Arxiu Municipal de Girona Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial
Ajuntament de Girona

La col·lecció "Història Urbana de Girona"

A principi dels anys noranta, es constituí el Grup de Recerques d'Història Urbana de Girona (HUG), dirigit per Josep Canal i integrat per Josep M. Nolla, Eduard Canal i Jordi Sagrera, amb l'objectiu d'investigar el passat medieval de la ciutat, especialment els aspectes urbanístics, i de publicar aquests estudis en una col·lecció titulada Història Urbana de Girona, editada per l'Ajuntament de Girona. La tasca hauria estat impossible sense l'abundant informació dipositada i recollida als arxius locals i la impagable col·laboració dels arxivers.

Volums de la col·lecció:

Els jueus i la ciutat de Girona

El primer volum de la col·lecció desenvolupà la cartografia del call o barri jueu de Girona des de les primeres notícies sobre aquest barri, dels segles XI i XII, fins a l'expulsió dels jueus el 1492. El treball s'estructura en tres parts, cadascuna al voltant d'un plànol; el primer tracta dels temps anteriors al call (segles IX-XI), el segon de l'etapa de plenitud (segles XII-XIV) i el tercer del temps de la reducció del call en el segle XV.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona ; 1.
[Girona] : Ajuntament de Girona, 1995. 19 p. : 3 f. de làm. ; 30 cm.
84-86837-51-0

Documentació:

Tot el llibre (versió OCR)

Tot el llibre (versió imatge)

Pòster

La Ciutat de Girona l'any 1535

L'Estima de les cases, terres i altres propietats de la ciutat i hortes de Girona, fet en lo any 1535, és un voluminós lligall de l'Arxiu Municipal de Girona fet per adjudicar les contribucions dels veïns en relació amb unes obres públiques que es feien en el riu Ter. Els 161 folis esmenten més de 1.230 propietats, distribuïdes per recorreguts i carrers, amb els noms dels propietaris i el seu valor cadastral i contribució; això permet una reconstrucció molt completa de la seva estructura urbana però aquest treball es limita als aspectes bàsics.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona ; 2.
[Girona] : Ajuntament de Girona, 1995. 33 p. : 3 f. de làm. ; 30 cm.
84-86837-56-1

Documentació:

Tot el llibre (versió OCR)

Tot el llibre (versió imatge)

Pòster

La Ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval

Cartografia i descripció urbanística de la ciutat en la primera meitat del segle XIV. Gràcies a la Talla de 1360, un document fiscal on es detallaven tots els habitants de la ciutat que pagaven contribució i el carrer on residien, s'ha pogut restablir en un plànol la topografia i toponímia de la ciutat d'aquella època –amb els seus carrers, places i edificis–, amb l'ajuda de la gran quantitat de documents públics i privats dipositats en els arxius gironins.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona ; 3.
[Girona] : Ajuntament de Girona, 1998. 65 p. : il. ; 30 cm
84-86837-68-5

Documentació:

Tot el llibre (versió OCR)

Tot el llibre (versió imatge)

Pòster

El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV

Es refereix a tota l'àrea situada al nord de les muralles de la ciutat vella, estudiada des de l'antiguitat romana fins a l'encerclament amb les noves muralles de la ciutat el darrer terç del segle XIV. Els àmbits estudiats corresponen als nuclis o burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants, Santa Eulàlia Sacosta i Pedret. Hom posa èmfasi especial en l'estudi de l'edifici de l'església de Sant Feliu des dels orígens com a seu episcopal fins la seva transformació i evolució com a canònica regular.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona ; 4.
Girona : Ajuntament de Girona, 2000. 171 p. : il. ; 30 cm.
84-86837-98-7

Documentació:

Capítol 1 (versió OCR) / Capítol 1 (versió imatge)

Capítol 2 (versió OCR) / Capítol 2 (versió imatge)

Capítol 3 (versió OCR) / Capítol 3 (versió imatge)

Capítol 4 (versió OCR) / Capítol 4 (versió imatge)

Apèndix (versió OCR) / Apèndix (versió imatge)

Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval

L'evolució i transformació de la ciutat al llarg de l'alta edat mitjana; des de la conquesta de la ciutat als musulmans pels francs fins el procés de transformació de les relacions de poder en el nou marc anomenat feudal. S'hi remarquen alguns aspectes de la dominació musulmana, de la conquesta carolíngia i les seves transformacions –el trasllat de la seu episcopal intramurs i la restauració i ampliació de les muralles–, i l'important paper de la comtessa Ermessenda en la transformació de la ciutat, especialment pel seu impuls a l'erecció de la nova seu romànica.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona : reconstrucció cartogràfica ; 5-6.
[Girona] : Ajuntament de Girona, 2003-2004. 2 vol. : il. ; 30 cm
84-8496-100-1 ; 84-8496-126-5

Documentació:

Pàgines 1-50 (versió OCR)

Pàgines 51-100 (versió OCR)

Pàgines 101-150 (versió OCR)

Pàgines 151-200 (versió OCR)

Pàgines 201-250 (versió OCR)

Pàgines 251-300 (versió OCR)

Pàgines 301-350 (versió OCR)

Pàgines 351-400 (versió OCR)

Pàgines 401-450 (versió OCR)

Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval (II)

Conjunt de treballs monogràfics que desenvolupen aspectes concrets del volum anterior. Alguns destaquen els aspectes geogràfics, des dels més generals com el paper fronterer de Girona en la segona meitat del segle VIII, fins als seus límits o terme municipal altmedieval, o l'evolució de termes propers com Celrà, Paret Rufí -Domeny, Fornells o la Vall d'Aro, fins a aspectes més interns com la seva estructura social i econòmica, el paper d'algunes nissagues nobiliàries en el govern de la ciutat i rodalies, la minoria jueva o el canvi de les formes de govern durant les revoltes feudals. També s'hi remarca l'evolució de les dues principals institucions de la ciutat: la Seu episcopal i Sant Feliu.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona : reconstrucció cartogràfica ; 5-6.
[Girona] : Ajuntament de Girona, 2003-2004. 2 vol. : il. ; 30 cm
84-8496-100-1 ; 84-8496-126-5

Documentació:

Pàgines 1-50 (versió OCR)

Pàgines 51-100 (versió OCR)

Pàgines 101-150 (versió OCR)

Pàgines 151-200 (versió OCR)

Pàgines 201-274 (versió OCR)

La forma urbana del Call de Girona

Estudi de la comunitat jueva medieval de Girona estructurat en tres parts. La primera tracta sobre les dades existents fins al segle XI, moment en què la comunitat jueva encara no habitava el call de manera exclusiva. La segona es refereix a l'època medieval de màxima plenitud, entre els segles XII i XIV, època en què la comunitat habita dins un recinte en expansió, però també experimenta dificultats creixents. La tercera parla del segle XV, una etapa de persecucions i hostilitat. En conseqüència, el call es reduí a menys de la meitat de la seva extensió i culmina amb l'expulsió dels jueus de 1492.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi.
Història Urbana de Girona : reconstrucció cartogràfica; 7.
Girona : Ajuntament de Girona, 2006. 92 p.: il; 30 cm
84-8496-023-4

Documentació:

Tot el llibre (català) (versió OCR)

Tot el llibre (anglès) (versió OCR)

Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució urbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona

Volum dedicat a la dinàmica i transformació del sector de l'actual catedral i plaça, on des de l'època fundacional romana hi havia el fòrum de la ciutat, la plaça principal. Les nombroses dades arqueològiques obtingudes en aquesta extensa àrea del nord-oest de la Força Vella es posen en contacte amb les dades textuals, la majoria d'origen medieval, i ens ofereixen una panoràmica evolutiva fins a la darrera edat mitjana, amb nombroses informacions gràfiques (fotografies, plànols i dibuixos).

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi ; Garcia, Gustau ; Lloveras, M. José ; Palahí, Lluís ; Sureda, Marc.
Història Urbana de Girona : reconstrucció cartogràfica; 8.
Girona : Ajuntament de Girona, 2008. 269 p.: il.; 30 cm
978-84-8496-053-9

Documentació:

Part 1 (pàgines 1-100)

Part 2 (pàgines 101-200)

Part 3 (pàgines 201-277)

Girona en el segle XIII (1190-1285)

Volum dedicat a l'estudi del paper de la ciutat de Girona en el segle XIII dins la Catalunya medieval. Durant aquesta centúria, la ciutat va posar alguns dels fonaments de la seva personalitat moderna: s'alliberà dels darrers mals usos que castigaven el terme i els seus habitants, afermà la seva singularitat política i aconseguí la concessió reial del seu règim municipal. Es pot dir, doncs, que és l'etapa de transició entre la ciutat feudal dels segles XI i XII i la ciutat més burgesa i comercial del segle XIV. S'hi analitza el creixement i l'expansió urbanística de la ciutat.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria; … [et al.]
Història Urbana de Girona : reconstrucció cartogràfica; 9.
Girona : Ajuntament de Girona, 2010. 185 p.; 30 cm
978-84-8496-148-2

Documentació:

Tot el llibre

Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana

Volum dedicat a l'estudi de l'evolució urbana del sector més nou del nucli antic de la ciutat de Girona, la que fou vil·la i després burg del Mercadal. És un sector antic, que no s'incorporà realment a la ciutat pròpiament dita fins al segle XI, definit per l'aigua i els conreus i per l'activitat molinera que aprofità la força de l'aigua del rec Monar. Al segle XIII la zona es va veure afectada per la instal·lació del convent de framenors. Hi arribà a viure un terç del total dels habitants de Girona i també va patir les sotragades de la crisi de la baixa edat mitjana.

Informació de l'edició:
Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria; … [et al.]
Història Urbana de Girona : reconstrucció cartogràfica; 10.
Girona : Ajuntament de Girona, 2013. 158 p.; 30 cm
978-84-8496-183-3

Documentació:

Tot el llibre

Apèndix documental

© 2014 Ajuntament de Girona  |  Contacte  |  Crèdits  |  Accessibilitat