UMAT, Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial
Ajuntament de Girona
L'Observatori - UMAT, Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial

Us trobeu a:   L'Observatori  »  Premsa

Actualitat a la premsa

Calen plans per abordar amb rapidesa els efectes d'un gran terratrèmol

04/11/12 -  El Punt Avui

Les ciutats haurien d'estar més preparades en vista de la possibilitat d'un terratrèmol. Especialment, caldria disposar de plans d'emergència pel risc que comporta tenir moltes edificacions antigues que no han estan construïdes amb criteris moderns, que sí que preveuen aquesta possibilitat. Aquesta és, si més no, la hipòtesi que presenta un treball acadèmic fet el 2011 i tutelat per docents de la UPC del departament d'enginyeria del terreny i cartografia geofísica, el qual avalua el risc i el grau d'afectació per un sisme que es podria donar a la ciutat de Girona. Aquesta tesina es basa en dades del 2001 i del 2009, pel que fa a un volum de població de 75.256 habitants, i un 9% de la població de la ciutat de Girona podria quedar sense habitatge, i preveu que un 2% patiria ferides lleus i es podria donar un 1% de víctimes mortals o ferits greus. El treball, que disposa d'altres paràmetres especialment constructius, amb dades també actualitzades, s'ha fet partint del supòsit d'un terratrèmol d'intensitat VII i VIII de l'escala macrosísmica europea (SME). Aquesta escala, que consta de dotze graus, a diferència de les escales de magnitud com ara la Richter, que expressen l'energia sísmica alliberada per un terratrèmol, indica el grau en què afecta un lloc específic. Els barris on, segons l'estudi, es poden esperar més danys, i sempre de grau mitjà, són la zona centre de Girona, Santa Eugènia i Mas Xirgu. El primer, molt heterogeni, té moltes construccions anteriors al 1960. Santa Eugènia, en canvi, té els edificis més alts i Mas Xirgu té els habitatges amb un cost constructiu més baix. Les zones amb menys afectació serien Montjuïc i el sector Sud (Palau), implantats en el que es poden considerar sòls més rocosos. L'estudi es va fer prenent dues bases de dades: una d'actualitzada el 2001, amb 9.126 edificis residencials i uns 75.256 habitants empadronats, i una altra d'actualitzada el març del 2009, amb 9.482 edificis residencials i 122.391 habitants que es consideren reals.

TORNAR