Ajuntament de Girona

Notícies

Sexualitat adolescent: adéu al tabú a la televisió

02/07/18  ¤   Els menors busquen referents a les sèries de ficció, que cada vegada més mostren la seva relació amb la sexualitat, de forma oberta i directa.

El sexe en la ficció televisiva va ser un tema tabú fins a finals del segle passat. La societat no estava preparada per a veure i escoltar a la petita pantalla més enllà del sexualment correcte. Fins que va arribar HBO, cadena de pagament nord-americana que va decidir estrenar al 1998 “Sexe a Nova York”, una sèrie transgressora en el seu moment que va obrir les portes a què la sexualitat fos present a la televisió, tot i que en un principi només fos en els canals de pagament. “Sexe a Nova York” va ser la primera sèrie d’èxit internacional en tractar el sexe de forma directa. Poc a poc es van anar trencant més i més tabús fins arribar al de la sexualitat dels adolescents. Skins, Por 13 razones, Física y química o Merlí són exemples de produccions en les que els menors busquen models i patrons de conducta en la seva transició cap a l’edat adulta, confirmant que avui en dia els mitjans de comunicació actuen com a agents socialitzadors. Les sèries incorporen a les seves trames, temes que anys enrere eren invisibles a la petita pantalla.

Els adolescents han trobat un gran aliat en les noves tecnologies que els hi permet l’accés fàcil a uns continguts (pornografia a part) que poden satisfer la seva curiositat natural. Ells demanden sèries protagonitzades per adolescents, mentre les plataformes en línea i els canals tradicionals els busquen com a públic. I així, poc a poc, i de manera natural, les sèries incorporen en els seus guions temes que temps enrere eren invisible a la petita pantalla com són la recerca de la pròpia identitat, la masturbació, els riscs de mantenir relacions sexuals no segures o què fer davant una abús sexual.
Què té de positiu i de negatiu que les sèries de televisió s’hagin convertit en una espècie de nova escola de sexualitat? Trencar tabús al voltant de l’homosexualitat, la bisexualitat, la transsexualitat, la masturbació o els orgasmes estaria a la balança del positiu, així com el fet de què, gràcies el format de les sèries que permet als guionistes desenvolupar trames al llarg de diversos capítols, l’espectador pot arribar a entendre sentiments dels personatges i el perquè actuen de determinada manera.
Segons Amalia Gordòvil, doctora en Psicologia del Centre Grat i professora de la UOC– el més important és que els personatges amb els que els adolescents es poden identificar siguin el més realistes possibles. La psicòloga i sexòloga Isabel Moreno també veu clau aquesta identificació amb els protagonistes de ficció que pot servir de model: “Una identificació tant a nivell íntim e individual, con l’exploració del propi cos, como de relació entre ells i de compartir la sexualitat quan apareix l’atracció cap a una altra persona”. Si aquests models són realistes és una bona manera d’ajudar al jovent a desenvolupar nous rols i comportaments.
L’adolescent viu en procés de construcció de la seva identitat en el que busca models a seguir. Si aquests són realistes, els imitaran i es normalitzaran determinats comportaments i pensaments. Un exemple d’això es quan la Tània, una alumna de Merlí que en un dels episodis explica que encara és verge. “Aquesta trama és positiva perquè per edat pot ser habitual, igual que la inseguretat que li provoca al personatge, i això facilita que els adolescents puguin empatitzar perquè a ells o a algú del seu entorn els hi passa el mateix”, afirma Gordòvil. Amb històries com les de la Tània pot reduir-se la urgència i la pressió social per perdre la virginitat que porta a molts joves a deixar d’escoltar el seu cos i a tenir relacions sexuals (incloses de risc), simplement per aconseguir les mateixes fites aconseguides per d’altres.
Si les ficcions transmeten falses creences basades en estereotips o idees distorsionades, tant en relació amb la sexualitat o amb les relacions socials que s’estableixen entre ells, es desenvoluparan conseqüències negatives. “Si apareixen personatges idealitzats que mantenen moltes relacions sexuals i a més a més molt satisfactòries provocarà que els adolescents es sentim molt lluny d’elles i es frustrin” afegeix Gordóvil.
Tampoc és positiu que s’associïn les relacions sexuals i socials d’èxit a una imatge corporal concreta perquè poden desenvolupar una autoestima negativa en els menors. “Cal recordar que durant aquest procés de redefinició de la identitat, la vulnerabilitat de l’adolescent és molt alta”, destaca Moreno, qui afegeix un altre aspecte negatiu, la idea romàntica de les relacions de parella. “Encara preval la idea que quan es té parella, et concentres en ella i sembla que s’acaba el mon. Cal fugir del mite de la mitja taronja”.
Un altre aspecte negatiu del que fugir és del d’una sexualitat coit centrista. “La part principal és gaudir i això vol dir passar-ho bé amb el teu cos i compartir-lo amb una altra persona sempre que hi hagi consentiment”, explica la sexòloga. Precisament el consentiment de l’altra persona s’ha convertit en un tema de molta actualitat aquest dies arran de la sentència de La Manada, i en opinió dels experts és un aspecte que les sèries cada vegada recullen més i que poden ajudar en positiu a aquest creixement de l’adolescent cap a la maduresa
Un creixement que cada vegada s’inicia abans. “Fa uns anys els nens i nenes estaven al marge del mon dels adults i es podien mantenir en secret certes informacions o hi havia temes que podien passar desapercebuts, però ara amb la facilitat per accedir a múltiples pantalles descobreixen molt aviat que existeix una altra realitat”, afirma Jordi Busquet, professor de Sociologia de la Universitat Ramon Llull, qui recorda la tesis del pedagog y sociòleg Neil Postman (1931-2003), que ja va apuntar fa anys com la infantesa tendia a finalitzar cada vegada més aviat, deixant pas a una adolescència precoç i a un allargament de la joventut.


Tornar
© 2018 Ajuntament de Girona  |  Contacte  |  Accessibilitat