La Caseta de la Devesa La Caseta de la Devesa Ajuntament de Girona

Publicacions

Itineraris
La col·lecció "Girona, itineraris" pretén donar a conèixer el medi natural i urbà de la ciutat a partir d'una sèrie d'activitats com ara un passeig, un conte, un joc. La proposta inclou itineraris per espais naturals de la ciutat o bé recorreguts que mostren els seus diversos aspectes històrics, econòmics o socials. Estan destinats tant als escolars, que els poden realitzar de la mà del professorat, com als ciutadans, que poden fer-los individualment, amb la família, associacions d'esplai, associacions de veïns, etc.

1. L'ARQUITECTURA DE RAFAEL MASÓ A GIRONA
Un recorregut per la ciutat per conèixer l'obra de l'arquitecte gironí Rafael Masó, una gran part de la qual és encara present a l'urbanisme de Girona.

Text: Lluïsa Bonal i Rosabel Cantenys
Il·lustracions: Jordina Vilardell
Fotografies: J.S. Carrera, Josep M. Oliveras i Arxiu d'Imatges de L'Ajuntament de Girona
Ajuntament de Girona, 1995
2. EL VIGILANT DELS CINC SENTITS - itinerari pels jardins de la Devesa
La proposta que presentem té forma de conte i inclou un joc senzill que pot ajudar als nens i les nenes a copsar, encara que només sigui de manera intuïtiva, algunes impressions al voltant de la Devesa i els seus jardins.

Text: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustracions: Quim Paredes
Fotografies: Josep M. Oliveras
Ajuntament de Girona, 1995
3. LLEGENDES DE GIRONA
Un itinerari adreçat especialment a nens i nenes de 6 i 7 anys basat en un recull de quinze llegendes que fan referència a algun indret, episodi o moment de la ciutat, ordenades d'acord amb un itinerari pensat tant per poder-lo fer d'un sol cop com per poder resseguir-lo de forma segmentada.

Text: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustracions: Carles Vivó
Ajuntament de Girona, 1995
4.EL BOSC DE PALAU
El bosc de Palau és un exemple dels petits retalls de bosc mediterrani que queden escampats pel municipi, fruit de l'expansió de la ciutat. Us proposem passejar-hi per tal de conèixer aquest espai observant amb atenció els diferents elements del bosc.

Text: Jordi Vicens i Oriol Grañer
Il·lustracions: Quim Paredes
Ajuntament de Girona, 1995
5. LA DEVESA
Un itinerari per passejar per la Devesa que convida a conèixer alguns del elements més representatius d'aquest parc, així com la seva història, tan íntimament lligada a la història i evolució de la ciutat.

Text: Sílvia Teixidor (1a edicció) i Berta Mir (actualització)
Il·lustracions: Quim Paredes
Fotografies: Josep M. Oliveras i Arxiu d'Imatges de L'Ajuntament de Girona
Ajuntament de Girona, 1995
6.EL MOVIMENT MODERN A GIRONA - (1930-1960) L'Arquitectura Racionalista
El fet de conèixer i entendre l'arquitectura d'una ciutat permet, d'una banda, la interpretació dels elements històrics, socials o econòmics que han marcat la seva evolució i, de l'altra, comprendre la necessitat de la conservació del patrimoni cultural.
Amb aquest itinerari resseguirem l'arquitectura racionalista i podrem veure, llegir i entendre millor la ciutat.

Text: Rosa M. Gil, Joaquim Gallart i Lluïsa Bonal
Il·lustracions: Jordina Vilardell
Ajuntament de Girona, 1995
7. LA CIUTAT ANTIGA
Un recorregut per les restes de la Girona primigènia, que ens faran reviure els moments inicials d'una història que encara continua.

Text: Josep M. Nolla
Il·lustracions: Jordi Sagrera i David Vivó
Ajuntament de Girona, 1997
8. MONTJUÏC
Us proposem una passejada tot observant el medi i el lligam de l'espai amb el temps, que ens permeti compondre una aproximació històrica i un coneixement de la muntanya de Montjuïc. Veure com la seva ocupació i l'ús ha anat evolucionant i s'ha reconvertit segons les necessitats econòmiques i socials de la ciutat.

Text: Esther Rivera
Il·lustracions: Jordina Vilardell
Fotografies: Jordi Sagrera
Ajuntament de Girona, 1998
9. LA PEDRA DE GIRONA
L'objectiu d'aquest itinerari és il·lustrar, amb exemples del context urbà, algunes de les característiques geològiques, el contingut fossilífer o els tipus d'acabats de la pedra de Girona que es descriuen.

Text: David Brusi
Il·lustracions: Quim Paredes
Ajuntament de Girona, 1999
10. LA VALL DE SANT DANIEL
Sant Daniel encara avui destil·la aquell aire de poble rural lluny del brogit urbà, ple de llogarrets encantadors i amb la sensació que el temps estigui aturat. Us proposem conèixer la vall a través d'un itinerari que recorre alguns dels seus elements més representatius (les fonts, les masies, els arbres, els camins, les rieres).

Text: Jordi Vicens
Il·lustracions: Quim Paredes
Ajuntament de Girona, 2000
11. LES RIBES DEL TER
Un itinerari de natura que al llarg de 2,4 Km tot seguint el Ter ens descobreix una gran diversitat de flora, fauna i paisatge natural i humà del riu, així com també permet observar imatges inèdites de la ciutat des d'una perspectiva diferent.

Text: Aleix Comas, Ponç Feliu, Rafael Pèlach (L'Ateneu Naturalista)
Il·lustracions: Toni Llobet, Rafael Pèlach
Fotografies: Aleix Comas, Ponç Feliu, Deli Salavedra, CRDI
Ajuntament de Girona, 2001
12. LA GIRONA JUEVA. EL CALL
Un itinerari pel barri vell de la ciutat, centrat sobretot en l'espai que ocupava el barri jueu o call en època medieval. Es proposa fer un recorregut urbà pels carrers que configuraven el barri jueu per poder-hi identificar i conèixer els espais propis de la cultura jueva gironina i per apropar-se a la història dels jueus de la ciutat.

Text: Sílvia Planas (Institut d'Estudis Nahmànides - Centre Bonastruc Ça Porta)
Fotografies: Josep M. Oliveras, J.S. Carrera
Ajuntament de Girona, 2001
13. LES MURALLES DE GIRONA
Parlar d'una muralla és parlar de la ciutat que encercla. La història de les ciutats es reflecteix en les seves muralles, i fins a cert punt és possible fer o llegir la història i la realitat d'una ciutat a través d'elles, encara que sigui parcialment. És el que us proposem en aquest quadern: primer, entendre què és i què era una muralla i què hi feia una muralla a Girona; després, veure com els canvis de la ciutat van condicionar els canvies en la muralla fins gairebé el present; i finalment, anar a veure aquests elements sobre el terreny, visitant les parts més notables o més visibles de les muralles gironines.

Text: Jordi Sagrera, Marc Sureda
Il·lustracions: Jordi Sagrera
Fotografies actuals: Jordi S. Carrera
Ajuntament de Girona, 2004
14. REMUNTANT L'ONYAR
Un itinerari per passejar per la vora del riu Onyar, adreçat a joves i adults, que us convida a conèixer la part d'aquest riu qeu ens és menys familiar.
Remuntant el riu Onyar fins a la Creueta descobrim la gran riquesa natural que hi podem trobar, que si només ens quedem a la part canalitzada no ens podem arribar a imaginar.

Text: Josep Barbarà Puig
Il·lustracions: Josep Barbarà
Fotografies actuals: Josep Barbarà, Jaume Oliveras
Ajuntament de Girona, 2006
15. EL BOSC DE TAIALÀ
Un itinerari enmig d'un entorn natural eminentment forestal que conté un conjunt d'elements per tal d'entendre la història geològica de la ciutat, la diversitat vegetal, la fauna i els orígens de la ciutat a partir dels primers pobladors de Girona. L'itinerari del bosc de Taialà conté les claus per poder interpretar aquests aspectes i recull unes propostes didàctiques adreçades als escolars i al públic en general que tinguin interès per aprendre tot allò que els nostres entorns immediats ens expliquen com si fossin un llibre obert.

Text: Pere Serrano Garriga (SPORA Serveis Ambientals)
Il·lustracions: Laia Valenzuela Morraja (SPORA Serveis Ambientals)
Fotografies: Pere Serrano Garriga
Ortoimatge : UMAT
Plànol de l'itinerari: Frederic Puig Magrinyà (SPORA Serveis Ambientals)
Ajuntament de Girona, 2008



Fem Ciutat
Aquesta col·lecció de llibrets són el suport de les visites als serveis municipals. La visita a aquests serveis permet no només conèixer el seu funcionament, que sovint és una experiència plena d'atractius i detalls curiosos, sinó també prendre consciència de la complexitat del sistema, tant mecànic com humà, que permet que la ciutat no s'aturi. A cada llibret hi ha una descripció del servei així com les dades tècniques i altres aspectes d'interès.

1. L'aigua potable. La planta potabilitzadora
El Ter, en tot el seu recorregut des d'Ull de Ter fins al mar, és un riu amb un cabal prou important perquè les seves aigües siguin aprofitades per a l'ús humà en diferents activitats i, per tant, per a l'abastament d'aigua potable de diferents municipis que es troben en les seves ribes.
L'aigua dels rius, però, no reuneix les condicions sanitàries per a ser consumida directament i es fa necessari el seu tractament per tal que esdevingui aigua potable.

Ajuntament de Girona, 1990
2. Les aigües residuals. La planta depuradora
Les persones utilitzem les aigües superficials i subterrànies per a les necessitats diàries, ja siguin domèstiques, industrials, agrícoles o ramaderes. Aquesta aigua utilitzada no pot ser retornada al medi sense produir un desequilibri, d'aquí la necessitat d'un sistema de sanejament que reculli aquestes aigües residuals, les tracti i les retorni al medi amb unes condicions de qualitat suficient per no pertorbar el medi receptor.

Ajuntament de Girona, 1998
3. Residus sòlids. La planta incineradora
El volum de residus produïts com a conseqüència del consum domèstic en els últims anys ha augmentat significativament, a causa, principalment, que la ciutat ha crescut de forma considerable i que, en la societat actual,s'ha incrementat el consum, fet que comporta que cada ciutadà produeixi un nombre d'escombraries molt més gran.
Una part d'aquest residus es porten a la incineradora, on es tracten degudament.

Ajuntament de Girona, 2000
4.L'energia elèctrica. La Central del Molí
La Central del Molí constitueix l'últim aprofitament hidroelèctric de la sèquia Monar, que deriva aigua del Ter al municipi de Bescanó i l'aboca a l'Onyar, al bell mig de la ciutat de Girona.

Ajuntament de Girona, 1993
5. Teatre. El Teatre Municipal
Construït el 1860, el Teatre Municipal es troba gairebé amagat dins la Casa de la Vila, al mateix lloc on, des del 1769 fins al 1857, hi hagué l'antic "Teatro de Comedias", conegut com "El Pallol". És un teatre a la italiana amb la sala de ferradura.

Ajuntament de Girona, 1994
6.Els mercats. El Mercat Municipal
Ja des dels temps més antics, les persones han hagut d'intercanviar els productes que obtenien, que feien o que posseïen, per tal d'aconseguir allò que no tenien, o que no tenien en suficient quantitat, i poder donar als altres allò que els sobrava o que disposaven de forma abundant.
Però de mica en mica van deixar d'intercanviar-se aquests productes de manera més o menys individual i van començar a agrupar-se i especialitzar-se perquè tot arribés millor, més ràpid i amb més quantitat a moltes més persones. Així va néixer el mercat.

Ajuntament de Girona, 1994
7.Els mercats. Mercagirona
L'augment de la demanda dels diferents productes d'alimentació fa necessari un pas endavant dins l'engranatge del mercat: la venda a l'engròs, activitat que neix arran de la necessitat de millorar la xarxa de distribució dels productes, de centralitzar els serveis i la infrastructura i de garantir els proveïments d'aliments en les millors condicions possibles, tant per als venedors com per als consumidors.

Ajuntament de Girona, 1995
Festes i tradicions a Girona
Es tracta d'un recull de festes i tradicions presents encara en la societat gironina. Estan agrupades per les estacions de l'any en què se celebren, quatre per cada estació, i, a més de la festa o tradició que s'hi explica, compta amb fitxes didàctiques adreçades a alumnes de cicle inicial d'educació primària. Publicació molt adequada per als mestres que vulguin treballar aquestes festes i tradicions a l'aula, o families que ho vulguin fer a casa, o esplais infantils...

Text: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustracions: Albert Tura
Ajuntament de Girona, 2000
Quadern de treball del Museu
Es tracta d'una col·lecció que ajuda a treballar els materials exposats a les diferents sales del Museu d'Història de la Ciutat. Amb la voluntat de continuar-la, de moment es pot disposar del Quadern de la Prehistòria: Abans de Girona, i una edició fotocopiada de la Girona romana.

Text: Lluïsa Bonal
Il·lustracions: Jordi Sagrera i David Vivó
Ajuntament de Girona, 1994
Recull de Jocs Florals i Literaris Escolars
Cada cinc anys, l'ajuntament de Girona edita un volum amb els treballs guanyadors durant aquest període dels Jocs Florals i Literaris Escolars. S'hi poden llegir les obres guanyadores en totes les modalitats (poesia i prosa) i categories (educació infantil, primària i secundària), així com el nom, el curs i l'escola de l'autor o autora.

                                   
1980-1984
        
1985-1990
        
1991-1995
        
1996-2000
        
2001-2005
Llibre de Recursos Educatius
Recull anual dels Recursos Educatius per edats i temes
Publicacions