Girona és una ciutat amb uns entorns molt rics en patrimoni natural: Per una banda, disposa de molts cursos fluvials, rius i rieres (Ter, Onyar, Güell, Galligans, Marroc…) i zones humides amb una gran diversitat paisagística, ecològica, botànica i faunística. D’altra banda, la massa forestal que envolta la ciutat ocupa gran part de la superfície de les seves rodalies, especialment al seu costat oriental, amb Les Gavarres com a muntanyes emblemàtiques, incloses dins el PEIN (Pla Espais d’Interès Natural). Finalment, els parcs urbans també són nombrosos, ja sigui pels boscos espontanis, autòctons i naturals que es deixen penetrar fins al cor de la ciutat o bé per altres espais, alguns d’ells plantats però històrics, com és el cas de la Devesa.

1. Gestió de boscos
   
   Les suredes, alzinars, boscos mixtes de caducifolis, perennifolis i pinedes, tenen un gran protagonisme en els espais oberts i lliures dels entorns de la ciutat. La seva gestió intenta compaginar l’ús social, la protecció de la seva diversitat i la funció d’enllaç entre la massa urbanitzada pròpia de la ciutat amb les zones més naturals, de manera que constitueixen zones de transició. La neteja del sotabosc, l’esclarissada controlada i la bona salut del bosc, sempre amb mesures de prevenció d’inendis forestals són les prioritats d’uns plans de gestió que compatibilitzen la conservació de la seva biodiversitat amb la possibilitat d’ús social, descoberta, oci i lleure.
   
   
2. Participació al Consorci de les Gavarres
   
   Més de la meitat del municipi de Girona forma part d’aquest gran massís silícic, densament poblat per vegetació mediterrània i en bona part cobert de masses forestals. El fet de ser tan proper a la ciutat, amb la quales comunica per la Vall de Sant Daniel i les muntanyes de Sant Miquel de Campdorà, Puig Estela i Els Àngels, fa que aquesta adquireixi un valor afegit de naturalitat i de riquesa forestal. Els grans boscos de surers, alzines, roures, rics en sotabosc mediterrani (galzeran, esbarzer, brucs…), serveixen de refugi a fauna escassa a la comarca, com la fagina, la guilla, el senglar, el mussol banyut, la becada, el duc i desenes de petits ocells de bosc. La gestió de l’espai, ric en fonts, masos, valls i turons, és complexa, bàsicament pel risc constant d’incendis forestals, per la qual cosa un consorci en vehicula els eixos rectors.
   
   
3. Ribes i Illa del Ter
   
   Els rius i boscos de ribera que creixen al llarg d’aquests són un patrimoni natural de primer ordre a la ciutat, constituint, en alguns punts, un dels ecosistemes riberencs més rics de les nostres comarques. Entre aquests destaquen els boscos de ribera del Parc de les Ribes del Ter i, especialment, l’Illa de Ter, on hi podem trobar espècies de plantes com orquídees o lliris de neu, mamífers com la geneta o la llúdriga i ocells com el martinet de nit, el blauet i el rar picot garser petit. Les campanyes d’anellament científic d’aus, ininterrompudes des de 1995, han comprovat la importància clau de l’espai per als ocells migradors; ja s’hi han observat prop de 200 espècies. Els criteris de gestió són de mínima intervenció, realitzant únicament tasques de neteja i manteniment de l’espai, a excepció d’alguns punts com l’Illa de Ter, on el seu pla de gestió contempla la construcció d’una bassa al seu interior per augmentar-ne la biodiversitat. Existeix un conveni amb la fundació Territori i Paisatge per a la gestió de l’Illa del Ter.
   
   El municipi de Girona forma part del Consorci Alba-Ter, que aglutina els diferents municipis del curs del riu Ter amb la finalitat de divulgar i conservar el seu patrimoni natural i cultural.
   
   
4. El Noticiari Naturalista de Girona