En el conjunt de places, jardins i carrers de la ciutat de Girona hi ha plantats aproximadament uns 35.000 arbres, que en el seu conjunt tenen un notable valor tant per la seva aportació a la biodiversitat de la ciutat com per l’important ús social dels espais on estan ubicats.

Manteniment i gestió de zones verdes

• La Brigada Municipal de Jardineria, formada per una trentena de jardiners, té cura de les parts més delicades de la ciutat, Barri Vell i zones més representatives.
  
• La resta de zones estan a càrrec de les següents d’empreses privades, que operen mitjançant un contracte de 4 anys:
  • Jardí i Entorn S.L.
  • Punt Verd Girona S.L.
  • Jardineria J.Buch S.L.
  • AISL Projecte Onyar
  • Fundació DRISSA
  • Fundació Ramon Noguera
    
• Les tres darreres son institucions de caràcter social que a més realitzen una funció d’inserció sociolaboral de col·lectius amb perill de discriminació. Cal destacar l’elevada qualitat de treball que aquestes institucions realitzen.
  
• La ciutat té uns 35.000 arbres, el que ve a representar uns quatre per cada 10 habitants. Les espècies més freqüents, a part dels plàtans de la Devesa, són el til·ler, les robínies, el castanyer d’Índies, l’acer negundo, el roure i el lledoner.
  
  

Parc Municipal de la Devesa

La Devesa té un tractament específic atesa la seva singularitat. Les principals tasques de neteja i manteniment les fa Rocasalva Treballs Especials S.L. La Devesa de Girona, el parc urbà més gran i frondós de Catalunya, té una extensió de 27 Ha, de les quals nou són de passeigs ombrejats. El parc compta amb més de 2.500 plàtans, que en bona part van ser plantats pels voltants de 1850 i tenen, per tant, uns 150 anys. Col·locats a poca distància els uns dels altres, s'han vist obligats a créixer més en alçada que en amplada i això els ha fet assolir abans d'hora alçàries pròpies del seu zenit vital. Diversos exemplars arriben a l'altura excepcional de 55m. La lluita contra plagues i malalties que ataquen als plàtans, així com l’esporgament de les branques mortes per evitar perill d’accidents quan cauen de tanta alçada, son els punts més complexes de la gestió d’aquest parc.
 

Neteja i manteniment de lleres i riberes de rius i rieres

La part manual d’aquesta tasca està contractada a l’associació de caràcter social “Projecte Onyar”, que dóna feina a persones amb problemes d’inserció laboral.
 

Control biològic de plagues en vegetals

El control biològic de plagues en espècies vegetals està basat en la incorporació de fauna útil per regular les poblacions d’espècies considerades plaga enlloc d’aplicar plaguicides de síntesi química per a tal efecte.

Aquest control requereix, en primer lloc, la identificació de la plaga existent, densitat de la mateixa i espècie vegetal que fa d’hoste. En funció d’aquestes dades s’escull aquell organisme més adequat per tal de reduir la població de la plaga i els danys que aquesta ocasiona. Un exemple molt il·lustratiu pot ser el pugó. La població d’aquest organisme es pot controlar amb Aphidius colemani, un himenòpter que parasita molt específic que posa els ous en l’interior dels pugons. Quan la plaga de pugó té una elevada densitat, la incorporació del paràsit no és suficient. En aquest cas resulta més eficient introduir un depredador, com Adalia bipunctata, un coleòpter les larves del qual, en els seus estadis més madurs, són molt voraces i capaces de depredar 100 individus de pugó al dia.

En el cas de Girona s’han tractat les següents plagues: pugó, psila, cotonet, aranya roja i tigre del plataner.

Els arbres afectats per aquestes plagues eren til·lers, cercis, hacers, catalpes, acàcies, freixes, lagestroemia, gleditsia, roure americà, carpinus, roures i plataners.

Els organismes beneficiosos utilitzats han estat: Aphidius colemani, Adalia bipunctata, Anthocoris nemoralis, Cryptolemus, Anagyrus pseudococi i Amblyseius californicus.