Molta gent confon les orenetes amb uns altres ocells típics del cel de la nostra ciutat, els falciots. A Girona hi cria el falciot negre (Apus apus), que a diferència de les orenetes té tot el seu cos negre, tret d'una petita taca blanca a la gola, i no construeix nius de fang, sinó que cria en forats d'edificis.
| Oreneta cua-blanca | Oreneta vulgar | Falciot |
Oreneta cua-blancaL'oreneta cua-blanca construeix el seu niu en raconades de ràfecs, sortints i altres estructures similars de les façanes d'edificis. Es tracta d'un niu arrodonit i gairebé tancat, amb una petita obertura a la part superior, fet de petites boles de fang lligades amb petites fibres vegetals. Per dins està cobert de plomes i restes vegetals. |
 |
Oreneta vulgarL'oreneta vulgar instal·la els seus nius a indrets més arrecerats com ara coberts, golfes, patis interiors, forats d'escala, garatges o magatzems. Té forma de tassa i està fet de petites boles de fang barrejades amb fibres vegetals. Si pot, l'oreneta vulgar construeix el niu recolzant-lo a la base de petits sortints de les bigues o parets. Comencen a criar a finals de maig. Les femelles ponen de 4 a 6 ous que incuben durant uns 14 dies. Els pollets comencen a volar als 24 dies després de l'eclosió de l'ou. |
 |
En ocasions, les colònies d'oreneta són font de conflicte en determinats edificis. Cal tenir en compte que les orenetes estan protegides per la legislació autonòmica, i que no es poden malmetre els seus nius sense autorització del servei de protecció de la fauna de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, existeixen diverses solucions per aquests problemes, que no comporten la destrucció dels nius.