Ajuntament de Girona

Sexualitat

Malalties de transmissió sexual

Les malalties de transmissió sexual (MTS) són un grup de malalties infeccioses de diversa gravetat, algunes benignes i d'altres més greus, que es transmeten o es contagien a través de les relacions sexuals tot i que poden tenir altres vies de contagi. La vagina, el penis, l'anus i la boca són els llocs més freqüents on podem trobar els gèrmens que les produeixen.

Les MTS més freqüents són:

SIDA/VIH

Què és?

La SIDA (síndrome d'Immunodeficiència adquirida) és una malaltia causada per un virus anomenat VIH (virus de la immunodeficiència humana) que provoca la destrucció del sistema immunitari de la persona que la pateix. El sistema immunitari té la funció de defensar l'organisme de les agressions que li poden ocasionar diferents tipus de microorganismes i impedeix la proliferació de cèl·lules malignes (càncer). La malaltia es desenvolupa quan el virus destrueix els limfòcits (un tipus especial de glòbuls blancs), i fa que la persona sigui vulnerable a tota classe d'infeccions, es debiliti i perdi pes.

Hi ha tres formes de transmissió:

Transmissió sexual: el virus de la SIDA es transmet a través de les relacions sexuals amb penetració vaginal, oral o anal, heterosexuals o homosexuals ja que hi ha una quantitat de virus suficient per infectar en el semen i les secrecions vaginals.

Transmissió sanguínia: el virus de la SIDA es transmet a través de la sang infectada per contacte directe o a través d'objectes contaminats com poden ser xeringues i agulles, maquinetes d'afaitar, raspalls de dents,...

Transmissió mare-fill/a: pot produir-se a través de la placenta, en el moment del part o durant la lactància amb la llet materna.

Com detectar-la?

Com que el virus afecta el sistema immunitari, una persona infectada desenvolupa malalties que aquest sistema ja no és capaç de combatre. Això fa que el virus romangui en el cos més temps i que augmenti el nombre i la gravetat dels símptomes. Alguns dels símptomes de contagi amb el VIH són: inflamació dels ganglis limfàtics, febre, esgarrifances, suor nocturna, pèrdua de pes, úlceres a la pell, cansament persistent, visió borrosa, desenvolupament d'altres inflamacions, etc.

Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.

Quin tractament té?

El VIH es tracta amb medicaments que fan que el pacient tingui menys símptomes i pugui augmentar la seva expectativa de vida. No obstant això, no existeix de moment cap teràpia capaç de curar aquest virus o la SIDA.

Sífilis

Què és?

La sífilis és una malaltia produïda per una espiroqueta (Treponema pallidum). Pot produir una gran varietat de lesions i afectar diferents òrgans segons l'estadi en què es trobi.

Com detectar-la?

D'una a dotze setmanes després del contacte sol aparèixer una ferida als òrgans genitals, a l'anus, a la boca o al voltant d'aquestes zones. Aquesta ferida generalment no és dolorosa. D'un a sis mesos més tard, apareixen erupcions i taques al pit, esquena i cames; també poden aparèixer nòduls al coll, les aixelles o els engonals, juntament amb febre; generalment apareix mal de coll i la sensació de malestar en general. Al cap de tres anys o més del contacte, apareixen úlceres a la pell i els òrgans interns, inflamació dels peus, mans i genolls; també pèrdua de sensibilitat als braços i les cames, dolors i incapacitats a causa de lesions al cor, els vasos sanguinis, la medul•la espinal i/o el cervell.

Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.

Quin tractament té?

La sífilis es pot curar amb antibiòtics, però cap medicament pot reparar el dany causat al cos. Si aquesta infecció no es tracta pot causar complicacions com lesions al cor, el cervell, la medul·la espinal i els vasos sanguinis, i pot provocar la mort. Després del tractament s'ha de seguir el cas ja que malgrat que els símptomes desapareguin, la infecció pot continuar.

Clamídia

Què és?

La clamídia és una infecció causada per un bacteri gram negatiu, que afecta el coll de l'úter en les dones i la uretra en els homes. Es transmet durant les relacions sexuals, ja que les secrecions genitals d'una persona infectada són infeccioses. També existeix una via de transmissió per contacte amb mucoses dels ulls, la boca, la uretra o el recte.

Com detectar-la?

En les dones es produeix dolor en el baix ventre i secreció vaginal. Aquests símptomes a vegades no són fàcils de detectar. En els homes els símptomes inclouen la secreció pel penis d'una a tres setmanes després de la infecció, juntament amb la necessitat d'orinar sovint i dolor en fer-ho. Si no es tracta bé, la clamídia pot portar complicacions com l'esterilitat en els homes i infecció inflamatòria pelviana i infertilitat en les dones.

El diagnòstic es fa amb exàmens de les secrecions i altres anàlisis concretes.

Quin tractament té?

La clamídia es tracta amb antibiòtics.

Gonorrea o benorràgia

Què és?

La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual contagiosa causada per un bacteri que sol viure en les zones més humides del nostre organisme.

Com detectar-la?

Els símptomes de la gonorrea no sempre apareixen, però si ho fan, sol ser de tres dies a tres setmanes després de la relació de contagi. En les dones provoca inflamació del coll de la matriu amb fluix entre mucós i purulent, generalment sense originar molèsties o molt inespecífiques. En els homes apareix una secreció de color groguenc pel penis i la sensació de picor en orinar. Ja que aquests símptomes són dèbils, poden passar desapercebuts. Si la gonorrea no es tracta poden aparèixer complicacions com esterilitat, infeccions en les articulacions, en les trompes de Fal•lopi i els ovaris, etc.

Davant una gonorrea cal descartar la sífilis, la clamídia i el VIH ja que sovint van associades.

Quin tractament té?

Cal un examen mèdic i de laboratori. Després del tractament s'ha de comprovar que a pesar de la desaparició dels símptomes, la infecció no persisteixi.

Herpes genital

Què és?

És una infecció viral que es caracteritza per l'aparició d'unes lesions vesiculars (butllofes), dolor i picor en els òrgans genitals de dos o catorze dies després de la infecció. Es transmet per contacte sexual. En les dones, els símptomes primaris de la infecció apareixen en el coll uterí i la vulva. En estats més avançats la malaltia afecta la vulva, la pell perineal, les cames i els glutis. En els homes les lesions generalment apareixen en el gland, el prepuci, l'anus i el recte en cas de practicar relacions sexuals anals.

Com detectar-lo?

Els símptomes típics són dolors i inflamacions amb picors al voltant dels genitals entre dos i vint dies després del moment de la infecció. A més, pot aparèixer febre i dolor en orinar. En situacions d'estrès poden reaparèixer els símptomes. Els herpes poden portar a un increment del risc de càncer del coll uterí en les dones.

Quin tractament té?

El tractament curatiu encara és problemàtic. Hi ha medicaments que poden atenuar els símptomes, però no curar-los. Les dones infectades haurien de fer-se almenys una citologia a l'any. I si la dona està embarassada n'ha d'informar el metge i portar un seguiment periòdic.

Berrugues genitals (condilomes)

Què són?

Les berrugues genitals són una malaltia de transmissió sexual ocasionada per un virus que es transmet generalment per contacte directe. En la majoria dels casos, els homes no presenten cap símptoma. Les dones, en canvi, presenten en algunes ocasions lesions berrugoses o aplanades a la vagina, al coll uterí o als genitals externs.

Com detectar-les?

No presenten simptomatologia específica i l'única manera de detectar-les és per inspecció ocular pròpia o per part d'un professional sanitari que recollirà una mostra de dins el coll de la matriu per analitzar-la.

Quin tractament tenen?

Per al tractament s'usen diferents mètodes de cirurgia, a més de fàrmacs específics.

Tricomones

Què és?

És una malaltia produïda per un protozou, que afecta l'aparell genital i urinari. Es transmet per contacte amb secrecions vaginals de persones afectades durant les relacions sexuals.

Com detectar-la?

En les dones: inflamació vaginal amb petites lesions hemorràgiques amb secrecions aquoses, espumoses i verdgroguenques d'olor fètid. Les tricomones poden desencadenar una uretritis o cistitis encara que sovint és simptomàtica.

En els homes: l'agent infecciós envaeix la pròstata, la uretra o les vesícules seminals i hi persisteix. Sovint només es produeixen símptomes lleus.

El diagnòstic es fa mitjançant un estudi microscòpic de les secrecions o per cultiu vaginal.

Quin tractament té?

Tant en el cas de l'home com de la dona existeix un tractament efectiu. Sempre s'han de tractar els dos membres de la parella.

VPH (virus del papil·loma humà)

Què és?

Hi ha 100 tipus diferents del VPH, un virus comú anomenat també el virus de les berrugues. Això és perquè certs tipus de VPH causen berrugues en les mans, els peus o els genitals. Hi ha altres tipus de VPH que poden crear cèl·lules anormals (que canvien i no són saludables) en el cèrvix o l'anus, i en alguns casos, poden desenvolupar càncer. El VPH és normalment transmès per contacte directe de pell a pell durant el sexe vaginal, oral o anal amb una persona que tingui el virus.

Com detectar-lo?

No presenten simptomatologia específica i l'única manera de detectar-lo és per inspecció ocular pròpia o per part d'un professional sanitari que recollirà una mostra de dins el coll de la matriu per analitzar-la.

Quin tractament té?

Per al tractament s'usen diferents mètodes de cirurgia, a més de fàrmacs específics.

© 2014 Ajuntament de Girona  |  Contacte  |  Accessibilitat