Ajuntament de Girona

Salut emocional

Les emocions

D'emocions n'hi ha de molts tipus: alegria, por, tristesa, ràbia, etc. Classificar-les és difícil però generalment tendim a parlar de les emocions desagradables com a emocions negatives i de les agradables com a positives. Des del punt de vista evolutiu això no és així. Totes són importants i essencials ja que t'ajuden a créixer com a persona.

La relació que s'estableix entre les teves emocions i els teus sentiments formen el teu món afectiu que inclou els desitjos, les passions, les il·lusions, les fantasies, el concepte que tens de tu mateix/a,... Cada cultura regula les emocions i els sentiments a través de normes, valors i convencions socials. Així, en la nostra cultura occidental, els valors sobre la masculinitat i feminitat determinen quins comportaments pertoquen a cada sexe, per exemple qui pot plorar i qui no, i això pot tenir conseqüències negatives o positives per a la salut emocional de les persones.

Aprendre a regular les pròpies emocions, gestionar-les, canalitzar-les i positivar-les forma part de l'essència de la vida de les persones. "Entrenar-nos" per afrontar emocions desfavorables o negatives i estimular-nos amb emocions positives és la clau per a la construcció del nostre benestar.

(cliqueu una emoció per a més informació)

Alegria
Com ens ajuda? L'alegria és una emoció expansiva, un estat de benestar interior que ajuda a obrir-se i a passar a l'acció de forma constructiva. Tot i així, no s'ha de confondre amb l'eufòria extrema o el fet de divertir-se. La seva funció està relacionada amb la comunió amb els altres, les relacions socials i la sexualitat sana. És l'emoció més agradable que sentim.
On la sentim? L'alegria sol estendre's per tot el cos.
Com l'expressem? L'expressió natural de l'alegria és el somriure. També es manifesta amb gestos, paraules o actes que ens són agradables. Sol estar relacionada amb agafar-se les coses amb optimisme i experimentar plaer. Quan ens sentim alegres, som més amables amb els altres, la comunicació és més fluïda i fàcil, compartim bons moments, etc.
Com la gestionem? En general, les persones no tenim dificultats amb aquesta emoció. Només és un problema si arriba a l'eufòria descontrolada. En aquest cas podem prendre decisions equivocades, sense considerar les amenaces. Per gestionar aquestes situacions, és molt important agafar distància de l'emoció (que no ens ennuvoli la vista), i esperar a recuperar l'equilibri intern per passar a l'acció.
Por
Com ens ajuda? La seva funció és protegir-nos, preparar-nos davant les amenaces del present o del futur. Sol percebre's com a desagradable, ja que, de forma natural, tots volem evitar els perills. Tot i així, pot ser una emoció estimulant per a algunes persones. Hi ha molts graus de por, des de la desconfiança fins al terror. Tots ells serveixen per defensar-se, i és bo sentir-se així per fer-ho eficaçment, sempre que el grau de por estigui en consonància amb el perill real.
On la sentim? La por sol sentir-se al pit i a la panxa (sistema digestiu).
Com l'expressem? L'expressió natural de la por és el crit, per fer fora l'amenaça i demanar ajuda; però es pot expressar de moltes maneres. Se'ns pot accelerar el cor i la respiració, podem suar més, estar més alerta, etc. La por també pot fer que sentim l'estómac buit i mengem molt, o al revés, fer que es tanqui i no mengem.
Com la gestionem? La por només ens pot ajudar davant els perills reals. Sovint podem caure en la trampa de sentir por davant un perill que no existeix. Com ho podem diferenciar? Si la por que sentim està relacionada amb pensaments com ara: "I si...?", enfocats a un futur imaginari, llavors estem davant un perill que no existeix. Això pot fer que ens quedem encallats en aquesta por, perquè no podem afrontar una situació que no està passant. Per tant, és important identificar la por concreta i trobar les estratègies que ens ajudaran a afrontar-la de la millor manera possible.
Tristesa
Com ens ajuda? La seva funció és el recolliment, trobar un espai intern de reflexió. Serveix per cridar l'atenció i rebre el consol o l'acompanyament d'éssers estimats. És una emoció vinculada al passat i a la pèrdua (mort d'un ésser estimat, desamor, fracàs, injustícia, solitud, etc.). La pèrdua, de vegades, és necessària per créixer, desenvolupar-se o aconseguir canvis. La tristesa ens ajuda a afrontar-ho, integrar i assimilar la pèrdua.
On la sentim? La tristesa sol sentir-se al pit i a la zona de la gola.
Com l'expressem? L'expressió natural de la tristesa és el plor. Quan estem tristos, també tenim tendència a voler estar sols, tenir poques ganes de fer coses i no voler pensar en res. Estem menys atents al món exterior i més a l'interior. Si estem molt tristos, pot ser que ens costi dormir, menjar, que estiguem cansats...
Com la gestionem? Moltes persones consideren que la tristesa és desagradable, però és necessària. La bona gestió de la tristesa passa per reconèixer i sentir l'emoció quan apareix, escoltant què ens vol dir sobre les nostres relacions o la nostra vida. És important poder expressar la tristesa i trobar moments per connectar amb aquest dolor i moments per sortir-ne. L'ideal és aconseguir l'equilibri. Si evitéssim sentir-nos tristos/es, podríem acabar tenint problemes emocionals o físics. Per altra banda, això també podria passar si ens connectéssim excessivament a la tristesa, magnificant-la. Gestionar la tristesa implica reconèixer què en fem: si tenim tendència a defugir-la o a exagerar-la. En funció d'això, haurem de buscar maneres de connectar-hi o desconnectar-ne. Per connectar pot anar bé escriure com ens sentim o parlar-ne amb algú de confiança, que ens escolti. Per desconnectar pot anar bé entretenir-nos amb activitats que ens agradin o centrar-nos en els aspectes positius de la nostra vida.
Ràbia
Com ens ajuda? La seva funció és la defensa, lluitar contra la injustícia, tenir cura del nostre espai personal, posar límits... És una emoció molt expansiva, amb molta energia. Fa que centrem l'atenció en una sola cosa, activant les capacitats físiques i mentals. La ràbia, a diferència de la por, fa que actuem davant el perill. Per tant, és una emoció que ens fa passar a l'acció, cosa que pot resultar útil en moltes situacions.
On la sentim? La ràbia sol sentir-se a les extremitats (sobretot a mans i peus), i també a la zona de la mandíbula.
Com l'expressem? L'expressió natural de la ràbia és l'acció, sovint a través d'alçar la veu, picar, descontrolar-se... Tots els músculs del cos es posen en tensió per donar resposta al perill. També s'acceleren el cor i la respiració. L'expressió facial i el llenguatge corporal es tornen més rígids.
Com la gestionem? La ràbia és una emoció molt energètica i intensa. Això fa que sigui especialment important gestionar-la bé, perquè pot fer molt mal. Si acumulem la ràbia, pot sortir tota de cop, involuntàriament, per qualsevol cosa petita. Quan hi ha molta ràbia no podem ser assertius (comunicar-nos de forma saludable), i després ens podem sentir frustrats o culpables. Cal treure-la sanament. Això implica reconèixer i sentir l'emoció quan apareix, sense magnificar-la, i preparar-se per a una expressió adequada. Per exemple, en sentir ràbia, podem comptar fins a 10 abans d'actuar. Si veiem que perdem el control, però, és molt important canalitzar tota aquesta energia sense fer mal a ningú. Per no arribar a aquest extrem, pot ser bo practicar algun esport o altres tipus d'activitat física intensa. Tot i així, cal tenir present que descarregar l'energia no implica haver resolt el conflicte que l'ha generada.
© 2018 Ajuntament de Girona  |  Contacte  |  Accessibilitat