetació amb espècies autòctones. Tanmateix es preveu un camí de sorra, amb una urbanització adequada al tipus d’entorn més natural, que amb caràcter de trànsit restringit restableixi l’accés preexistent a una parcel·la fora de l’àmbit d’actuació.

6. Als espais identificats amb la Clau C.1.b, l’ordenació dels mateixos si es superen els paràmetres establerts en la regulació d’aquest article, caldrà la tramitació de Plans especials que podran establir entre les determinacions generals següents:

- Les mesures adequades per a fomentar un millor gaudiment d’aquests espais per part de tota la població.

- Les determinacions que contemplin els serveis i les infraestructures que requereixi l'ordenació del parc, tal com accés rodat, aparcament de vehicles, l’abastament d’aigua i energia elèctrica i la correcta evacuació i tractament de les aigües residuals.

- Les condicions de repoblació forestal per tal de no malmetre les espècies forestals existents i millorar la qualitat d’aquests terrenys.

- Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

- Establir els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

Secció Tercera. Sistema de boscos (Clau C.2)
Article 150. Definició

Comprèn les àrees boscoses pròximes a l’àrea urbana, que formen la corona boscosa periurbana, situades en relleus topogràfics morfològicament importants, que garanteixen la protecció ambiental de l’àrea urbana, la incorporació d’uns espais naturals a la ciutat i configuren la corona verda de la ciutat. L’administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.

Article 151. Titularitat

1.  El sòls qualificat com a Boscos podrà ser de titularitat pública o privada.

2.  La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant els planejaments especials que els desenvolupi, els quals actuaran com a títol legitimador de l’expropiació.

3.  Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

Article 152. Règim general

1.  En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs agrícoles, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.

2.  Seran aplicables supletòriament els preceptes que regulen la zona de valor forestal (clau 9), restringint els usos admesos al forestal.

3.  Tanmateix, en tot allò que li sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts per la legislació sectorial vigent.

Article 153. Condicions d'ús
  1. Ús dominant: forestal.
  2. Usos compatibles: pecuari semiïntensiu, lleure i cultural sempre i quan siguin activitats compatibles amb els objectius del parc i complementàries de l’ús d’esbarjo i lleure, i de protecció i promoció de la natura i el medi ambient.
  3. Mitjançant un Pla Especial d'iniciativa pública es podran determinar altres usos compatibles vinculats amb l'ús dominant agrícola o restringir en determinades àrees els usos compatibles admesos pel Pla General.
Article 154. Ordenació mitjançant Pla Especial

1.  Per a l'ordenació del sistema de boscos s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre les determinacions generals següents:

Secció Quarta. Sistema de parcs ecològico-paisatgístic (Clau C.3)
Article 155. Definició

Comprèn els sòls que per les seves característiques de situació geogràfica i pels seus valors ecològics, arqueològics paisatgístics o ambientals, han d'ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d'assegurar la seva conservació, regeneració i millora. Amb l'objectiu de garantir i potenciar la seva funció d'espais oberts a l'entorn de la ciutat.

Article 156. Titularitat

1.  El sòls qualificats com a Parc ecològico-paisatgístic podran ser de titularitat pública o privada.

2.  La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

3.  Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

Article 157. Règim general

En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.

Article 158. Condicions d'ús
  1. Ús dominant: les activitats orientades a la protecció d’espais no edificats que tenen determinades característiques mediambientals i paisatgístiques.
  2. Usos compatibles: lleure, agrícola, forestal i pecuari semiïntensiu.
Article 159. Ordenació mitjançant Pla Especial

1.  Per a l'ordenació més detallada dels parcs ecològico-paisatgístics s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre d'altres les determinacions generals següents:

-    La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.

-    Les condicions de repoblació forestal per tal de no malmetre les espècies forestals existents i millorar la qualitat d'aquests terrenys.

-    Mesures per a la prevenció d'incendis.

-    Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

-    S'establiran els instruments de gestió necessaris per a garantir les funcions del Parc.

-    La xarxa de camins públics.

Secció Cinquena. Sistema de parc agrícola (Clau C.4)
Article 160. Definició

Comprèn els sòls aptes per a l'explotació agrícola propers a l'àrea urbana, respecte dels quals l'Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l'ús agrari.

Article 161. Titularitat

1.  El sòl qualificat com a Parc Agrícola podrà ser de titularitat pública o privada.

2.  La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

3.  Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

Article 162. Règim general

1.  En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs agrícoles, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.

2.  Seran aplicables supletòriament els preceptes que regulen la zona de valor agrícola (clau 8), restringint els usos admesos a l'ús agrícola.

3.  Tanmateix, en tot allò que li sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts per la legislació sectorial vigent (Legislació agrària comunitària, estatal i autonòmica).

Article 163. Condicions d'ús
  1. Ús dominant: agrícola.
  2. Usos compatibles: pecuari semiïntensiu, lleure i cultural sempre que estiguin vinculats estrictament amb les activitats agràries que defineixen les funcions d’aquests Parcs.
  3. Mitjançant un Pla Especial d'iniciativa pública es podran determinar altres usos compatibles vinculats amb l'ús dominant agrícola o restringir en determinades àrees els usos compatibles admesos pel Pla General.
Article 164. Ordenació mitjançant Pla Especial

1.  Per a l'ordenació dels parcs agrícoles s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre les determinacions generals següents:

-    La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.

-    Les mesures adequades per a fomentar la millora tecnològica de les explotacions agràries, com també de les activitats educatives, cíviques i culturals compatibles.

-    Les determinacions que contemplin els serveis i les infrastructures que requereixi l'ordenació del parc.

-    Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

-    S'establiran els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

-    Determinar la inclusió com a habitatges rurals, els habitatges existents que tinguin una vinculació directa amb l'ús dominant del Parc.

Secció Sisena. Sistema de parc fluvial i deveses (Clau C.5)
Article 165. Definició

Comprèn aquells terrenys del sistema fluvial situats a la vora dels rius, rieres i torrents que pels seu paper de corredor biològic, l’elevada biodiversitat i els valors paisatgístics o ambientals han de ser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora. Amb l’objectiu de garantir i potenciar la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat.

Article 166. Tipus de sistema de parc fluvial i deveses

Aquest Pla General inclou dues categories, apart de la genèrica identificada amb la Clau C.5

-    Un sistema de parc fluvial on s’admet, l’ús extractiu i que s’identifica amb la clau C.5.a.

-    Un sistema de parc fluvial on s’admet l’ús esportiu escolar que s’identifica amb la clau C.5.b.

Article 167. Titularitat

1.  El sòls qualificat com a parc fluvial podran ser de titularitat pública o privada.

2.  La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

3.  Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

Article 168. Règim general

En l'obtenció, finançament, ús i conservació del sistema de deveses, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Parcial o Pla Especial.

Article 169. Condicions d'ús

1.   Ús dominant: lleure.

2.   Usos compatibles:

- Aquells usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions d'esbarjo, lleure i repòs dels veïns, tal com cultural o esportiu.

- Pecuari semiïntensiu.

- A l’àmbit identificat amb la clau C.5.a s’admet l’ús extractiu prèvia tramitació d’un Pla Especial que delimiti les àrees on s’hi permetin les activitats extractives. El Pla Especial haurà de justificar el compliment dels requisits que condicionen aquesta activitat i haurà de preveure l’elaboració d’un programa de Restauració on es determinin les actuacions a realitzar per a la regeneració del parc fluvial i deveses i del paisatge.

- A l’àmbit identificat amb la clau C.5.b s’admet l’ús esportiu a l’aire lliure prèvia tramitació d’un Pla Especial que reguli l’ocupació del sòl mitjançant un estudi paisatgístic que serveixi de pauta per a concretar l’ubicació de les pistes esportives, impedint talussos i murs de contenció d’una altura superior a 1,50 m i garanteixi la no afectació de l’arbrat conservant i protegint les actuals característiques de la devesa. L’espai destinat a pistes esportives, tindrà una superfície màxima del 25% de l’àmbit i la situació de les pistes evitarà el tallat d’arbres. Els tancaments han de ser transparents, queden expressament prohibits els tancaments massissos.

Article 170. Condicions de l'ordenació i l'edificació

1.  S'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l'ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.

2.  No s'admet cap tipus d'edificació excepte instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva i accessòries de jocs i esbarjo, que no ultrapassin el cinc per cent (5%) de la superfície de la devesa i les edificacions annexes a aquestes instal·lacions no ultrapassaran en cap cas l’ocupació màxima del dos per cent (2%) de la superfície de las devesa en servei en el moment en que hom les projecti.

Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni limitaran els recorreguts interns a través dels parcs.

Article 171. Ordenació mitjançant Pla Especial

1.  Per a l'ordenació de les deveses s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre les determinacions generals següents:

-    La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.

-    Les mesures adequades per a fer compatible l’entorn natural que cal respectar, potenciar i protegir amb el caràcter de parc metropolità.

-    Les determinacions que contemplin els serveis i les infrastructures que requereixi l'ordenació del parc.

-    Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

-    S'establiran els àmbits i els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

3.  Els sòls inclosos dins l’àmbit del Pla Especial de Protecció del Ter els serà d’aplicació les determinacions d’aquest Pla.

Secció Setena. Sistema hidrològic (Clau D)
Article 172. Definició

Comprèn el sistema hidrològic el conjunt compost per rieres, torrents i fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.

Article 173. Titularitat

El sòl qualificat com a sistema hidrològic serà de titularitat pública.

Article 174. Règim general

Aquest Pla General contempla el Sistema Hidrològic dins del sistema d’espais lliure únicament per les seves característiques físiques i geogràfiques. En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús i la conservació de les instal·lacions d’ordenació dels torrents i rieres s’observarà allò que disposen aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant Planejament Especial, sense perjudici del que determinin aquelles altres administracions amb competències sobre aquesta matèria.

Article 175. Condicions d'ús

Ús dominant: lleure. Usos compatibles: els necessaris per acomplir amb la funció d’adequar els traçats i els marges així com aquells per a dur a terme canalitzacions oportunes.

Article 176. Condicions de l'ordenació

1.  Els espais adscrits a aquest Sistema no són edificables, excepció feta de les instal·lacions al servei del Sistema corresponent.

2.  S’estableix una zona de protecció de cinc metres d’ample des del marge superior de la canalització del curs d’aigua que serà exclusivament per a ús públic

3.  De forma expressa es prohibeixen els moviments de terres i les desforestacions de marges. Amb caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els torrents i rieres, així com les seves condicions per la seva regeneració i millora.

4.  L'abocament o conduccions de residus industrials o pecuaris es realitzarà de forma controlada amb la corresponent depuradora i conduccions de forma subterrània assegurant la netedat i continuïtat de les condicions naturals i assegurant la no contaminació de les capes freàtiques.

5.  Les Administracions públiques competents per raó de la mateixa, establiran les mesures d'intervenció adequades per a la realització dels projectes de sanejament i de canalització de rieres seguint els objectius i les funcions de regeneració i recuperació dels traçats naturals tot permetent el pas de vianants i el pas restringit de vehicles en aquells casos en que aquest Pla ho preveu expressament o s'estimi pertinent.

6.  Les rases que es realitzin per la conducció de l'aigua, vinculades a l'activitat agrícola o forestal, no formaran part del sistema hidrològic, no obstant, en la seva execució es garantirà el sistema natural del recorregut de les escorrenties d'aigua, de forma que les actuals conques de les rieres o els torrents, no es vegin afectades significativament pel possibles canvis de superfície de recepció.

Capítol Quart - Sistema d'equipaments i serveis tècnics
Secció Primera. Disposicions generals
Article 177. Definició

1.  Comprèn aquest capítol la regulació dels sistemes d'equipaments comunitaris i de serveis tècnics, en tant que es tracta de sòls destinats a instal·lar dotacions d'interès públic i social necessaris en funció de les característiques demogràfiques i socio-econòmiques de la població.

2.  Els sòls que aquest Pla destina a sistema d'equipaments i serveis tècnics, s'inclouen en una de les categories següents:

-    Sistema d'equipaments comunitaris                   Clau E

-    Sistema d'infrastructures de serveis tècnics        Clau F

Secció Segona. Sistema d'equipaments comunitaris (Clau E)
Article 178. Definició i tipus
  1. El sistema d'equipaments comunitaris inclou els sòls que es destinen a usos públics col·lectius o comunitaris i a dotacions d'interès públic o social al servei directe dels ciutadans.
  2. Es diferencien els següents tipus d’equipament:
Article 179. Titularitat
  1. En sòls que el present Pla General o planejament que el desenvolupi qualifica com a sistema d'equipaments comunitaris amb un ús assignat, tant generals com locals, seran de titularitat pública.
  2. No obstant el que s'estableix al punt primer d'aquest article, els equipaments privats existents abans de l'entrada en vigor d'aquest Pla General, siguin generals o locals, conservaran la seva titularitat privada sempre i quan puguin acreditar que venen realitzant la seva activitat privada conforme a l'ús dominant pel qual aquest Pla General ha qualificat el sòl o l'edificació, abans de la data esmentada.
  3. La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l'equipament, i dels objectius d'aquest Pla.* (sentència Bambini)
Article 180. Règim general

En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels equipaments s'observarà allò que disposen aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant Planejament Especial.

Article 181. Condicions d'ús

1.    Usos dominants:

-          A l’àmbit identificat amb la clau E.d, l’ús dominant és el docent: llars d’infants, escoles, instituts, escoles d’educació especial, centres universitaris, etc.

-          A l’àmbit identificat amb la clau E.c, els usos dominants són els culturals i els religiosos: centres cívics i socials, biblioteques, arxius, museus, centres religiosos, temples, convents, monestirs, etc.

-          A l’àmbit identificat amb la clau E.s, els usos dominants són el sanitari i l’assistencial: centres sanitaris, clíniques, hospitals, centres assistencials, geriàtrics, residències col·lectives, etc.

-          A l’àmbit identificat amb la clau E.a, els usos dominants corresponen a centres o edificis destinats a serveis administratius de tot tipus.

-          A l’àmbit identificat amb la clau E.e, l’ús dominant és l’esportiu: camps de futbol, atletisme, pistes poliesportives cobertes i descobertes, pistes de tenis, etc.

-          Serà necessària la redacció d'un Pla Especial d'assignació d'usos, en aquelles parcel·les que no tinguin un ús concret o no assignat en el moment de l'aprovació definitiva d'aquest Pla General o que es vulgui modificar l'ús existent o assignat actualment, ja siguin de titularitat pública o privada. Aquesta condició serà d'obligat compliment excepte quan l'assignació d'un ús concret es realitzi sobre equipaments que siguin de titularitat pública i escala de barri.

El Pla Especial justificarà l'ús assignat en funció de la disponibilitat potencial segons planejament, de terrenys destinats a equipaments, de la idoneïtat de la localització i de les necessitats i/o cobertura del servei al que es destinarà l'equipament esmentat. Altrament en el Pla Especial es determinaran les condicions bàsiques de l'ordenació i l'edificació a les que s'haurà d'ajustar la nova edificació d'acord amb els paràmetres definits en l'article anterior.

2.  Usos compatibles: aquells directament vinculats amb l'ús dominant i amb la funció concreta de l'equipament. En aquest sentit, el Pla General, reconeix com a compatibles els usos existents en els equipaments en el moment de l'aprovació inicial i que estiguin d'acord amb la definició anterior d'aquest mateix apartat.

-    S'admet l'ús d'habitatge unifamiliar de manera excepcional la finalitat del qual sigui el servei de vigilància o manteniment de la instal·lació.

Article 182. Condicions de l'ordenació i l'edificació

1. L'edificació en àrees qualificades de sistema d'equipaments, s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l'organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambientals del lloc.

2. L'edificabilitat màxima serà:

-      En zones que provenen de l'execució d'un Pla Parcial o Especial serà segons el coeficient d'edificabilitat de 1m2st/m2sòl i una ocupació màxima de l’edificació del 70%, excepte les indicades en aquestes normes o que un Pla Especial d'Equipaments posterior permeti redistribuir, en un àmbit definit, l'edificabilitat segons tipus de parcel·la i usos previstos. Els espais lliures d’edificació es preservaran com a tal.

Equipaments amb edificabilitat màxima específica d'acord amb el Pla especial urbanístic per l'ordenació de volums dels equipaments públics i criteris d'adequació i restauració del sistema de parc fluvial i deveses de la Creueta o document que el refongui:

       - Ed1 PE de La Creueta:             9.103,27 m2 st

       - Ed2 PE de La Creueta:           21.000,00 m2 st

-      En els altres casos, en sòl urbà serà el de la zona colindant 

-      En zones de sòl no urbanitzable serà la que el Pla Especial determini en funció de l'equipament d'interès social.

3. En els casos en que els usos i l'edificabilitat estiguin definits, es redactarà un Estudi de Detall que justifiqui l'edificabilitat, defineixi la volumetria de la implantació, els accessos i aparcaments previstos, l'adequació del tractament de façanes, la coberta respecte l'entorn i el tractament dels espais lliures d'edificació que seran enjardinats.

4. Ordenació específica: Equipament docent habitatges universitaris (MPGOU_19bis)

Ordenació específica del sistema E.d habitatges universitaris:

L’ús dominant del subsistema E.d habitatges universitaris és el docent. En el cas de l’ús docent universitari, es podrà admetre directament vinculat a aquest i com a ús compatible l’ús d’habitatge universitari de lloguer. Els paràmetres específics de l’ordenació són:

 

Condicions de l’edificació de les parcel·les qualificades d’E.d habitatges universitaris:

Ocupació màxima:                                  30 % de la parcel·la, amb un 10 % addicional en soterrani o aparcament en superfície.

ARM i núm. Plantes:                               B+3= 13,30 m

 

Punt d’aplicació de l’ARM                      segons art. 90 de les normes urbanístiques del TR del PGOU de Girona

 

Edificabilitat màxima:                              1 m2 st/m2 sòl

Nombre màxim habitatges:                     70 hab

 

Espai lliure d’edificació:                         serà obligatòriament enjardinat.

 

Aparcament:                                           s’haurà de preveure un mínim d’una plaça per cada 2 habitatges, que en cas de situar-se en superfície, computaran a efectes d’ocupació.

 

Ordenació:                                              Un projecte unitari concretarà a la llicència la configuració arquitectònica definitiva. Amb l’objectiu de minimitzar l’impacte sobre les edificacions del c. Riera Palagret aquesta ordenació acumularà sostre a la part de la parcel·la més baixa i allunyada d’aquestes. En aquest cas es podrà admetre allà una alçada de B+4 (16,30 m) i a la resta B+3 i B+2 (13,30 m i 10,30 m). En cap cas es superarà ni l’edificabilitat, ni el nombre màxim d’habitatges ni  l’ocupació del 30 % de la parcel·la, amb un 10 % addicional en soterrani o aparcament en superfície.

En l’àmbit de la MPGOU 19bis i per l’ús d’habitatge universitari de lloguer no serà d’aplicació el Capítol 1 “Habitatges” del Títol II “Condicions higièniques i d’accés als edificis” del text refós de les ordenances d’edificació del municipi, sinó que se sotmetrà a les determinacions del decret d’habitabilitat autonòmic dictat per la Generalitat de Catalunya, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

L’ordenació final de les edificacions ha de donar compliment a la secció SI 5 del Document Bàsic SI Seguretat en cas d’incendi del Codi Tècnic d’Edificació. A tal efecte el projecte permetrà la continuïtat del carrer Estudi General de Girona fins el vial previst en l’equipament esportiu.

 

Titularitat.

Els nous equipaments universitaris d’ús docent inclosos en l’àmbit d’aquesta modificació seran de titularitat pública.

5. Ordenació específica: Equipament docent sector Devesa (MPGOU_30)

Condicions de l’edificació:

Edificabilitat màxima:                              1,00 m2st/m2s

 

Ocupació màx:                                        70 %

 

Alçada reguladora màxima :                    B+1

 

Posició de l’edificació:                           la planta B+1 s’enretirarà un mínim de 10 metres del límit sud de la parcel·la

 

6. Ordenació específica: Equipament Docent Montessori-Palau (MPGOU_34)

 

Condicions d’ús

Als usos ja admesos per la qualificació d’E.d s’hi inclou a més, el de la implantació dels accessos al sòl no urbanitzable.

Condicions d’ordenació

 

Secció Tercera. Sistema d'infrastructures de serveis tècnics (Clau F)
Article 183. Definició

1.       El sistema d'infrastructures i serveis tècnics comprèn les instal·lacions i tota classe d’activitats que realitza l’administració, subjecte generalment a activitats classificades i destinades a la prestació de serveis amb qualsevol forma de gestió.

2.       S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau F.

Article 184. Titularitat

El sòl destinat a sistema d'infrastructures de serveis tècnics podrà ser de titularitat pública o privada.

Article 185. Règim general

1.  En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels serveis tècnics s'observarà allò establert en aquestes Normes en els Plans Especials que es desenvolupin i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.

2.  Les condicions que regulen l'entorn dels serveis tècnics es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent, com també per a les corresponents disposicions urbanístiques i especials dels plans que desenvolupin algun dels sectors on s'ubiquen.

3.  Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans definits, es podrà qualificar de sistema d'infrastructures el sòl necessari seguint el que es disposa l'article 29.2 i 3 del DL 1/90. El Pla Especial que caldrà redactar vetllarà pel manteniment de les condicions ambientals i d'impacte paisatgístic del sector afectat i haurà d’anar acompanyat d’estudis d’impacte ambiental on s’avaluïn les solucions menys lesives a l’impacte ambiental i paisatgístic que afectin.

Article 186. Condicions d'ús

1.       Usos dominants: instal.lacions i els espais reservats pels serveis d’abastament d’aigües, evacuació i depuració d’aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d’energia elèctrica i la xarxa d’abastament, centres de producció o transformació de gas i la seva xarxa de distribució, central i galeries de la xarxa de telecomunicació , parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores, de tractament de residus sòlids, deixalleria i altres  possibles serveis de caràcter afí. Inclou altres serveis públics vinculats al viari i de suport al transport rodat com són els serveis ITV, les bàscules, etc. Inclou també els següents serveis comunitaris: cementiris, tanatoris i crematoris, desballestament de vehicles abandonats a la via pública, instal.lacions d’abastaments (escorxadors, mercats, benzineres,...) i també els serveis de seguretat (extinció d’incendis, protecció civil, presó, ...), així com qualsevol altre servei de caràcter públic i de competència municipal i supramunicipal.

2.       Usos compatibles: aquells estrictament vinculats amb les instal·lacions de cadascun dels serveis que es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades a la legislació tècnica corresponent.

-    S'admet l'ús d'habitatge unifamiliar de manera excepcional la finalitat del qual sigui el servei de vigilància o manteniment de la instal·lació.

Article 187. Condicions de l'ordenació i l'edificació

Les condicions d‘ordenació i d’edificació pel sistema d’infrastructures de serveis tècnics seran les següents:

-    El tipus d’ordenació serà el de volumetria específica amb un índex d’edificabilitat neta d’1,00 m2st/m2s.

-    Quan es situïn en illes d’edificació contínua s’ordenaran segons alineació de carrer i la seva edificabilitat es disposarà segons l’ordenació general de l’illa.

-    Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es sistematitzaran com a espais lliures enjardinats.

-    L'espai de protecció de les infrastructures i en particular de les línies aèries i subterrànies compliran la legislació sobre la matèria i la normativa particular. Aquest espai serà no edificable.

-    En sòl urbà i urbanitzable totes les línies seran subterrànies, el cost de llur soterrament anirà a càrrec del sector o de la unitat d’actuació on estigui inclòs.

Títol V - Regulació del sòl urbà
Capítol Primer - Disposicions generals del sòl urbà
Article 188. Definició

1.   El Pla General classifica com a sòl urbà, aquell que per la seva situació en àrees consolidades per la urbanització i edificació mereix aquella classificació. El sòl urbà comprèn aquells sols ja consolidats per l'edificació i dotats de tots els serveis urbanístics.

2.   En el cas de sòls que hagin adquirit la condició d'urbans per execució d'un Pla Parcial, la classificació com a urbà no deslliura els propietaris afectats del total compliment de les obligacions derivades del Pla Parcial.

Article 189. Delimitació

1. Els límits del sòl urbà, zones i subzones, sistemes i Unitats d’Actuació pel posterior desenvolupament, així com l’ordenació detallada d’aquest sòl s’especifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.

2. Cada unitat de zona porta l'indicador alfanumèric o clau que, d'acord amb les categories que s'estableixen, la defineix i n'estableix les condicions de parcel·lació, edificació i ús.

3. Complementàriament a la definició de les zones que es realitza en el Títol V sobre Qualificació del sòl, per l'execució i el desenvolupament del sòl urbà s'assenyalen i delimiten Unitats d'Actuació, Plans de Millora Urbana i Plans Especials. Les condicions d'ordenació i gestió de les esmentades Unitats d'Actuació i Plans de Millora Urbana es detallen en els annexes normatius que s'adjunten a la present normativa. Les determinacions dels Plans Especials es detallen en els articles següents.

Article 189bis. Pla especial del Parc de la Devesa

1. Àmbit: 

El seu àmbit és el delimitat als plànols i correspon al Parc de la Devesa i els espais que el relacionen amb els espais fluvials que hi llinden i a la connexió amb la ciutat.

En relació als espais fluvials, l’àmbit incorpora el passeig permietral del riu Ter entre l’aiguabarreig amb el riu Guell i el riu Onyar, així com la vora del riu Onyar fins l’estrep del pont del ferrocarril.

En relació a la ciutat, l’àmbit incorpora els accessos al Parc des del carrer Caterina Albert, des de la Rotonda de la Devesa , des de la Rotonda del Rellotge, aixi com els carrers que donen façana com son el Passeig de la Devesa i bona part del carrer Güell.

La superfície total de l’àmbit és de 416.273,99 m2

 

2. Objectius: 

 

 

 

3. Condicions d’ordenació, edificació i us 

 

4. Condicions de gestió:

Aquest Pla Especial que serà de promoció pública, establirà el sistema d’actuació , així com les etapes d’execució corresponents.

 

Article 190. Regulació del sòl urbà

1.   El sòl urbà delimitat per aquest Pla es regularà per les determinacions que s'estableixen en aquestes Normes i annexes Normatius, per les determinacions que estableixin als corresponents Plans de Millora que desenvolupin cada sector i per les ordenances de regulació de l'edificació i usos detallats.

2.   Les cessions gratuïtes i obligatòries en actuacions poligonals en sòl urbà es determinaran en la corresponent regulació de cada àmbit o sector i, tindran l'extensió que disposa l'article 120 del D.L. 1/90.

Article 189bis_1. Pla Especial del Parc de la Devesa

1. Àmbit:

El seu àmbit és el delimitat als plànols i correspon al Parc de la Devesa i els espais que el relacionen amb els espais fluvials que hi  llinden i a la connexió amb la ciutat.

En relació als espais fluvials, l’àmbit incorpora el passeig permietral  del riu Ter entre l’aiguabarreig amb el riu Guell i el riu Onyar, així com la vora del riu Onyar fins l’estrep del pont del ferrocarril.

En relació a la ciutat, l’àmbit incorpora els accessos al Parc des del carrer Caterina Albert, des de la Rotonda de la Devesa , des de la Rotonda del Rellotge, aixi com els carrers que donen façana com son el  Passeig de la Devesa i bona part del carrer Güell.

La superfície total de l’àmbit és de 416.273,99 m2

2. Objectius:

Restauració d’aquesta àrea donada la seva importància patrimonial

Restauració d’aquesta zona com a parc urbà

Recuperació d’aquest àmbit donada la seva importància ecològica-paisatgística

3. Condicions d’ordenació, edificació i us:

4. Condicions de gestió:

Aquest Pla Especial que serà de promoció pública, establirà el sistema d’actuació , així com les etapes d’execució corresponents.

 

Article 189bis_2. Pla Especial Xalet Tarrús

L'ordenació de la parcel·la és la grafiada al plànol d'ordenació de la MPGOU-35. Els paràmetres bàsics específics es transcriuen a continuació:

 

Capítol Segon - Regulació detallada de les zones de sòl urbà
Article 191. Definició

El Pla General estableix, pel que fa a la qualificació del sòl, la divisió del sòl susceptible d’aprofitament privat en zones generals, zones i subzones.

Article 192. Delimitació

En els plànols d’ordenació (escala 1/2.000) es delimiten les corresponents zones i subzones de sòl urbà i les àrees a desenvolupar pel planejament especial.

Article 193. Zones generals

Es defineixen les zones generals en funció de dos components, la forma i l’ús global:

a.        La forma: s’entén a partir del tipus de relació que s’estableix entre l’edificació i l’espai lliure que genera a través de la configuració de carrers i/o places, o a través de la configuració d’espais oberts.

b.        L’ús global s’entén a partir de la dominància entre l’ús residencial, terciari i/o industrial.

Article 194. Zones i subzones

Es defineixen les zones i subzones de sòl urbà, en funció de la regulació específica per cada teixit, de les diferents intensitats, i dels diferents usos dominants i/o compatibles.

Article 195. Identificació de les zones

Les zones generals i les zones i les subzones de sòl urbà que fixa aquest Pla General són les següents:

  1. Residencials:
    1. Zona general residencial que configura carrers (Clau 1)
      • Zona de ciutat vella                                                                       (Clau 1.1)
      • Zona d’eixample                                                                            (Clau 1.2)
      • Zona d’edificació en filera                                                               (Clau 1.3)
      • Zona d’edificació oberta                                                                  (Clau 1.4)
    2. Zona general residencial amb espais oberts (Clau 2)
      • Zona d’edificació suburbana                                                             (Clau 2.1)
      • Zona de ciutat jardí amb parcel·la petita                                            (Clau 2.2)
      • Zona de ciutat jardí amb parcel·la gran                                             (Clau 2.3)
      • Zona d’edificació amb volumetria vinculant                                        (Clau 2.4)
      • Zona d’edificació amb volumetria flexible                                           (Clau 2.5)
  2. Terciari:
  3. Industrial:
  4. De remodelació:
  5.  De protecció:
    • Zona de protecció  (Clau 7)
Article 196. Regulació

1.   El sòl urbà delimitat per aquest Pla es regularà per les determinacions generals i específiques que s’estableixen en aquestes Normes, per les determinacions dels corresponents Plans Especials que desenvolupin cada àrea i per les ordenances de regulació de l’edificació i usos pormenoritzats.

2.   Quan les condicions bàsiques de l’ordenació de l’edificació establertes per a cada zona o subzona es determini la seva aplicació directa, s’entendrà que els preceptes d’aquestes Normes s’apliquen directament, sense necessitat de planejament de desenvolupament.

Article 197. Paràmetres bàsics i complementaris
  1. En la regulació concreta de cada zona s’estableixen els diferents paràmetres i condicions que li són d’aplicació, definits en el Títol III, remetent-se algun d’ells als plànols d’ordenació a escala 1/2.000.
  2. Tindran caràcter de bàsic els paràmetres que tinguin una relació directa amb:
  3. La resta de paràmetres i condicions que no es consideren bàsics tenen la condició de complementaris.
  4. Els paràmetres bàsics s’hauran de modificar mitjançant la modificació puntual de les Normes d’aquest Pla General. Els paràmetres complementaris podran ser modificats amb la tramitació d'un Pla de Millora Urbana d’acord amb els articles 70 del DLEG 1/2010 text refós de la LUC i el 90 del D 305/2006 reglament de la LUC.
  5. En casos degudaemnt jsutificats i mitjançant un Pla de Millora Urbana d'ordenació volumètrica, es podran admetre variacions d'una planta, per sobre o per sota, partint dels paràmetres establerts pel planejament. En cap cas aquest PMU podrà alterar els altres paràmetres bàsics de la parcel·la, ni suposar una singularitat que alteri les condicions volumètriques de l'entorn immediat, ni distorsionar la percepció dels envolvents que conformen l'espai públic.

 

Capítol Tercer - Regulació detallada de la zona general residencial que configura carrers (Clau 1)
Secció 0. Conceptes generals
Article 198. Definició

Comprèn els sòls destinats a ser ocupats per l’ús residencial amb una forta barreja d’usos compatibles. L’edificació es situa de manera contínua, configurant carrers i places.

L’ús global d’aquesta zona general és l’ús residencial.

Article 199. Zones

Formen part d’aquesta zona general les zones següents:

- Zona de ciutat vella

Clau 1.1

- Zona d’eixample

Clau 1.2

- Zona d’edificació en filera

Clau 1.3

- Zona d’edificació oberta

Clau 1.4

Secció Primera. Zona de ciutat vella. Clau 1.1
Article 200. Zona de ciutat vella. Clau 1.1.
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sectors de compartició tradicional de la terra en els nuclis rurals, donant lloc a casa de cos amb eixida per a horts i corral, i coberta amb graner. Aquest tipus urbà al llarg dels camins i carrers, configura el típic creixement fins a finals del segle XIX. Està constituït per un teixit urbà majoritàriament de parcel·la estreta, ocupada per habitatges unifamiliars. La regulació del Pla contribueix a conservar aquestes característiques.

El tipus d’ordenació és d’alineació a vial.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

La única subzona que diferencia el present Pla General és la següent:

- Sector històric de Pedret , Pont Major i Sta. Eugènia

Clau 1.1.a

Les parcel·les amb la clau 1.1.a formen part de conjunts històrics que fan referència a les cases entre mitgeres del s.XVI-XVII, encara que també es poden trobar restes del s.XII en algun sector. Aquests conjunts tenen un gran interès històric pel seu procés urbà i segueixen un model tipològic que dóna caràcter unitari al carrer, amb un gran valor paisatgístic. Estan subjectes a una protecció individualitzada encaminada a la conservació.

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

No s’admet l’agrupació de parcel·les llevat del cas que l’objecte de l’agregació sigui una parcel·la amb un front inferior a 6,5m

Parcel·la mínima

art. 55

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

6,5 m.

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

 

Edif. màx. de la parcel·la

art. 65

És la que resulta d’aplicar els paràmetres corresponents a la profunditat edificable, nombre màxim de plantes i pati d’illa

Ocupació màxima

art. 66

Segons profunditat edificable i tipus de pati d’illa

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment ajardinat.

 

Adaptació topogràfica i mov.   de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà sobre l’alineació de carrer o vial

Planta baixa

art. 70

L’alçada de la planta baixa coincidirà amb l’existent de l’edifici a protegir.

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

L’alçada lliure de la planta pis s’ajustarà a l’existent de l’edifici a protegir.

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

És obligatòria la coberta inclinada de dos vessants i de teula àrab vella de reposició o d’acabat similar. El pendent de la coberta serà variable entre 25% i 30%, perpendicular a les línies de la façana i amb caraner centrat entre els dos ràfecs oposats.

Excepcionalment es podrà mantenir la coberta plana en els edificis que la tinguin d’acord amb les característiques de les seves tipologies urbanes o aquells petits cossos d'edificació que per raó de composició arquitectònica ho justifiquin.

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

Es prohibeixen amb les següents excepcions:

S’admeten els cossos sortints oberts que no sobresurtin més de vint centímetres (0,20m) en carrers d’amplada igual o menor a sis coma cinquanta metres (6,50m) i quaranta-cinc centímetres (0,45m) en carrers de major amplada. Les llosanes dels balcons seran de pedra o de formigó abuixardat, paral·lels a la façana i els costats ortogonals a la mateixa i de canto motllurat d’amplada compresa entre 10 i 15 cm. La barana serà de tipus de barres verticals de ferro, de secció quadrada o rodona inferior als 2x2 cm, separats un mínim de 10 cm i màxim de 13 cm.

Elements sortints

art. 78

S’admeten únicament motllures, guardapols i encoixinats amb una volada màxima de 15 cm, integrats a la composició general de la façana.

Ventilació i il·luminació

art. 79

S’admeten claraboies integrades al pendent del teulat sense superar el 4% de la superfície del teulat.

En les actuacions de renovació de cobertes es podran mantenir les xemeneies i ventilacions existents, a excepció d’aquelles de fibrociment, material plàstic o formigó prefabricat. Les de nova construcció seran amb forma i material conforme amb la tipologia original.

Composició de façana

art. 80

Les façanes respectaran les cornises i ràfecs existents. En cas de renovació de coberta aquest nivell podrà variar 25 cm per sobre o per sota a fi d’evitar una coincidència de nivell amb el ràfec veí.

Les façanes es conservaran de conformitat amb la seva tipologia original. Les noves façanes es projectaran de forma similar a les existents, conservant la seva tipologia, amb una composició vertical dels forats arquitectònics. En cap cas, l’amplada dels balcons superarà 1,30 m.

L’acabat exterior serà únic per tota la façana permetent-se només en la planta baixa una variació respecte a la resta; en aquest cas serà de pedra de Girona o similar en textura i color.

Totes les façanes aniran estucades o pintades d’acord amb la carta de colors que defineix el Pla Especial del Barri Vell. En cap cas es permetrà el repicat d’arrebossats de les façanes per deixar vista l’obra de pedra o rajol.

Les obertures aniran emmarcades amb carreus de pedra, amb estuc o pintats conformes amb la seva tipologia.

En general, la resta d’elements de la façana com fusteria, reixes, persianes de corda o llibrets i altres tancaments es complementaran adequadament al color de la façana, tot seguint la carta de colors del Pla Especial del Barri Vell.

Els baixants seran de de planxa metàl·lica o de ferro. En la planta baixa i fins a 2 metres d’alçada serà obligat el ferro.

Els tancaments seran únics per a tota la façana i aniran amb finestres o balconeres de dues fulles de fusta pintada.

Les persianes seran de fusta de corda o llibret pintada d’acord la composició general de la façana

Es prohibeix qualsevol tipus de marquesina i rètols comercials com banderoles, tanques publicitàries que sobrevolin del pla de façana.

La retolació comercial anirà incorporada dins de les obertures pròpies de l’edifici i separada del pla de façana un mínim de 10 cm. Els materials i colors dels rètols s’adaptaran a la carta de colors del Pla Especial del Barri Vell. No s’admeten rètols amb neons vistos des de l’exterior.

Es podran col·locar tendals de color cru o similar sense publicitat i incorporats dins del forat arquitectònic.

Tanques

art. 81

 

Alineació de l’edificació

art. 82

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Alçada reguladora referida a carrer

art. 83

Es prendrà com a referència l’alçada del conjunt del carrer

Punt d’aplicació de l’AR

art. 84

 

Nombre màxim de plantes referit a carrer

art. 85

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Planta baixa referida a carrer

art. 86

 

Profunditat edificable

art. 87

Coincidirà amb l’existent d’acord amb la protecció i valor tipològic de l’edificació existent. En cap cas podrà superar els paràmetres que determina la seva qualificació urbanística. En cas de substitució de l’edificació existent la profunditat màxima serà de 16 metres.

Pati d’illa i espais lliures d’edificació

art. 88

 

 

Condicions específiques de la subzona 1.1.a:

La intervenció en l’edificació existent preservarà la protecció ambiental donat el valor arquitectònic o ambiental. Atès les característiques de la façana o tipologia estructural de les edificacions no es podran enderrocar. Excepcionalment, prèvia tramitació d’un informe o dictamen tècnic que justifiqui la impossibilitat de la seva restauració i restabliment al seu estat originari, es podran enderrocar els edificis per a la seva reconstrucció immediata d’acord amb les condicions d’edificació de ciutat vella.

  1. CONDICIONS D’ÚS:

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Dominant

 

Sanitari:

Compatible (5)

Hab. plurifamiliar:

Compatible (Densitat hab.)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (1)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Compatible (2) (10)

 

Recreatiu:

Compatible (6)

Comerç gran: (GEC)

Compatible (2) (10)

 

Restauració:

Compatible (7)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible (8)

Oficines i serveis:

Compatible (3)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (4)

 

Aparcament:

Compatible (9)

Estació de servei

Incompatible

 

 

 

(Densitat habitatges):

La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 90 m² de superfície construïda destinada a ús residencial.

En les parcel·les amb un front a carrer inferior a 5,20 metres de façana només s’hi admetrà 1 habitatge. L’agrupació de parcel·les no podrà suposar un increment del nombre d’habitatges que correspondrien a les parcel·les inicials per separat.

OBSERVACIONS:

(1)

S’admet a les plantes baixes dels habitatges plurifamiliars, i en les àrees d’habitatges unifamiliars en només locals fins a 250 m².

(2)

Només s’admeten en edificis exclusius.

(3)

S’admet només fins el 50% de la superfície construïda.

(4)

Són compatibles les indústries de categoria primera en situació 2-a, 2-b i 2-c, i les indústries de segona categoria en situació segona, permetent-se en particular, instal·lacions de menys de nou treballadors. No s’admeten noves instal·lacions de servei i tallers de reparació de vehicles ni l’ampliació dels existents, amb limitacions segons l’accés i la proximitat d’usos públics.

(5)

S’admeten amb les següents condicions:

-Les incloses en el grup 1.1 (clíniques, hospitals sanitaris i similars).

-Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars) en els locals de superfície útil <150m², i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici.

-Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) en els locals de superfície útil <150m².

(6)

Únicament s’admeten les manifestacions comunitàries de lleure o activitats similars no compreses en l’ús dels establiments de classe E, F ni G. Pel que fa a l’ús d’establiments de classe E,F i G s’admeten els usos consolidats, però no s’admet cap tipus d’ampliació ni la implantació de nous usos.

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(7)

No s’admet la implantació de nous usos i s’admeten els usos consolidats. A la zona de Santa Eugènia i el Pont Major, s’admet la classe D (restaurants).

(8)

S’admet únicament en planta baixa o en edifici exclusiu.

(9)

S’admet únicament en planta baixa i plantes soterrani.

(10)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS).

  1. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Secció Segona. Eixample
Article 201. Zona d’eixample. Clau 1.2.

1.  DEFINICIÓ:

Recull els eixamples urbans i suburbans històrics, on prengué lloc l’extensió urbana de finals de segle XIX i primera meitat del XX fins la generalització del vehicle privat i sobre els que s’han produït el pes de creixement i de la localització de les activitats centrals i de servei. Comprèn l’edificació entre mitgeres amb façanes sobre l’alineació de vial. Inclou conjunts amb tipologia de casa de cos

El tipus d’ordenació és d’alineació a vial.

2.  SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona. Quan l’edificació, en la seva part d’ús residencial, es destini a habitatges de protecció oficial s’afegirà al subíndex de cada subzona l’epígraf “hp”.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents: 

- Urbanització Escatllar

Clau 1.2.a

- Entorn de la Plaça Marquès de Camps

Clau 1.2.b

- Porxos de la Gran Via

Clau 1.2.c

- Devesa

Clau 1.2.d

- Font de l’Abella

- Sector C/Barcelona

Clau 1.2.e

Clau 1.2 f

- C/ Joan Maragall

Clau 1.2g

3.  CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

A la subzona 1.2g la definida als plànols d’ordenació de la modificació nº 59.

Parcel·la mínima

art. 55

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

6 m.

A la subzona 1.2.a el front màxim serà de 10 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

4.  CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

A la subzona 1.2g la que resulti de l’edificabilitat màxima fixada.

Edifi màx. de la parcel·la

art. 65

És la que resulta d’aplicar els paràmetres corresponents a la profunditat edificable, nombre màxim de plantes i pati d’illa.

A la subzona 1.2g es fixa en 4.800 m2st.

Ocupació màxima

art. 66

Segons profunditat edificable i tipus de pati d’illa

A la subzona 1.2g s’admet el 100 % de la parcel·la en subsòl , però haurà de deixar lliure d’edificació en planta baixa i primera la franja assenyalada en el plànol d’ordenació des del C/Joan Maragall fins la zona d’equipament docent, que serà d’ús públic mitjançant la constitució d’una servitud.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment enjardinat.

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà sobre l’alineació de carrer o vial

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

A la subzona 1.2.a, 1.2.c, i 1.2.d, no es permeten els cossos sortints tancats ni semitancats i el vol màxim dels cossos oberts serà de 60 cm.

A la subzona 1.2.e, només es permeten els cossos sortints oberts amb un vol màxim d’1,20 metres, que poden ocupar la totalitat de les façanes a excepció dels testers dels blocs que seran plans.

A la subzona 1.2.b:

- Els cossos sortints tancats i semitancats no podran ocupar més del 10% del pla de façana.

- El vol màxim dels cossos sortints oberts serà de 80 cm.

- A les noves façanes resultants de remuntades al damunt d’edificis preexistents no s’admet cap tipus de cos sortint.

- A la subzona 1.2g només s’admetran si així es regula mitjançant un Pla de Millora Urbana.

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

A la subzona 1.2.a:

- Predomini del massís sobre el buit.

- Les agrupacions de parcel·les garantiran la imatge de fraccionament de la façana.

- S’utilitzaran colors terrosos i els materials s’integraran al paisatge urbà definit per a les cases de cos

- No es permesa l’obra vista.

A la subzona 1.2.b i a la 1.2.c:

- Predomini del massís sobre el buit.

- Les obertures a les façanes a carrers seran preferentment de format vertical.

- En el supòsit de remuntar l’edifici existent l’ampliació s’haurà d’adaptar als eixos i a les pautes generals de composició d’aquest. Caldrà respectar la cornisa i els elements de coronament de l’edifici que s’amplia.

- La retolació i publicitat comercial a les façanes només s’admet a les plantes baixes o entresols. No es permet la col·locació de rètols de cap mena als balcons o en les obertures de les plantes pis.

A la subzona 1.2.c en el supòsit de substitució d’alguna de les edificacions, caldrà prèviament la tramitació d’un Pla Especial que concreti les característiques de composició, de la resta de façanes no protegides, en ambdós fronts i garanteixi una clara uniformitat

Tanques

art. 81

A la subzona 1.2.a les tanques hauran de ser vegetals o de filat metàl·lic

Alineació de l’edificació

art. 82

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Alçada reguladora referida a carrer

art. 83

Es determina en funció del nombre màxim de plantes fixades en els plànols d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 1.2.b, en els edificis catalogats i en els seus colindants, es permet assolir el nombre de plantes remuntant l’edifici, és a dir afegint una planta pis damunt de l’actual. L’alçada màxima d’aquesta planta afegida no superarà els 3 m.

Punt d’aplicació de l’AR

art. 84

 

Nombre màxim de plantes referit a carrer

art. 85

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 1.2g: segons plànol d’ordenació del sòl urbà, amb un màxim de PB+6PP.

Planta baixa referida a carrer

art. 86

 

Profunditat edificable

art. 87

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà

Pati d’illa i espais lliures d’edificació

art. 88

A la subzona 1.2.a l’alçada màxima de la planta baixa no ultrapassarà mai l’alçada de tres coma seixanta metres (3,60 m).

5.  CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Compatible (7)

 

Sanitari:

Compatible (2)

Hab. Plurifamiliar:

Dominant (Densitat hab.) (7)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC)

Compatible

 

Recreatiu:

Compatible (3)

Comerç gran (GEC):

Compatible

 

Restauració:

Compatible (4)

Comerç gran territorial (GECT)

Compatible (6)

 

Esportiu:

Compatible (5)

Oficines i serveis:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (1)

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Incompatible

 

 

 

 

(Densitat habitatges):

La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 80 m² de superfície construïda destinada a ús residencial, amb les següents excepcions:

En solars de reduïda dimensió existents en el moment de l’aprovació definitiva d’aquesta modificació puntual, per a la construcció d’edificis d’obra nova o gran rehabilitació d’edificis, s’admet:

- 1 habitatge per planta encara que no disposi d’un mínim de 80 m² de superfície construïda,

- 2 habitatges per planta quan disposin conjuntament d’un mínim de 120 m²  de superfície construïda; condicionat en ambdós casos a que la totalitat de la planta es destini a habitatge.

En les parcel·les que aquest planejament reserva per a habitatges de protecció pública, el règim de protecció que s’haurà d’aplicar respectant, per al conjunt del sector, les proporcions establertes en l’article 57.3 del DL 1/2010: com a mínim el 20% del sostre residencial haurà de ser de protecció en règim general o especial, i la resta podrà ser en règim concertat.”

 

OBSERVACIONS:

(1)

S’admet l’ús industrial només en la categoria primera, situacions 1-a, 1-b, 2-a, 2-b, 3 i 4 categoria segona en situacions 2-a, 2-b, 2-c, 3 i 4-b, i la indústria de tercera categoria en les situacions 2-c, 3 i 4-b. No s’admet a la subzona 1.2g.

(2)

S’admeten amb les següents condicions:

- Les incloses en el grup 1.1 (clíniques, hospitals sanitaris i similars) en edificis d’ús exclusiu.

- Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars) en els locals de superfície útil <150m2, i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici.

-  Les incloses en el grup 2.1. (clíniques d’animals) en edificis d’ús exclusiu.

-  Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) en els locals de superfície útil <150m2 i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici).

(3)

Segons el sector i l’àmbit d’afectació a la zona i al medi. No s’admeten els establiments de classe H.

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(4)

S’admeten únicament les classes B,C i D

(5)

S’admet únicament en planta baixa o en edifici exclusiu

(6)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS).

(7)

A la subzona 1.2g no s’admet en planta baixa i primera i s’admet en un sostre màxim de 3.292 m2 a partir de la PB+2.

A la subzona 1.2 f no s’admet a la planta baixa o planta baixa i primera  on aquestes plantes tenen una ocupació màxima major a la de les plantes superiors.

6.  CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

A la subzona 1.2.a si es destina tota la planta baixa a habitatge s’exceptua de l’obligació de posar aparcament

 



Secció Tercera. Zona d'edificació en filera
Article 202. Zona d'edificació en filera. Clau 1.3
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn un determinat creixement de la ciutat amb tipologia de cases unifamiliars de baixa alçada que, sovint en conjunts d’una mateixa promoció, defineixen uns fronts unitaris. Es caracteritzen generalment per una trama de carrers i parcel·les de dimensió reduïda. La seva ubicació és originàriament perifèrica. El tipus d’ordenació és d’alineació a vial.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Tipus 1

Clau 1.3.a

- Font de l’Abella

Clau 1.3.b

- Fontajau

Clau 1.3.c

- Germans Sàbat A

Clau 1.3.d

- Germans Sàbat B

Clau 1.3.e

- Domeny Est

Clau 1.3.f

- Campdorà

Clau 1.3.g

- C/ Barcelona

Clau 1.3.h

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

200 m2

A la subzona 1.3.a i 1.3.b: 150 m2

A la subzona 1.3.d i 1.3.e: l’existent, no es permet cap divisió.

A la subzona 1.3.g: 400 m2

A la subzona 1.3.h: 130 m2

També tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

5 m.

A la subzona 1.3.a: 7 m

A la subzona 1.3.b: 7m si l’edifici no conté garatge 5 m

A la subzona 1.3.g: 10 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

 

Edifi màx. de la parcel·la

art. 65

És la que resulta d’aplicar els paràmetres corresponents a la profunditat edificable, nombre màxim de plantes i pati d’illa

Ocupació màxima

art. 66

Segons profunditat edificable i tipus de pati d’illa

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Haurà d’ésser ajardinat.

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà sobre l’alineació de carrer o vial, excepte si en el plànol d’ordenació del sòl urbà es determina una alineació d’edificació diferent.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

A la subzona 1.3.d: La coberta de la última planta pis permesa serà inclinada, no practicable, i de teula àrab.

A la subzona 1.3.e: En els cossos centrals corresponents a les cases originàries es conservarà la coberta inclinada de teula àrab. La coberta en els cossos laterals afegits serà plana i no practicable, sense protecció ni escales fixes que hi pugin.

A la subzona 1.3.f es permet situar l’arrancada de la coberta a una distància màxima d’1 m per sobre del pla superior de l’últim forjat.

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

Es prohibeixen els cossos sortints tancats i els semitancats.

A la subzona 1.3.d i 1.3.e es prohibeixen tots els cossos sortints.

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alineació de l’edificació

art. 82

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Alçada reguladora referida a carrer

art. 83

En funció del nombre de plantes assenyalat en els plànols d’ordenació del sòl urbà:

2 (B+1)7 m

3 (B+2)9,50 m

A la subzona 1.3.e: l’alçada reguladora màxima serà de 5,60 m

A la subzona 1.3.d: l’alçada reguladora màxima serà de 5,60 m, excepte si es permet un nombre de plantes de 3(B+2) que serà de 8,40 m

A la subzona 1.3.f: el nombre màxim de plantes serà de 3(B+2) i l’alçada reguladora màxima serà de 7 m.

A la subzona 1.3.g: el nombre màxim de plantes serà de 1 (B) i l’alçada reguladora màxima serà de 3,50 m

Punt d’aplicació de l’AR

art. 84

 

Nombre màxim de plantes referit a carrer

art. 85

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

 

Planta baixa referida a carrer

art. 86

 

Profunditat edificable

art. 87

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà

Pati d’illa i espais lliures d’edificació

art. 88

A la subzona 1.3.b s’admet una construcció auxiliar al fons de la parcel·la amb una profunditat màxima de 3 m i una alçada màxima de 3 m inclòs l’acabat de la coberta, sempre que la distància entre aquesta i l’edifici principal sigui superior a 6 m.

A la subzona 1.3.h es podrà  edificar una construcció en el fons de la parcel·la dins la franja grafiada als plànols d’ordenació amb la simbologia B.

  1.        CONDICIONS D’ÚS:

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Dominant

 

Sanitari:

Compatible (5)

Hab. plurifamiliar:

Compatible (1) (Densitat hab.)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (2)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Incompatible

 

Recreatiu:

Compatible (6)

Comerç gran: (GEC)

Incompatible

 

Restauració:

Compatible (7)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible (3)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (4)

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Incompatible

 

 

 

(Densitat habitatges):

La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 80m² de superfície construïda destinada a ús residencial.

OBSERVACIONS:

(1)

S’admet l’habitatge plurifamiliar, excepte a les subzones 1.3.b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e, 1.3.f i 1.3.g on l’únic tipus d’habitatge admès és l’unifamiliar.

(2)

S’admet, excepte a les subzones 1.3b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e i 1.3.f que és incompatible, en planta baixa amb un límit màxim de 200 m². S’admeten els destinats a prestacions de serveis a particulars que no ocasionin molèsties incomoditats, insalubritats o perills a plantes pis, fins a una superfície màxima per local de 250 m².

(3)

S’admet, excepte a les subzones 1.3b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e i 1.3.f que és incompatible, en locals que no excedeixin de 400 m².

(4)

S’admet, excepte a les subzones 1.3b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e i 1.3.f que és incompatible, l’ús industrial només en categoria primera, situacions 1-a, 1-b, 2-a, 2-b i 2-c.

(5)

S’admet, excepte a les subzones 1.3b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e, 1.3.f i 1.3.h que és incompatible, amb les següents condicions:

-Les incloses en el grup 1.1 (clíniques, hospitals sanitaris i similars) en edificis exclusius i parcel·la mínima 4000 m².

-Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars) en els locals de superfície útil <150m², i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici.

-Les incloses en el grup 2.1. (clíniques d’animals) en edificis exclusius i parcel·la mínima 4000 m²

-Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) en els locals de superfície útil <150 m² i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici.

(6)

S’admet, excepte a les subzones 1.3b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e i 1.3.f que és incompatible, les manifestacions comunitàries de lleure o activitats similars no compreses en l’ús dels establiments de classe E, F ni G. No s’admeten els establiments de classe E, F, G o H.

Condicionat al compliment la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(7)

S’admet, excepte a les subzones 1.3b, 1.3.c, 1.3.d, 1.3.e i 1.3.f que és incompatible, classes B (Bar), C (Bar-Restaurant) i D (Restaurant), amb les següents consideracions:

-No s’admeten a les zones amb ús d’habitatge unifamiliar en filera.

-S’admet l’ocupació d’espai  privat que resulti entre l’edificació i l’alineació de la via pública però cap tipus de tancat.

-No s’admet l’ocupació d’espais lliures privats entre edificacions (terrasses, jardins, etc.…).

6.CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Secció Quarta. Zona d'edificació oberta
Article 203. Zona d'edificació oberta. Clau 1.4
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn aquelles illes destinades a ser ocupades per edificis residencials, amb una ordenació unitària al voltant d’un espai lliure d’edificació central, d’ús comunitari, connectat físicament i visualment amb l’espai lliure exterior.

El tipus d’ordenació és d’alineació a vial.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Edificació oberta existent

Clau 1.4.a

- Avellaneda

Clau 1.4.b

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

L’existent

A la subzona 1.4.b: 1.300 m2

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

 

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

A la subzona 1.4.a: Únicament serà admissible la substitució de les actuals edificacions prèvia tramitació d’un Pla Especial on es rebaixarà el coeficient d’edificabilitat neta de la parcel·la fins a homogeneïtzar-lo amb la zona colindant.

Edifi màx. de la parcel·la

art. 65

És la que resulta d’aplicar els paràmetres corresponents a la profunditat edificable, nombre màxim de plantes i pati d’illa.

A la subzona 1.4.a: l’existent en el moment de l’aprovació inicial del present Pla General.

Ocupació màxima

art. 66

Segons profunditat edificable i tipus de pati d’illa

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment ajardinat.

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà segons l’ocupació predeterminada en els plànols d’ordenació.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

Es prohibeixen els cossos sortints tancats i els semitancats. Els cossos sortints oberts poden ocupar la totalitat de les façanes.

Elements sortints

art. 78

 

Patis de llum i de ventilació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alineació de l’edificació

art. 82

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Alçada reguladora referida a carrer

art. 83

Es determina en funció del nombre màxim de plantes fixades en els plànols d’ordenació del sòl urbà.

Punt d’aplicació de l’AR

art. 84

 

Nombre màxim de plantes referit a carrer

art. 85

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 1.4.a: les existents en el moment de l’aprovació inicial del present Pla General

Planta baixa referida a carrer

art. 86

 

Profunditat edificable

art. 87

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà

Pati d’illa i espais lliures d’edificació

art. 88

 

  1. CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible

 

Sanitari:

Compatible (2)

Hab. Plurifamiliar:

Dominant (Densitat hab.)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Compatible (6)

 

Recreatiu:

Compatible (3)

Comerç gran: (GEC)

Compatible (2) (6)

 

Restauració:

Compatible (4)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible (5)

Oficines i serveis:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (1)

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Incompatible

 

 

 

(Densitat habitatges):

La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 80 m² de superfície construïda destinada a ús residencial.

OBSERVACIONS:

(1)

S’admet l’ús industrial només en la categoria primera, situacions 1-a, 1-b, 2-a, 2-b, 3 i 4 categoria segona en situacions 2-a, 2-b, 2-c, 3 i 4-b, i la indústria de tercera categoria en les situacions 2-c, 3 i 4-b.

(2)

S’admeten amb les següents condicions:

-Les incloses en el grup 1.1 (clíniques, hospitals sanitaris i similars) en edificis d’ús exclusiu.

-Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars) en els locals de superfície útil <150m², i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici.

-Les incloses en el grup 2.1. (clíniques d’animals) en edificis d’ús exclusiu.

-Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) en els locals de superfície útil <150m² i els de superfície superior amb accés independent des de l’edifici).

(3)

Segons el sector i l’àmbit d’afectació a la zona i al medi.  No s’admeten els establiments de classe H.

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(4)

S’admeten únicament les classes B,C i D.

(5)

S’admet únicament en planta baixa o en edifici exclusiu.

(6)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS).

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Secció .
Article 0. eliminar
Capítol Quart - Regulació de la zona general residencial amb espais oberts (Clau 2)
Secció 0. Conceptes generals
Article 204. Definició

Comprèn els sòls qualificats per a usos residencials amb edificacions ordenades generant espais oberts al seu voltant.

L’ús global d’aquesta zona general és l’ús residencial.

Article 205. Zones

Formen part d’aquesta zona general, les zones següents:

- Zona d’edificació suburbana

Clau 2.1

- Zona de ciutat jardí amb parcel·la petita

Clau 2.2

- Zona de ciutat jardí amb parcel·la gran

Clau 2.3

- Zona d’edificació amb volumetria vinculant

Clau 2.4

- Zona d’edificació amb volumetria flexible

Clau 2.5

 

Secció Primera. Zona residencial suburbana
Article 206. Zona d'edificació suburbana. Clau 2.1
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sols urbans que es pot considerar genèricament de creixement dels nuclis urbans de petita dimensió, que s’han desenvolupat segons una tipologia mixta entre la d’alineació de vial i la d’edificació aïllada, sempre, però sobre la base d’una clara referència a la parcel·la.

El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificació aïllada pel que fa a la parcel·la, ocupació i edificabilitat, però amb una normativa més flexible pel que fa a les separacions respecte al carrer i als laterals, de manera que hi són possibles les edificacions aparellades o en filera, amb espai lliure adscrit a cada habitatge o bé amb jardí en condomini.

  1. SUBZONES:

S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Passeig Joan Bosco

Clau 2.1.a

- Torre Gironella

Clau 2.1.b

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

 

Parcel·la mínima

art. 55

L’existent

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

7 m en edificació en filera i 12 m en edificació aïllada.

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

 

Edificabilitat

art. 64

1 m2 sostre/m2 sòl

A la subzona 2.1.b: la resultant d’aplicar els paràmetres d’ocupació màxima i nombre màxim de plantes.

Edifi màx. de la parcel·la

art. 65

 

Ocupació màxima

art. 66

50%

A la subzona 2.1.b: 80%. En tot cas, però, no es superarà amb l’ocupació una superfície de 130 m2. I en les parcel·les inferiors a 62,50 m2 es permet ocupar amb una superfície màxima de 50 m2.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment ajardinat.

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

 

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

A la subzona 2.1.b: la coberta de la planta pis serà inclinada, no practicable, i de teula àrab.

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

A la subzona 2.1.b: no s’admet cap tipus de cos sortint

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

A la subzona 2.1.b: les façanes seran de colors terrosos.

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

A la subzona 2.1.b l’alçada màxima serà de 6 m.

Punt d’aplicació de l’AR

art. 90

 

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

2(B+1)en edificacions en filera i 3(B+2) en aïllades.

A la subzona 2.1.b: 2(B+1)

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

carrer

0 m o 3 m

A la subzona 2.1.a: 7 m

lateral

En les edificacions aïllades 1,50 m quan tenen dos plantes (B+1) i 3 m quan tenen tres plantes (B+2).

A la subzona 2.1.b: 0 m

fons

4 m

A la subzona 2.1.b: 0m

Construccions auxiliars

art. 94

Es permet, en planta baixa, amb una ocupació complementària del vint per cent (20%) sempre que es compleixin la resta de condicions d’edificació.

A la subzona 2.1.b: no es permeten construccions auxiliars

 5. CONDICIONS D’ÚS:

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Dominant

 

Sanitari:

Compatible (5)

Hab. Plurifamiliar:

Compatible (1)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (2)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Incompatible

 

Recreatiu:

Compatible (6)

Comerç gran: (GEC)

Incompatible

 

Restauració:

Compatible (7)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible (3)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (4)

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei:

Incompatible

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

Amb una densitat màxima d’un habitatge per cada 100m2 de parcel·la

A la subzona 2.1.b: únicament s’admet l’ús d’habitatge bifamiliar amb la condició que la parcel·la tingui un mínim de 200 m2

(2)

S’admeten en planta baixa amb un límit màxim de superfície de dos-cents metres quadrats (200 m2). S’admeten els destinats a prestacions de serveis a particular que no ocasionin molèsties, incomoditats, insalubritats o perills a plantes pis, fins a una superfície màxima per local de dos-centes cinquanta metres quadrats (250 m2).

(3)

Compatibles en locals que no excedeixin de quatre-cents metres quadrats. (400 m2)

(4)

S’admet únicament les indústries de categoria primera en situació 1-a, 1-b, 2-a, 2-b i 2-c.

(5)

S’admeten amb les següents condicions:

-  Les incloses en el grup 1.1(clíniques, hospitals sanitaris i similars) en edificis exclusius i parcel·la mínima 4.000 m2.

-  Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars), en locals de superfície útil menor a 150 m2, i els de superfície superior amb accés independent dels de l’edifici.

-  Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) s’admeten en locals de superfície útil menor a 150 m2, i els de superfície superior amb accés independent dels de l’edifici.

(6)

S’admeten únicament les manifestacions comunitàries de lleure o activitats similars no compreses en cap altra qualificació en parcel·les fins a dos mil cinc-cents metres quadrats (2.500 m2) per establiments i sales amb aforament que no excedeixi a les 150 places.

No s’admeten els establiments de classe E, F, G i H.

Condicionat al compliment a la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(7)

S’admeten únicament les classes B (Bar), C(Bar-Restaurant) i D(Restaurant), amb les següents consideracions:

-  No s’admeten a les zones amb ús d’habitatge unifamiliar en filera.

-  S’admet l’ocupació d’espai privat que resulti entre l’edificació i l’alineació de la via pública però cap tipus de tancat.

-  No s’admet l’ocupació d’espais lliures privats entre edificacions (terrasses, jardins, etc…).

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

 

 

Secció Segona. Zona de ciutat jardí amb parcel.la petita
Article 207. Zona de ciutat jardí. Clau 2.2
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sòls urbans en què l’edificació respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetació de caràcter privat. Inclou alguns creixements unifamiliars entre mitgeres construïts a partir de paràmetres aplicables al tipus d’ordenació d’edificació aïllada.

El tipus d’ordenació és d’edificació aïllada.

  1. SUBZONES:

S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Tipus 1

Clau 2.2.a

- Tipus 2

Clau 2.2.b

- Unifamiliar entre mitgeres Mas Barril I

Clau 2.2.c

- Girona II

Clau 2.2.d

- Mas Biel

Clau 2.2.e

- Mas Biel aïllada

Clau 2.2.f

- Les Pedreres

Clau 2.2.g

- Carrer Bellavista

Clau 2.2.h

- Carrer St. Jordi

Clau 2.2.i

- Polígon fina

Clau 2.2.j

- Montjuïc

Clau 2.2.k

- Mas Catofa A

Clau 2.2.l

- Unifamiliar Mas Barril II

Clau 2.2.m

- St. Daniel

Clau 2.2.n

- C. Carles Riba

Clau 2.2.o

- Campdorà

Clau 2.2.p

 - Carrer Lluís Borrassà

 Clau 2.2.q

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

A la subzona 2.2.a i 2.2.i: 250 m2

A la subzona 2.2.b, 2.2.f, 2.2.h, 2.2.l i 2.2.p: 400 m2

A la subzona 2.2.c: 250 m2

A la subzona 2.2.d: 600 m2 en edificacions en filera i 300 m2 en aïllades.

A la subzona 2.2.e: 240 m2

A la subzona 2.2.g: l’existent, no s’admet cap divisió.

A la subzona 2.2.j: 380 m2

A la subzona 2.2.k, 2.2.n i 2.2.q: 600 m2

A la subzona 2.2.o: 350 m2

A la subzona 2.2.m: 600 m2

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

A la subzona 2.2.a, 2.2.f, 2.2.h, 2.2.i i 2.2.q: 12 m

A la subzona 2.2.b i 2.2.p: 14 m

A la subzona 2.2.c: 9 m

A la subzona 2.2.e: 8 m

A la subzona 2.2.k i 2.2.m: 15 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

 

Edificabilitat

art. 64

0,6 m2st/m2s

A la subzona 2.2.c: 0,625 m2st/m2s

A la subzona 2.2.d: 1,5 m2st/m2s

A la subzona 2.2.e: 0,58 m2st/m2s

A la subzona 2.2.f: 0,37 m2st/m2s

A la subzona 2.2.j, 2.2.n, 2.2.m i 2.2.p: 0,40 m2st/m2s

Edifi màx. de la parcel·la

art. 65

A la subzona 2.2.l el sostre màxim per parcel·la és de 150 m2st.

A la subzona 2.2.o el sostre màxim per parcel·la és de 191 m2st.

Ocupació màxima

art. 66

40%

A la subzona 2.2.b, 2.2.f, 2.2.h, 2.2.k, 2.2.n i 2.2.m: 30%

A la subzona 2.2.c: 24%

A la subzona 2.2.d: 50%

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment ajardinat.

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

A la subzona 2.2.j, 2.2.o i 2.2.q  l’edificació es col·locarà segons l’ocupació relativa o predeterminada en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

A la subzona 2.2.j i 2.2.p l’alçada reguladora màxima és de 4,00 m

Punt d’aplicació de l’AR

art. 90

 

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

2(B+1)

A la subzona 2.2.c, 2.2.d, 2.2.k i 2.2.m: 3(B+2)

A la subzona 2.2.j i 2.2.p: 1(B)

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

carrer

A la subzona 2.2.a, 2.2.e, 2.2.f i 2.2.h: 3 m

A la subzona 2.2.b, 2.2.c i 2.2.m: 4 m

A la subzona 2.2.d: 3 m, en les edificacions en filera es permet alinear la façana a vial sempre que el nombre de plantes no superi el nombre de 2 (B+1).

A la subzona 2.2.i: 3m, excepte en el passeig St. Joan Bosco que serà de 6 m

A la subzona 2.2.j, 2.2.p i 2.2.q: les assenyales en el plànol d’ordenació del sòl urbà

A la subzona 2.2.k: 5 m

A la subzona 2.2.l: 2m

A la subzona 2.2.n: 6m

lateral

A la subzona 2.2.a, 2.2.i i 2.2.n: 2 m

A la subzona 2.2.b, 2.2.d, 2.2.f, 2.2.h, 2.2.k i 2.2.m: 3 m

A la subzona 2.2.e: 0 m dins d’una mateixa promoció i 3 m al final del grup en filera.

A la subzona 2.2.g i 2.2.p: 2 m, excepte si es tracta d’una edificació que s’adossa a una mitgera existent o sol·licita permís d’obres simultàniament amb un dels veïns colindants amb el que conformaria un habitatge aparellat.

A la subzona 2.2.j i 2.2.q: les assenyalades en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 2.2.l les plantes pis: 2,50 m

fons

A la subzona 2.2.a i 2.2.i: 4 m

A la subzona 2.2.b, 2.2.e, 2.2.f, 2.2.h i 2.2.m: 6 m

A la subzona 2.2.c: 8 m

A la subzona 2.2.d i 2.2.k: 3 m

A la subzona 2.2.g: 2 m, excepte si es tracta d’una edificació que s’adossa a una mitgera existent o sol·licita permís d’obres simultàniament amb un dels veïns colindants amb el que conformaria un habitatge aparellat.

A la subzona 2.2.j, 2.2.p i 2.2.q: les assenyalades en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 2.2.l: 5 m

A la subzona 2.2.n: 25 m

Construccions auxiliars

art. 94

A la subzona 2.2.a, 2.2.b, 2.2.c, 2.2.e, 2.2.f, 2.2.h, 2.2.i, 2.2.k i 2.2.m es permet una construcció auxiliar ocupant un màxim del 4 % de la superfície de la parcel·la, sense esgotar la intensitat neta de l’edificació principal. Aquesta construcció s’haurà d’adossar a l’edificació principal excepte en el cas que el pendent natural del terreny en la direcció normal a la façana presenti un desnivell d’1,80m a 6 m de la façana en el qual cas s’admetrà ocupant en 1/4  part de la façana la franja de separació al carrer.

A la subzona 2.2.q no es permeten.

5. CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Dominant (1)

 

Sanitari:

Compatible (7)

Hab. plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (2)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Incompatible

 

Recreatiu:

Incompatible

Comerç gran: (GEC)

Incompatible

 

Restauració:

Compatible (8)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible (3)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible (4)

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (5)

 

Aparcament:

Compatible (9)

Estació de servei:

Compatible (6)

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

A la subzona 2.2.d, únicament en les edificacions en filera, s’admet 1 habitatge per cada 150m2 de parcel·la.

A la subzona 2.2.g s’admet l’ús plurifamiliar si aquest ús és el que tenia en el moment d’aprovar inicialment el Pla General.

A la subzona 2.2.m es podran construir dos habitatges unifamiliars aparellats si la parcel·la és igual o superior a 800 m2.

A la subzona 2.2.q es podran construir dos habitatges unifamiliars aparellats si la aprcel·la és igual o superior a 700 m²

(2)

S’admeten comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície per local de dos-cents cinquanta metres quadrats (250 m2)

(3)

S’admeten fins a un màxim de vint-i-cinc (25%) de la superfície de sostre edificable a cada parcel·la. S’admeten els despatxos de professionals liberals.

(4)

S’admet limitat a una superfície de sostre de l’edificació que serà, com a mínim, equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a sis parcel·les mínimes

(5)

S’admet únicament les indústries de categoria primera en situació 2-a, 2-b i 2-c. S’admeten els tallers de reparació de vehicles amb una superfície que no superi els tres-cents (300) metres quadrats, i separats per carrers o franges de quinze (15) metres de la primera residència.

(6)

S’admeten amb una superfície que no superi els tres-cents metres quadrats (300 m2), i separats per carrers o franges de quinze metres (15 m) de la primera residència.

(7)

S’admeten amb les següents condicions:

-  Les incloses en el grup 1.1 (clíniques, hospitals sanitaris i similars) limitat a un màxim de 10 parcel·les mínimes. Les separacions a partions de les edificacions doblaran les fixades per cada subzona amb un mínim de 6 m.

-  Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars). Els dispensaris s’admeten limitats a un màxim de 4 parcel·les mínimes i els consultoris i ambulatoris de malalts amb un màxim del 25% del sostre edificable.

-  Les incloses en el grup 2.1. (clíniques d’animals) limitat a un màxim de 10 parcel·les mínimes. Les separacions a partions de les edificacions doblaran les fixades per cada subzona amb un mínim de 6 m.

-  Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) s’admeten amb un màxim del 25% del sostre edificable.

(8)

S’admeten únicament els de classe D (Restaurants) amb les següents condicions:

-  Superfície mínima de la parcel·la: 1000 m2

-  Ocupació de parcel·la: id/ resta 50%

-  Ajardinament: pàrking arbrat.

-  Separacions: Es doblaran les fixades per la zona

-  Usos: no simultaneïtat excepte habitatge propi.

-  Pàrking: 1 plaça cada 4 persones.

(9)

S’admet únicament com a ús complementari

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

 

Secció Tercera. Zona de ciutat jardí amb parcel.la gran
Article 208. Zona de ciutat jardí. Clau 2.3
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sols urbans en què l’edificació respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetació de caràcter privat.

El tipus d’ordenació és d’edificació aïllada.

  1. SUBZONES:

S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Tipus 1

Clau 2.3.a

- Mas Prunell

Clau 2.3.b

- Mas Grau

Clau 2.3.c

- Tipus 2

Clau 2.3.d

- Montjuïc A

Clau 2.3.e

- Montjuïc – St. Daniel 1

Clau 2.3.f

- Montjuïc – St. Daniel 2

Clau 2.3.g

- Montjuïc – St. Daniel 3

Clau 2.3.h

- Universitat – Montilivi

Clau 2.3.i

- Can Llobet

Clau 2.3.j

- Les Pedreres

Clau 2.3.k

- Montjuïc – Zona Ter

Clau 2.3.l

- Tipus 3

Clau 2.3.m

- Tipus 4

Clau 2.3.n

- Taialà

Clau 2.3.o

- Mas Palahí

Clau 2.3.p

 

 

- Torres de Palau II

Clau 2.3.r

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

800 m2

A la subzona 2.3.d, 2.3.k i 2.3.r: l’existent, no es permet cap divisió.

A la subzona 2.3.m i 2.3.n: 2.000 m2

A la subzona 2.3.e, 2.3.j i 2.3.l: 1.000 m2

A la subzona 2.3.g: 2.400 m2

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

A la subzona 2.3.a, 2.3.i i 2.3.p: 18 m

A la subzona 2.3.b: 20 m

A la subzona 2.3.c: 19 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

 CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

0,4 m2st/m2s

A la subzona 2.3.c: 0,77 m2st/m2s

A la subzona 2.3.d: l’actual, no obstant prèvia tramitació d’un Pla Especial es permeten ampliacions fins el 20% de l’edificabilitat actual.

A la subzona 2.3.e, 2.3.f i 2.3.h: 0,50 m2st/m2s

A la subzona 2.3.g i 2.3.l: 0,20 m2st/m2s

A la subzona 2.3.i: 0,45 m2st/m2s

A la subzona 2.3.m: 0,25 m2st/m2s

A la subzona 2.3.n: 0,12 m2st/m2s

A la subzona 2.3.o : 0,55 m2st/m2s

Edifi màx. De la parcel·la

art. 65

A la subzona 2.3.r:: 0,25 m²st/m²s

Ocupació màxima

art. 66

A la subzona 2.3.a,2.3.b, 2.3.e,2.3.j,2.3.k, 2.3.m i 2.3.r: 20 %

A la subzona 2.3.c, 2.3.o i 2.3.p: 30%

A la subzona 2.3.f, 2.3.h i 2.3.i: 25%

A la subzona 2.3.g i 2.3.n: 10%

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment enjardinat.

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

A la subzona 2.3.f a les parcel·les amb front al carrer Torre Sutxet es pot construir un mur de contenció de 3 m d’alçada a l’alineació del carrer recobert de pedra del país.

A la subzona 2.3.p a les parcel·les on la rasant del carrer obert se situï a la façana de la parcel·la més d’1,5 m sota el terreny natural, es considerarà el carrer excavat i s’admetran murs per a la contenció de terres de la parcel·la d’una alçada màxima de 2,20 m. Si són necessaris més elements de contenció aquests se situaran reculats 2 m del carrer i compliran, a partir d’aquest punt la regla general.

Posició de l’edificació

art. 69

A la subzona 2.3.l l’edificació es col·locarà segons l’ocupació relativa o predeterminada en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

A la subzona 2.3.b es prohibeix el color blanc.

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

 

Punt d’aplicació de l’AR

art. 90

 

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

3 (B+2)

A la subzona 2.3.i, 2.3.j, 2.3.l, 2.3.m, 2.3.n, 2.3.p i 2.3.r: 2 (B+1)

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

carrer

A la subzona 2.3.a, 2.3.b, 2.3.c, 2.3.e i 2.3.i, 2.3.j, 2.3.m, 2.3.n, 2.3.o, 2.3.p i 2.3.r: 5m

A la subzona 2.3.f, 2.3.g i 2.3.h: 3 m

lateral

A la subzona 2.3.a, 2.3.b, 2.3.m i 2.3.n, 2.3.o : 5 m

A la subzona 2.3.c, 2.3.f, 2.3.g i 2.3.h: 3 m

A la subzona 2.3.e: 5 m

A la subzona 2.3.i, 2.3.j i 2.3.p: 4 m

A la subzona 2.3.k: 2 m, excepte si es tracta d’una edificació que s’adossa a una mitgera existent o sol·licita permís d’obres simultàniament amb un dels veïns colindants amb el que conformaria un habitatge aparellat.

 

fons

A la subzona 2.3.a, 2.3.c i 2.3.i i 2.3.j: 8 m

A la subzona 2.3.b,2.3.e, 2.3.n, 2.3.o : 5 m

A la subzona 2.3.f, 2.3.g i 2.3.h: 3 m

A la subzona 2.3.k: 2 m, excepte si es tracta d’una edificació que s’adossa a una mitgera existent o sol·licita permís d’obres simultàniament amb un dels veïns colindants amb el que conformaria un habitatge aparellat.

A la subzona 2.3.m i 2.3.p: 6 m

Construccions auxiliars

art. 94

A la subzona 2.3.a, 2.3.c, 2.3.e, 2.3.i i 2.3.p: es permet una construcció auxiliar ocupant un màxim del 4 % de la superfície de la parcel·la, sense esgotar la intensitat neta de l’edificació principal. Aquesta construcció s’haurà d’adossar a l’edificació principal excepte en el cas que el pendent natural del terreny en la direcció normal a la façana presenti un desnivell d’1,80 m a 6 m de la façana en el qual cas s’admetrà ocupant en 1/4 la franja de separació al carrer.

CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Dominant (1)

 

Sanitari:

Compatible (7)

Hab. Plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (2)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Incompatible

 

Recreatiu:

Incompatible

Comerç gran: (GEC)

Incompatible

 

Restauració:

Compatible (8)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible (3)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible (4)

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Compatible (5)

 

Aparcament:

Compatible (9)

Estació de servei

Compatible (6)

 

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

A la subzona 2.3.b i 2.3.c s’admet una densitat màxima de dos habitatges per parcel·la.

A la subzona 2.3.e i 2.3.j s’admet l’habitatge aparellat si la parcel·la és igual o superior a 1.000 m2, amb una densitat màxima de dos habitatges.

A la subzona 2.3.h s’admet les construccions en filera o aparellades, amb una densitat màxima d’ un habitatge per cada 250 m2 de parcel·la.

A la subzona 2.3.d i 2.3.k s’admet l’ús plurifamiliar si aquest ús és el que tenia en el moment d’aprovar inicialment el Pla General.

A la subzona 2.3.m s’admet l’edificació aparellada, amb una densitat màxima de dos habitatges per parcel.la.

A la subzona 2.3.r s’admet una densitat màxima de 3 habitatges per parcel·la que podran agrupar-se o formalitzar-se arquitectònicament com a volums independents dins la parcel·la.

En general, a la zona 2.3 en parcel.les de superfície major de 5.000 m2, prèvia la redacció i aprovació d’un Pla de Millora Urbana, es permet l’ús d’habitatge plurifamiliar amb una densitat màxima d’un habitatge cada 1000 m2 de parcel.la, sempre i quan es justifiqui la millor implantació de l’edificació i respecte a la topografia i l’arbrat existent, i es mantingui la indivisibilitat de la finca, i la tipologia unifamiliar aïllada de les edificacions.

(2)

S’admeten comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície per local de dos-cents cinquanta metres quadrats (250m2)

(3)

S’admeten fins a un màxim de vint-i-cinc (25%) de la superfície de sostre edificable a cada parcel·la. S’admeten els despatxos de professionals liberals.

(4)

S’admet limitat a una superfície de sostre de l’edificació que serà, com a mínim, equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a sis parcel·les mínimes

(5)

S’admet únicament les indústries de categoria primera en situació 2-a, 2-b i 2-c. S’admeten els tallers de reparació de vehicles amb una superfície que no superi els tres-cents (300) metres quadrats, i separats per carrers o franges de quinze (15) metres de la primera residència.

(6)

S’admeten amb una superfície que no superi els tres-cents (300) metres quadrats, i separats per carrers o franges de quinze (15) metres de la primera residència.

(7)

S’admeten amb les següents condicions:

-  Les incloses en el grup 1.1 (clíniques, hospitals sanitaris i similars) limitat a un màxim de 10 parcel·les mínimes. Les separacions a partions de les edificacions doblaran les fixades per cada subzona amb un mínim de 6m.

-  Les del grup 1.2. (dispensaris, ambulatoris, consultoris i similars). Els dispensaris s’admeten limitats a un màxim de 4 parcel·les mínimes i els consultoris i ambulatoris de malalts amb un màxim del 25% del sostre edificable.

-  Les incloses en el grup 2.1. (clíniques d’animals) limitat a un màxim de 10 parcel·les mínimes. Les separacions a partions de les edificacions doblaran les fixades per cada subzona amb un mínim de 6m.

-  Les incloses en el grup 2.2 (consultoris d’animals) s’admeten amb un màxim del 25% del sostre edificable.

(8)

S’admeten únicament els de classe D (Restaurants) amb les següents condicions:

-  Superfície mínima de la parcel·la: 1000m2

-  Ocupació de parcel·la: id/ resta 50%

-  Ajardinament: pàrking arbrat.

-  Separacions: Es doblaran les fixades per la zona

-  Usos: no simultaneïtat excepte habitatge propi.

-  Pàrking: 1 plaça cada 4 persones.

(9)

S’admet únicament com a ús complementari

  1. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

 

Secció Quarta. Zona amb volumetria vinculant
Article 209. Zona amb volumetria vinculant. Clau 2.4
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn aquells sòls residencials caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o intensitat conseqüència d’una operació de remodelació / transformació. Inclou els sòls amb edificacions i espais lliures i es caracteritzen pel tipus edificatori de bloc o torre aïllada de caràcter plurifamiliar amb espais lliures entre ells. La naturalesa i titularitat d’aquest sòl lliure d’edificació podrà ser pública o privada.

Inclou aquelles construccions, que en el desenvolupament de planejaments anteriors, tenen el propi planejament diferit (Pla Parcial, Pla Especial, Estudi de Detall o projecte d’organisme públic aprovat) una regulació singular que el nou Pla General incorpora tal com han estat aprovades.

També inclou noves ordenacions definides volumètricament per la seva forma en planta i el nombre màxim de plantes.

El tipus d’ordenació és d’edificació aïllada.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Volumetries existents

Clau 2.4.a

- Les Casernes

Clau 2.4.b

- Els Químics

Clau 2.4.c

- Domeny

Clau 2.4.d

- Domeny hp (habitatge de protecció)

Clau 2.4.d-hp

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

A la subzona 2.4.a: l’existent

A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp: es fixa en funció d’un front mínimedificable de 15 metres

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

 

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

A la subzona 2.4.a: Únicament serà admissible la substitució de les actuals edificacions prèvia tramitació d’un Pla Especial on és rebaixarà el coeficient d’edificabilitat neta de la parcel·la fins a homogeneïtzar-lo amb la zona colindant.
A la subzona 2.4.b.1 el sostre màxim serà de 4.817m2st.
A la subzona 2.4.b.2 el sostre màxim serà de 2.992m2st.
A la subzona 2.4.b.3 el sostre màxim serà de 5.101 m2st.
A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp l’edificabilitat de cada parcel·la ve donada pels gàlibs de B(16m de fons edificable) i B+3 (13 m de fons edificable) grafiats en plànol d’ordenació.

Edif. màx. de la parcel·la

art. 65

Segons paràmetres alçada i ocupació màxima.

A la subzona 2.4.a: l’existent en el moment de l’aprovació inicial del present Pla General.

Ocupació màxima

art. 66

S’assenyala en el plànol de regulació del sòl urbà.

A la subzona 2.4.b.1 el soterrani pot ultrapassar un 30% l’ocupació de l’edifici.

A la subzona 2.4.b.2 i 2.4.b.3 l’ocupació de l’edifici no podrà sobrepassar una profunditat edificable de 12 m. L’ocupació del soterrani, no obstant, podrà ser del 100%.

A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp: s’assenyala en el plànol d’ordenació.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

En el sòl lliure d’edificació no es podrà construir cap edificació, restarà al servei de la col·lectivitat i destinat a espai lliure o viari segons el seu ús actual. El manteniment i urbanització d’aquest tipus de sòl correspondrà al propietari que li correspongui. Serà preferentment ajardinat.

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà segons l’ocupació predeterminada en el plànol de regulació del sòl urbà.

A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp les edificacions s’alinearan obligatòriament a la línia de façana.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

A la zona 2.4.d i 2.4.d-hp l’ocupació en planta soterrani no serà superior al de l’edificació en planta baixa més la prevista en els àrees 0p.

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

A la subzona 2.4.b serà obligatòriament inclinada i amb un pendent màxim de 30º. L’arrencada serà com a màxim 1 m per sobre del darrer forjat. Es permet obrir forats de ventilació dins del volum de la coberta sempre que constitueixin elements aïllats i no representin una ruptura del volum.

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

A la subzona 2.4.c es permet, per sobre de l’última planta, un cobert amb totes les cares obertes i amb una ocupació que no superi la grafiada, com a ocupació relativa, en el plànol de regulació del sòl urbà.

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

A la subzona 2.4.b: Els cossos sortints tancats i els semitancats únicament estan permesos com elements singulars puntuals. Els cossos sortints oberts tindran un vol màxim d’1,00 m, excepte a la façana del parc que serà de 1,50 m. Tindran la barana calada o transparent i la llosana tindrà un gruix màxim de 0,15m.

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

A la subzona 2.4.b el tractament de façana tindrà textura plana, no obstant podran haver-hi terrasses o entrants excavades en el pla de façana.

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

A la subzona 2.4.b.1: 8 (B+7).

A la subzona 2.4.b.2: 5 (B+4)

A la subzona 2.4.b.3: 5 (B+4)

A la subzona 2.4.d i 2.4d-hp : 13,30

Punt d’aplicació de AR referida a la parcel·la

art. 90

A la subzona 2.4.b les alçades reguladores són obligatòries i corresponen a aplicar 5,20 m a la planta baixa i afegir 3,05 m per cada planta pis.

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 2.4.a: les existents en el moment de l’aprovació inicial del present Pla General.

A la subzona 2.4.d i 2.4d-hp : 4 (B+3).

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

Les assenyalades en el plànol de regulació del sòl urbà.

A la subzona 2.4.b.1: la façana de l’edifici amb front al carrer Barcelona es situarà, obligatòriament, a tirada de la tanca del parc.

A la subzona 2.4.b.2 i 2.4.b.3 les façanes amb front al parc i al carrer Universitat de Cervera seguiran, obligatòriament, l’alineació marcada en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

Construccions auxiliars

art. 94

 

Accessos rodats als aparcaments

 

A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp: Els accessos rodats als aparcaments se situaran d’acord amb els guals assenyalats en el plànol d’ordenació. Amb caràcter excepcional i justificadament es podrà autoritzar una ubicació alternativa.

Condicions formals i ambientals

 

A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp: Per cada parcel·la edificable caldrà presentar un projecte complert d’ordenació global on es defineixin les noves volumetries, les àrees d’ús privat, les àrees comunitàries i les instal·lacions privades al servei del conjunt. El projecte d’ordenació inclourà el tractament dels espais no edificats de la parcel·la d’acord amb les determinacions fixades en l’art. 5 de les Normes Mediambientals incloses en la Disposició Addicionals I de les NNUU i amb els criteris i recomanacions concordants de l’informe mediambiental annexat a l’esmentada Disposició Addicional I de les NNUU. Aquest projecte s’haurà de consensuar amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament. L’espai lliure d’edificació privat (0c) es tractarà en tota l’illa com un espai unitari, sense tancar el corresponent a cada parcel·la. Els materials i colors seran adequats a les condicions de l’entorn. Els projectes constructius dels edificis incorporaran un capítol específic amb justificació de les solucions adoptades referents a les mesures d’eficiència energètica, d’estalvi i d’altres criteris ambientals exposats a a la normativa mediambiental i a l’informe mediambiental que es despleguen en la Disposició Addicional I de les NNUU del PGOU. Els habitatges de protecció s’hauran d’iniciar abans de 2 anys a comptar des de que el sòl adquireix la condició de solar i finalitzar abans de 3 anys des de la data d’atorgament de la llicència d’obres.

Normes Mediambientals

 

A les subzones 2.4.d i 2.4.d-hp li seran d’aplicació les Normes Mediambientals de la Disposició Addicional Primera de les NNUU del PGOU així com l’Annex I (Informe mediambiental)

  1.        CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible (6)

 

Sanitari:

Compatible

Hab. Plurifamiliar:

Dominant (9) (10) (Densitat hab.)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (8)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC)

Compatible (5)(6)

 

Recreatiu:

Compatible (3)(6)

Comerç gran (GEC):

Compatible(5)(6)

 

Restauració:

Compatible (6)

Comerç gran territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible (4) (7)

Oficines i serveis:

Compatible (1)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible (6)

Industrial:

Compatible (2)(6)

 

Aparcament:

Compatible (7)

Estació de servei

Compatible (6)

 

 

 

 

(Densitat habitatges): La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 80m² de superfície construïda destinada a ús residencial.

OBSERVACIONS:

(1)

S’admet només fins el 50% de la superfície construïda excepte en les subzones 2.4.d i 2.4.d-hp on no s’estableix cap límit excepte la condició d’ús complementari del dominant.

(2)

Únicament s’admeten els usos industrials de primera i segona categoria.

(3)

S’admet únicament en planta baixa i condicionat segons el sector i l'àmbit d'afectació a la zona i el medi. Excepcionalment podrà ampliar-se a planta pis quan això sigui permès en edificacions colindants.

No s'admeten els establiments H.

Condicionat al compliment de la regulació de l'ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(4)

S’admet únicament en planta baixa. Excepcionalment podrà ampliar-se a planta pis quan això sigui permès en edificacions colindants.

(5)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS).

(6)

A les subzones 2.4.d i 2.4.d-hp: no s’admet

(7)

A la subzona 2.4.d no s’admet en plantes pis.

(8)

A la subzona 2.4.d i 2.4-hp: es contempla com l’únic ús dominant en planta baixa (PB)

(9)

A la subzona 2.4.d-hp l’únic ús admès en planta pis és l’habitatge plurifamiliar de protecció oficial en qualsevol de les seves tipologies.

(10)

A la subzona 2.4.d i 2.4.d-hp: no s’admet en planta baixa (PB)

  1. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Secció Cinquena. Zona amb volumetria flexible
Article 210. Zona amb volumetria flexible. Clau 2.5
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn aquells sòls residencials caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o intensitat  Inclou els sòls amb edificacions i espais lliures i es caracteritzen pel tipus edificatori de bloc o torre aïllada de caràcter plurifamiliar amb espais lliures entre ells o unifamiliars agrupats. La naturalesa i titularitat d’aquest sòl lliure d’edificació podrà ser pública o privada.

L’ordenació en aquesta zona es fixa a partir de l’ocupació relativa de l’edifici mitjançant una ocupació màxima i unes separacions mínimes

El tipus d’ordenació és d’edificació aïllada.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Unifamiliar Mas Barril

Clau 2.5.a

- Montjuïc – La Quintana

Clau 2.5.b

- Domeny

Clau 2.5.c

 

Clau 2.5.c_1

 

Clau 2.5.c_2

 

Clau 2.5.c_3

- Domeny hp (habitatge de protecció)

Clau 2.5.c-hp

 

Clau 2.5.c_1-hp

 

Clau 2.5.c_2-hp

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

A la subzona 2.5.a: 150 m2

A la subzona 2.5.b, 2.5.c i 2.5.c-hp: 2.000 m2

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

A la subzona 2.5.a: 5,50 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

4. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

A la subzona 2.5.a: 1,15 m2st/m2s

A la subzona 2.5.b: 1 m2st/m2s

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 1,06 m²st/m²s

A la subzona 2.5.c_1 i 2.5.c_1-hp: 0,83 m²st/m² s.

A la subzona 2.5.c_2: 1,06 m²st/m²s més 457,68 m²st addicional

A la subzona 2.5.c_3: 1,06 m²st/m²s més 305,14 m²st addicional

A la subzona 2.5.c_2-hp: 1,06 m²st/m²s més 379,22 m²st addicional

Edif. màx. De la parcel·la

art. 65

Segons paràmetres alçada i ocupació màxima.

Ocupació màxima

art. 66

S’assenyala en el plànol de regulació del sòl urbà.

A la subzona 2.5.b: 50%

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 35% , excepte per l’illa de l’extrem est del sector, (illa 9), per les que l’ocupació màxima és del 30% de la parcel·la.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

En el sòl lliure d’edificació no es podrà construir cap edificació, restarà al servei de la col·lectivitat i destinat a espai lliure o viari segons el seu ús actual. El manteniment i urbanització d’aquest tipus de sòl correspondrà al propietari que li correspongui. Serà preferentment enjardinat.

En la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp es delimita en plànol d’ordenació l’àrea 0c que serà lliure d’edificació i rampes d’accés als aparcaments. Excepcionalment i només allà on assenyali el PU, es podrà admetre la ubicació de les ET que hauran de ser soterrades.

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

A la subzona 2.5.a quan el pendent natural del terreny en la direcció normal a la façana presenti a sis metres (6 m) d’ella un desnivell mínim d’un coma vuitanta metres (1,80 m) s’admetrà que el soterrani ocupi la franja de separació al carrer.

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà segons l’ocupació relativa en el plànol de regulació del sòl urbà.

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp l’edificació es col·locarà dins el gàl·lib i, en el seu cas amb línia de façana obligatòria fixats en el plànol de regulació del sòl urbà; preferentment en la direcció longitudinal nord-sud.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

A les subzones 2.5.c i 2.5.c-hp la planta soterrani pot ultrapassar l’ocupada per l’edifici sobre rasant, fins un màxim del 45% de la parcel·la. La planta soterrani s’haurà de situar dins els gàl·libs fixats i fora de l’àrea ocupada per la PB restarà enterrada totalment.

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 10,30(B+2); 13,30(B+3) i 19,30(B+5)

Punt d’aplicació de AR referida a la parcel·la

art. 90

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp es considerarà com a terreny natural la superfície definida per les cotes existents dels vèrtex del polígon que delimita la parcel·la.

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

A la subzona 2.5.a: 3(B+2)

A la subzona 2.5.b: 4(B+3)

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 3(B+2), 4(B+3), permetent-se amb caràcter puntual 6(B+5) en els edificis amb façana a la ctra. de sant Gregori; aquests blocs de major alçada no podran suposar més del 20% de l’ocupació total de la parcel·la.

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

Les assenyalades en el plànol de regulació del sòl urbà.

carrer

A la subzona 2.5.b: 5 m

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 3 m

lateral

A la subzona 2.5.b: 5 m

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 12 metres entre façanes on ventilin peces principals dels habitatges i 6 metres als límits entre parcel·les

fons

A la subzona 2.5.b: 5 m

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: 12 metres entre façanes on ventilin peces principals dels habitatges i 6 metres als límits entre parcel·les

Construccions auxiliars

art. 94

 

Tipologia dels habitatges

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: El 80% dels habitatges seran passants. Dins d’aquest 80% es podrà computar els testers amb façanes disposades de manera que formin un angle menor o igual a 90º.

Accessos rodats als aparcaments

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: Els accessos rodats als aparcaments no es produiran en cap cas des de la carretera de Sant Gregori. Els accessos rodats als aparcaments es situaran d’acord amb els guals assenyalats en el plànol d’ordenació. Amb caràcter excepcional i justificadament es podrà autoritzar una ubicació alternativa.

Condicions formals i ambientals

A la subzona 2.5.c i 2.5.c-hp: Per cada parcel·la edificable caldrà presentar un projecte complert d’ordenació global on es defineixin les noves volumetries, les àrees d’ús privat, les àrees comunitàries i les instal·lacions privades al servei del conjunt. El projecte d’ordenació inclourà el tractament dels espais no edificats de la parcel·la d’acord amb les determinacions fixades en l’art. 5 de les Normes Mediambientals incloses en la Disposició Addicionals I de les NNUU i amb els criteris i recomanacions concordants de l’informe mediambiental annexat a l’esmentada Disposició Addicional I de les NNUU. Aquest projecte s’haurà de consensuar amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament. L’espai lliure d’edificació privat (0c) es tractarà en tota l’illa com un espai unitari, sense tancar el corresponent a cada parcel·la. Els materials i colors seran adequats a les condicions de l’entorn. Els projectes constructius dels edificis incorporaran un capítol específic amb justificació de les solucions adoptades referents a les mesures d’eficiència energètica, d’estalvi i d’altres criteris ambientals exposats a a la normativa mediambiental i a l’inf. mediambiental que es despleguen en la Disposició.Addicional I de les NNUU del PGOU. Els habitatges de protecció s’hauran d’iniciar abans de 2 anys a comptar des de que el sòl adquireix la condició de solar i finalitzar abans de 3 anys des de la data d’atorgament de la llicència d’obres.

 

Normes Mediambientals

A les subzones 2.5.c i 2.5.c-hp li seran d’aplicació les Normes Mediambientals de la Disposició Addicional Primera de les NNUU del PGOU, així com l’Annex I (Informe mediambiental)

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Compatible (7)

 

Sanitari:

Compatible (9)

Hab. plurifamiliar:

Dominant (1)(8) (Densitat hab.)

 

Assistencial:

Compatible (9)

Comerç petit (PEC):

Compatible (9)

 

Cultural / Religiós:

Compatible (9)

Comerç mitjà (MEC)

Compatible (6)(7)

 

Recreatiu:

Compatible (4) (7)

Comerç gran (GEC):

Compatible (6)(7)

 

Restauració:

Compatible (7)

Comerç gran territorial (GECT)

Compatible (6) (7)

 

Esportiu:

Compatible (5) (9)

Oficines i serveis:

Compatible (2) (9)

 

Administratiu:

Compatible (9)

Hoteler:

Compatible (9)

 

Serveis tècnics:

Compatible (7)

Industrial:

Compatible (3)(7)

 

Aparcament:

Compatible (9)

Estació de servei

Compatible (7)

 

 

 

5. CONDICIONS D’ÚS:

(Densitat habitatges):

La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 80 m² de superfície construïda destinada a ús residencial.

OBSERVACIONS:

(1)

A la subzona 2.5.b la densitat màxima és d’un habitatge per cada 200 m2 de parcel·la

(2)

S’admet només fins el 50% de la superfície construïda

(3)

Únicament s’admeten els usos industrials de primera i segona categoria.

(4)

S’admet únicament en planta baixa. Excepcionalment podrà ampliar-se a planta pis quan això sigui permès en edificacions colindants

(5)

S’admet únicament en planta baixa. Excepcionalment podrà ampliar-se a planta pis quan això sigui permès en edificacions colindants.

(6)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials

singulars (ECS).

(7)

A les subzones 2.5.c i 2.5.c-hp no s’admet.

(8)

A la subzona 2.5.c-hp l’únic ús admès és l’habitatge plurifamiliar de protecció oficial en qualsevol de les seves tipologies.

(9)

A la subzona 2.5.c-hp: no s’admet

  1. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Capítol Cinquè - Regulació de la zona general de dotacions i serveis privats (Clau 3)
Secció 0. Conceptes generals
Article 211. Definició

Comprèn els sòls destinats a acollir usos i activitats no residencials de caràcter privat que defineixen diferents polaritats a l'interior de la ciutat i que alhora complementen el sistema de dotacions públiques incloses dintre dels equipaments d’aquest Pla General.

Article 212. Zones

Formen part d’aquesta zona general, les zones següents:

- Zona de dotacions i serveis privats que configuren carrers

Clau 3.1

- Zona de dotacions i serveis privats amb espais oberts

Clau 3.2

Secció Primera. Zona de dotacions i serveis privats que configuren carrers
Article 213. Zona de dotacions i serveis privats que configuren carrers. Clau 3.1

1. DEFINICIÓ:

Inclou el sòl amb aquelles dotacions i serveis privats existents i els de nova creació de la ciutat.

2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ I DE L’EDIFICACIÓ:

Les parcel·les qualificades amb la clau 3.1 estan situades al centre de la ciutat formant part d’illes ordenades segons alineacions de vial i qualificades d’Eixample (Clau 1.2). Les condicions de parcel·lació i de l’edificació de la subzona 3.1 seran les pròpies de la qualificació urbanística de l’illa on es situen.

No obstant, en la zona 3.1 ateses les peculiaritats i importància urbanística d’aquests sòls o dels usos que s’hi instal·len, qualsevol operació que tendeixi a la redistribució de volums, haurà de ser precedida per l’aprovació d’un Estudi de Detall o Pla Especial on sigui formulada una proposta d’ordenació dins la parcel·la computant l’edificabilitat resultant d’aplicar els paràmetres corresponents a la profunditat edificable, nombre màxim de plantes i pati d’illa. Aquesta proposta pot fins i tot preveure una ordenació aliena a la pròpia segons alineació de vial sempre que es justifiqui en base a les característiques tipològiques de l’edifici que hom vol ampliar o a l’existència de pavellons, patis, arbrat, etc.…respectant les següents condicions:

-     En cap cas disminuiran les condicions de gaudiment del pati d’illa de les parcel·les veïnes.

-     Mai es podrà superar el percentatge d’ocupació actual de la parcel·la ordenat segons volumetria específica i per tant disminuir-se les superfícies de patis i espais lliures ara existents.

S’identifica la següent subzona:

- C/Barcelona                                             Clau 3.1.a

En aquesta subzona la ordenació s’ajustarà a la considerada en els plànols d’ordenació de la modificació nº 59 del TR del PGOU. 

 

3. CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari:

Compatible

Hab. plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (2)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Compatible (2) i (3)

 

Recreatiu:

Compatible (4)

Comerç gran: (GEC)

Incompatible

 

Restauració:

Compatible

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Incompatible

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Compatible

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

Es permet únicament l’ús d’habitatge pel personal de vigilància, conservació o guarda de l’establiment.

(2)

S’admet únicament com a ús complementari.

(3)

A la subzona 3.1.a s’admet com a compatible. Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS)

(4)

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

4. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Secció Segona. Zona de dotacions i serveis privats amb espais oberts
Article 214. Zona de dotacions i serveis privats amb espais oberts. Clau 3.2

1. DEFINICIÓ:

Comprèn aquells sòls terciaris caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o intensitat derivats d’una operació de concentració de l’aprofitament destinat a la formació de noves centralitats.

2. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Mas Xirgu

Clau 3.2.a

- Tipus 2

Clau 3.2.b

- Plaça de Braus

Clau 3.2.c

- Can Turon

Clau 3.2.d

- Casa Verda

Clau 3.2.e

- Puig d’en Roca

Clau 3.2.f

- Accés nord

Clau 3.2.g

- Accés nord

Clau 3.2.h

- Domeny

Clau 3.2.i

- Parador del Güell

Clau 3.2.j

- Aurora

Clau 3.2.k

- La Creueta

Clau 3.2.l  (3.2.k_Creueta)

- Sector C/Barcelona 3

Clau 3.2.m

- Sector C/Barcelona 1

Clau 3.2.n (3.2.k_Barcelona)

- Sector C/Barcelona 2

Clau 3.2.p (3.2.l_Barcelona)

- Sector C/Barcelona 4

Clau 3.2.o

 

 

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

Les existents

A la subzona 3.2.d i 3.2.i: 2.500 m2

A al subzona 3.2.g: 4.000 m²

A la subzona 3.2.j: s’admet una única subdivisió d’illa existent que, en qualsevol cas, haurà de tenir unes parcel·les resultants de 2.500 m² de superfície mínima.

A la subzona 3.2.k:  1.900 m²

A les subzones 3.2 m, 3.2 n, 3.2 o, i 3.2 p, les fixades al plànols de l’ordenació.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

A la subzona 3.2.g i 3.2.h : 50 m de façana mínima

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

4. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

 

Edificabilitat

art. 64

1 m2st/m2s. Els solars edificats amb intensitats que ultrapassin 1 m2st/m2s tindran el sostre edificat com a edificabilitat màxima de la parcel·la.

A la subzona 3.2.b: 0,50 m2st/m2s

A la subzona 3.2.d: 0,70 m2st/m2s

A la subzona 3.2.e: 0,4 m2st/m2s

A la subzona 3.2.c: 2,75 m2st/m2s

A la subzona 3.2.g: 1,20 m²st/m²s neta per parcel·la

A la subzona 3.2.h: 0,70 m²st/m²s neta per parcel·la

A la subzona 3.2.i: 2,00 m²st/m²s neta per parcel·la

A la subzona 3.2.j: 1,224 m²st/m²s neta per parcel·la; en cas de parcel·lació de les illes existents on una parcel·la renunciï a part de l’edificabilitat assignada, es podria traspassar a l’altra parcel·la de l’illa, mitjançant la redacció d’un PMU d’ordenació de volums, part de l’edificabilitat renunciada, fins assolir una edificabilitat màxima resultant que es pugui esgotar segons ocupació, alçada reguladora i altres paràmetres d’aplicació continguts en el present article 214.

A la subzona 3.2.k: 0,974 m²st/m²s neta per parcel·la en cas de parcel·la única; en cas de parcel·lació on una parcel·la renunciï a part de l’edificabilitat assignada, es podria traspassar a l’altra parcel·la de l’illa, mitjançant la redacció d’un PMU d’ordenació de volums, part de l’edificabilitat renunciada, fins assolir una edificabilitat màxima resultant segons paràmetre d’edificabilitat màxima  d’aplicació contingut en el present article 214.

A la subzona 3.2.l: 1,34 m²/m² 

Edif. màx. De la parcel·la

art. 65

A la subzona 3.2.f el sostre màxim serà de 30.000 m2

A la subzona 3.2 n , el sostre màxim serà de 12.308,90 m2

A la subzona 3.2 p , el sostre màxim serà de 3.320,10 m2

A la subzona 3.2 m,  el sostre màxim serà de 6.069 m2

A la subzona 3.2 o,  el sostre màxim serà de  27.969,20 m2

Ocupació màxima

art. 66

70%

A la subzona 3.2.a: 60%

A la subzona 3.2.b: 50%

A la subzona 3.2.e: 20%

A la subzona 3.2.g i 3.2.h: 40%

A la subzona 3.2.i: 45%

A la subzona 3.2.j: 40%per la PB i 20% per les PP

A la subzona 3.2.k: 100%

A les subzones 3.2 n i 3.2 m serà del 100%, respectant el límit  d’edificació de la LSF assenyalada al plànol d’ordenació.

A la subzona 3.2.p: 60%, respectant el límit  d’edificació de la LSF assenyalada al plànol d’ordenació.

A la subzona 3.2 o: 90 respectant el límit  d’edificació de la LSF assenyalada al plànol d’ordenació.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

A les subzones 3.2.g i 3.2.h la distància mínima entre dos canvis d’anivellació serà com a mínim de 6 metres. En les àrees lliures d’ocupació de l’edificació no es permet la construcció de murs de contenció, ni en general, moviments de terres que alterin les condicions naturals i topogràfiques de l’entorn. Únicament s’admeten les mínimes adaptacions topogràfiques necessàries com a conseqüència de la seva utilització a espai lliure i pel seu accés

A la subzona 3.2.j es complirà el que determina l’article 68 i, en cap cas, la cota del terreny transformat superarà la cota de la rasant del límit de parcel·la amb l’Avinguda Josep Tarradellas.

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació col·locarà segons l’ocupació predeterminada o relativa en el plànol d’ordenació del sòl urbà i es disposarà de forma que sigui possible la sistematització dels espais no ocupats per a jardins o patis. Quan hi hagi parets mitgeres serà prioritària l’edificació adossada a elles. Davant l’existència d’elements arquitectònics o vegetals d’interès s’intentarà llur conservació.

A la subzona 3.2.g i 3.2.h: es fixen els gàl·libs segons ocupació predeterminada en el plànol d’ordenació del sòl urbà; l’edificació es construirà d’acord amb un únic projecte. Dins el gàl·lib establert l’edificació tindrà una façana mínima de 50 metres, tot i que les edificacions no superaran una longitud continua de més de 60 metres.

A la subzona 3.2.i i dins el gàl·lib fixat, l’edificació s’alinearà a la línia de façana obligatòria –grafiada en plànol d’ordenació- i formant una pantalla continua en la direcció nord-sud, que ocuparà tota la façana oest possible amb B+4.

A la subzona 3.2.j i dins el gàlib fixat, l’edificació se situarà preferentment perpendicular a l’avinguda Josep Tarradellas, de manera que la façana aparent de les plantes pis des d’aquesta avinguda no ocupi més del 50% del límit de la parcel·la amb l’avinguda. S’entén per façana aparent la projecció de l’edificació perpendicularment al carrer, sobre el límit de parcel·la.

Planta baixa

art. 70

A la subzona 3.2.j es permet la construcció d’altells en PB, que computarà a efectes d’edificabilitat i s’ajustarà a les disposicions dels punts a,b,c,i e de l’article 70 de les NNUU.

Planta soterrani

art. 71

A la subzona 3.2.g i 3.2.h en subsòl i dins l’ocupació del 40%, s’admetran fins a 4 plantes soterrani

A la subzona 3.2.i l’ocupació en planta soterrani pot assolir el 100% de la parcel·la, restant en qualsevol cas enterrada totalment.

A la subzona 3.2.j el subsòl podrà ser ocupat, dintre el gàlib fixat per l’edificació i amb un màxim del 40% del a parcel·la, amb una planta soterrani, dins una fondària màxima de 8,00 m respecte la cota de la planta baixa. Cas que la PB se situï a diverses alçades, la fondària màxima admesa per tota la planta soterrani es mesurarà des de la planta baixa de cota superior.

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

A la subzona 3.2 n, s’admet un cos sortint tancat que sobresurti 4 metres de la alineació del C/Barcelona a partir de la quarta planta però respectant una distància de 7 metres des de la parcel·la de la subzona del sector C/Barcelona  3.2.p.
A la subzona 3.2 m, s’admet un cos sortint tancat que sobresurti 2 metres de la alineació del carrer ortogonal al C/Barcelona

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

A la subzona 3.2.g i 3.2.h i 3.2.j: el projecte d’edificació inclourà un projecte específic que defineixi el tractament de les tanques, que tindran una alçada màxima d’1,80 metres, amidats des de la rasant de l’espai públic, dels quals només 80 cm, podran ser massissos i la resta hauran de ser amb elements vegetals. En cas de parcel·les amb edificacions d’ús comercial s’empraran preferiblement pilones per delimitar les parcel·les, excepte que una justificació del projecte pugui aconsellar un tancament alternatiu.

Pati d’illa i espais lliures d’edificació

art. 88

A la subzona 3.2.g i 3.2.h: els espais lliures de parcel·la es destinaran a jardí privat o col·lectiu, a instal·lacions esportives i altres elements d’esbarjo, així com d’aparcament al servei de l’edificació. Aquest últim ús es limita al gàlib on s’ha de situar l’edificació. El tractament d’aquests espais serà objecte d’un projecte específic, que s’aportarà conjuntament amb el d’obres d’edificació, i que restarà preferentment ajardinat, limitant-se les superfícies pavimentades al 20% de la superfície lliure d’edificació.

A la subzona 3.2.j els espais lliures de parcel·la es destinaran a jardí privat o col·lectiu, a instal·lacions esportives i altres elements d’esbarjo, si bé es podran utilitzar parcialment per aparcaments o per accés als aparcaments subterranis, serveis tècnics i càrrega i descàrrega. S’autoritzarà la instal·lació d’elements relacionats amb aquests usos fins a una ocupació màxima del 20% de l’espai lliure de parcel·la, sempre que no puguin esdevenir construccions tancades amb caràcter permanent. El tractament d’aquests espais serà objecte d’un projecte específic que s’incorporarà al projecte d’obres d’edificació, considerant que, en cas d’optar per a l’ús d’aparcament el paviment serà de junta oberta natural o similar (per permetre la construcció d’un drenatge tipus sud –drenatge urbà sostenible-), com a mínim en les zones d’estacionament, i l’espai disposarà d’arbrat freqüent a raó mínima d’un arbre cada tres places d’aparcament, atès el seu posicionament com a façana de les Hortes. En qualsevol cas, l’ordenació d’aquest de l’espai lliure d’edificació preservarà enjardinat i lliure de pavimentació contínua almenys, un 30% de la superfície total de la parcel·la.

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

En funció del nombre de plantes permeses:

4 (B+3)

15 m

3 (B+2)

12 m

2 (B+1)

9 m

A la subzona 3.2.a: 10 m

A la subzona 3.2.g:17,10

A la subzona 3.2.h: 17,10 m però s’estableix una zona de protecció des del límit nord de la subzona (corresponent al carrer peatonal –clau 3- ) on l’alçada reguladora no superarà els 11,00 m corresponents a B+2

A la subzona 3.2.i: 17,50 m

A la subzona 3.2.j: 23,50 m

A la subzona 3.2.k: 9,00 m corresponent a B+1 excepte les edificacions existents que, de conservar-se amb les façanes actuals, podran mantenir l’alçada actual.

A la subzona 3.2.l: 16:30 m

A les subzones 3.2 n, 3.2 m i 3.2 o, l’alçada reguladora quedarà fixada  afegint 3,60 m. per cada planta admesa a partir dels 12m. corresponents a la PB+2.

Punt d’aplicació de l’AR referida a la parcel·la

art. 90

A la subzona 3.2.i es considerarà com a terreny natural la superfície definida per les cotes existents dels vèrtex del polígon que delimita la parcel·la.

A la subzona 3.2.j es mesurarà en tot el contorn de l’edificació a partir de la cota topogràfica de la rasant definitiva de la parcel·la transformada.

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

3 (B+2)

A la subzona 3.2.b i 3.2.e: 2 (B+1)

A la subzona 3.2.d: 4 (B+3)

A la subzona 3.2.c: 6 (B+5)

A la subzona 3.2.g: B+4

A la subzona 3.2.h: B+2 i B+4

A la subzona 3.2.i: 5 (B+4)

A la subzona 3.2.j : 7 (B+6)

A la subzona 3.2.k: 2 (B+1) excepte les edificacions existents que, de conservar-se amb les façanes actuals, podran mantenir l’alçada actual.

A la subzona 3.2.l: 5 (B+4) 

A la subzona 3.2 n : 16 (B+15) amb un cos únic separat 7 metres del llindar nord i 12 del llindar oest. La resta de l’edificació el nombre màxim és de B+2.

A la subzona 3.2 m : 12 (B+11) amb un cos únic separat 4 metres del llindar sud i 12 del llindar est. La resta de l’edificació el nombre màxim és de B+2.

A la subzona 3.2 o : 8 (B+7), a la façana del C/Barcelona fins a una fondària edificable de 18 metres. A la resta d’edificació el nombre màxim és de 6 (B+5). 

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

A la subzona 3.2.a la separació mínima a carrer, a lateral i a fons és de 3 m. En el cas d’edificacions veïnes amb mitgera a límit de parcel·la, es permetrà adossar la nova edificació a la mitgera existent.

A la subzona 3.2.g i 3.2.h: 4 m de separació mínima als límits.

A la subzona 3.2.l: segons gàlibs màxims establerts al plànols d'ordenació.

A la subzona 3.2 p, la separació als límits nord i sud serà de 7 metres, que es podrà reduir a 5 metres en la part que només s’edifiqui en planta baixa.

Construccions auxiliars

art. 94

 

Accessos rodats als aparcaments

A la subzona 3.2.i: Els accessos rodats als aparcaments no es produiran en cap cas des de la carretera de Sant Gregori.

Condicions formals i ambientals

- A les subzones 3.2.g i 3.2.h, l’edificació es construirà d’acord amb un únic projecte.

- A la subzona 3.2.i: Per cada parcel·la edificable caldrà presentar un projecte complert d’ordenació global on es defineixin les noves volumetries, les àrees d’ús privat, les àrees comunitàries i les instal·lacions privades al servei del conjunt. El projecte d’ordenació inclourà el tractament dels espais no edificats de la parcel·la d’acord amb les determinacions fixades en l’art. 5 de les Normes Mediambientals incloses en la Disposició Addicionals I de les NNUU i amb els criteris i recomanacions concordants de l’informe mediambiental annexat a l’esmentada Disposició Addicional I de les NNUU. Aquest projecte s’haurà de consensuar amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament. L’espai lliure d’edificació privat (0c) es tractarà en tota l’illa com un espai unitari, sense tancar el corresponent a cada parcel·la. Els materials i colors seran adequats a les condicions de l’entorn. Els projectes constructius dels edificis incorporaran un capítol específic amb justificació de les solucions adoptades referents a les mesures d’eficiència energètica, d’estalvi i d’altres criteris ambientals exposats a a la normativa mediambiental i a l’informe mediambiental que es despleguen en la Disposició Addicional I de les NNUU del PGOU .

- A la subzona 3.2.j, l’edificació es construirà d’acord amb un únic projecte per parcel·la. Les edificacions s’integraran en el conjunt de l’entorn i compliran les normes estètiques aplicables al paisatge urbà coherent amb la posició que ocupen com a façana de les Hortes de sta. Eugènia i amb la ciutat. Així els projectes edificatoris hauran de tenir valor i qualitat arquitectònica i paisatgística, tant pel que fa a la seva posició, proporció, dimensions, materials, vegetació i colors a emprar, com pel que fa a la imatge externa del volum arquitectònic.

A la subzona 3.2.k els antics edificis industrials que presentin una estructura sòlida i es contempli la seva  rehabilitació, respectaran la composició original de la façana del riu, així com utilitzaran materials i tonalitats originals.

Normes Mediambientals

A la subzona 3.2.i li seran d’aplicació les Normes Mediambientals de la Disposició Addicional Primera de les NNUU del PGOU i l’Annex I "Informe Ambiental"

A la zubzona 3.2.j li seran d’aplicació les Normes Mediambientals de la Disposició Addicional Segona de les NNUU del PGOU.

5. CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC 

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari:

Compatible (4) 

Hab. Plurifamiliar:

Incompatible(7)

 

Assistencial:

Compatible (4)

Comerç petit (PEC):

Compatible (8)

 

Cultural / Religiós:

Compatible (3)(8)

Comerç mitjà (MEC)

Compatible(2)

 

Recreatiu:

Compatible(6)

Comerç gran (GEC):

Compatible(2)

 

Restauració:

Compatible (3) (8)

Comerç gran territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible (3) (8)

Oficines i serveis: 

Compatible (3) (8)

 

Administratiu:

Compatible (3) (8)

Hoteler:

Compatible (3) (8)

 

Serveis tècnics:

Compatible (3) (8)

Industrial:

Incompatible

 

Aparcament:

Compatible (3) (8)

Estació de servei

Compatible (5)

     

 

OBSERVACIONS:

(1)

Es permet únicament l’ús d’habitatge pel personal de vigilància, conservació o guarda de l’establiment.

(2)

S’admet únicament i exclusiva en planta baixa (B) i primer pis (B+1) de parcel·les incloses dins la TUC. A les subzones 3.2.n, 3.2 p i 3.2 m,  també s’admet a la planta segon pis (B+2). No s’admet a la subzona del sector C/Barcelona 3.2.o.

(3)

Excepte a la zona 3.2.f, on no s’admet.

(4)

A la subzona 3.2.f, prèviament a l’atorgament de llicència, caldrà redactar un Pla Especial on es defineixin els accessos i s’ordeni l’emplaçament de l’edificació.

A la subzona 3.2 o, l’ús sanitari és l’únic dominant.

(5)

Excepte les zones: 3.2.f, 3.2.g, 3.2.h, 3.2.i i 3.2.j, on no s’admet

(6)

Excepte les zones: 3.2.f, 3.2.g, 3.2.h i 3.2.i, 3.2.k i 3.2.o, on no s’admet

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart

(7)

A les zones 3.2.g i 3.2.h s’admet l’ús d’allotjament col·lectiu en els termes establerts a l’art. 97 de les NNUU

 (8)

A la subzona 3.2.o s’admeten únicament com a usos complementaris.

 

 

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

Art. 112-116

 

 

 

Capítol Sisè - Regulació de la zona general comercial (Clau 4)
Secció Primera. Zona comercial que configura carrer
Article 215. Zona comercial que configura carrer. Clau 4.1
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sòls destinats a ser ocupats bàsicament per usos comercials. Els edificis s’ordenen de manera contínua configurant carrers i places.

  1. SUBZONES:

clau 4.1.a - subzona equipament comercial

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

 

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

 

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol de regulació del sòl urbà

Edificabilitat

art. 64

1,60 m2st/m2s

4.1.a 36.437,70m2 totals

(inclòs subsòl usos computables C1- 4.1.a)

Edif. màx. de la parcel·la

art. 65

És la que resulta d’aplicar els paràmetres corresponents a la profunditat edificable, nombre de plantes i pati d’illa.

Ocupació màxima

art. 66

Segons profunditat edificable i tipus de pati d’illa.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

Serà preferentment ajardinat.

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edificació es col·locarà sobre l’alineació de carrer o vial.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

A la subzona 4.1.a s'admeten elements tècnics d'instal.lacions amb una alçada màxima de 7 m. i segons plànol d'ordenació del sòl urbà.

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació i il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alineació de l’edificació

art. 82

Segons plànol de regulació del sòl urbà.

Alçada reguladora referida a carrer

art. 83

9,50m

4.1.a segons plànol d'ordenació del sòl urbà.

Punt d’aplicació de l’AR

art. 84

 

Nombre màxim de plantes referit a carrer

art. 85

4.1.a segons plànol d'ordenació del sòl urbà.

Planta baixa referida a carrer

art. 86

 

Profunditat edificable

art. 87

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà

Pati d’illa i espais lliures d’edificació

art. 88

 

 

  1. CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari:

Compatible

Hab. plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Dominant (2)

 

Recreatiu:

Compatible (3)

Comerç gran: (GEC)

Dominant (2)

 

Restauració:

Compatible

Comerç territorial (GECT)

Dominant (2)

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Incompatible

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Compatible

 

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

Es permet únicament l’ús d’habitatge pel personal de vigilància, conservació o guarda de l’establiment.

(2)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS)

 (3)

 Condicionat al compliment de la regulació particular de l'ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

  1. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

Art. 112-116

 

Secció Segona. Zona comercial amb espais oberts
Article 216. Zona comercial amb espais oberts. Clau 4.2
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sòls destinats a ser ocupats bàsicament per usos comercials, caracteritzats per una volumetria especial derivats d’una operació de concentració de l’aprofitament destinat a la formació de noves centralitats.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Mas Gri Clau 4.2.a
- Sector Palau Clau 4.2.b
- Can Turon Clau 4.2.c
- Mas Xirgu Clau 4.2.d
- Can Caula Clau 4.2.e
- Can Pau Birol Clau 4.2.f
- Plaça Vila de Salt Clau 4.2.g
- Creu de Palau Clau 4.2.h

 

 

 

 

 

 

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

L’existent, no es permet cap divisió.

A la subzona 4.2.c: 5.000 m2

A la subzona 4.2.f: 2.000 m² Es podrà admetre una parcel.la mínima de 2000 m² per destinar-la a usos culturals; en qualsevol cas, el nombre màxim de parcel.les de la subzona serà 4.(àmbit carrer Can Pau Birol)

A la subzona 4.2.h: parcel·la única

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

 

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 
  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

 

Edificabilitat

art. 64

1 m2st/m2s

A la subzona 4.2.c: 0,80 m2st/m2s

A la subzona 4.2.g: 1,15 m2st/m2s

A la subzona 4.2.h: 0.76 m2st/m2s

Edif. màx. De la parcel·la

art. 65

 

Ocupació màxima

art. 66

70%

A la subzona 4.2.b: 100%

A les subzones 4.2.d i 4.2.f: 60%

A la subzona 4.2.h segons plànol d'ordenació urbà

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

L’edifici es col·locarà segons l’ocupació predeterminada o relativa en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Patis de llum i de ventilació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

9,50 m

A la subzona 4.2.a: 9,00 m

A la subzona 4.2.b: 6,00 m

A la subzona 4.2.d, 4.2.f i 4.2.g: 10,00 m

A la subzona 4.2.h: 5.30 m. En cas d'ampliació de l'edifici existent, la planta baixa del projecte unitari mantindrà la cota d'accés actual.

Punt d’aplicació de l’AR referida a la parcel·la

art. 90

A la subzona 4.2.h. i en cas d'ampliació de l'edifici existent, la planta baixa del projecte unitari mantindrà la cota d'accés actual.

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

 

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

A les subzones 4.2.d i 4.2.f la separació mínima a carrer, a lateral i a fons serà de 3 m.

A la subzona 4.2.g: la separació mínima a carrer serà de 6 m, a fons i a lateral de 3 m.

Construccions auxiliars

art. 94

 
  1. CONDICIONS D’ÚS:

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari:

Compatible

Hab. Plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Dominant (2)

 

Recreatiu:

Compatible (3)

Comerç gran: (GEC)

Dominant (2)

 

Restauració:

Compatible

Comerç territorial (GECT)

Dominant (2)

 

 

 

Oficines i serveis:

Compatible

 

Esportiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Industrial:

Incompatible (4)

 

Serveis tècnics:

Compatible

Estació de servei

Compatible (5)

 

Aparcament:

Compatible

 

OBSERVACIONS:

(1)

Es permet únicament l’ús d’habitatge pel personal de vigilància, conservació o guarda de l’establiment.

(2)

Fora la TUC i de la situació d’excepcionalitat prevista a l’art. 9 del DL 1/2009, limitat als establiments comercials singulars (ECS)

(3)

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(4)

 A la subzona de Can Caula, clau 4.2.e, s’admet l’ús industrial vinculat a l’activitat existent.

(5) 

 A la subzona Creu de Palau, clau 4.2.h no s'admet.

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

 

Capítol Setè - Regulació de la zona general industrial (Clau 5)
Secció 0. Conceptes generals
Article 217. Definició

Inclou les zones destinades a acollir els sòls destinats específicament a les activitats industrials.

L’ús global d’aquesta zona general és l’ús industrial.

Article 218. Zones

Formen part d’aquesta zona general, les zones següents:

- Zona d’indústria que configura carrers

Clau 5.1

- Zona d’indústria amb espais oberts

Clau 5.2

Secció Primera. Zona d'indústria que configura carrers
Article 219. Zona d'indústria que configura carrers. Clau 5.1
  1. DEFINICIÓ:

Els edificis es situen de manera contínua, entre mitgeres, configurant carrers.

El tipus d’ordenació és el d’alineació a vial.

  1. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Tipus 1

5.1.a

- Domeny

5.1.b

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

A la subzona 5.1.b: 600 m2.

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

A la subzona 5.1.b: 12 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

 

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

Segons plànol d’ordenació del sòl urbà.

Edificabilitat

art. 64

1,60 m2st/m2s. A la subzona 5.1.b: 1,20 m2st/m2s.

Edif. Màx. de la parcel·la

art. 65

Segons paràmetres alçada i ocupació màxima. S’assenyala en el plànol de regulació del sòl urbà.

Ocupació màxima

art. 66

Segons profunditat edificable i tipus d’illa.

A la subzona 5.1.a: 85 %

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

 

Adaptació topogràfica i mov. de terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

 

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Ventilació il·luminació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alineació de l’edificació

art. 82

 

Alçada reguladora referida a carrer

art. 83

9 m

A la subzona 5.1.b: 12 m

Punt d’aplicació de l’AR

art. 84

 

Nombre màxim de plantes referit a carrer

art. 85

 

Planta baixa referida a carrer

art. 86

 

Profunditat edificable

art. 87

Segons plànol de regulació de sòl urbà

Pati d’illa

art. 88

 

  1. CONDICIONS D’ÚS:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari:

Compatible (4)

Hab. Plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Incompatible

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Compatible (2) i (3)

 

Recreatiu:

Compatible (5)

Comerç gran: (GEC)

Compatible (2)

 

Restauració:

Compatible

Comerç territorial (GECT)

Compatible (2)

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Incompatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Dominant

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Compatible

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

És permet únicament l’ús d’habitatge pel personal de vigilància, conservació o guarda de l’establiment, a raó d’un habitatge com a màxim per indústria o magatzem.

(2)

Limitat als establiments comercials singulars. Entre els establiments comercials singulars de la zona es contemplen els usos que estiguin directament relacionats amb el desenvolupament de l’activitat industrial pròpia del sector amb una superfície de venda inferior al 25 % de la destinada a la producció.

(3)

Els edificis per a comerç de queviures a l’engròs estaran obligats a separar-se de l’edificació, dins de la parcel·la o amb el concurs dels espais públics en ús, de 25m respecte de qualsevol edificació industrial existent admissible limítrof amb la parcel·la.

(4)

S’admet el grup 1.2 (dispensaris, consultoris i ambulatoris de malalts), el grup 2.1 (clíniques d’animals) i el grup 2.2 (consultoris d’animals)

 (5)

 Condicionat al compliment de la regulació particular de l'ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

 

Secció Segona. Zona amb indústrial amb espais oberts
Article 220. Zona amb indústrial amb espais oberts. Clau 5.2
  1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sòls ocupats per usos i activitats predominantment industrials amb edificacions que s’ordenen generant espais oberts.

El tipus d’ordenació és d’edificació aïllada.

  1. SUBZONES:

S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Tipus 1 (Xirgu I)

Clau 5.2.a

- Tipus 2 (Xirgu II Classe A)

Clau 5.2.b

- Tipus 3 (Xirgu II Classe B)

Clau 5.2.c

- Domeny

Clau 5.2.d

- Destil·leries

Clau 5.2.e

  1. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Parcel·la i parcel·lació

art. 54

 

Parcel·la mínima

art. 55

A la subzona 5.2.a i 5.2.c: 1.000 m2

A la subzona 5.2.b i 5.2.d: 2.500m2.

Tenen la condició de parcel·la mínima les existents amb anterioritat a l’aprovació inicial del present Pla General.

Regularització de la parcel·la

art. 56

 

Front mínim de parcel·la

art. 57

A la subzona 5.2.a i 5.2.c: 18 m

A la subzona 5.2.b i 5.2.d: 36 m

Fondària mínima de la parcel·la

art. 58

A la subzona 5.2.b i 5.2.c: 40 m

Condició de solar

art. 59

 

  1. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Alineacions

art. 63

 

Edificabilitat

art. 64

 

Edifi màx. De la parcel·la

art. 65

1,60 m2st/m2s

A la subzona 5.2.a: 1,15 m2st/m2s

A la subzona 5.2.b i 5.2.c: 1,25 m2 sostre/m2 s

A la subzona 5.2.d: 1 m2st/m2s

Ocupació màxima

art. 66

70 %

A la subzona 5.2.c, i 5.2.e: 85 %

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

art. 67

 

Adaptació topogràfica i mov. De terres

art. 68

 

Posició de l’edificació

art. 69

 

Planta baixa

art. 70

 

Planta soterrani

art. 71

 

Planta pis

art. 72

 

Planta sotacoberta

art. 73

 

Coberta

art. 74

 

Elements admesos sobre l’última planta

art. 75

 

Regles sobre mitgeres

art. 76

 

Cossos sortints

art. 77

 

Elements sortints

art. 78

 

Patis de llum i de ventilació

art. 79

 

Composició de façana

art. 80

 

Tanques

art. 81

 

Alçada reguladora referida a la parcel·la

art. 89

12 m

A la subzona 5.2.a: 10m.

A la subzona 5.2.b i 5.2.c: 15m

 

En parcel·les de superfície igual o superior a 5.000 m2, sobre aquesta alçada i fins a una alçada total màxima de 30 m podran autoritzar-se magatzems automatitzats i altres construccions i instal·lacions industrials que en tot cas:

  • Es justificarà la seva vinculació al procés productiu
  • El volum que sobrepassi l’alçada reguladora s’incrementarà en un 20 % a efectes del còmput del volum assolit per les instal·lacions. En cap cas, el volum així calculat podrà superar el volum màxim de la parcel·la.
  • Un estudi d’impacte paisatgístic assegurarà la seva bona implantació en l’entorn urbà

En parcel·les de superfície igual o superior a 50.000 m2, podran autoritzar-se instal·lacions industrials fins a una alçada total màxima de 50 m, mitjançant l’aprovació d’un Pla Especial, que a més de les condicions assenyalades al punt anterior justifiqui tècnicament la necessitat de l’opció proposada, defineixi les actuacions per implantar les mesures correctores i compensatòries de l’impacte paisatgístic i n’estableixi les condicions de gestió i execució.

Punt d’aplicació de l’AR

art. 90

 

Nombre màxim de plantes referit a la parcel·la

art. 91

 

Planta baixa referida a la parcel·la

art. 92

 

Separacions mínimes

art. 93

carrer

6 m

A la subzona 5.2.a: 6 m

A la subzona 5.2.b: 12 m

A la subzona 5.2.c: 10 m

A la subzona 5.2.d: les assenyalades en el plànol de regulació del sòl urbà.

lateral

3 m

A la subzona 5.2.a, 5.2.b i 5.2.c: sempre que es posin d’acord els propietaris de les parcel·les veïnes, i així ho inscriguin en el Registre de la Propietat corresponent en forma de servitud, podran suprimir-se les separacions a les partions laterals i podran promoure’s construccions adossades en filera amb la limitació que mai el conjunt de l’edificació no ultrapassi els 66,00 m de longitud. En aquests casos hi haurà d’haver també acord unificant les separacions a la façana a la via pública i al fons de la parcel·la.

A la subzona 5.2.d: 5 m

fons

3 m

A la subzona 5.2.d: 5 m

Construccions auxiliars

art. 94

 

  1. CONDICIONS D’ÚS

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari:

Compatible (4)

Hab. Plurifamiliar:

Incompatible

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Incompatible

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC)

Compatible (2) i (3)

 

Recreatiu:

Compatible (5)

Comerç gran (GEC):

Compatible (2) i (3)

 

Restauració:

Compatible

Comerç gran territorial (GECT)

Compatible (2)

 

Esportiu:

Compatible

Oficines i serveis:

Compatible

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Incompatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Dominant

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Compatible

 

 

 

OBSERVACIONS:

(1)

Es permet únicament l’ús d’habitatge pel personal de vigilància, conservació o guarda de l’establiment, a raó d’un habitatge com a màxim per indústria o magatzem.

(2)

Limitat als establiments comercials singulars. Entre els establiments comercials singulars de la zona es contemplen els usos que estiguin directament relacionats amb el desenvolupament de l’activitat industrial pròpia del sector amb una superfície de venda inferior al 25 % de la destinada a la producció.

(3)

Els edificis per a comerç de queviures a l’engròs estaran obligats a separar-se de l’edificació, dins de la parcel·la o amb el concurs dels espais públics en ús, de 25m respecte de qualsevol edificació industrial existent admissible limítrof amb la parcel·la.

(4)

S’admet el grup 1.2 (dispensaris, consultoris i ambulatoris de malalts), el grup 2.1 (clíniques d’animals) i el grup 2.2 (consultoris d’animals)

(5)

Condicionat al compliment de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

 

  1. CONDICIONS D’APARCAMENT

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Regulació particular de l’aparcament

art. 112-116

 

Capítol Vuitè - Regulació de la zona de remodelació (Clau 6)
Article 221. Zona de remodelació. Clau 6

1.  DEFINICIÓ:

a.    Comprèn aquelles zones que per la seva especial situació o desajust respecte l’entorn es preveu que es transformin en el període de vigència del Pla General, segons els paràmetres i condicions establertes en el mateix. Comprèn els sòls ocupats en la seva totalitat o en gran part per instal·lacions industrials, en relació a les quals, el Pla General preveu la seva potencial remodelació per als usos que s’estableixen en cada cas, mitjançant la tramitació d’un Pla de Millora Urbana.

S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau 6.

b.   L’ús general d’aquest sector és el de remodelació d’ús al nou ús determinat pel Pla General que és el residencial o terciari.

c.   Els diferents sectors de zona de remodelació (clau 6), que aquest Pla General delimita en els plànols d’ordenació del sòl urbà són els següents:

-     1. PMU Illa Formentera 1

-     2. PMU Illa Formentera 2

-     3. PMU L’Aurora

-     4. PMU del Cerdà

-     7. PMU Travessia de Sta. Eugènia

2.  RÈGIM TRANSITORI GENERAL MENTRE NO ES REDACTIN ELS PMU:

      Sobre l’estructura de la propietat:

Es considerarà parcel·la mínima la parcel·lació existent, no permetent-se subdivisions ni segregacions de la mateixa. Es permet el canvi d’estructura únicament en el cas d’agrupacions o addiccions amb l’objectiu d’aconseguir una parcel·la més gran.

      Sobre les obres:

En les activitats existents, que estiguin legalitzades amb anterioritat a aquest Pla General, es podran fer obres d’ampliació que s’ajustin a la normativa d’aquest Pla General definida en la subzona amb indústria que configura carrers Tipus 1 (Clau 5.1.a).

En el cas de substitució total de l’edificació serà obligatori la tramitació del PMU i la transformació de l’ús als permesos en aquest article.

      Sobre l’ús i activitats:

Les condicions d’ús de la zona 6 mentre no es redactin els corresponents PMU, queden restringits als directament vinculats a les activitats actuals.

No obstant, transitòriament mentre no es redactin els PMU, es permetran substituir les actuals activitats, per nous usos i activitats segons la regulació d’usos de la zona 5.1.a, sempre i quan la nova activitat ocupi la mateixa superfície de sòl i sostre que ocupava l’activitat legalitzada que pretén substituir, no permetent-se un major fraccionament de les superfícies que ocupen les actuals activitats. L’ocupació de les noves activitats que es sol·licitin demostrarà documentalment l’ocupació de l’activitat que es proposa substituir.

Capítol Novè - Regulació de la zona de protecció (Clau 7)
Article 222. Zona de protecció. Clau 7

1. Comprèn aquelles zones del sòl urbà que han estat objecte d’una especial preservació i protecció. Per les seves particularitats han de ser ordenats i regulats amb uns paràmetres específics i singulars segons les pròpies característiques.

2. Les zones de protecció qualificades amb la clau 7 disposen d’un Pla Especial aprovat definitivament amb anterioritat a la vigència d’aquest Pla General. Les condicions de parcel·lació i edificació estan subjectes al corresponent Pla Especial aprovat.

3. Formen part d’aquesta zona els següents àmbits:

- L’àmbit del Pla Especial del Grup d’habitatges Sant Narcís. Delimitat amb l’objectiu de protegir el conjunt edificat de forma unitària i promogut per l’obra Sindical de l’Hogar i realitzat durant els anys 50. Es tracta d’una promoció construïda d’acord amb una vintena de tipus diferents barreja de unifamiliar aïllada, aparellada i en filera i de plurifamiliar en blocs.

- L’àmbit del Pla Especial del Barri Vell.

4. Condicions d'ús:

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

 

ÚS ESPECÍFIC

PERMISSIBILITAT

Hab. Unifamiliar:

Compatible (1)

 

Sanitari

Compatible (6)

Hab. Plurifamiliar:

Dominant (Densitat hab.)

 

Assistencial:

Compatible

Comerç petit (PEC):

Compatible (2)

 

Cultural / Religiós:

Compatible

Comerç mitjà (MEC):

Compatible (3)

 

Recreatiu:

Compatible (7)

Comerç gran: (GEC)

Compatible (3)

 

Restauració:

Compatible (8)

Comerç territorial (GECT)

Incompatible

 

Esportiu:

Compatible (9)

Oficines i serveis:

Compatible (4)

 

Administratiu:

Compatible

Hoteler:

Compatible

 

Serveis tècnics:

Compatible

Industrial:

Incompatible (5)

 

Aparcament:

Compatible

Estació de servei

Incompatible

 

 Usos en soterrani

 Art.71 NNUU (10)

 

(Densitat habitatges):

La densitat d’habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d’1 habitatge cada 60 m² de superfície útil destinada a ús residencial, considerant en nombre enter resultant sense aproximacions, amb les següents excepcions:

-  S’admet 1 habitatge per planta en parcel·les de petites dimensions encara que no disposi d’un mínim de 60 m² de superfície útil; en cas de rehabilitació integral, s’admeten 2 habitatges per planta quan disposin conjuntament d’un mínim de 90 m² de superfície útil.

La ubicació en un edifici d’un nombre determinat d’habitatges ha de ser sempre compatible amb les condicions de protecció establertes en el Pla Especial de protecció i reforma interior del Barri Vell o planejament que el modifiqui.

En el cas dels edificis d’habitatges plurifamiliars del Pla Especial Grup Sant Narcís, el nombre d’habitatges permesos seran els existents.

OBSERVACIONS:

(1)

Serà obligatori en el grup d’habitatges unifamiliars de Sant Narcís.

(2)

S’admet a les plantes les plantes baixes dels habitatges plurifamiliars i en les àrees d’habitatges unifamiliars només en locals fins a 250 m².

(3)

Només s’admeten en edificis exclusius.

(4)

S’admet només fins al 50% de la superfície construïda.

(5)

Són compatibles només les indústries de categoria primera en situació 2-a, 2-b i 2-c. No s’admeten tallers de reparació de vehicles ni l’ampliació dels existents, amb limitacions segons l’accés i la proximitats d’usos públics.

(6)

S’admet amb les següents condicions:

- S’admeten des del grup 1.1. Clíniques, hospitals sanitaris i similars de malalts.

- S’admeten des del grup 1.2. Dispensaris, ambulatoris i consultoris de malalts en locals de superfície útil menor de 150 m².

- S’admeten des del grup 2.2. Consultoris d’animals, en locals de superfície útil menor de 150 m².

(7)

L’ús recreatiu serà compatible segons el sector i l’àmbit d’afectació a la zona o al medi. No s’admeten els establiments de classe F (discoteques, sales de ball, sales de festa amb espectacle) ni H (establiments públics amb reservats annexos).

Condicionat al compliment  de la regulació particular de l’ús recreatiu establerta al Títol III, capítol quart.

(8)

S’admeten les classes B,C (C.1, C.2, C.3 ) i D. L’horari de tancament de les activitats compreses a les B, C.1, C.2 serà fins a les 01:00 hores, sens perjudici del que disposi la legislació sectorial vigent en determinats períodes de vacances i per a específiques festivitats. L’ampliació d’aquest horari comportarà l’acreditació i el compliment de les condicions tècniques d’una activitat de la classe E.

(9)

Només s’admet en planta baixa i en edifici d’ús exclusiu.

 (10)

 No és d'aplicació a la zona de protecció (clau 7) l'article 71.3 de les NNUU del text refós del PGOU

Títol VI - Regulació del sol urbanitzable
Capítol Primer - Disposicions generals
Article 223. Definició i tipus

1.       El sòl urbanitzable comprèn aquells terrenys que el Pla General declara com aptes per ser urbanitzats.

2.       L’única categoria que hi ha en el Pla General d’Ordenació de Girona és el sòl urbanitzable delimitat, atès que el no delimitat és inexistent en el municipi de Girona.

3.  El sòl urbanitzable que aquest Pla General classifica, s'inclourà dins d'un dels tipus següents:

a.  Sòl Urbanitzable amb Planejament Aprovat, SU-PA: comprèn aquells sòls que està previst que s'incorporin al procés d'urbanització i que ja disposen de planejament específic aprovat definitivament, que aquest Pla General incorpora per a que siguin desenvolupats d'acord amb les determinacions ja establertes.

b.      Sòl Urbanitzable, SU comprèn aquells sòls que es preveu urbanitzar segons el programa d'Actuació del Pla General.

Article 224. Delimitació i ordenació del sòl urbanítzable

1.  La delimitació dels sectors de sòl urbanitzable i les determinacions d’aquest tipus de sòl es fa als plànols d’ordenació a escala 1/2.000.

2.  Per a cada sector el Pla descriu els objectius del seu desenvolupament i en determina les condicions d'ordenació, edificació, ús i gestió.

Article 225. Regulació del sòl urbanitzable

1.  El sòl urbanitzable delimitat per aquest Pla el regularan les determinacions generals que s'estableixen en aquestes Normes i les que estableixin els corresponents Plans Parcials que desenvolupin  cada sector.

2.  Per a cada sector del sòl urbanitzable s'especifiquen les determinacions per a la redacció del posterior planejament derivat.

3.  Cessions gratuïtes

Les cessions gratuïtes obligatòries es determinaran a cada Pla Parcial i tindran com a mínim l'extensió següent:

a. El sòl destinat als sistemes.
b. El 10% de l'aprofitament mitjà del sector.

Article 226. Determinacions de l'aprofitament mitjà

1.  D'acord amb el que preveu la legislació urbanística vigent sobre la determinació de l'aprofitament mitjà, el Pla General estableix en la regulació concreta de cada sector del Sòl Urbanitzable l'aprofitament mitjà que li correspon.

2.  L'aprofitament mitjà de cada sector coincideix amb el seu coeficient d'edificabilitat brut ja que el coeficient d'homologació per cada sector i ús s'ha considerat igual a la unitat.

3.  Correspondrà a l'Administració actuant el deu per cent (10%) de l'aprofitament mitjà. El Pla Parcial, o en el seu cas, el programa d’Actuació, determinarà aquest aprofitament mitjà d'acord amb la legislació vigent.

4.  D'acord amb l'art 215.4 del DL 1/90 en l'execució dels programes d'actuació urbanística, la cessió del 10 per cent de l'aprofitament mitjà es podrà substituir per les majors obligacions que a tal efecte s'estableixen en aquest Pla General.

Capítol Segon - Regulació del sòl urbanitzable amb planejament aprovat
Article 227. Definició

Inclou aquells sectors que està previst que s'incorporin al procés d'urbanització i que ja disposen de planejament específic aprovat definitivament, que aquest Pla General incorpora per a què siguin desenvolupats d'acord amb les determinacions ja establertes.

Article 228. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable programat amb planejament aprovat definitivament

1.  Aquells sectors classificats com a Sòl Urbanitzable Programat que disposin de Pla Parcial aprovat definitivament amb anterioritat a la vigència d'aquest Pla, no requeriran l'elaboració d'un nou Planejament derivat, incorporant aquest Pla General les determinacions d’aquests Plans Parcials que s’enumeren a continuació.

2.  Els sectors de desenvolupament en Sòl Urbanitzable amb planejament actualment ja aprovat definitivament i que aquest Pla General recull són els següents:

-    Pla Parcial Torre Rafela

-    Pla Parcial Mas Quintana

La delimitació de l’àmbit que abasten aquests Plans ve grafiat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000 d’aquest Pla General.

3.  La regulació d’aquests sectors, els objectius, superfícies i condicions d'ordenació, d'edificació, ús i gestió determinats en els Plans Parcials aprovats definitivament, s’han incorporat a aquest Pla General i es defineixen en els articles següents d’aquestes Normes Urbanístiques. Amb coherència amb el planejament general, el vol màxim dels cossos volats serà d’1,20 metres.

4.  En aquells supòsits en els que aquests Plans hagin estat legalment modificats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Pla, aquestes modificacions aprovades definitivament s'incorporaran al present Pla amb caràcter normatiu, substituint en allò que modifiquen les determinacions incorporades en aquestes normes provinents dels Plans Parcials enumerats a l’apartat 2 d’aquest article. En qualsevol cas les modificacions que es puguin realitzar en aquests sectors s'ajustaran a les determinacions que s'estableixen en els articles següents. La modificació d'aquestes determinacions comportarà la corresponent modificació puntual del Pla General.

Article 229. Execució del Pla en sòl urbanitzable programat amb planejament aprovat definitivament

1.  En el Sòl Urbanitzable Programat amb planejament aprovat definitivament (SU-PA) l'execució del sector que defineixi el Planejament derivat aprovat es portarà a terme per Polígons d'acord amb el que es determina als articles següents i pel sistema d'actuació definit així mateix en cada cas.

2.  En aquells casos en que el Sistema d'Actuació fixat és el de compensació, si transcorreguts sis mesos des que l'Administració actuant hagi requerit els propietaris perquè constitueixin la corresponent Junta de Compensació no s'ha complert l'esmentat requeriment, l'Administració podrà suspendre els efectes del Pla o canviar el Sistema d'Actuació.

3.  Tanmateix, l'incompliment de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització en els terminis previstos per aquest Pla General, facultarà a l'Administració per adoptar alguna de les mesures previstes a l'article 80.3 i 80.4 del DL 1/1990. 4. Serà de cessió obligatòria i gratuïta tots aquells sòls previstos per a cada sector als articles següents i definits en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000.

Article 230. SU-PA. Sector Torre Rafaela

1. Àmbit:

  1. Comprèn els terrenys que té per límits, al nord el sector urbà dels Químics; al sud la zona d’equipaments esportius de Palau, la zona verda que limita amb el vial Reggio Emilia i el sector Urbanitzable de Torre Rafela II; a l’est una zona de blocs, prolongació del sector dels Químics i una àrea qualificada de zona verda en el PG; i a l’oest l’eix del carrer Migdia.
  2. La superfície total del sector és de 44.858 m².

2. Objectius:

  1. Ordenar aquest sector amb una edificació de densitat mitjana i mescla d’usos terciaris amb residencials.
  2. Formar una àrea residencial d’alta qualitat ambiental a l’interior del sector, amb trànsit escàs i vegetació abundant.
  3. Creació d’una tipologia edificatòria que permet deixar més terreny lliure, destinant una superfície de zones verdes i d’equipament en una proporció més elevada que els mínims exigits per la legislació.

3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:

  1. El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,55 m²sostre/m²sòl.
  2. La densitat màxima d’habitatges serà de 50 hab/ha
  3. Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

30%

 

Espais lliures

20%

 

Equipaments

10%

 

SÒL PÚBLIC mínim

60%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

40%

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

d. Determinacions fonamentals de l'ordenació.

-    Disposició d’un edifici longitudinal, d’uns 130 m de llargada i de 6 plantes (B+5), donant front al carrer Migdia. Té un forat per on hi ha l’accés al vial en cul de sac que serveix a 5 blocs residencials de 4 plantes (B+3), situats perpendicularment a aquest carrer, sobre terrasses suaus que segueixen el pendent del terreny i ordenen el sector.

-    Cessió d’una àrea reservada per a un equipament que connectarà amb l’equipament dels sector adjacent de Torre Rafela II.

-    Cessió de la zona verda dels terrenys amb front al carrer Reggio Emilia així com la gaia que queda a l’altre costat del carrer que es destinen una part a ampliació esportiu de Palau i l’altre a zona verda

4. Condicions de gestió:

  1. Es determina com a sistema d'actuació el de compensació.
  2. La distribució de beneficis i càrregues es farà atenent a la repercussió sobre les propietats inicials del sector pel que fa a la distribució del sòl.
  3. El desenvolupament d'aquest sector comportarà que tots els propietaris actuals inclosos dins del mateix es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.
Article 231. SU-PA. Sector Mas Quintana

1.  Àmbit:

a.  Comprèn els terrenys inclosos en els següents límits, al N-E el sector Torre Rafela II actualment en fase d’execució, al S-O amb el carrer Riu Cardener, al S-E amb la finca del propi Mas Quintana i al N-O amb el carrer Migdia.

b.  La superfície total del sector és de 68.231m².

2.  Objectius:

a.  Ordenar aquest sector amb una edificació de densitat mitjana i mescla d’usos terciaris amb residencials.

b.  Formar una àrea residencial d’alta qualitat ambiental a l’interior del sector, amb trànsit escàs i vegetació abundant.

c.  Simplicitat, claredat i racionalitat constructiva de les edificacions amb un bon encaix dins la trama urbana.

d.  Creació d’una tipologia edificatòria que permet deixar més terreny lliure, destinant una superfície de zones verdes i d’equipament en una proporció més elevada que els mínims exigits per la legislació.

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.  El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,55 m²sostre/m²sòl.

b.  La densitat màxima d’habitatges serà de 50 hab/ha

c.  Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

43%

 

Espais lliures

16%

 

Equipaments

11%

 

SÒL PÚBLIC mínim

70%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

30%

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

d.  Determinacions fonamentals de l'ordenació.

-    Disposició d’un edifici en forma de L donant front als carrers Migdia i al carrer adjacent al sector Torre Rafela II. La llargada del front que dóna al carrer Migdia és d’uns 180m i l’altre costat té uns 100m. Aquest edifici ha de tenir una única cota de coronació i es preveurà un ampli porxo en planta baixa i dues obertures de PB+1 situades al costat curt i que emboquen amb els carrers interiors del polígon disposats paral·lels al carrer Reggio Emilia. La resta d’ordenació preveu nou blocs de 5 plantes (B+4) amb amplies zones comunitàries privades ajardinades.

-    Cessió d’una àrea reservada per a un equipament localitzada al S-O del sector.

-    Cessió de les dues peces destinades a zona verda. Una situada dins la zona residencial i l’altra ubicada adjacent al carrer Reggio Emilia.

4.  Condicions de gestió:

  1. Es determina com a sistema d'actuació el de compensació.
  2. La distribució de beneficis i càrregues es farà atenent a la repercussió sobre les propietats inicials del sector pel que fa a la distribució del sòl.
  3. El desenvolupament d'aquest sector comportarà que tots els propietaris actuals inclosos dins del mateix es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.
Capítol Tercer - Regulació del sòl urbanitzable
Article 232. Definició

Aquest Pla General classifica com a Sòl Urbanitzable aquells terrenys, la urbanització dels quals està prevista en el seu Programa d’Actuació.

Article 233. Determinacions

En el Sòl Urbanitzable aquest Pla General conté les determinacions següents:

1.  L’àmbit dels sectors a desenvolupar mitjançant Pla Parcial, que es grafia als corresponents plànols d’ordenació a escala 1/2.000

2.  Els objectius generals que caracteritzen cada sector.

3.  Les condicions d'ordenació, edificació i ús de cada sector amb les següents especificacions:

a.  El coeficient d'edificabilitat brut expressat en m²sostre/m²sòl.

b.  Els percentatges mínims de cessió per a cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl d'aprofitament privat.

c.  L’ús global del sector.

d.  Les determinacions fonamentals de l'ordenació, quant a localització de zones i sistemes es refereix.

e.  La localització amb valor preceptiu (línia contínua) del traçat dels sistemes generals adscrits al sector i de les zones i els sistemes locals amb ubicació obligatòria pel Pla Parcial, que es grafien als plànols d’ordenació a escala 1/2.000.

f.   La localització i el traçat preferent (línia discontínua) dels sistemes locals adscrits al sector i de les diferents zones es delimiten als plànols d'ordenació, a escala 1/2.000 grafiats entre parèntesi (A) amb valor indicatiu i es concretaran per tant en els Plans Parcials corresponents.

Article 234. Desenvolupament del pla en sòl urbanitzable

1.  En el sòl urbanitzable, el Pla es desenvolupa necessàriament mitjançant Plans Parcials, l'executivitat dels quals serà condició indispensable per a la realització d'intervencions en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals que s'executin de forma independent dels sectors.

2.  Els diferents sectors que aquest Pla General delimita en el Sòl Urbanitzable Programat són els següents:

-    Sector Vilablareix

-    Sector Mas Marroc

-    Sector Mas Masó

-    Sector El Parador del Güell

-    Sector Pla de Baix de Domeny

-    Sector Accés Nord

-    Sector Fornells Sud

3.  Els objectius, superfícies i condicions d'ordenació, edificació, ús i gestió previstos en el Pla General per aquests sectors a desenvolupar mitjançant el planejament derivat corresponent s'especifiquen en els articles següents d'aquesta Normativa.

4.  Els Plans Parcials podran completar les previsions establertes en aquest Pla General però no modificar-les.

5.  Els Plans Parcials hauran de respectar i incorporar les determinacions sobre sistemes, estàndards urbanístics i altres precisions que per a cada Sector determini aquest Pla General. En cap cas els sòls destinats a finalitats públiques podran ser inferiors als assenyalats en aquest Pla.

6.  Les determinacions del planejament parcial hauran de tenir la precisió suficient per a permetre la seva immediata execució. Així mateix, i si és el cas, haurà de preveure la delimitació de Polígons i el Sistema d'Actuació aplicable a cadascun, així com fixar l'ordre de prioritat d’execució entre ells.

7.  Quan els Plans Parcials siguin d'iniciativa privada, hauran de preveure a més de les determinacions establertes als articles 79 del D.L. 1/90 i 46 i 64 del R.P.U., els compromisos requerits a l'article 80 del D.L. 1/90 i la documentació prevista a l'article 6 del R.P.U.

Article 235. Execució del pla sòl urbanitzable

1.  En el Sòl Urbanitzable Programat, l'execució del Sector amb Planejament Parcial, es realitzarà per Polígons complets. El nombre dels Polígons, així com l'àmbit territorial de cadascun, el determinarà el Pla Parcial corresponent.

Així mateix, l'àmbit territorial del Pla Parcial podrà ser coincident amb el del Polígon.

2.  Els Plans Parcials hauran de determinar també el sistema d'actuació per a cadascun dels Polígons, que, en els d'iniciativa privada, serà el de compensació.

No obstant això, si transcorreguts sis mesos des que l'Administració actuant hagi requerit els propietaris perquè constitueixin la corresponent Junta de Compensació, no s'ha complert l'esmentat requeriment, l'Administració podrà suspendre els efectes del Pla o canviar el sistema d'actuació.

3.  Així mateix, l'incompliment de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al Pla d'Etapes del Pla Parcial facultarà l'Administració per adoptar alguna de les mesures previstes a l'art. 80.3) i 4) del D.L. 1/90.

4.  Seran de cessió obligatòria i gratuïta tots aquells sòls reservats en el Planejament Parcial per a sistemes locals, com també tots els sistemes generals que el Pla General els atorga l'aprofitament mitjà del Sector al qual s'adscriuen.

Així mateix, serà de cessió obligatòria i gratuïta a l'Administració actuant el 10% de l'aprofitament mitjà del sector d'acord amb la legislació urbanística vigent.

5.  Els propietaris dels terrenys inclosos dins del Sector o Polígon hauran de costejar les obres d'urbanització, i edificar els solars quan el Pla així ho estableixi en els terminis que aquest assenyali i en el seu defecte en els terminis establerts en la legislació urbanística.

Article 236. SU. Sector Vilablareix

1.  Àmbit:

a.       Comprèn l’àrea limitada al Nord per la carretera C-250, al Sud i Oest pel límit del terme municipal de Girona amb Salt i Vilablareix, i a l’Est per la carretera de Santa Coloma. Inclou també la parcel·la al Nord de la C-250 i que queda entre el polígon Mas Xirgu i el límit del terme municipal entre Salt i Girona.

b.      L’àmbit format per dos polígons discontinus ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total del sector és de 127.267 m².

2.  Objectius:

a.  Definir l’estructura urbana del límit de Girona amb Vilablareix de manera coordinada entre els dos municipis, creant un sector urbanitzable d’un àmbit superior al propi de Girona.

b.  Acumular el màxim d’espai lliure vers la riera Marroc per a garantir un parc corredor hidrològic, amb la intenció que tingui continuïtat en els diferents municipis que aquesta riera travessa (Girona, Salt i Vilablareix)

c.  Deixar una franja verda com a protecció envers la carretera

d.  Continuar la franja de zona verda del carrer Falgàs

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.  L’ordenació preveu concentrar l’edificabilitat a les dues illes centrals i a l’illa que limita amb el municipi de Vilablareix destinant la resta a espai lliure de la següent manera:

-    es prolongarà la rambla existent al sector abastaments (carrer Falgas) i l’estructura de carrers del polígon Mas Xirgu.

-   es situaran els espais lliures a les vores del sector vers la riera Marroc i protegint de la carretera C-250.

b.  El coeficient d’edificabilitat serà del 0,6 m²sostre/m²sòl

c.  Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

 

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

60%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

40%


A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

d.  L’ús global d’aquest sector és el industrial i el terciari.

4.  Condicions de gestió:

a.  Es determina un únic polígon, que s’executarà pel sistema de cooperació. Dins l’àmbit s’inclou una part que és territori del municipi de Vilablareix però que per coherència territorial s’hauria de gestionar dins d’aquest sector a través de la mancomunitat intermunicipal urbanística de Girona i Vilablareix.

Article 237. SU. Sector Mas Marroc

1.  Àmbit:

a.  Comprèn l’àrea limitada al Nord pel límit amb el Sector Urbanitzable Mas Masó (franja per sobre del carrer Salt), al Sud i a l’Est per la Riera Marroc, i a l’Oest pel límit del terme Municipal amb Salt.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total del sector es de 84.119 m².

2.  Objectius:

a   Definir l’estructura urbana del límit de Girona amb Salt de manera coordinada entre els dos municipis, creant un sector urbanitzable d’un àmbit superior al propi de Girona.

b.  Acumular el màxim d’espai lliure vers la riera Marroc per a garantir un parc corredor hidrològic, amb la intenció que tingui continuïtat en els diferents municipis que aquesta riera travessa (Girona, Salt i Vilablareix) i definint el que serà el Parc de l’Oest.

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.  El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,35 m²sostre/m²sòl.

b.  Prolongar el carrer la Gerundense.

c.  Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

 

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

70%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

30%

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

d.  L’ús global d’aquest sector és el terciari.

4.  Condicions de gestió:

a.  Es determina un únic polígon, que s’executarà pel sistema de cooperació.

b.  El desenvolupament d'aquest sector comportarà que tots els propietaris actuals inclosos dins del mateix es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

Article 238. SU. Sector Mas Masó

1.  Àmbit:

a.  Comprèn l’àrea limitada al Nord per la zona verda contigua al carrer Tomàs Carreras i Artau, al Sud pel límit amb el Sector Urbanitzable Marroc (franja per sobre del carrer Salt), a l’Est per la riera Marroc i el carrer Montnegre, i a l’Oest per límit del terme municipal amb Salt i per l’escola Publica Montfalgàs .

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total del sector es de 74.928 Ha.

2.  Objectius:

a.  Definir l’estructura urbana del límit de Girona amb Salt de manera coordinada entre els dos municipis.

b.  Obtenir una illa destinada a equipaments en continuïtat amb els equipaments existents a Can Gibert del Pla.

c.  Definir una àrea d’ús residencial amb una densitat mitjana

d.  Acumular el màxim d’espai lliure vers la riera Marroc per a garantir un parc corredor hidrològic, amb la intenció que tingui continuïtat en els diferents municipis que aquesta riera travessa (Girona, Salt i Vilablareix)

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.       El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,75 m²sostre/m²sòl.

b.      La densitat màxima d’habitatges serà de 75 habitatges/Ha.

c.       Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

 

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

65%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

35%

 

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

d.  Caldrà fer una reserva del 10% de l’aprofitament total per a destinar-lo a habitatge social.

e.  L’ús global d’aquest sector és el residencial.

4.  Condicions de gestió:

a.  Es determina un únic polígon, que s’executarà pel sistema de cooperació.

b.  El desenvolupament d'aquest sector comportarà que tots els propietaris actuals inclosos dins del mateix es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

Article 239. SU. Sector Parador del Guell

1.  Àmbit:

a.  Comprèn l’àrea limitada al Nord pel riu Ter, al Sud per les edificacions del barri de Santa Eugènia, a l’Est pel riu Güell, i a l’Oest per les Hortes de Santa Eugènia.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total del sector és aproximadament de 85.802 m2.

2.  Objectius:

a.  Ordenar aquest sector amb una sèrie de dotacions que formen façana vers l’avinguda Josep Tarradelles.

b.  Crear una àrea d’espai lliure públic que connectarà el parc de les Hortes (franja contigua a la Sèquia Monar), amb la franja de protecció de les deveses vora el Ter.

c.  Obtenir una reserva d’equipament en contacte amb l’actual escola dels Maristes.

d.  Donar amplada suficient vers l’avinguda Tarradellas possibilitant la creació d’un passeig arbrat en tota la seva longitud, permetent la continuïtat visual i el pas dels vianants dels carrers transversals.

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.  El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,30 m2sostre/m2sòl.

b.      Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

50%

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

70%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

30%

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

c.  L’ús global d’aquest sector és destinarà a dotacions i servei.

d.  Determinacions fonamentals de l'ordenació.

-    Disposició dels edificis donant façana a l’avinguda Josep Tarradelles que permeti la continuïtat, des dels carrers transversals, de passos pels vianants.

-    Cessió d’una franja, adjacent a la rotonda i a les noves edificacions fins a les hortes de Sta. Eugènia, per destinar-la a espai lliure públic.

4.  Condicions de gestió:

a.  Es determina un únic polígon, que s’executarà pel sistema de cooperació.

b.  El desenvolupament d'aquest sector comportarà que tots els propietaris actuals inclosos dins del mateix es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

 

Article 240. SU. Sector Pla de Baix de Domeny

1. Àmbit:

a. Comprèn l’àrea limitada al Nord per la part baixa del talús que separa el carrer Adri de la carretera de Sant Gregori, al Sud pel camí d’accés a les masies de la plana de Domeny, a l’Oest per la fàbrica Nestlé i la riera, i a l’Est per l’Avinguda Josep Tarradelles.

b. L’àmbit d’aquest sector està format per tres polígons discontinus delimitats en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total del sector és de 254.541 m2.

2. Objectius:

a. Ordenar aquest sector amb una edificació de densitat mitjana i mescla d’usos terciaris amb residencials.

b. Preservar la franja lliure d’edificació entre el polígon industrial de Domeny i la carretera de St. Gregori.

c. Cessió d’una reserva d’espai lliure públic a l’extrem oest del sector davant dels masos.

d. Cessió d’una reserva d’Equipaments a l’extrem est del sector amb accés des de la rotonda Fontajau.

e. Obtenció i urbanització a càrrec del sector dels sistemes vinculats

3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a. El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,45 m2sostre/m2sòl.

b. La densitat màxima d’habitatges serà de 50 habitatges/Ha.

c. Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

40%

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

60%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

40%

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament urbanístic establert per la corresponent legislació urbanística.

d. L’ús global d’aquest sector és el residencial.

e. Caldrà fer una reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública del sòl corresponent al 30% del sostre residencial, del qual un 20 % s’ha de destinar a HPO amb règim general i especial i un 10 % a HPO de preu concertat.


f. Determinacions fonamentals de l'ordenació.

- Concentrar l’edificabilitat a la part Est del sector, per a cedir la resta per a espai lliure públic.

- Ubicar els equipaments entre els darreres de les cases del carrer Montbó i l’àrea d’aparcament de la rotonda de Fontajau.

4. Condicions de gestió:

a. Es determina un únic polígon, que s’executarà pel sistema de cooperació.

Article 241. SU. Sector Accés Nord

1.  Àmbit:

a.  Comprèn l’àrea limitada al Nord per la rotonda de l’Hospital Trueta, al sud pel sòl urbà a l’est per l’Av. Tarradellas i a l’oest per la carretera de França.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total del sector és de 95.565 m2.

2.  Objectius:

a.  Cessió d’espais lliure públic davant de la carretera de França preservant, de qualsevol edificació, les zones de bosc.

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.  El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,30 m2sostre/m2sòl.

b.  Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

50%

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

70%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

30%

A aquests sòls de cessió, caldrà afegir el 10% d'aprofitament mitjà establert per la corresponent legislació urbanística.

c.  L’ús global d’aquest sector és el de dotacions i serveis privats. S’admet l’allotjament col.lectiu en un màxim del 60 % del sostre total del Pla Parcial.

4.  Condicions de gestió:

a.  Es determina un únic polígon, que s’executarà pel sistema de cooperació.

Article 242. SU. Sector Fornells Sud

1.  Àmbit:

a.  Comprèn l’àrea limitada al Nord pel sòl urbà, al sud pel municipi de Fornells a l’est per l’Escola Montessori i a l’oest pel sòl no urbanitzable.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície total és de 108.144 m2.

2.  Objectius:

a.  Ordenar aquest sector amb una edificació de baixa densitat.

b.  Cessió del bosc de roures amb façana al camí Vell de Fornells per destinar-lo a espai lliure públic

3.  Condicions d’ordenació, edificació i ús:

a.       El coeficient d’edificabilitat bruta del sector serà de 0,20 m2sostre/m2sòl.

b.  La densitat màxima d’habitatges serà de 4 habitatge/Ha.

c.  Els percentatges mínims de cessió per cada tipus de sistema, així com el percentatge mínim total de sòl públic i el màxim de sòl privat d’aquest sector seran els següents:

 

 

 

RESERVES SÒL PÚBLIC

Viari

 

 

Espais lliures

 

 

Equipaments

 

 

SÒL PÚBLIC mínim

65%

 

 

 

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

SÒL PRIVAT màxim

35%

d.  L’ús global d’aquest sector és el de residencial i dotacions privades.

e.  Determinacions fonamentals de l’ordenació:

-    Cessió de la zona verda dels terrenys amb front al camí Vell de Fornells.

-    Ordenar la zona residencial amb una tipologia de ciutat jardí de amb parcel·la gran garantint l’accés a totes les parcel·les des del carrer Aragó.

4.  Condicions de gestió:

a.  Es determina un únic polígon que s’executarà pel sistema de cooperació.

 

Títol VII - Regulació del sol no urbanitzable
Capítol Primer - Disposicions generals
Article 243. Definició i regulació

1.  El sòl no urbanitzable comprèn aquells terrenys que donat el seu valor agrícola, forestal, faunístic i/o paisatgístic, cal protegir dels processos d'urbanització de caràcter urbà i dels usos que impliquin transformació de la seva destinació definida per aquest Pla General, per tal de preservar i de potenciar la continuïtat i millora de les condicions i recursos naturals d'aquests sòls i de conservar el seu equilibri ecològic, en funció del paper físic, social i ambiental que tenen per ells mateixos en relació a la ciutat.

     S’inclou en el sòl no urbanitzable tots els terrenys que pels seus valors ecològic-paisatgístic i medi-ambiental han estat reservats, en aquest Pla General, per a sistemes generals fora del sòl urbà.

2. Aquest Pla delimita el Sòl No Urbanitzable i qualifica les diferents zones de sòl no urbanitzable en el plànol d'ordenació sèrie 1, a escala 1/10.000.

3. Tanmateix, el Pla incorpora la delimitació gràfica de l’espai “Les Gavarres” del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Dins l’àmbit d’aquest espai, resulta d’aplicació el règim del Pla d’espais i de la normativa que en resulti del seu desplegament, sens perjudici que les disposicions del propi Pla General impliquin una protecció més estricta dels valors naturals de Les Gavarres.

Article 244. Elements bàsics del territori del sòl no urbanitzable

1.  Aquest Pla General defineix uns elements bàsics del Sòl No Urbanitzable que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en el Sòl No Urbanitzable, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l'estructura i característiques físiques del territori on es localitzen, i d'aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne el seu impacte.

2.  Aquests elements bàsics són els següents:

a. Estructura de la propietat del sòl.

b. Edificacions i elements construïts existents.

c. Xarxa viària rural.

d. Xarxa hidrològica: torrents i rieres.

e. Àrees boscoses i/o de vegetació singular.

f. Elements naturals que configuren la topografia: carenes i turons.

3.  La definició d'aquests elements i les determinacions relatives a les condicions d'implantació i limitacions en l'edificació i ús del sòl que comporten, es regulen de forma genèrica i bàsica en els articles següents, sense perjudici de les determinacions específiques per a cada zona o sistema que aquest Pla General estableix.

Article 245. Nucli de població

1.  En el sòl no urbanitzable de Girona no es podran dur a terme les condicions que donin lloc a la constitució d’un nucli de població definit com aquell assentament urbà generador de requeriments o necessitats assistencials i de serveis urbans.

2.  Es considera condició objectiva de formació de nucli de població l’agrupació de més de tres habitatges dins d’un cercle d’un radi de 150 m traçat sobre el centre geomètric de qualsevol habitatge existent.

Article 246. Segregació i divisió

1.  Queden absolutament prohibides les parcel·lacions urbanístiques, d’acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent.

2.  Queden també prohibides, les divisions o les segregacions de terrenys en les següents condicions;:

a.  Quan la segregació doni lloc a superfícies inferior a la unitat mínima de cultiu establerta a la legislació agrària, que en el cas de terrenys de secà s’estableix en 4,5 ha i per als de regadiu en 1,25 ha.

     Podran autoritzar-se segregacions inferiors a la unitat mínima quan s’incorpori a finques confrontants. En aquest cas s’haurà de fer constar expressament en la inscripció registral o comunicació amb la finca a la qual s’agreguen.

b.  Quan la finca estigui vinculada a una construcció i es consideri indivisible per aplicació de les normes sobre superfícies mínimes de terreny lligades a les construccions en el sòl no urbanitzable.

c.  Quan no tinguin accés directa a les carreteres, vies rurals, camins, pistes forestals o a d’altres vials de domini públic.

d.  En àrees d’explotació forestal la finca mínima serà de 25 ha d’acord amb la unitat mínima forestal fixada pel Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats Mínimes Forestals.

3.  Als efectes del compliment de les disposicions anteriors, es consideren incorporats a la documentació d’aquest Pla General, els corresponents plànols cadastrals de camins rurals, pistes forestals o d’estructura de les parcel·les agràries existents amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla General.

Article 247. Edificacions i elements que cal presenvar o recuperar

1.  Aquest Pla General fa un llistat d’aquelles edificacions i elements construïts existents en el sòl no urbanitzable que cal preservar i recuperar, bé per estar integrats en el Patrimoni Històrico-Artístic, en qualsevol dels nivells contemplats per la legislació vigent, bé pel seu interès arquitectònic tradicional o paisatgístic, que corresponen a una estructura correcta de colonització del territori, bé per estar funcionalment vinculat a una explotació agrícola o forestal, o bé per complir un paper dotacional suficientment important i adequat.

2.  Els criteris per al seu ús i desenvolupament edificatori es defineixen de forma general a la Secció Quarta del Capítol Quart d’aquest Títol. Tot això sense perjudici del compliment de les condicions de Protecció, que en els casos de tractar-se d'edificacions o elements catalogats, es determinin pel Planejament Especial corresponent i la legislació sectorial vigent aplicable en cada cas.

3.  El conjunt d'edificacions existents incloses amb aquest valor sobre el Sòl No Urbanitzable són les següents:

- Can Turró

- Cal Rei

- Can Mascort

 

- Castell de Campdorà

- Can Pageset

- Cal Bisbe

 

- Mas Sunyer

- Can Loreto

- Cal Guenyo

 

- Mas Peres

- Can Perassa

- Can Roqueta

 

- Torre Sampsona

- Torre Bonica

- Cal Jardiner

 

- Torre de Taialà o Cerdà

- Can Vila

- Can Passa-serres

 

- Mas dels Tres Reis

- Can Millars

- Can Banyes

 

- Mas de Can Negrell

- Can Turon

- Can Figueres

 

- Mas Grau

- Cal Bernat

- Can Bert

 

- Mas La Torre, Can Ribes

- Can Palahí

- La Farinera

- Mas Amat

- Cal Tort

- Can Ros

- Can Portalló

- Can Feliu

- Can Ribes

- Can Clarà

- La Barraqueta

- Can Sunyer

- Cal Gras

- Can Xaco

- Can Lledó

- Ca l’Escolà

- Can Jordi

- Can Mingo

- Can Coll

- Can Quim

- Ca l’Isidre

- Can Font

- Mas Argall

- Can Pagès

- Ca la Pepa

- Can Salgueda

- Mas Nou

- Cal Rave

- Can Gullana

- Capella del Calvari

- Mas Moliner

- Can Ferriol

- Can Cristòfol

- Can Bert

- Can Mas

- Can Pericot

- Can Boada

- Casa de les Figues

- Can Coll

- Can Gregori

- Can Castelló

- Can Canals

- Can Borrassó

- La Casanova

- Cal Tet

- Can Bàscara

- Can Caselles

- Can Llinàs

- Can Pagès

- Can Pol

- Can Roca

- Mas Carreres

- Mas Borrell

- Can Lliure

- Mas Sunyer

- Can Nardis

- Mas Vives

- Ca la Màxima

- Can Lliure

- Mas Pi (can Garcia)

- Can Pere

- Cal Rave

- Can Ferriol

- Can Ribas

- Can Comes

- Can Maton

- Can Pantalé

- Magarrida

- Can Vila

- Cal Campaner

- Can Taverner

- Can Tomàs

- Can Rafael

- Can Mainau

- Can Sirvent

- Cal Vidriaire

- Can Redondo

- Can Puig

- Cal Cisteller

- Cal Borni

- L’Horta

- Can Ginesta

- Castell de St. Miquel

- El Polvorí

- Cal Cucut

- Can Mistaire

- Can Pratmans

- Can Rabassa

- Cal Cabrit

- Mas Homs (o Cal Jutge)

- Can Massolet

- Can Baldiri

- Can Gafarrot

- Cal Sec

- Can Miqueló

- Can Jan

- Cal Santo

- Mas Ponç

- Can Onofre

- Can Verd

- Can Xato

- Can Xifreu

- Cal Bisbe

- Can Comalada

- Can Sistach

- Can Forges

- Can Poteló

- Can Pi (Mas Noguer)

- Can Lliure

- Mas Bonet

- Can Miralletes

- Ca la Ferriola

- Can Peirot

- Can Loreto

- Can Ribes

- Can Clarà

- Can Parassa

- Cal Dineret

- Can Bru

- Can Agullana

- Cal Retard

- Can Turon

- Can Mas

- Can Punxa

- Can Segalars

- Can Salgeda

- Mas Estela

- Can Benet Vell

 

- Can Rafart

- Mas Miralles

 

- Mas Jordi

- Mas La Torre

 

- Can Sans

- Can Gepeta

 

4. En el terme municipal de Girona únicament es consideren emplaçaments aptes per a l’habitatge rural els relacionats en el llistat de l’apartat anterior. La resta d'habitatges construïts en sòl no urbanitzable no vinculats a una explotació agrícola o forestal, estaran en situació d'ús disconforme. Això no obstant, caldrà redactar un Pla Especial que precisi l’emplaçament de les edificacions existents i la seva toponímia.

Article 248. Condicions de les edificacions que cal preservar o recuperar

1.  Les condicions per a l’edificació en els emplaçaments previstos en l’article 247, edificacions i elements que cal preservar o recuperar, es regularan de forma precisa mitjançant Planejament Especial. No obstant això, de forma transitòria, es determinen les condicions d’edificació i usos en la secció quarta del Capítol quart d’aquest Títol.

Article 249. Condicions generals de les noves edifciacions o ampliacions d'existents destinades a habitatge rural

1.  Els habitatges en sòl no urbanitzable hauran de complir, a més de les disposicions generals del sòl no urbanitzable de cada zona que estableix aquest Pla General, les següents condicions:

-    L'ampliació o construcció d'un habitatge en sòl no urbanitzable ha d'estar forçosament vinculat a una explotació agrícola o forestal incloent la residencial casa de pagès.

-    La consolidació, ampliació o nova construcció d'una edificació estarà condicionada a la inscripció de la indivisibilitat de la finca en el Registre de la Propietat.

-    En les finques que compleixin la condició de superfície mínima i tinguin un habitatge rural, podrà autoritzar-se l'ampliació de l'habitatge existent per a un nou habitatge rural com ampliació del programa familiar, sense dividir ni segregar la finca original, sempre que es justifiqui per necessitats de l'explotació agrícola i que el nou habitatge es configuri constituint un conjunt arquitectònic composat amb l'edificació existent, bé reformant cossos d'edificació annexes, bé conformant un nou volum junt a l'actual.

-    Les edificacions de nova planta, les ampliacions i reformes d'edificacions existents respondran a les tipologies existents en la zona o, en tot cas, es faran interpretacions ajustades utilitzant materials de construcció i colors adequats a l'entorn.

Article 250. Condicions generals de les edificacions i instal.lacions d'utilitat pública o social

1.  L’emplaçament i l’ordenació es farà mitjançant un Pla Especial o es tramitarà segons el procediment establert a la legislació vigent.

2.  Amb excepció dels usos d’habitatge, agrícoles, ramaders, forestals, activitats cíviques i culturals relacionades amb la natura i el medi ambient, i de les instal·lacions d’obres públiques, les altres activitats i construccions només es poden autoritzar si tenen la consideració d’instal·lacions d’utilitat pública o d’interès social que hagin d'emplaçar-se en el medi rural.

3.  En la tramitació de les autoritzacions per a instal·lacions d’utilitat pública o d’interès social, s’hauran d’observar les condicions següents:

-    El procediment de les autoritzacions i aprovació del Pla Especial serà el que preveu la legislació urbanística vigent /art. 68 DL 1/90 i art. 44.2R.G.U)

-    A l’expedient s’haurà d’acreditar l’existència de la declaració d’utilitat pública o interès social. Hauran d’assenyalar-se de forma expressa les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en qüestió en el medi rural.

-    A la memòria del Pla Especial s’haurà de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes, per tal d’impedir la reducció de terrenys agrícoles, forestals, les condicions naturals o els valors paisatgístics i culturals.

4.  El projecte haurà d’incloure mesures per tal d’assegurar l’aminorament de l’impacte i la integració ambiental de les instal·lacions.

Article 251. Concessió de llicències en sòl no urbanitzable

1.  Per a l’obtenció de llicència en el sòl no urbanitzable, a més de les determinacions fixades per la legislació urbanística i sectorial vigent en cadascuna de les matèries, s’observaran, amb caràcter general, els requisits següents:

-    L’Ajuntament instarà la inscripció en el Registre de la Propietat Immobiliària com a finca indivisible, d’aquell terrenys sobre el qual es sol·liciti per part de la propietat llicència d’edificació, condicionant l’eficàcia de la concessió o autorització a l’acreditació de l’esmentat assentament registral.

-    L’atorgament de qualsevol llicència o autorització en sòl no urbanitzable estarà supeditat al compliment de les normes generals i específiques sobre condicions higièniques, de manera especial sobre evacuació d’aigües residuals i tècnico-constructives, dictades per les administracions competents.

-    En el cas de les edificacions i les instal·lacions destinades a explotacions ramaderes, prèviament a l’obtenció de la llicència d’obres, caldrà obtenir l’autorització per a la instal·lació i el funcionament de les mateixes.

-    En la sol·licitud de llicència per a les granges s’haurà d’especificar, mitjançant un plànol detallat, la situació del fossar de purins i el dipòsit de cadàvers, la localització respecte a tota la resta d’edificis situats en finques veïnes en un radi de cent metres (100 m), amb l’especificació de l’ús de cadascun i la localització respecte a totes les vies existents en un radi de cent cinquanta metres (150 m)

Article 252. Xarxa de camins rurals

1.  La xarxa de camins rurals definida pel present Pla General, és aquella formada pels camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no urbanitzat i la comunicació amb la ciutat. Els camins rurals formen part del sistema general de comunicacions (clau A.5)

2.  S’hauran de conservar en la seva integritat l’actual xarxa de camins rurals.

     No es poden obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals, itineraris i recorreguts paisatgístics, o qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest Pla General, en els Plans Especials que en Sòl No Urbanitzable poden desenvolupar-lo, en els Plans de Gestió Forestals o Programes de l'Administració d'Agricultura, amb l'informe previ corresponent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

3.  L’obertura, modificació de traçat o variació del perfil longitudinal o transversal dels camins i les vies rurals necessiten una llicència municipal prèvia. A la memòria del corresponent projecte de sol·licitud, cal justificar la necessitat i conveniència del nou camí o de la modificació proposada, així com també la integració del nou traçat dins del paisatge i la no producció d’efectes degradants al medi.

4.  L’amplada màxima del camins rurals serà de sis metres (6 m).

5.  Els camins rurals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.

Article 253. Xarxa hidrològica: torrents i rieres

1.  D'acord amb el que preveu la legislació sectorial en la matèria, no podrà realitzar-se cap construcció, instal·lació ni tanca a una distància inferior a 5 metres comptats a partir de la llera dels torrents i les rieres. Això sense perjudici del compliment de les determinacions específiques que per a cada zona estableix aquest Pla General en aquest aspecte.

2.  Queda totalment prohibit abocar residus agraris, industrial o urbans a la llera dels cursos d’aigua.

3.  L’administració vetllarà perquè no es produeixin abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials en els torrents i les sèquies.

Article 254. Creuament del sòl no urbanitzable per línies aèries de transport elèctric d'alta tensió

En el cas d’haver-se de creuar el sòl no urbanitzable per noves línies de transport elèctric, aquestes es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les grans infrastructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d’aquests sòls. Per regular les mesures adequades a aquestes finalitats es redactarà el corresponent Pla Especial.

Article 255. Àrees boscoses i/o de vegetació singular

1.  Les masses boscoses consolidades i aquelles àrees de vegetació singular existents en el sòl No Urbanitzable, es consideren elements naturals que cal protegir. Amb aquesta finalitat, no es podran autoritzar en aquestes àrees, edificacions, instal·lacions, i explotacions agrícoles que puguin perjudicar les seves condicions naturals, a més de respectar les determinacions establertes per a cada zona on es regula l'existència d'aquests elements naturals.

2.  En qualsevol cas, l'objectiu primordial d'aquest Pla en relació a aquestes àrees boscoses i de vegetació singular és preservar-les i protegir un patrimoni natural valuós, així com, salvaguardar les funcions ecològiques que duen a terme.

Capítol Segon - Desenvolupament del sòl no urbanitzable
Article 256. Desenvolupament del pla general en sòl no urbanitzable

1.  Les determinacions sobre el sòl no urbanitzable contingudes en aquest Pla, sens perjudici de l’aplicació immediata, es podran desenvolupar mitjançant Plans Especials, els quals tindran les finalitats següents:

a.  La millora del medi rural.

b.  La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals.

c.  La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals.

d.  La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal.

e.  La protecció i la millora de la vialitat rural.

f.   L’activitat educativa i formativa en relació al medi natural.

g.  D’altres finalitats anàlogues

2.  Els Plans Especials no podran alterar les determinacions del Pla General, llevat de regular més restrictivament les condicions d’edificació i d’ús i/o augmentar la superfície establerta com a mínim per a les finques.

3.  Els Plans Especials de qualsevol tipus, fins i tot els d'àmbit supramunicipal, que persegueixin objectius diferents dels anteriorment enunciats i que incideixin en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, hauran de justificar expressament l'observació de les determinacions d'aquest Pla General.

Article 257. Classificació i definició dels sectors de desenvolupament en el sòl no urbanitzable

1.  Independentment de la possibilitat de desenvolupar Plans Especials en sòl no urbanitzable, d'acord amb les finalitats descrites a l'article anterior d'aquestes Normes Urbanístiques, aquest Pla General estableix en determinats sectors la necessitat de la tramitació d'un Pla Especial per al seu desenvolupament, i en defineix els objectius i criteris generals d'ordenació, edificació i ús, així com les condicions de gestió.

2.  Aquests sectors de desenvolupament en Sòl No Urbanitzable són:

-    Pla Especial del Parc de les Pedreres

-    Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia

-    Pla Especial Bou d’Or

-    Pla Especial de les Deveses d’en Bru

-    Pla Especial la Muntanya de Can Ribas

-    Pla Especial de l’alzinar vell de la Pabordia.

-    Pla Especial de la Creueta.

Article 258. Desenvolupament del pla en sòl no urbanitzable amb planejament aprovat definitivament

1.  Aquells sectors classificats com a Sòl No Urbanitzable que disposin de Pla Especial aprovat definitivament amb anterioritat a la vigència d'aquest Pla, no requeriran l'elaboració d'un nou Planejament derivat, incorporant aquest Pla General les determinacions d’aquests Plans Especials que s’enumeren a continuació.

- Pla Especial de protecció del Ter.

- Pla Especial de la Vall de St. Daniel en allò que sigui més restrictiu que aquest Pla General.

2.  La regulació d’aquests sectors, els objectius, superfícies i condicions d’ordenació, ús i gestió determinats en els Plans Especials aprovats definitivament queden incorporats a aquest Pla General.

Article 259. Pla especial del Parc de les Pedreres

1.    Àmbit:

a.  Inclou els terrenys qualificats com a sistema de parc ecològic-paisatgístic (Clau C3) situats en la franja no urbanitzada a l’àrea de les antigues pedreres d’extracció de pedra de Girona. L’àmbit queda delimitat al nord pel Barri Vell i el barri de Torre Gironella, al Sud per la carretera de Sant Feliu, el cementiri, i el barri de Font de la Pòlvora, a l’est pel barri del carrer del Carme i de les Pedreres, i a l’oest pel camí del Calvari fins a la Font de la Pòlvora passant pels polvorins  i el límit del PEIN de les Gavarres.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000.

2.  Objectius:

a.  Restauració d’aquesta àrea donada la seva importància ecològica:

-    com a gran peça verda per a la ciutat.

-    com a filtre envers l’àrea del PEIN i per a garantir la conservació de l’àrea protegida.

-    com a corredor i connector entre les peces verdes de la ciutat.

b.  Restauració d’aquesta àrea donada la seva importància paisatgística:

-    com a porta de les Gavarres.

-    com a peça essencial per a definir la silueta de la ciutat.

-    com a espai lliure públic.

c.  Restauració d’aquesta zona com a parc públic garantint:

-    el control de l’activitat humana que s’hi realitzi

-    la recuperació de les antigues àrees d’extracció de pedra de Girona per a que formin part integrada del parc

-    l’ordenació de la xarxa de camins i carreteres

-    l’existència d’equipaments lligats al funcionament del parc (punt d’informació per a l’àrea de protecció de les Gavarres, serveis…)

-    la regulació de les edificacions il·legals existents, enderroc de barraques, i erradicació d’usos marginals que degraden el paisatge

-    la revegetació forestal

-    la regulació a nivell normatiu del tipus d’edificacions, elements auxiliars, materials de construcció i tipus de tanques.

3.  Condicions d’ordenació, d’edificació i ús:

a.  Caldrà ordenar la xarxa viària i de camins establint una jerarquia, amplades, traçat, tractament i ús corresponents, per tal de donar accés a les edificacions i dotacions existents i futures, accés als usuaris del parc, proporcionar itineraris paisatgístics, i garantir la connectivitat amb el teixit urbà.

b.  Per garantir la connectivitat i l’accés des de la ciutat es crearan els següents accessos al parc:

-    des de Vista Alegre: accés pel carrer Olivera i accés pel carrer Enderrocades.

-    des de les Pedreres: accés per la Pujada de la Torre Alfons XII

-    des del Barri Vell: accés pel carrer Merlets i el camí de la Ferradura. Accés pel camí del Calvari connectant amb Torre Gironella i Sant Daniel.

-    des del carrer del Carme: accés des del pas creat per la unitat d’actuació  a l’intersecció dels carrers Julià de Chia i Carme.

-    des de Vilarroja/Font de la Pòlvora: accés des del camí dels Polvorins.

c.  No es permetrà i serà totalment erradicada qualsevol tipus d’edificació il·legal, barraca, usos incompatibles amb el parc i altres usos marginals.

d.  Determinar els criteris de rehabilitació dels antics polvorins com a peces que donaran servei al parc; així com les ubicacions específiques de les possibles construccions i peces integrades al parc.

e.  Assenyalar la vegetació a utilitzar en la restauració de les diferents àrees i en les noves plantacions.

f.   No es permetrà cap ús que no estigui directament relacionat amb el parc i el seu gaudir.

4.  Condicions de gestió:

a.  Aquest Pla Especial que serà de Promoció Pública, establirà el sistema d'actuació, així com les etapes d'execució corresponents, definint els criteris de valoració de les terres que faciliti la posterior gestió.

Article 260. Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia

1.       Àmbit:

a.  Inclou els terrenys qualificats com a sistema de parc agrícola (Clau C.4) situats en la franja no urbanitzada entre el barri de Sta. Eugènia i el Ter. L’àmbit queda delimitat al nord pel marge dret del Ter, a l’est per l’avinguda Josep Tarradellas, al Sud per la Sèquia Monar i la façana de la ciutat com a espai de fons (barri de Santa Eugènia), i a l’oest pel límit municipal entre Salt i Girona.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000.La superfície aproximada del Sector de planejament és de 41,27Ha.

2.  Objectius:

a.  Protegir i recuperar el paisatge amb un criteri unitari  d’actuacions tant per a les infrastructures, rehabilitacions d’elements arquitectònics, tanques, casetes d’horta, senyalitzacions, plantacions, àrees d’estada, etc., com per a la recuperació d’àrees d’interès ecològic: el marge dret del riu Ter com a corredor, les zones humides i els marges de les hortes com a hàbitats, tota l’àrea de les hortes com a gran peça verda essencial dins el mosaic de la ciutat, la franja de parc com a connector peatonal…(veure estudi sobre els principis d’ecologia del paisatge a l’àrea metropolitana).

b.  Protegir i mantenir una franja de deveses paral.lela al riu.

c.  Aconseguir amb el projecte de paisatge una continuïtat peatonal i d’espai públic entre els municipis de Salt i Girona resseguint l’àrea protegida de les deveses del marge dret del Ter.

d.  Crear un parc amb un itinerari paisatgístic per a l’ús de vianants i bicicletes paral·lel a la sèquia Monar com espai de contacte amb la natura pel repòs i lleure dels veïns

e.  Mantenir l’ús d’horta tradicional tot conservant el recurs d’aigua quantitativament i qualitativament.

f.   Mantenir els llocs amb aigua permanent per potenciar les comunitats d’amfibis així com potenciar hàbitats nous i restaurar els hàbitats de ribera per a fomentar les espècies d’ambients humits i riberencs.

g.  Protegir, conservar i revaloritzar les saules com a element identificador del paisatge de les hortes.

h.  Mantenir i fomentar les comunitats d’hidròfils per la seva excepcionalitat en el context del país.

i.   Mantenir la xarxa primària i secundària de recs amb la seva fisonomia original de marges i lleres naturals i regular la seva utilització i gaudir mitjançant la creació d’una comunitat de regants.

j.   Recuperar i conservar els elements arquitectònics que configuren el paisatge tradicional de les hortes (ponts, safareig, dipòsits, recés i masos), per a poder fer-ne un ús dins les hortes i un ús educatiu.

k.  Recuperar i mantenir la xarxa de camins.

l.   Establir l’estructura dels sistemes de sòl públic necessària per l’obtenció dels objectius definits en aquest apartat.

3.  Condicions d’ordenació, d’edificació i ús:

a.  Ordenar la xarxa viària rural establint una jerarquia, amplades, traçat, tractament i ús corresponents per tal de donar servei a l’activitat agrícola juntament amb la de lleure; proporcionant un contacte directe amb la ciutat més consolidada;  creant una franja de parc de domini públic al costat de la Sèquia així com al marge dret del riu Ter amb una sèrie d’itineraris paisatgístics que connectin el municipi de Salt amb el de Girona.

b.  El sòl d’aprofitament privat agrícola s’ordenarà segons les disposicions de la zona de valor agrícola (Clau 8).

c.  Establir una superfície mínima de parcel·la en la que es permetrà la construcció d’una barraca d’horta.

d.  Creació d’un catàleg dels elements constructius existents lligats a l’horta.

e.  Recomanacions de vegetació a utilitzar en la restauració de les diferents àrees, i en les noves plantacions.

f.   Es mantindran els usos d’horta (tant tradicional com derivats) en aquesta àrea, exceptuant les franges laterals dedicades a parc públic i l’àrea de protecció de la llera del riu. Dins els usos derivats es consideren: vivers, tallers educatius d’horta, horta biològica, horta experimental lligada a l’universitat, horta social (per a ser conreada per jubilats, emigrants, aturats…), i d’altres usos que es considerin adients sempre dins del camp de l’horticultura.

4.  Condicions de gestió:

a.  El Pla Especial definirà, si s'escau, els polígons d'execució que es considerin necessaris.

b.  Els sòls obtinguts per l'Ajuntament de Girona per via del desenvolupament d'aquest Pla Especial amb la finalitat de garantir l'estabilitat agrícola, es destinarà únicament i exclusiva a aquesta finalitat.

c.  Aquest Pla Especial que serà de Promoció Pública, establirà el sistema d'actuació, així com les etapes d'execució corresponents.

f.   En el marc del Pla Especial es definiran els criteris per la valoració de les terres que facilitin la posterior gestió del mateix d'acord amb l'anterior apartat.

Article 261. Pla especial Bou d'Or

1.       Àmbit:

a.  Inclou els terrenys qualificats com a sistema de parc ecològic paisatgístic (Clau C.3) situats al barri de Pont Major a les estribacions baixes del turó de Montjuïc. Comprèn el triangle limitat pel carrer i la riera de Matacans (o can Camaret) al Nord i Est, la de can Punxa (o Bou d’Or) al Sud, la carretera de Montjuïc i la via del tren a l’Oest.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000.La superfície aproximada d’aquest sector és de 4,53 Ha.

2.  Objectius:

Protegir l’àmbit definit pel seu interès arqueològic i històric donada l’existència del cementiri jueu dit del Bou d’Or conegut per diverses fonts i detectat i excavat parcialment en el marc del projecte europeu Progress, portat a terme entre els anys 1997 i 1999. Segons estudis i excavacions aquest cementiri va estar en ús fins al Segle XV. El Pla Especial haurà de delimitar l’àrea precisa de protecció, després de la realització de cates a tota la zona.

3.  Condicions d’ordenació, d’edificació i ús:

a.  No es permetrà cap edificació o ús d’aquesta zona que no sigui lligat a la recerca i difusió arqueològica i històrica.

b.  Es protegirà l’àrea per evitar qualsevol intrusió o ús del terreny no adequat.

4.  Condicions de gestió:

a.  Aquest Pla Especial que serà de Promoció Pública, establirà el sistema d'actuació, així com les etapes d'execució corresponents.

b.  En el marc del Pla Especial es definiran els criteris per la valoració de les terres que facilitin la posterior gestió del mateix d'acord amb l'anterior apartat.

Article 262. Pla especial de les Deveses d'en Bru

1.       Àmbit:

a.  Inclou les àrees d’extracció de recursos minerals situades al marge esquerre del riu Ter per sota del Pla de Domeny coneguda com les Deveses d’en Bru.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitats en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000.La superfície aproximada del sector és de13,6 Ha. La superfície de l’actual zona d’extracció és de 7,5 Ha.

2.  Objectius:

a.  Que s’inclogui en cadascuna de les àrees amb llicència per a realitzar activitats extractives la obligatorietat de redactar un projecte acurat de restauració del paisatge.

b.  Mitjançant el projecte aconseguir la recuperació del territori malmès, amb un seguiment i control per part dels tècnics municipals. Caldrà fixar en cadascun dels casos un programa d’actuacions a portar a terme.

3.  Programa de restauració:

a.  El programa de restauració especificarà les actuacions a executar i les seves fases.

b.  El contingut del document inclourà:

1.  Estudi de l’estat inicial del lloc amb una relació dels efectes ocasionats:

- condicionaments de l’indret: geogràfics, climatològics, geològics, i altres.

- característiques físiques i químiques dels sòls a restaurar

- recursos naturals afectats: masses forestals, aigües superficials o subterrànies, drenatge, topografia inicial, gruix de terra vegetal, alteracions de la flora i la fauna, i altres

- camins i altres infrastructures afectades (interiors i exteriors a l’explotació)

- impacte en el paisatge: visual, morfològic, agronómic, acústic, geotècnic, atmosfèric, edàfic.

- dipòsits, runes i fosses existents

- efectes en l’entorn socio-econòmic

2.  Relació de condicions a complir pel terreny després de la restauració i programa d’actuacions a seguir per a aconseguir el resultat final desitjat. Inclourà:

-  tractament dels fronts o bancs d’explotació per a estabilitzar-los i condicionar-los

-  restabliment de pendents en el terreny per evitar esllavissaments i marges perillosos

- tractament i condicionament dels terrenys per evitar l’erosió, que inclourà un estudi detallat del drenatge, i un pla de revegetació amb plantacions a curt, mig i llarg termini.

- tractament i condicionament del límit de l’àrea d’explotació amb una combinació de tanques vegetals i talussos que disminueixin l’impacte visual, acústic, i atmosfèric (pols…)

- tractament i condicionament de la zona d’influència de l’àrea d’explotació des del punt de vista visual, morfològic, de la xarxa hidrològica i de drenatge (sistema d’aigües subterrànies i superficials), camins i altres infrastructures, vegetació, i d’altres sistemes afectats; amb l’objectiu d’aconseguir refer el lligam d’aquesta peça amb el paisatge que l’envolta  a tos els nivells mencionats.

4.  Condicions de gestió:

a.  Aquest Pla Especial que serà de promoció privada, abastarà tot l’àmbit i es redactarà en un termini màxim de 2 anys a partir de la vigència del present Pla General.

Article 263. Pla especial de la Muntanya de Can Ribas

1. Àmbit:

a.  Inclou les àrees d’extracció de recursos minerals situades a la muntanya de Can Ribes.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. L’actual zona d’extracció és de 50 Ha.

2.  Objectius:

a.  Que s’inclogui en cadascuna de les àrees amb llicència per a realitzar activitats extractives la obligatorietat de redactar un projecte acurat de restauració del paisatge.

b.  Mitjançant el projecte aconseguir la recuperació del territori malmès, amb un seguiment i control per part dels tècnics municipals. Caldrà fixar en cadascun dels casos un programa d’actuacions a portar a terme.

3.  Programa de restauració:

a.  El programa de restauració especificarà les actuacions a executar i les seves fases.

b.  El contingut del document inclourà:

1.  Estudi de l’estat inicial del lloc amb una relació dels efectes ocasionats:

- condicionaments de l’indret: geogràfics, climatològics, geològics, i altres.

- característiques físiques i químiques dels sòls a restaurar.

- recursos naturals afectats: masses forestals, aigües superficials o subterrànies, drenatge, topografia inicial, gruix de terra vegetal, alteracions de la flora i la fauna, i altres.

- camins i altres infrastructures afectades (interiors i exteriors a l’explotació).

- impacte en el paisatge: visual, morfològic, agronómic, acústic, geotècnic, atmosfèric, edàfic.

- dipòsits, runes i fosses existents.

- efectes en l’entorn socio-econòmic.

2.  Relació de condicions a complir pel terreny després de la restauració i programa d’actuacions a seguir per a aconseguir el resultat final desitjat. Inclourà:

- tractament dels fronts o bancs d’explotació per a estabilitzar-los i condicionar-los

- restabliment de pendents en el terreny per evitar esllavissaments i marges perillosos

- tractament i condicionament dels terrenys per evitar l’erosió, que inclourà un estudi detallat del drenatge, i un pla de revegetació amb plantacions a curt, mig i llarg termini

- tractament i condicionament del límit de l’àrea d’explotació amb una combinació de tanques vegetals i talussos que disminueixin l’impacte visual, acústic, i atmosfèric (pols…)

- tractament i condicionament de la zona d’influència de l’àrea d’explotació des del punt de vista visual, morfològic, de la xarxa hidrològica i de drenatge (sistema d’aigües subterrànies i superficials), camins i altres infrastructures, vegetació, i d’altres sistemes afectats; amb l’objectiu d’aconseguir refer el lligam d’aquesta peça amb el paisatge que l’envolta a tots els nivells mencionats.

4.  Condicions de gestió:

a.  Aquest Pla Especial que serà de promoció privada, abastarà tot l’àmbit i es redactarà en un termini màxim de 2 anys a partir de la vigència del present Pla General.

b.  Transitòriament, mentre no es redacti el Pla Especial de la Muntanya de Can Ribas, es permet edificar en les actuals instal·lacions de DECSA amb un sostre màxim de 600 m2 i augmentar l’ocupació amb un màxim del 50% l’ocupació existent en el moment d’aprovar inicialment aquest Pla General.

Article 264. Pla especial de l'Alzinar vell de la Pabordia

1.       Àmbit:

a.  Comprèn l’àrea qualificada com a sistema de boscos (clau C2) limitada al Nord pel sector Mas Gri, al Sud per les instal·lacions del Club de tenis Girona i el barri de l’Avellaneda, a l’Est pel carrer Riera de Mus i la seva prolongació, i a l’Oest per la finca de la Pabordia i la carretera C-250.

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. La superfície aproximada del sector és de 15,3 Ha.

2.  Objectius:

a.  En tot l’àmbit:

-    Protegir aquesta àrea forestal com a part del sistema de boscos de la ciutat, i en específic dels Boscos de Palau.

-    Condicionar camins i zones d’estada per a fer possible l’accés i el gaudir com a espai lliure d’ús públic, amb l’excepció de la zona de l’Alzinar Vell de la Pabordia que ve especificada en el següent punt.

-    Restringir els usos als d’itineraris de passeig per a garantir la conservació de la resta del bosc.

b.  En l’àmbit de l’alzinar-roureda de la Pabordia: protegir aquesta àrea pel seu valor patrimonial i científic ja que es tracta d’un bosc que no ha estat alterat silvícolament durant més de 100 anys, i és d’un gran interès per l’estudi de la seva estructura conseqüència d’un desenvolupament de dinàmica natural. És excepcional l’existència de boscos de “quercínees” no alterats a les nostres contrades. En aquest àmbit caldrà:

-    Preservar l’estructura vegetal tan arbòria com arbustiva.

-    Condicionar un recorregut didàctic d’ús restringit i controlat.

-    Evitar l’aïllament del bosc envoltant-lo per infrastructures urbanes i viàries.

-    Consolidar una franja verda amortidora, amb funcions de filtre i protecció, a tot el seu perímetre.

3.  Condicions d’ordenació, d’edificació i ús:

a.  En tot l’àmbit: es realitzarà un estudi de tot l’àmbit inventariant els boscos i àrees de conreus existents, proposant una gestió de futur per a conservar i desenvolupar les masses arbòries,  i fixar els usos de tota l’àrea.

b.  En l’àmbit de l’Alzinar Vell de la Pabordia:

-    Realitzar un inventari exhaustiu del bosc de l’Alzinar Vell de la Pabordia que representi amb fidelitat l’estructura arbòria i que permeti un coneixement precís de la seva maduresa i diversitat biològica.

-    Redactar un document tècnic de planificació de les actuacions necessàries per la conservació del bosc de l’Alzinar Vell.

-    L’ús serà restringit a educatiu i de recerca, per evitar-ne la degradació.

c.  No es permetrà cap tipus d’edificació en tot l’àmbit.

4.  Condicions de gestió:

        a.  Aquest Pla Especial que serà de promoció pública, i definirà els criteris per la valoració de les terres que faciliti la posterior gestió.

 

Article 265. Pla especial de la Creueta

1.       Àmbit:

a.  Comprèn les àrees qualificades com a sistema de parc fluvial i deveses (clau C.5), i els sistemes i zones de sòl urbà adjacents. Està limitat al Nord i Est pel marge esquerre del riu Onyar, al Sud pel límit municipal de Quart i a l’Oest pel Puig de Montilivi

b.  L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000.

2.  Objectius:

a.  Protegir el marge esquerra del riu Onyar conegut com el Pla de la Creueta, pel seu valor ecològic i paisatgístic com a corredor hidrològic, i com a peça clau de la corona verda de Girona.

b.  Preservar els terrenys inundables del riu.

c.  Connectar l’itinerari paisatgístic de l’antic camí del tren de Sant Feliu, amb la Zona Universitària, fet que consolidaria la connectivitat d’importants peces verdes (Pedreres, Corredor de l’Onyar, Puig de Montilivi, Boscos de Palau), així com de les diferents zones urbanes.

d. Ordenar les edificacions dels sistemes i zones adjacents per tal d’afavorir la recuperació i gaudi de l’entorn, especialment dels sistemes naturals del meandre de l’Onyar.

3.  Condicions d’ordenació, d’edificació i ús:

a.  Es concentraran els espais lliures a tot el marge esquerre del riu Onyar preservant les àrees inundables definint un límit a partir de l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.

b.  Es connectarà el carril de bicicletes/peatonal existent amb el carril de la zona universitària de Montilivi.

c.  Es definirà un itinerari peatonal pròxim al riu Onyar.

d. Es fixarà la posició de l’edificació per assegurar una implantació coherent amb els valors del parc fluvial a protegir.

4.  Condicions de gestió:

a.  Aquest Pla Especial que serà de promoció pública, definirà la titularitat pública o privada dels terrenys i els criteris per la valoració de les terres que faciliti la posterior gestió.

Capítol Tercer - Paràmetres específics del sòl no urbanitzable
Article 266. Finca

És la porció de Sòl No Urbanitzable, que constitueix una unitat registral.

Article 267. Finca mínima

1.  És la unitat de sòl mínima, definida a cada zona, segons la unitat mínima de producció, ja sigui conreu o forestal definida a cada zona. Les finques mínimes definides a cada zona seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat, en el moment d'inscripció de la mateixa.

2.  La condició de finca mínima serà necessària per poder construir una edificació. A aquest efecte, tindran consideració d'edificació: els habitatges rurals, els magatzems agrícoles i les construccions pecuàries (granges). En aquest cas, no es considerarà edificació les instal·lacions pel conreu protegit (hivernacles) sempre i quan compleixin les condicions previstes a l'Ordre de 25 d'octubre de 1988 del Departament d' Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Article 268. Adaptació topogràfica del terreny

1.  Les plataformes de nivellació de terrenys possibles s'ajustaran a les següents limitacions:

a.  En general, el màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre's com a natural serà d'1,5 m per sobre o per sota d'aquell respecte a aquest. D'acord amb això la diferència màxima entre plataformes de nivellació no serà superior a 3 m . Aquests límits màxims de variació topogràfica s'aplicaran tant en l'interior de la finca com en els seus límits.

b.  En les zones forestals el desnivell màxim entre la part de la cota superior i inferior del moviment de terres no sobrepassarà l'alçada de 3 m.

Article 269. Tanques

1.  Les tanques es situaran respectant el que s'estableix en el sistema hidrològic, clau D, i en la xarxa viària rural a tres metres, com a mínim, de l’aresta exterior de l’explanació del camí.

2.  Les tanques de les finques es construiran de forma que no agredeixin el medi rural on s'emplacen.

3.  No s'autoritzaran tancaments opacs que privin la visió del paisatge tret dels construïts amb elements vegetals.

4.  L’Ajuntament vetllarà per la retirada de les tanques existents en el sòl no urbanitzable, en especial aquelles que dificulten les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals i la lliure circulació de la fauna.

Article 270. Sòl lliure de la finca

1.  Es considera sòl lliure de la finca aquell que no està ocupat per cap tipus de construcció ja sigui permanent o desmuntable. El sòl lliure de la finca són els terrenys lliures d'edificació per aplicació de les condicions d'edificació de cada zona (ocupació, separació a límits, etc.). Aquests espais no podran ésser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent a l'explotació de l'activitat productiva establerta en cada zona.

Article 271. Masses arbrades i vegetació singular al interior d'una finca

1.  Es considera massa arbrada el conjunt d'arbres situats al interior d'una finca i que forma part, per continuïtat amb el mateix, d'un sistema vegetal superior, que són els boscos del sòl no urbanitzat.

2.  Es considera vegetació singular, aquell conjunt d'elements vegetals que caracteritzen de forma singular un indret concret o les particularitats paisatgístiques de cada territori rural.

3.  Les masses arbrades consolidades i aquelles àrees de vegetació singular existents en el Sòl No Urbanitzable, es consideren elements naturals que cal protegir.

4.  En les àrees de vegetació singular, les tasques que s'hi realitzin aniran encaminades a la seva protecció, revalorització i desenvolupament natural.

5.  Es conservarà la vegetació existent al llarg de les rieres i torrents, així com aquells espais arbrats al llarg dels camins o vinculats a les edificacions existents.

6.  Excepcionalment i per motius de seguretat es podran tallar arbres propers a les instal·lacions agrícoles i als habitatges rurals.

7.  En les àrees forestals, només s'admetrà l'explotació forestal sense que aquesta comprometi la persistència de la massa forestal i compleixi el que requereix la legislació sectorial vigent. Per al desenvolupament de qualsevol activitat forestal serà necessari llicència municipal, prèvia presentació del corresponent Projecte Tècnic, i/o Pla de Gestió Forestal, sense perjudici de les competències dels organismes corresponents. Així mateix, caldrà que aquestes àrees compleixin les mesures exigides per a la prevenció d'incendis forestals, establerts en el Decret 64/1995, de 7 de març.

Article 272. Tipus d'edificacions

1.  El tipus d'edificacions permeses en el sòl no urbanitzable són les següents:

a.  Edificacions existents o ampliacions de les mateixes.

b.  Noves edificacions destinades a habitatge rural.

c.  Magatzems: Instal·lacions destinades a emmagatzemar eines, màquines i productes agrícoles. També s'hi inclouen les basses de rec.

d.  Granges: Allotjaments ramaders que inclouen les construccions en planta baixa destinada a la cria i l'engreix de bestiar: porcí, avícola, boví i similars.

e.  Instal·lacions pel conreu protegit (hivernacles): Construccions efímeres o fixes, destinades a la protecció dels conreus, ja siguin túnels, abrics, umbracles o hivernacles sempre que siguin destinats exclusivament a la protecció de conreus hortícoles o florals.

2.  Les construccions en zones forestals s'ajustaran al que disposa l'art.22 de la Llei 6/1988 Forestal de Catalunya de 30 de març i garantiran que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d'infrastructura complementària d'acord amb el que estableix l'article 3 del Decret 35/1990 de 30 de gener sobre l'unitat mínima forestal.

Article 273. Posició de l'edificació

1.  Es el paràmetre que regula la localització relativa que ha d'ocupar l'edificació a l’interior de la finca .

2.  En el Sòl No Urbanitzable la posició de l'edificació s'establirà sempre a partir de la localització relativa de l'edificació segons els paràmetres d'ocupació màxima i separacions mínimes establertes en l'article següent i en els establerts en cada zona.

3.  Tanmateix la posició de l'edificació respectarà les altres condicions derivades de legislacions concurrents que puguin incidir en l'ordenació de les construccions i usos del Sòl No Urbanitzable: les proteccions de les línies elèctriques d'Alta Tensió que creuen el Sòl No Urbanitzable, les servituds de pas o de rec existents entre diferents finques etc.

Article 274. Separacions mínimes

1.  És la distància a què poden situar-se edificacions, dins d'una finca, respecte als seus límits.

2.  Les separacions mínimes s'estableixen en funció de les dues condicions següents:

a.  La naturalesa pròpia del límit (sistema viari, sistema hidrològic, clau D; sistema Ferroviari, clau B; divisions entre finques....)

b.  El tipus d'edificació concret (Edificacions existents o ampliacions de les mateixes destinades a habitatge rural; noves edificacions destinades a habitatge rural; magatzems; granges i instal·lacions pel conreu protegit).

Article 275. Edificabilitat màxima

S’entén edificabilitat màxima el sostre màxim que es pot construir en una finca per un tipus d'edificació concret. S'expressa en metres quadrats (m2).

Article 276. Ocupació màxima d'una finca

1.  És la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l'edificació, inclosos els soterranis i els cossos i elements sortints.

2.  L'ocupació màxima es regula segons un percentatge màxim establert en cada finca de les diferents zones del Sòl No Urbanitzable.

3.  Per tal de reduir l’impacte de l’edifici pel que fa a l’erosió o esllavissament, es considera terreny inedificable aquell que presenta un pendent superior al 30%.

En aquelles situacions que pel tamany de l’explotació i les característiques naturals del terreny, el compliment d’aquesta norma representi una pèrdua en l’activitat agrícola o forestal, es podrà permetre l’emplaçament de l’edificació en terrenys amb pendents superiors al 30% i que en cap cas superin el 50% de pendent.

Article 277. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

1.  S'entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en una finca d'una zona concreta.

2.  Es mesurarà verticalment en tot el contorn de l'edificació i tan sols podrà ser sobrepassada per elements tècnics de les instal·lacions.

3.  El nombre de plantes màxim és el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes d'edificabilitat. El nombre de plantes màxim s'estableix en la normativa de cada zona i segons el tipus de construccions.

4. L'alçada reguladora màxima es correspon amb el nombre de plantes màxim assenyalat en el següent quadre:

Nombre màxim de plantes

Alçada reg. màx.

1 (B)

3,50 m

2 (B + 1)

7,00 m

 

Article 278. Composició de la façana i volum de les edificacions rurals

1.  Aquest paràmetre afecta la definició estètica del pla vertical de la façana o façanes de les edificacions que es realitzin en el Sòl No Urbanitzable. Tanmateix i en caràcter general, afecta a la imatge externa del volum arquitectònic de les edificacions.

2.  De forma general s'estableix que totes les edificacions s'integraran en el conjunt de l'entorn rural en el que seran edificades i seran coherents amb el paisatge en el que estan ubicades.

3.  De forma particular les construccions noves properes a d'altres incloses en el catàleg, aquestes mateixes del catàleg, les situades en emplaçaments contemplats en l’article 247.3 i les que es vulguin edificar en llocs immediats a un entorn natural de notable valor paisatgístic vetllaran de forma particular la seva integració arquitectònica.

4.  L’incompliment de les condicions generals i especials dels apartats anteriors, seran considerats motiu suficient per denegar aquelles llicències que clarament contradiguin aquestes condicions.

Article 279. Altres paràmetres

En la resta de paràmetres que afectin a l'edificació pròpiament dita (planta baixa, planta pis, planta soterrani, planta coberta etc.) i d'acord amb la condició d'edificacions del Sòl No Urbanitzable, s'aplicaran les determinacions dels paràmetres d'edificació referits al tipus d'ordenació d'edificació aïllada establerts en el Capítol Tercer del Títol III.

Article 280. Usos incompatibles amb caràcter general

1.  Independentment d'allò previst per a cada zona de sòl no urbanitzable, es declaren incompatibles i queden prohibits en la totalitat del sòl no urbanitzable tots aquells usos que impliquen transformació en la destinació o les característiques d'aquest sòl o lesionin el valor específic que en cada zona es defineixi.

2.  Seran incompatibles en el sòl no urbanitzable els usos següents

-    Habitatge plurifamiliar

-    Comercial

-    Industrial

-    Estació de servei

-    Recreatiu

-    Aparcament

Article 281. Precisions sobre els usos incompatibles en el sòl no urbanitzable

1.  L'ús industrial de qualsevol tipus serà ús incompatible

2.  Si la normativa específica d'una zona no estableix el contrari les activitats extractives d'àrids estan prohibides en qualsevol modalitat.

3.  Els apart-hotels o similars són usos incompatibles.

4.  També són incompatibles els càrtings, parcs aquàtics o similars.

5.  Qualsevol ús recreatiu, com les discoteques, sales de festes, locals recreatius o similars són incompatibles.

6.  És prohibit l'emplaçament d'abocadors d'escombraries o residus, cementiris de cotxes (desballestadors) o similars.

7.  No es permesa l'exposició de caravanes, materials de construcció etc.

Capítol Quart - Regulació específica per cadascuna de les zones del sòl no urbanitzable
Secció Primera. Zona de valor agrícola (Clau 8)
Article 282. Zona de valor agrícola. Clau 8

1. DEFINICIÓ:

  1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable per la seva destinació agrària i amb la finalitat de millorar el seu desenvolupament.
  2. La finalitat d’ordenació d’aquests sòls és la seva protecció per tal d’assegurar-ne l’ús de conreu i la seva promoció i desenvolupament.

2. PARÀMETRES REFERITS A LA FINCA:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Finca

art. 266

 

Finca mínima

art. 267

En funció del tipus de conreu

Adaptació topogràfica del terreny

art. 268

 

Tanques

art. 269

 

Sòl lliure de la finca

art. 270

Es prohibeix la plantació d'espècies que puguin alterar l'equilibri ecològic o l'entitat de la vegetació autòctona.

Masses arbrades i vegetació singular

art. 271

 

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Posició de l’edificació

art. 273

Magatzems: es procurarà la seva localització propera als emplaçaments previstos per a habitatges rurals per evitar-ne l'aparició indiscriminada al mig del camp.

Separacions mínimes

art. 274

Habitatge rural i magatzems: 10 m dels camins, 10 m del sistema hidrològic, i 5 m de les partions amb finques veïnes

Granges: 20m de tots els límits

Hivernacles: 3 m dels camins, 5 m dels sistema hidrològic i 3 m de les partions amb finques veïnes.

Edificabilitat màxima

art. 275

Habitatge rural: 400m2

Magatzems i granges: 600m2

Ocupació màxima

art. 276

Magatzems: 2%

Granges : 10%

Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

art. 277

9 m, excepte sitges, dipòsits d'aigua i altres instal·lacions l'alçada de les quals sigui necessàriament superior.

Habitatge rural: 7 m i 2(B + 1)

Composició de façana

art. 278

 

4. CONDICIONS D’ÚS:

 

  1. Ús dominant:                 Agrícola
  2. Usos compatibles:              

Habitatge unifamiliar            (1)

Habitatge rural

Assistencial                         (2)

Cultural                               (2)

Restauració                         (1)

Pecuari intensiu                   (3)

Pecuari semiïntensiu

Forestal

  1. L'admissió d'altres usos compatibles per mitjà d'un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d'utilitat pública o d'interès social, sempre que es justifiqui la necessita d'emplaçar aquests usos en el medi rural sense lesionar el valor que es vol protegir.

OBSERVACIONS:

(1)

Només en els emplaçaments previstos en l’art. 246 Edificacions i elements que cal preservar o recuperar i condicionat a la rehabilitació de les edificacions existents

(2)

Condicionat a que no entrin en contradicció amb l'ús dominant definit per aquesta zona

(3)

Només es permet l'activitat ramadera quan la granja estigui vinculada a una explotació agrícola.

Secció Segona. Zona de valor forestal (Clau 9)
Article 283. Zona de valor forestal. Clau 9

1. DEFINICIÓ:

  1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció que pels seus valors forestals (actuals o potencials) i per la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat, han d’ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora.
  2. La finalitat d’ordenació d’aquests sòls és la seva protecció per tal d’assegurar la connexió dels espais verds de la ciutat amb els corredors d’espais oberts de la comarca i de la resta del territori.

2. SUBZONES:

Subzones: S’identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s’afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

- Tipus 1

Clau 9.a

- Boscos de Palau Sud

Clau 9.b

3. PARÀMETRES REFERITS A LA FINCA:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Finca

art. 266

 

Finca mínima

art. 267

 

Adaptació topogràfica del terreny

art. 268

Totes les construccions s’adaptaran a la topografia natural del terreny sense produir alteracions de més de 3 m, i s’ubicaran respectant al màxim les masses forestals existents.

Tanques

art. 269

No es permeten les tanques massisses amb una alçada superior a 1 m.

Masses arbrades i vegetació singular

art. 271

Els aprofitaments forestals es realitzaran de forma que permetin la conservació i millora de les masses arbòries i que potenciïn la repoblació de les àrees deforestades.

Es prohibeixen les tales d’arbres que no estiguin previstes en Plans de Gestió Forestal o que no disposin d’autorització expressa de l’administració forestal o la creació de noves zones de rompuda en els sòls forestals (claus C.2 i 9) degudament autoritzades.

4. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Posició de l’edificació

art. 273

 

Separacions mínimes

art. 274

25 m. Si l’edificació existent no compleix aquesta condició, s’admetran ampliacions separades 10 m.

Edificabilitat màxima

art. 275

600 m2

En cas d’usos pecuaris semiïntensius es podran admetre, independentment de la superfície de la finca, edificacions i/o coberts ramaders amb les següents condicions:

-   dimensionat segons volum del ramat a allotjar

-   ramat amb un mínim  de 12 URP i un màxim de 50 URP 

-   caràcter temporal i vinculat al desenvolupament de l’activitat de pastura; la finalització de l’activitat comportarà el desmantellament de la instal·lació (o construcció) i la restitució del sòl al seu estat originari. (art. 59.4 RLU )

Ocupació màxima

art. 276

 

Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

art. 277

7 m i 2(B + 1)

Composició de façana

art. 278

 

5. CONDICIONS D’ÚS:

1. Ús dominant:                       Forestal

2. Usos compatibles:                Habitatge rural

Assistencial                         (1)

Cultural                               (1)

Restauració                         (2)

Agrícola                               (3)

Pecuari semiïntesiu

Extractiu                              (4)

Esportiu                               (5)

3. L'admissió d'altres usos compatibles per mitjà d'un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d'utilitat pública o d'interès social, sempre que es justifiqui la necessita d'emplaçar aquests usos en el medi forestal sense lesionar el valor específic de la flora i fauna que es vol protegir.

 

OBSERVACIONS:

(1)

Condicionat a que no entrin en contradicció amb l'ús dominant definit per aquesta zona i que siguin relacionades amb l’ús forestal i les activitats de promoció de la natura i del medi ambient.

(2)

Només en els emplaçaments previstos en l’art. 246 Edificacions i elements que cal preservar o recuperar i condicionat a la rehabilitació de les edificacions existents

(3)

Només s’admet limitat als conreus dins la zona forestal en aquelles superfícies destinades a aquest ús en la data d’executivitat d’aquest Pla General, sense que aquestes superfícies puguin ser augmentades en perjudici de les masses arbòries actualment existents.

(4)

L’ús extractiu es considera un ús incompatible a excepció de la subzona 9.a on s’admet amb les següents condicions:

Sols podran autoritzar-se prèvia tramitació d’un Pla Especial delimitant les àrees on s’hi permetin les activitats extractives. El Pla Especial haurà de justificar el compliment dels requisits que condicionen aquesta activitat i haurà de preveure l’elaboració d’un programa de Restauració on es determinin les actuacions a realitzar per a la regeneració dels espais forestals i del paisatge.

(5)

A la subzona 9.b s’admet l’ús esportiu a l’aire lliure amb serveis d’aparcament, prèvia tramitació d’un Pla Especial que reguli l’ocupació del sòl, mitjançant un estudi paisatgístic previ que serveixi de pauta per a definir l’ubicació de les pistes esportives, els serveis i l’aparcament de vehicles i les característiques de les edificacions, de manera que garanteixi la no afectació de l’arbrat i el sotabosc, conservant i protegint les característiques actuals de boscos mediterranis. El Pla Especial seguirà les següents condicions:

 - L’espai lliure, es concentrarà en la zona del bosc i tindrà una superfície mínima del 50% del total del sector.

-   La situació de les pistes i l’edificació d’acord amb la topografia del lloc, no provocarà talussos i murs de contenció d’una altura superior a 1,50 m sobre el terreny natural, evitant tallar arbres i masses d’arbustos i refent aquells que necessàriament s’hagin de tallar.

 -   S’haurà de mantenir i millorar els camins existents i el traçat dels nous, evitant el trossejat del bosc.

 -   Els aparcament es situaran sota l’arbrat i de forma que no es concentrin grans quantitats d’automòbils, evitant desmunts i terraplens per a la seva execució, i es situaran preferentment al costat de les vies de la Malla Bàsica que bordeja l’àmbit.

 -   Els tancaments, tant en l’interior com en els límits del sector, han d’ésser transparents, i quedaran expressament prohibits els tancaments massissos.

 

Ordenació específica del sector Montessori-Palau.

Àmbit:

Delimitat per l’antiga i nova línia divisòria del sòl urbà/no urbanitzable correspon al transvasament i el límit de la finca, amb una superfície de 92.797,00 m2.

Objectiu general:

  1. Incorporar al sòl no urbanitzable un petit grup arbrat contigu al pavelló infantil que inicialment es trobava en sòl urbà.
  2.  La requalificació com a zona de valor forestal d’uns terrenys ja inclosos en el sòl no urbanitzable argumentats en base al millor encaix amb la naturalesa dels terrenys composats per boscos i pastures, excloent-ne els usos agropecuaris i mantenint el caràcter naturalitzat de l’entorn del complex educatiu.

Condicions d’ordenació

  1. En el sòl no urbanitzable procedent del transvasament compensatori de 4.400 m2 entre sòl urbanitzable/sòl no urbanitzable és d’aplicació el previst en els articles 283 i concordants de les NNUU del text refós del PGOU i corresponents a la zona qualificada de Valor Forestal, clau 9, subzona 9b.
  2. En el sòl no urbanitzable limítrof al nou sòl urbà:
Secció Tercera. Zona de valor ecològico-paisatgístic (Clau 10)
Article 284. Zona de valor ecològico-paisatgístic. Clau 10

1. DEFINICIÓ:

  1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció que pels seus valors ecològics, paisatgístics o ambientals, (actuals o potencials) i per la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat, han d’ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora.
  2. La finalitat d’ordenació d’aquests sòls és la seva protecció per tal de gaudir de la seva funció ecològica i/o qualitat paisatgística.

2. PARÀMETRES REFERITS A LA FINCA:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Finca

art. 266

 

Finca mínima

art. 267

 

Adaptació topogràfica del terreny

art. 268

 

Tanques

art. 269

 

Masses arbrades i vegetació singular

art. 271

 

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Posició de l’edificació

art. 273

 

Separacions mínimes

art. 274

10 m dels camins i del sistema hidrològic, i 5 m de les partions amb finques veïnes

Edificabilitat màxima

art. 275

Habitatge rural: 200 m2

Altres usos: 600 m2

Els usos agrícoles existents en el moment d’aprovar inicialment aquest Pla General podran ampliar, malgrat no tinguin finca mínima, 600 m2.

Ocupació màxima

art. 276

 

Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

art. 277

Habitatge rural: 3,50 m i 1(B)

Altres usos: 7 m i 2(B+1)

Composició de façana

art. 278

 

4. CONDICIONS D’ÚS:

  1. Ús dominant:                       
    • Totes aquelles activitats orientades a la protecció d’espais no edificats que tenen determinades característiques    mediambientals o paisatgístiques.
  2. Usos compatibles:
  3. L'admissió d'altres usos compatibles per mitjà d'un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d'utilitat pública o d'interès social, sempre que es justifiqui la necessitat d'emplaçar aquests usos en el medi forestal sense lesionar el valor específic de la flora i fauna que es vol protegir.

OBSERVACIONS:

(1)

Condicionat a que no entrin en contradicció amb l'ús dominant definit per aquesta zona i que siguin relacionades amb l’ús forestal i les activitats de promoció de la natura i del medi ambient.

(2)

Només en els emplaçaments previstos en l’art. 246 Edificacions i elements que cal preservar o recuperar i condicionat a la rehabilitació de les edificacions existents

 

Secció Quarta. Conservació de les edificacions rurals
Article 285. Condicions de les edificacions i construccions existents en sòl no urbanitzable que cal preservar i recuperar

1. DEFINICIÓ:

  1. Comprèn els sòls i les edificacions aïllades existents, que cal conservar pel valor arquitectònic significatiu de la construcció i el caràcter del seu entorn arbrat d'especial interès en la configuració del paisatge. Algunes d'aquestes construccions estan incloses en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Girona. També inclou els nuclis rurals emplaçats en sòl no urbanitzable i definits com agrupacions de diverses cases, masos, masies i casals que formen un conjunt d’edificis agrupats a l’entorn d’una església i/o espai central comú, o bé bastides al llarg d’un camí o cruïlla de camins, i entre elles no disten més de 30 m.

2. PARAMETRES REFERITS A LA FINCA:

Les úniques parcel·lacions permeses son aquelles que tinguin per objectiu adaptar, regularitzar o corregir els actuals límits parcel·laris reconeguts pel Pla General. En cap cas les noves parcel·les seran inferiors al 90% de la superfície establerta pel Pla General.

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

PARÀMETRES

COND. GENERALS

CONDICIONS ESPECÍFIQUES

Tanques

art. 269

Les noves tanques s'ajustaran a les existents en l'entorn en el que estan ubicades.

Sòl lliure de la finca

art. 270

Restarà lliure d'edificació al servei de l'edificació principal. Es mantindrà amb les condicions de vegetació i arbrat adequades a l'entorn en el que estan ubicades.

Posició de l’edificació

art. 273

Les ampliacions no podran separar-se més de 10 m de l'edificació actual amb el que conformaran un conjunt unitari.

En els nuclis rurals format per agrupacions de diverses cases les construccions de nova planta s’hauran de recolzar sobre els camins existents o espais comuns al nucli de cases, quedant expressament prohibida l’obertura de nous accessos, camins o vials per servir les noves edificacions. El tipus d’ordenació serà el d’edificació aïllada excepte en els casos en què el tipus edificatori originari del nucli sigui el d’alineació de vial o camí.

Separacions mínimes

art. 274

L'actual. Les ampliacions es separaran un mínim de 5 m dels camins, sistema hidrològic i partions.

Edificabilitat màxima

art. 275

L'actual. Es permeten ampliacions fins al 50% de l'edificabilitat actual.

En el supòsit que es tracti d’una edificació a recuperar el sostre màxim serà de 600 m2.

Ocupació màxima

art. 276

L'actual més un 50%.

Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

art. 277

L'actual. En el cas d'ampliacions l'alçada màxima no serà superior a 7 m i el nombre de plantes 2(B + 1).

En els nuclis rurals formats per agrupacions de diverses cases l’alçada màxima, en el cas d’ampliacions, serà la del conjunt rural sense superar, en tots cas, l’alçada de 9,5 m i 3(B + 2).

Composició de façana

art. 278 

La façana i el volum en general s'ajustaran a la norma d'integració en el conjunt en el que estan edificades. Les possibles ampliacions s'ajustaran en quant a colors i materials a l'edificació existent.

4. CONDICIONS D’ÚS:

  1. Ús dominant:         Habitatge rural
  2. Usos compatibles:  Habitatge unifamiliar   (1)

Oficines i serveis         (4)

Sanitari                      (4)

Assistencial                 (2)

Cultural                      (2)       

Restauració                 (3)

Esportiu                       (4)

Administratiu                (4)

  1. Els diferents usos compatibles respectaran les condicions paisatgístiques i formals de l'entorn i en especial seran considerats compatibles els que suposin una recuperació del patrimoni històric de les construccions existents, mantenint sempre el caràcter significatiu de l'edificació i l'entorn (per exemple activitats agropecuàries que suposin elaboració del producte, però no transformació, en edificis construïts específicament per aquest ús).

OBSERVACIONS:

(1)

S’admet una densitat màxima de dos habitatges per parcel·la mantenint una distància màxima de 10 m, entre els edificis, amb la finalitat de no fomentar-ne la dispersió. En cap cas s’admetrà la divisió de la finca ni la construcció en finques independents.

(2)

Condicionat a que no entrin en contradicció amb l'ús dominant definit per aquesta zona

(3)

Condicionat a la rehabilitació de les edificacions existents

(4)

Es permet si es justifica que l'ús no crearà conflicte respecte de l'ús dominant. La justificació es realitzarà mitjançant llicència o Pla Especial.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera

Amb caràcter general, s'estarà a les normes establertes a la Secció Segona del Capítol Quart del Títol i d'aquestes Normes respecte al règim jurídic per a la concessió de llicències d'obres i activitats en edificis en fora d'ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d'una àrea de planejament o execució.

Segona

En aquelles urbanitzacions que no reuneixin els nivells adients en elements i serveis d’urbanització o no s’hagin formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes imposades pel Planejament, es delimitaran Polígons o Unitats d’Actuació amb la finalitat de complimentar tots aquests aspectes i distribuir-ne els costos entre tots els propietaris afectats.

Tercera

Les edificacions, instal·lacions i activitats preexistents i legalment establertes en els sectors de reestructuració i millora urbana i sectors de remodelació, en les que el Pla General estableix la necessitat d’un Pla Especial pel seu desenvolupament, caldrà estar a les disposicions transitòries que per a cada cas específic s’estableixen a les fitxes normatives que formen part d’aquestes Normes.

Quarta

Els Plans Parcials i/o Especials dels sectors integrats en l’àmbit territorial d’aquest Pla, que es trobin en curs de revisió o modificació, hauran d’ajustar-se a les determinacions d’aquest Pla General.

Cinquena

Aquelles edificacions contràries al planejament anterior situades en sòl no urbanitzable, no susceptibles de ser legalitzades ni com edificacions d’especial interès, ni mitjançant Pla Parcial d’acord amb les prescripcions d’aquest Pla General, es consideraran en situació de fora d’ordenació a tots els efectes previstos a l’article 93 del D.L. 1/90. No obstant, caldrà exigir que disposin d’un sistema de depuració d’aigües residuals adequat.

Sisena

Les activitats existents en el sòl no urbanitzable, prèvia acreditació de disposar de llicència d’edificació i d’activitat adequadament classificada de les instal·lacions amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest Pla, podran mantenir la seva activitat. Únicament podran ampliar-se prèvia redacció i tramitació d’un Pla Especial on es justifiqui la necessitat i les condicions de l’ampliació.

Setena

Les finques que limiten amb els camins de la xarxa viària rural i/o el sistema hidrològic de les rieres i que s’adaptin a la nova alineació del Pla General, podran mantenir el tancament actual en tant que no reformin o modifiquin la tanca existent i mantinguin l’actual activitat agrícola. En el supòsit que reformin la tanca o modifiquin l’activitat agrícola que s’estigui desenvolupant, hauran d’adaptar-se a l’alineació definida per aquest Pla.

Vuitena

Podran mantenir-se les activitats existents legalment establertes, quan la modificació de l’activitat només afecti a la titularitat, i no contradiguin les lleis sectorials vigents

Novena

Paràmetres sobre les condicions per a la ubicació d’ascensors en edificis existents

 

1. Àmbit d’aplicació

L’àmbit de la modificació es situa en sòl urbà i el constitueixen tots aquells edificis d’habitatge existents, construïts amb una llicència o una autorització sol·licitada abans de l’entrada en vigor del decret de desplegament de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, o segons estableixi la normativa d’accessibilitat que la substitueixi, que no disposen d’ascensor, i es corresponen amb les zones urbanes regulades per les qualificacions de Zona general residencial que configura carrers (clau 1) i Zona general residencial amb espais oberts (clau 2), i les subzones d’aquestes claus.

L’aplicació de la normativa modificada no s’escau quan hi hagi una alternativa tècnica o econòmicament viable. Cal que l’ús predominant sigui el d’habitatge i que es realitzin obres de reforma per a millorar l’accessibilitat.

 

2. Definicions

Té la consideració de construcció per a la instal·lació d’ascensor per a persones, a més del buc d’ascensor pròpiament dit, els replans i muntants d’escala, el pas  d’instal·lacions, els armaris d’instal·lacions i, en general, tots aquells altres elements tècnics que sigui necessari construir de nou o reubicar, per tal que les edificacions puguin gaudir del nivell d’accessibilitat exigit per la legislació sectorial.

 

3. Disposicions generals

a) Si es justifica la impossibilitat d’ubicar l’ascensor dins el gàlib edificatori, es podrà autoritzar la construcció d’ascensors o altres sistemes per tal de facilitar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques als edificis existents encara que se superin els paràmetres urbanístics de fondària edificable o d’ocupació màximes. Un projecte tècnic haurà de justificar les raons tècniques o econòmiques que facin inviable qualsevol altra solució.

b) La part d’edificació que inclou l’ascensor no computarà a efectes de compliment dels paràmetres d’edificabilitat, volum o ocupació de parcel·la, ni haurà de complir els paràmetres de separació a veïns o via pública.

c) L’ascensor s’haurà de situar adossat a l’edifici i ubicat preferentment a l’interior del volum de l’edifici. Ha d’afectar en totes les intervencions el mínim espai. I s’ha d’escollir la solució tècnica que més s’adequa a l’ordenació establerta a la normativa del pla general, urbanística, sectorial i tècnica aplicable a les edificacions i instal·lacions.

d) Les obres d’instal·lació de l’ascensor no poden menyscabar les condicions d’habitabilitat de l’habitatge o habitatges, tant propi com de veïns, establertes per llei. En qualsevol cas s’haurà de justificar el manteniment de les condicions adequades de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes, quan es redueix la distància respecte a aquestes edificacions.

e) Quan la construcció sigui visible des de la via pública es procurarà o bé integrar la nova construcció a l’edificació existent, o bé establir un diàleg entre la nova construcció i l’edifici existent, emprant materials lleugers que tendeixin a minimitzar el volum i el pes de la nova construcció.

f) En el cas d’edificis amb volums o façanes repetides, la solució arquitectònica i les característiques de la construcció per a la instal·lació de l’ascensor serà també única i es repetirà en tots ells.

g) L’alçada de la instal·lació no podrà superar l’alçada màxima de l’edificació principal existent. S’utilitzaran sistemes de tracció de la cabina que no comportin la construcció d’una sala de màquines a la part superior.

 

4. Disposicions segons ubicació i tipus d’ordenació

1. A la Clau 1. Zona general residencial que configura carrers (edificació entre mitgeres, alineada a vial o reculada, formant illes tancades o obertes) i les seves subclaus:

a) Es prioritzarà la instal·lació de l’ascensor a l’espai lliure d’illa situat a la part posterior o lateral de l’edificació.

b) Si se situa superant la profunditat edificable de l’edifici alineat a vial, s’haurà de mantenir una separació obligatòria als límits laterals veïns igual a l’excés de profunditat superat i, com a mínim, d’1 metre. Quan la façana interior de l’edifici i el límit lateral del veí o veïns formin un angle agut (inferior a 90º)  no podrà haver cap punt de l’envoltant de l’ascensor a menys d’1 metre d’aquest límit. Aquestes separacions es podran obviar només si hi ha mitgeres consolidades, doncs en aquests casos es podran portar fins al límit de la finca adossant la instal·lació a l’edificació existent, sempre i quan no estiguin en situació de volum disconforme. En el supòsit que es produeixi aquest cas, només podrà ser acceptable prèvia formalització de la conformitat del propietari de la mitgera consolidada.

2. A la Clau 2. Zona general residencial amb espais oberts (edificació aïllada) i les seves subclaus:

a) Es prioritzarà la instal·lació de l’ascensor a l’espai lliure d’illa situat a la part posterior o lateral de l’edificació.

b) Si se situa a l’espai de separació obligatòria entre l’edificació i els veïns o la via pública s’haurà de mantenir un pas lliure entre el volum de l’ascensor i els límits de la finca que no podrà ser inferior a 1 metre.

DISPOSICIONS FINALS
Primera

Atesa la situació actual de desenvolupament d’alguns àmbits de planejament fixats en el pla general de 1994 (D.O.G. 23/01/1995), és convenient relacionar aquelles figures de planejament que no s’han executat totalment i que el seu contingut continua vigent en tot allò que no contradigui les determinacions d’aquest Pla General.

En aquest sentit, per qualsevol actuació, s’hauran de tenir en compte els diferents planejaments vigents, en el benentès que en tot allò en què hi hagi contradiccions, prevaldrà el rang superior.

A continuació es relacionen aquestes figures de planejament aprovades definitivament que queden vigents:

  1. Pla Especial del Barri Vell i les modificacions aprovades, excepte pel que fa als àmbits de les unitats d’actuació : Galligants, Maristes, Seminari-Facultat de Ciències i Torre General Peralta.
  2. Pla Especial Grup Sant Narcís.
  3. Pla Especial de Protecció del Ter.
  4. Pla Especial de la Vall de Sant Daniel. Únicament en el sòl no urbanitzable i en allò que sigui més restrictiu que el Pla General.
  5. Pla Especial de conservació del Patrimoni, excepte la fitxa R-16 corresponent a la Casa Vázquez.
  6. Pla Especial de la Plaça Independència.
  7. Pla Especial de Millora Urbana de la Plaça Josep Pla.
  8. Pla Especial Arc de Sant Francesc.
  9. Pla Parcial Mas Quintana.
  10. Pla Parcial Torre Rafela I.
Segona

Tots aquells altres instruments de planejament o gestió urbanística, anteriors a l’aprovació del present Pla General, amb excepció dels relacionats a la disposició final primera, queden derogats.

Tercera

La descripció dels diferents tipus d’establiments comercials es regirà per les determinacions establertes en la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

Pel que fa al creixement en format de mitjans i grans establiments comercials caldrà atenir-se a allò que determini el Pla Territorial d’Equipaments Comercials PTSEC 2001-2004.

DISPOSICIONS ADICIONALS
Primera

Normes Mediambientals d’obligat compliment per les qualificacions 2.4.d, 2.4.d-hp, 2.5.c, 2.5.c-hp i 3.2.i

Art. 1. Generalitats

Aquest capítol de la normativa es veu justificat per l’Informe Mediambiental inclòs a la memòria del pla parcial. Els continguts, criteris i objectius d’aquest informe són la base del present capítol. Per tant l’informe serveix per la interpretació i aclariment dels conceptes que es regulen seguidament.

Secció 1. Activitats

Art. 2. Finalitat

D’acord amb les determinacions i finalitats de la “Llei 3/1998 de la Intervenció integral de l’Administració Ambiental”, es regula en aquesta normativa les activitats permeses dins aquest sector per tal d’assolir un nivell alt de protecció de les persones y del medi ambient, i evitar riscos de contaminació.

Amb aquesta finalitat, no s’admetran activitats que per la seva naturalesa puguin incidir negativament en la qualitat mediambiental d’aquesta àrea.

Secció 2. Tractament d’aigües residuals

Art. 3.  Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials.

El sistema de clavegueram és separatiu. Els edificis separaran dos circuits d’evacuació.

Les aigües de pluja recollides en els espais públics (espais lliures i vials), que no drenin en els propis espais lliures s’abocaran a la riera Merdançà i al Ter, amb tractament previ que n’asseguri nivells admissibles de greixos i altres residus (SSTT < 35 mg/l).

Els edificis disposaran d'una xarxa de recollida independent per a les aigües de pluja de cobertes i espais exteriors i d'un dipòsit estanc per a l'emmagatzematge, dins la parcel·la amb una capacitat mínima de 0,10 m3 / m2 de superfície de coberta. Aquestes aigües s’hauran de reutilitzar en el propi edifici, sigui per substituir l’aigua potable dels inodors i/o per regar els espais verds privatius.

El sistema d’aigües negres es connecta a la xarxa general, que depura les aigües a la depuradora de Campdorà.

A les obres on hi hagi moviments de terres, la constructora haurà de prendre mesures per a evitar les fugues massives de terres cap a les xarxes de clavegueram o el medi receptor, instal·lant barreres de fins (silt fences), evitant que entrin a la parcel·la aigües d’escorrentia superficial de fora mitjançant una cuneta perimetral i instal·lant una bassa de decantació al punt més baix de la parcel·la per tal de decantar les aigües d’escorrentia superficial originades a la parcel·la.

En el cas de que l’activitat prevista requereixi projecte d’activitats, aquest fixarà les condicions de pretractament de les aigües residuals, prèvies al seu abocament a la xarxa.

Secció 3. Protecció del paisatge

Art. 4.  Moviment de terres, sòls i paviments.

En els moviments de terres s’acopiarà la capa edàfica per extendre-la posteriorment al nivell superior del terreny acabat.

Els espais urbanitzats amb paviments impermeables es limitaran en el possible als vials, quedant els espais lliures públics així com els espais lliures de parcel·la, lliures de paviments impermeables en el 80 % de la seva superfície.

Art. 5.  Vegetació existent i plantació.

Els espais públics així com els espais lliures de parcel·la, s’ajardinaran seguint els criteris especificats a l’apartat “Criteris per la nova vegetació i l’ajardinament” del punt “2.3. Entorn natural i biodiversitat” de l’informe ambiental.

El projecte d’urbanització complementari diferenciarà el tractament dels espai lliures situats als extrems nord i sud on resulten indicades les espècies arbòries identificades a l’informe ambiental, dels situats entre les edificacions, on cal fomentar la plantació amb criteris d’estalvi d’aigua i alhora de facilitat d’adaptació i manteniment.

La restauració de la zona verda que envolta la riera de Merdançà haurà de garantir la conservació del bosc de ribera associat i minimitzar en la fase d’obres, l’afecció al seu sistema natural.

Caldrà consensuar el projecte dels espais lliures privats de les illes amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Girona.

En qualsevol cas la vegetació tindrà el paper de condicionador microclimàtic, a més de l’estètic, i per aquest motiu s’haurà de tenir en compte en el moment del disseny els diferents aspectes:

Llistat d’ espècies autòctones recomanades per l’ajardinament:

Secció 4. Riscos Ambientals

Art. 6.  Incendis.

Franja de protecció per riscos. S’ha evitar l’ús d’espècies piròfites en les revegetacions properes a zones edificades deixant una franja de vegetació lliure d’arbustiva, amb la massa forestal aclarida (densitat d’arbres adults inferior a 150 peus/ha, amb una distribució homogènia sobre el terreny), les branques baixes expurgades (un terç de la seva alçada amb un màxim de 5 metres) i neta de vegetació seca i morta.

Secció 5. Atmosfera

Art. 7.  Límits emissions.

Les emissions de les instal·lacions necessàries dins els usos admesos en aquest sector compliran els límits establerts en la Normativa supramunicipal vigent. Actualment el Decret 319/1998 de 15 de desembre.

Art. 8.  Límits sorolls i vibracions.

S’aplicaran els criteris de la Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica, publicada al DOGC 3675, del 11/07/2.002.

Art. 9.  Contaminació lumínica.

D’acord amb l’establert a la Llei 6/2.001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, es preveu pel sector un nivell d'il·luminació general baix. Les lluminàries s'adeqüen als criteris de la citada llei, d’eficiència energètica sens minva de la seguretat, per evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn. Es prioritzarà en els enllumenats exteriors la utilització de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP).

 

Secció 6. Residus a la construcció

Art.10.  Gestió de residus i materials

L’Estudi de gestió de residus: El projecte d’execució de l’edifici ha d’incloure un estudi de gestió de residus de la fase de construcció segons el que especifica el Real Decret 105/2008 i el Decret 89/2010. Aquest estudi haurà de considerar, com a mínim, la gestió de les fraccions de residus inerts, residus no especials i residus especials o perillosos, guix i cartró-guix i metalls. Es  prioritzarà, quan sigui viable, que els residus petris es reutilitzin a sub-bases, reomplerts, drenatges, etc. ja sigui a la pròpia obra o a les d'urbanització i/o enjardinament de la mateixa promoció.

Secció 7. Disseny arquitectònic dels edificis

Art. 11.  Orientació i protecció solar.

L’ordenació volumètrica proposada permetrà l’assolellament de les façanes Sud de la mateixa durant el migdia solar tots els dies de l’any.

Les obertures de les façanes orientades a sud-oest (± 90°), disposaran d’un sistema de protecció i/o control solar que permeti evitar a l'estiu l'accessibilitat directa a l'interior de l'habitatge de la radiació. D’acord amb el s’especifica a l’art 34. aquestes obertures han de disposar d’un element o d’un tractament protector, de manera que garanteixin un factor solar específic per a cada orientació. El compliment d’aquesta exigència no hauria de limitar l’accés de llum natural i les possibilitats de ventilació al interior dels espais. Per tant la solució escollida en aquests casos no podrà ser la persiana enrotllable estàndard, que si bé compleix l’objectiu de limitar l’entrada directa de la radiació solar en períodes com l’estiu, limita també el nivell de il·luminació dels espais i les possibilitats de ventilació natural. Serà necessari disposar doncs d’elements que compleixin aquesta doble condició (tendals, persianes exteriors abatibles, etc.). La disposició o existència d'arbrat de fulla caducifòlia que generi una ombra superior al 80% de la radiació incident de forma que protegeixi les façanes esmentades de la radiació a l'estiu, es considerarà protecció adequada si es complementa amb algun altre element de control per part de l'usuari.

Es potenciaran les obertures transparents a la façana sud i es reduïran a la cara nord. La façana sud tindrà obertures transparents equivalents al menys a un 10% de la superfície de l’habitatge. Les finestres que s’ubiquin a la coberta (tipus “velux” o similar) hauran de disposar de persiana enrollatble exterior que protegeixi de l’assolellament.

Els espais envidrats exempts amb funció captadora solar (hivernacles adossats, galeries) no computaran com a superfície edificada si no superen el 15% de la planta edificada. L’ocupació d’aquests espais es considerarà addicional a la màxima de la parcel·la. En cap cas aquest espai es calefaccionarà o refrigerarà.

Es consideren galeries els espais compresos en els cossos volats que sobresurten de la façana, oberts o amb tancaments practicables o vidriats, que formen una segona pell de l’edifici. L'espai envidrat haurà de disposar d'un tancament vertical amb les peces que hi donen amb una massa superficial per l'acumulació tèrmica no inferior a 300 kg/m2 d'envidrament, i dels sistemes de regulació de la ventilació que permetin la circulació d'aire entre la galeria i els espais que hi donen per tal de permetre l'aprofitament de l'aire calent. Disposarà dels mecanismes de protecció solar i ventilació oportuns per tal de procurar la seva habitabilitat a l'estiu. Qualsevol disseny d'aquests espais envidrats haurà de justificar-se a la memòria del projecte mostrant la seva funcionalitat climàtica amb la modelització del seu comportament.

Art. 12. Ventilació creuada.

Els habitatges s’han de projectar amb ventilació creuada natural, és a dir, els habitatges disposaran de dues façanes oposades o amb un angle <= 90º (menor o igual a 90 graus) per tal de garantir la circulació creuada d’aire. En cas que una d’aquestes façanes doni a un pati d’illa o pati de llums, aquest haurà de poder cinscumscriure un cercle de diàmetre la meitat de l’alçada mitjana dels les façanes que el conformen. En qualsevol cas les dimensions mínimes seran de 3x3 metres.

Excepcionalment, si la tipologia ho fa imprescindible, aquesta ventilació pot substituir-se per un sistema de ventilació mecànica controlada, sempre que es justifiqui mitjançant els oportuns càlculs que el seu dimensionat és eficaç per dissipar la calor estival.

Art. 13. Aïllament tèrmic.

Els valors màxims de transmitància tèrmica admissibles en els tancaments dels habitatges seran:

®                 amb cambra d’aire permanentment ventilada a l’estiu:           0,41 W/m2K

®                 sense cambra d’aire ventilada:                                               0,29 W/m2K

®                 bastiment                                                                               3,20 W/m2K

®                 envidrament                                                                           2,80 W/m2K

®                 verticals                                                                                 0,84 W/m2K

®                 horitzontals amb contacte amb el terreny                               0,73 W/m2K

®                 horitzontals                                                                            0,50 W/m2K

Factor solar modificat d’obertures (finestres i lluernaris): Complirà el que s’estableix a la taula 2,2 del “documento básico HE1” del CTE per a la zona climàtica i l’orientació corresponent, que es calcularà d’acord amb el que es defineix a l’Apendice E apartat E.2.

Condensacions: Complirà l’establert a l’apartat 2.2 del “documento básico HE1” del CTE .

Permeabilitat: Complirà l’establert al CTE per la zona climàtica C-2 en la que la , la permeabilitat de les finestres al aire serà inferior a 27 m3/h i m2 a una pressió de 100 Pascals, el que suposa disposar com a mínim de la qualificació A2.

Ponts Tèrmics: En els edificis s’estudiaran especialment els detalls corresponents als ponts tèrmics més freqüents per tal de millorar les condicions tèrmiques dels habitatges. L’aïllament tèrmic dels tancaments verticals se situarà amb preferència a la cara exterior del mur de càrrega o tancament per eliminar els ponts tèrmics i potenciar la inèrcia tèrmica.

En qualsevol cas caldrà justificar a la memòria del projecte d’execució segons els procediments establerts per la normativa tècnica l’estudi dels següents detalls en el projecte:

_ Detall pilars-forjat: Els pilars estructurals que trobem a tocar del cantell del forjat (façana), provoquen normalment una interrupció en la continuïtat de l’aïllament tèrmic causant per tant un pont tèrmic. En els habitatges caldrà evitar aquest pont tèrmic permetent el pas de l'aïllament tèrmic per l'exterior de la cara del pilar.

_ Detall façana - forjat. L’entrega del forjat amb la façana forma un altre punt fràgil en l’aïllament tèrmic. En els habitatges es justificarà l’estudi detallat d’aquesta entrega per tal d’evitar el possible pont tèrmic.

_ Brancals de finestra. Cal resoldre els brancals de finestra per tal de controlar els ponts tèrmics que la resolució del brancal i la ubicació de la fusteria ocasionen.

Els habitatges disposaran de vidres dobles en les obertures de façanes i cobertes. Els gruixos mínims seran de 4 mm. per a les llunes i de 6 mm. per a la cambra d’aire. De cara també a una millora acústica caldrà que, en les façanes orientades a vies de intensa circulació, les dues llunes no tinguin el mateix gruix.

Art. 14. Compliment de les demandes dels Art. 11, 12, 13

El compliment de les exigències dels articles anteriors (32,33 i 34) que afecten al comportament tèrmic dels edificis, s'haurà de justificar en un apartat específic de la memòria del projecte d'execució, però poden ser substituïdes per la justificació del compliment de la opció general del Código Técnico de la Edificación utilitzant el programa informàtic LIDER. S’haurà d’obtenir uns valors de demanda energètica anual de calefacció i refrigeració inferiors als de l’edifici de referència amb els següents percentatges:

El compliment de les exigències de demanda del CTE suposa no tan sol el compliment de les exigències de demanda energètica sinó també de control de condensacions i eliminació de ponts tèrmics.

Aquests valors caldrà acreditar-los mitjançant la documentació corresponent que la mateixa eina LIDER produeix.

Art. 15. Aïllament Acústic

Tots els habitatges s’estudiaran en el projecte de forma que es resolguin adequadament els punts crítics, per tal que es millori l’actual normativa NBE-CA-88. Un cop acabat l’edifici i abans d’estendre el corresponent CFO, s’exigiran tots aquells certificats i assaigs contemplats en el programa de control de qualitat.

Condicions mínimes per garantir una qualitat moderada en els habitatges: El nivell mínim d’aïllament al soroll aeri entre propietats, per les particions verticals i horitzontals, serà de R’A = 50 dBA i el nivell màxim de soroll d’impactes de L’nA = 60 dBA.

L’aïllament global mínim de les façanes, a les zones d’ús sensible i exposades directament als sorolls provinents de la indústria o del tràfic, serà de 35 dBA a soroll de tràfic.

Art. 16. Cobertes

Les cobertes seran preferentment planes; si han de ser inclinades, tindran el carener orientat en l’eix E-W.

No es faran servir recobriments negres o foscos a les cobertes per evitar el rescalfament. Es podran construïr cobertes verdes (recobertes de vegetació).

El disseny de coberta preveurà obligatòriament un espai on els captadors solars tèrmics puguin ser integrats adequadament.

Quan les cobertes tinguin més d'un 20% de superfície transitable (terrasses) és indispensable que aquestes siguin ventilades amb una superfície de ventilació mínima de 300 cm2 (150 cm2 a cada costat oposat) per cada 10 m2 de coberta, amb una alçada interior mínima lliure de cambra de L/50, essent L la distància entre façanes oposades entre les que es produeix la ventilació. Resulten exemptes d'aquesta exigència les cobertes amb un paviment flotant que generin a sota d’ell una cambra d'alçada lliure no inferior a 10 cms. i amb paviment de peces no més grans de 50x50 cms. i junta oberta entre elles no inferior a 5 mm.

Art. 17. Espais de serveis en edificis i habitatges. Residus domèstics.

S’haurà d’incorporar en el projecte les reserves per als següents espais amb les característiques que s’indiquen:

Reciclatge de residus domèstics:

Els habitatges hauran de respondre a les exigències del Codi Tècnic (Documento Bàsico Salubridad, HS 2 Recogida y evacuación de residuos) en el que fa referència a la previsió d'espais, condicions i ubicació dels espais de recollida i emmagatzematge dels residus domèstics. Així mateix, l'edifici -en funció de l'ús al que vagi destinat- disposarà de la reserva d'espais pels magatzems de contenidors d'edifici en les condicions que el Codi Tècnic determina per permetre l'establiment futur d'un sistema de recollida porta a porta.

Caldrà definir en els plànols del projecte bàsic la reserva dels espais en els edificis i en els habitatges per a la recollida selectiva de residus i justificar en la memòria el compliment de les condicions -dimensions, condicions i ubicació- que defineix el Codi Tècnic de l'Edificació per tal de poder gestionar les cinc fraccions següents:

*paper i cartró (P)

*vidre (V)

*envasos lleugers (E)

*orgànic (O)

*fracció resta (R)

En cada habitatge, caldrà justificar una capacitat mínima (expressada en dm3) d’emmagatzematge de cada fracció en funció de la seva superfície útil:

M2 útils/ habitatge                                                 P              V              E              O             R            

fins a 80 m2                                                           45            45            45            45            45

a partir de 80 i fins a 100 m2                                  55            45            45            45            53

més de 100 m2                                                      66            45            47            45            63           

En qualsevol cas, la superfície mínima de l’espai d’emmagatzematge de cada fracció no serà inferior a 300 mm x 300 mm, havent d’estar a la cuina o espai annex auxiliar els espais destinats a residu orgànic (O) i envasos lleugers (E).

S’ha de preveure també per a cada edifici, un espai comú d’emmagatzematge de contenidors de residus. Aquest lloc, a més de disposar de les condicions que estableix el Codi Tècnic de la Edificació, ha d’estar situat a la planta baixa i amb accés directe des de l’exterior.

A cada escala, caldrà justificar la grandària d’aquest espai comú d’emmagatzematge de contenidors per a la recollida selectiva en funció del nombre d’habitatges i de la seva superfície:

o        fins a 60 m2                                           0,536 m2/habitatge

o        a partir de 60 i fins 70 m2                      0,804 m2/habitatge

o        a partir de 70 i fins 80 m2                      1,072 m2/habitatge

o        a partir de 80 i fins a 100 m2                 1,340 m2/habitatge

o        més de 100 m2                                      1,608 m2/habitatge, amb un mínim de 3,5 m2 per escala.

Quan l'ús de l'edifici sigui diferent del d'habitatge, caldrà incloure una previsió dels residus que es puguin produir durant l'ús en funció de l'activitat que hagi d'acollir, de tal forma que es prevegin els espais i instal·lacions -en tipus, dimensions i característiques- precisos per a una adequada gestió dels residus. Si en el moment de realitzar el projecte executiu es desconeix l’ús dels espais no destinats a habitatge, en la memòria per sol·licitar la preceptiva llicència d'activitats es recollirà un pla de residus destinat a permetre la seva gestió, pla que haurà de definir el tipus i quantitat de residus produïda, així com a la periodicitat de la recollida de cada tipus de residu, i determinar els espais i condicions d'emmagatzematge i accés per a la recollida o gestió dels residus. Si els usos diferents d’habitatge es coneixen des del projecte executiu, aquest haurà d’incorporar la memòria específica.

Art. 18. Materials

Per tal de minvar l'impacte ambiental dels materials emprats a la construcció dels edificis, caldrà considerar:

Ambdues demandes es poden resoldre amb alumini sempre que es justifiqui documentalment el seu contingut en reciclat i que aquest sigui superior al 60%

Les demandes anteriors poden resoldre en coure o PVC (segons s’escaigui) sempre que es justifiqui documentalment el seu contingut en reciclat i que aquest sigui superior al 90% i al 60% respectivament.

Secció 8. Instal·lacions energètiques

Art. 19.  Manual de l’usuari

Es lliurarà a cada propietari un document que s’anomenarà “Manual de l’habitatge” amb recomanacions respecte els consums de les instal·lacions domèstiques (il.luminació, aparells domèstics, cuina,...), donat que tenen una relació molt directa amb la particularitat de cada usuari final. Aquest document inclourà l’explicació de l’aplicació dels criteris de l’estudi d’Impacte ambiental relatius a l’habitatge.

Aquest document hauria d’incloure entre d’altres recomanacions respecte:

Art. 20. Climatització

Caldrà una acurada regulació dels equips generadors de calor/fred per tal d’ajustar la producció a les necessitats de climatització. Per millorar l’eficiència dels sistemes, eEs recomana la instal·lació de sistemes de climatització centralitats.

Zonificació de la calefacció: La calefacció de l’habitatge tindrà dos circuits – tant si es tracta de radiadors com de terra radiant -, un per la zona de dia i l’altre per la zona de nit. Disposaran d’un termòstat independent per a cada un.

Termostat programable: Cada circuit disposarà d’un termòstat que permeti programar la temperatura en cada franja horària en funció de les necessitats i costums dels ocupants de l’habitatge.

Art. 21. Producció d’aigua calenta sanitària  i energies alternatives

Plaques solars tèrmiques: S’ hauran d’incorporar plaques solars de captació tèrmica per a tots els habitatges de l’edifici. Per tal d’estalviar energia i promoure l’ús d’energies renovables, els habitatges hauran de disposar d’una instal·lació de captació d’energia solar tèrmica que cobreixi, la contribució solar que li correspongui segons el que s’estableix al Decret d’Ecoeficiència per a cobrir les necessitats d’aigua calenta sanitària de tot l’edifici.

Els càlculs, el disseny de la instal·lació així com les característiques de les diferents components del sistema i el manteniment previst s’ajustaran a les disposicions del “Documento base HE4” del Código Técnico de la Edificación.

Plaques Solars fotovoltaiques: Per minimitzar les emissions de CO2 associades, es recomana la instalació de sistemes fotovoltaics de captació d’energia solar.

Quan la calefacció dels habitatges es realitzi mitjançant sistemes que utilitzin energia elèctrica per obtenir energia tèrmica, caldrà disposar d'un sistema fotovoltaic de captació d'energia solar connectat a la xarxa que compensi l'escreix d'emissions de CO2 que comporta emprar aquesta energia, amb una superfície de captació de 1 m2 per cada 11 m2 o fracció de superfície d'habitatge escalfada amb energia elèctrica. S’exceptua d’aquesta exigència la instal·lació de sistemes de climatització per bomba de calor quan el seu COP sigui d’un mínim de 2,5 pel mode refrigeració i de 3,5 pel mode calefacció. Quan no es prevegi sistema de calefacció a l'habitatge, es suposarà que es pugui resoldre aquesta necessitat amb sistemes elèctrics i, per tant, serà precís disposar la instal·lació fotovoltaica en el moment de la seva construcció.

En els edificis de la zona 3.2, destinats a altres usos que els habitatges, i als equipaments quan la seva demanda energètica ho justifiqui, caldrà disposar d'un sistema fotovoltaic de captació d'energia solar connectat a la xarxa d’una potència instal.lada d’almenys 5 Kw.

Cal reservar espai a l’armari de comptadors elèctrics per instal·lar nous comptadors de la instal·lació fotovoltaica o futures ampliacions.

Art. 22. Instal.lacions per l’estalvi d’aigua a l’interior de l’edifici

Els aparells sanitaris i les aixetes de l’edifici disposaran de mecanismes estalviadors del consum d’aigua.

Inodors de doble descàrrega: Tots els inodors de l’habitatge seran de doble descàrrega per tal de poder disposar de més o menys aigua segons la seva necessitat.

Futur aprofitament d’aigües grises: Per preveure la possibilitat en un futur d'instal·lar un sistema d'aprofitament d'aigües grises, es recolliran separadament les aigües de banyera i dutxes i aigüeres de la resta d'aigües usades de l'edifici, en una instal·lació que només s'ajuntarà amb l'anterior a l'arqueta de connexió a claveguera.

Aixetes de doble cabdal: Totes les aixetes de l’habitatge seran de doble cabdal, és a dir, tindran dos recorreguts diferenciats per la pressió d’aigua que es precisi. D’aquesta manera s’estalvia aigua. Tots els elements de control d’aigua (aixetes, cisternes de wc, capçals de dutxa) seran de baix consum (amb airejadors/doble nivell de descàrrega).

Vàlvula reductora de pressió: Cada habitatge disposarà d’una vàlvula reductora de pressió a l’entrada de l’escomesa d’aigua.

Electrodomèstics Bitèrmics: Als emplaçaments previstos per a la rentadora i el rentavaixelles es deixarà una presa d’aigua calenta per fer possible instal·lar electrodomèstics bitèrmics.

Art. 23. Pre-instal.lació domòtica

Els habitatges hauran de disposar d’un circuit de pre-instal.lació domòtica. Es deixarà un tub de 20 mm. de diàmetre que arribi fins als llocs d’ubicació dels aparells de producció d’A.C.S., calefacció, aparells aire condicionat (si n’hi ha), persianes i registre d’usuari de telecomunicacions amb els llocs d’entrada de les fonts d’energia a cada unitat privativa i que possibiliti una gestió telemàtica dels serveis.

 

Art. 24. Certificació energètica de l‘edifici

L’edifici haurà d’obtenir com a mínim una classe de certificació energètica C segons el Real Decret 47/2007.

Amb independència de la certificació global de l’edifici, que podria ser fins i tot una A, s’hauran d’assolir, com a mínim, les següents classes de qualificació energètica pel que fa a la demanda de calefacció i refrigeració:

          *demanda de calefacció – classe C

          *demanda de refrigeració – classe D

Disposició Addicional

En tot cas, i per allò que no estigui expressament regulat en aquesta normativa, s’ajustarà al que disposa el Pla General d’Ordenació de Girona, aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el 28 de febrer de 2002 (DOGC núm. 3654 d’11 de juny de 2002) i el seu text refós conformat per la CTU de Girona en sessió de data 9 de febrer de 2006, publicat en el DOGC 4618 de 21/04/2006.

Segona

Normes Mediambientals d’obligat compliment per la qualificacions 3.2.j


Art. 1

Es despleguen les Normes Mediambientals, d’obligat compliment per la qualificació de dotacions i serveis privats en espais oberts 3.2.j (Parador del Güell).

Activitats


Art. 2.Finalitat

Es regula en aquesta normativa les activitats permeses dins aquest sector per tal d’assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient, i evitar riscos de contaminació.

Amb aquesta finalitat, no s’admetran activitats que per la seva naturalesa puguin incidir negativament en la qualitat mediambiental d’aquesta àrea.

 

Tractament d’aigües residuals


Art. 3. Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials.

El sistema de clavegueram és separatiu.

Les aigües de pluja s’abocaran al rec un cop filtrades.

El sistema d’aigües negres es connecta a la xarxa general.

En el cas de que l’activitat prevista en la zona requereixi projecte d’activitats, aquest fixarà les condicions de pretractament de les aigües residuals, prèvies al seu abocament a la xarxa.

 

Residus


Art. 4. Gestió

La gestió de residus es defineix en la Normativa supramunicipal en compliment de l’art. 43 de la Llei 6/1993 reguladora de residus (o normativa aplicable vigent), des del Pla Parcial es preveu el suport a aquesta gestió amb les reserves d’espais necessaris.

Els residus de la construcció que es generin en les obres d’execució del Pla s’hauran de gestionar en instal.lacions exclusivament autoritzades per la Junta de Residus, en compliment del Decret 2001/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, modificat pel decret 161/2001.

 

Art. 5. Contenidors

Es fixarà en el projecte d’urbanització que desenvolupi aquest al Pla Parcial els espais públics reservats per a la col·locació de contenidors, per optimitzar la recollida i transport de residus.

En el cas de que l’activitat prevista en la zona hotelera requereixi projecte d’activitats, aquest justificarà que es preveu l’espai adequat per a la ubicació de tots els contenidors necessaris pels residus propis.

 

Atmosfera


Art. 6. Límits emissions
Les emissions de les instal·lacions industrials de combustió compliran els límits establerts en la Normativa supramunicipal vigent.

 

Art. 7. Límits sorolls i vibracions

S’aplicaran els límits de l’ordenança municipal, aprovada per l’Ajuntament, sempre que no contravinguin la normativa sectorial vigent, de Protecció contra la contaminació acústica.

 

Art. 8. Contaminació lumínica

D’acord amb l’establert a la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, es preveu pels espais lliures del sector un nivell d’il·luminació general baix.

Les lluminàries s’adequaran a les prescripcions de l’esmentada llei (o normativa sectorial vigent), d’acord amb els criteris d’eficiència energètica sens minva de la seguretat, d’evitat la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn.

 

Tractament dels espais lliures


Art. 9. Vegetació i pavimentació

En tota l’àrea de parc, en l’adequació paisatgística de marges, camins i regs, s’utilitzaran saules com element identificador del paisatge de les hortes. Aquestes plantacions evitaran ser repetitives per no crear imatge de carrer, i anar acompanyades d’altres espècies autòctones com plàtans, freixes, pollancres, oms i roures. En els marges dels regs, s’afavorirà la vegetació de tipus herbaci que permeten l’arribada de la llum a l’aigua, en front dels canyers.

La zona de parc, anirà sense pavimentar excepte els camis que es pavimentaran amb materials no contaminants. 

 

DISPOSICIONS DEROGATORIES